Want to make creations as awesome as this one?

More creations to inspire you

Transcript

Socials

6

4

8

10

7

5

9

Els desastres de la guerra

  • la població civil
la Guerra Civil Espanyola va ser una de les primeres ocasions on es va bombardejar a la població civil. A catalunya eren tant freqüents que Barcelona i Tarragona quedes completament arrasat. Al final de la guerra es calcula que hi van haber uns 5500 morts i aproximadament la meitat d’ells van tenir lloc a Barcelona. la falta d’aliments va probocar un munt de concecuencies: acaparament, mercats negres, gana… a part dels aliments, totes les nesecitats van decaure en picat i cada vegada les condicions de vida eran més infimas
  • Persecucio i reprecio
la guerra va deixar molts morts i ferits pero no nomes en el camp de batalla, si no que tambe en la poblacio cibil per diferencias d’opinio. a les sones franquistes es van institucionalitzar lla persecucio sistematica dels dirigents i militars dels partits i sindicats d’esquerra.
  • les consequencies de la guerra
la guerra cibil va deixar un impacta de llarg abast en la societat espanyola que es va fer visible en quatre aspectes: els demografics, els economics, els politics i els socials

La guerra civil i la revolució social a Catalunya

  • la república en guerra
el govern es va veure desbordat pel cop d’estat. Van nomenar a José Grial com a cap de govern amb l’esperança de poder frenar-lo
  • Els intents de controlar la situació
per controlar la situació revolucionària (entre el setembre y octubre del 1936 a catalunya) Companys va presidir un govern amb presencia de republicans, socialistes, comunistes i anarquistas. A madrit, Largo Caballero, va fer el mateix.Tot aixo va portar a disolde les milicies voluntariesde guanyar eficacia al front perr integrarles en un Exercit popular
  • el govern de Negrín
A causa dels fracasos militars i dels fets del 1937 el socialiste Juan Negrín va formar un nou govern estatal amb influencia comunista (condició de donar suport a la unio sobietica a la republica). Negrín va planejar a la societat de nacions una proposta de pau per posar fi al conflcta. “Resistir es guanyar”
  • els revoltats: la creació d’una dictadura
L’exercit va asumir el poder de la zona colpista des del començament del cop. Els seus esforsos els van portar a la victoria militar i va organitsar un nou estat d’inspiracio faixista per acabar amb la legislacio de la republica. despres de alguns dubtes sobre no saber ui portaria la iniciativa van nominar a Francisco Franco Generalismo i cap de govern. en el 1937es van ajuntar en un sol partit els falangistes i tradicionalistas, un any despres es va crear el primer govern a burgos, els quals i sindicats van proibir partits a exepcio de FET i de las JONS

La Segona República Espanyola

  • Eleccions municipals: participació molt alta i els resultats indicaven una clara voluntat de canvi polític.
  • Amb aquests resultats Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país.
  • 14 d’abril: es proclama la Segona República Espanyola.
  • Es van legalitzar tots els partits i sindicats; es va donar l'amnistia general als presos polítics de la dictadura; es va crear una generalitat provisional i una sèrie de lleis socials: jornada de vuit hores, el salari mínim i l’assegurança d’accidents laborals.
  • Juny del 1931: es van convocar eleccions a les corts constituents i van donar la majoria a la coalició republicanosocialista.

Quines reformes va emprendre la República

  • La Segona República va dur a terme algunes reformes : en primer lloc, Manuel Azaña va emprendre la reforma de l’exèrcit, l’Església i l’Estat es van separar i es va posar en marxa el procés de descentralització de l’Estat que reconeixia l’existència d’unes nacionalitats històriques.
  • El 1932 una llei va decretar expropiables les grans finques que no es conreessin i es van repartir entre els pagesos sense terres i també es va crear l’Institut de Reforma Agrària (IRA).
  • L’any 1932 el general Sanjurjo va intentar fer un cop d'estat que el govern va frenar.
  • La UGT es va radicalitzar i alguns nuclis anarquistes van apostar directament per la insurrecció armada. Així, van protagonitzar alguns aixecaments com els de l’Alt Llobregat (1932) i de Casas Viejas (1933), que les forces de l’ordre va reprimir durament.

La generalitat republicana

  • 1931 - partits polític, eleccions municipals, generalitat (govern provisional), estatut d’autonomia.
  • 1932 - francesc Macià vs partits de dreta, es va aprovar
  • L’estatut d’autonomia ( Parlament, generalitat y president, després es va crear el tribunal de cassació )
  • Tribunal de garanties constitucionals entre la generalitat i l’estat (diferents estils de governament)
  • terreny economic:resoldre problemes de pagesos i reduint rendes de propietaris.
  • àmbit social: normatives republicanes, protecció de intenstesa
  • ensenyament primari i secundari
  • 1933,

El bienni conservador i el front popular

  • 1933 - Alcalá zamora convoca noves eleccions a causa de crisi.
  • Lerroux, president de la confederación española de derechas autónomas (CEDA), va aturar reformes agricoles i militars.
  • 1934 - Revoltes del Partit Radical (republicans) en catalunya y asturies per reformes de CEDA. 10 / 1934 - Estat català
  • 1936 - Noves eleccions del partir radical per escàndols
  • Front popular ( que hi va guanyar les eleccions )vs Front català d’ordre (partits conservadors)
  • re fer reformes del 1931, sectors dividits d'esquerres i dreteslo que va produir un enfonsament.
  • 17, 18 i 19 / 07 / 1936 - ordre militar, regions industrials es va desatar una guerra civil.

La guerra civil: les fases militars

Va durar 3 anys: Els republicans van voler parar als franquistes espontàniament

  • Agost 1936 a març 1937: LA BATALLA DE MADRID:
  • 1937, Abril a desembre: LA BATALLA DEL NORD I DE TEROL
  • Gener 1938 a abril 1939: DE LA BATALLA DE L'EBRE A LA FE DE LA GUERRA.
  • 2 ideologías en Europa: la feixista i democratics.
  • Les bridades internacionals van ser un exemple per la mobilització social.
  • Van donar suport: mussolini en Italia, hitler en alemanya, portugal als revoltats i l’Unió soviètica als republicans.

Va durar 3 anys: Els republicans van voler parar als franquistes espontàniament Agost 1936 a març 1937: LA BATALLA DE MADRID: 1937, Abril a desembre: LA BATALLA DEL NORD I DE TEROL Gener 1938 a abril 1939: DE LA BATALLA DE L'EBRE A LA FE DE LA GUERRA. 2 ideologías en Europa: la feixista i democratics. Les bridades internacionals van ser un exemple per la mobilització social. Van donar suport: mussolini en Italia, hitler en alemanya, portugal als revoltats i l’Unió soviètica als republicans.

La guerra civil: les fases militars

la població civil la Guerra Civil Espanyola va ser una de les primeres ocasions on es va bombardejar a la població civil. A catalunya eren tant freqüents que Barcelona i Tarragona quedes completament arrasat. Al final de la guerra es calcula que hi van haber uns 5500 morts i aproximadament la meitat d’ells van tenir lloc a Barcelona. la falta d’aliments va probocar un munt de concecuencies: acaparament, mercats negres, gana… a part dels aliments, totes les nesecitats van decaure en picat i cada vegada les condicions de vida eran més infimas Persecucio i reprecio la guerra va deixar molts morts i ferits pero no nomes en el camp de batalla, si no que tambe en la poblacio cibil per diferencias d’opinio. a les sones franquistes es van institucionalitzar lla persecucio sistematica dels dirigents i militars dels partits i sindicats d’esquerra. les consequencies de la guerra la guerra cibil va deixar un impacta de llarg abast en la societat espanyola que es va fer visible en quatre aspectes: els demografics, els economics, els politics i els socials

Els desastres de la guerra

1933 - Alcalá zamora convoca noves eleccions a causa de crisi. Lerroux, president de la confederación española de derechas autónomas (CEDA), va aturar reformes agricoles i militars. 1934 - Revoltes del Partit Radical (republicans) en catalunya y asturies per reformes de CEDA. 10 / 1934 - Estat català 1936 - Noves eleccions del partir radical per escàndols Front popular ( que hi va guanyar les eleccions )vs Front català d’ordre (partits conservadors) re fer reformes del 1931, sectors dividits d'esquerres i dreteslo que va produir un enfonsament. 17, 18 i 19 / 07 / 1936 - ordre militar, regions industrials es va desatar una guerra civil. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt.

El bienni conservador i el front popular

1931: Eleccions municipals: participació molt alta i els resultats indicaven una clara voluntat de canvi polític. Amb aquests resultats Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país. 14 d’abril: es proclama la Segona República Espanyola. Es van legalitzar tots els partits i sindicats; es va donar l'amnistia general als presos polítics de la dictadura; es va crear una generalitat provisional i una sèrie de lleis socials: jornada de vuit hores, el salari mínim i l’assegurança d’accidents laborals. Juny del 1931: es van convocar eleccions a les corts constituents i van donar la majoria a la coalició republicanosocialista.

La Segona República Espanyola

1931 - partits polític, eleccions municipals, generalitat (govern provisional), estatut d’autonomia. 1932 - francesc Macià vs partits de dreta, es va aprovar L’estatut d’autonomia ( Parlament, generalitat y president, després es va crear el tribunal de cassació ) Tribunal de garanties constitucionals entre la generalitat i l’estat (diferents estils de governament) terreny economic:resoldre problemes de pagesos i reduint rendes de propietaris. àmbit social: normatives republicanes, protecció de intenstesa ensenyament primari i secundari 1933,

La generalitat republicana

Quines reformes va emprendre la República?

La Segona República va dur a terme algunes reformes : en primer lloc, Manuel Azaña va emprendre la reforma de l’exèrcit, l’Església i l’Estat es van separar i es va posar en marxa el procés de descentralització de l’Estat que reconeixia l’existència d’unes nacionalitats històriques. El 1932 una llei va decretar expropiables les grans finques que no es conreessin i es van repartir entre els pagesos sense terres i també es va crear l’Institut de Reforma Agrària (IRA). L’any 1932 el general Sanjurjo va intentar fer un cop d'estat que el govern va frenar.La UGT es va radicalitzar i alguns nuclis anarquistes van apostar directament per la insurrecció armada. Així, van protagonitzar alguns aixecaments com els de l’Alt Llobregat (1932) i de Casas Viejas (1933), que les forces de l’ordre va reprimir durament.

la república en guerra el govern es va veure desbordat pel cop d’estat. Van nomenar a José Grial com a cap de govern amb l’esperança de poder frenar-lo Els intents de controlar la situació per controlar la situació revolucionària (entre el setembre y octubre del 1936 a catalunya) Companys va presidir un govern amb presencia de republicans, socialistes, comunistes i anarquistas. A madrit, Largo Caballero, va fer el mateix.Tot aixo va portar a disolde les milicies voluntariesde guanyar eficacia al front perr integrarles en un Exercit popular el govern de Negrín A causa dels fracasos militars i dels fets del 1937 el socialiste Juan Negrín va formar un nou govern estatal amb influencia comunista (condició de donar suport a la unio sobietica a la republica). Negrín va planejar a la societat de nacions una proposta de pau per posar fi al conflcta. “Resistir es guanyar” els revoltats: la creació d’una dictadura L’exercit va asumir el poder de la zona colpista des del començament del cop. Els seus esforsos els van portar a la victoria militar i va organitsar un nou estat d’inspiracio faixista per acabar amb la legislacio de la republica. despres de alguns dubtes sobre no saber ui portaria la iniciativa van nominar a Francisco Franco Generalismo i cap de govern. en el 1937es van ajuntar en un sol partit els falangistes i tradicionalistas, un any despres es va crear el primer govern a burgos, els quals i sindicats van proibir partits a exepcio de FET i de las JONS Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt.

La guerra civil i la revolució Social a Catalunya