Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

començar

~ Nuria Pons ~

ELS MICROORGANISMES

(diapositives 29, 30, 31 & 32)
(diapositiva 28)
(diapositiva 26)
(diapositiva 27)
CONCLUSIONS
CREIXEMENT (ESTUDI)
INSTRUMENTS D'OBSERVACIÓ
MÈTODES D'ESTERILITZACIÓ
(diapositiva 25)
(diapositiva 24)
(diapositiva 23)
(diapositiva 22)
(diapositiva 21)
SEMBRA PER ESTRIES
MÈTODES DE CULTIU
HALÓ D'INHIBICIÓ?
MÈTODES CURATIUS
HÀBITS I MÈTODES PREVENTIUS
(diapositiva 20)
MALALTIES INFECCIOSES
(diapositiva 19)
VÍES DE TRANSMISSIÓ
(diapositiva 18)
TIPUS DE TOXINES
(diapositiva 17)
COM CAUSEN MALALTIES ELS MICROORGANISMES?
(diapositiva 16)
POSTULAT DE KOCH
(diapositiva 15)
DEFINICIONS
(diapositiva 14)
LES ALGUES
(diapositiva 13)
(diaposities 10, 11 i 12)
ELS PROTOZOUS
ELS BACTERIS
(diapositiva 9)
(diapositiva 8)
(diapositiva 7)
(diapositives 3, 4, 5 & 6)
ELS PRIONS
ELS VIROIDES
ELS PLASMÍDIS
ELS VIRUS

INDEX

[3] Imatge de l'estructura d'un virus

https://dr282zn36sxxg.cloudfront.net/datastreams/f-d%3A51862e5e516bf3acc353f6ed35f34b4c4dd25fa3974e908d07eca6ef%2BIMAGE_TINY%2BIMAGE_TINY.1

  • Una coberta protectora de proteïna o "cápside"
  • Un genoma d'àcid nucleic, ADN o ARN, dins de la "cápside"
  • Una capa de membrana anomenada embolcall (alguns els tenen, però no tots els virus) [3]

Hi ha molts virus diferents en el món, per tant, els virus varien un munt en les seves grandàries, formes i cicles de vida. No obstant això, els virus tenen algunes característiques en comú, que inclouen:

ESTRUCTURA DELS VIRUS

[8]
[7]
[6]
[4]

CLASSIFICACIÓ DELS VIRUS SEGONSLA SEVA MORFOLOGIA

Virus amb i sense envoltura

Virus complexes

Virus helicoïdal

Virus icosaedre

+ info

+ info

+ info

+ info

Virus ADN:Virus ADN bicatenari: té el seu material genètic compost per ADN de doble cadena i es replica usant una ADN polimerasa, que és dependent de l'ADN- Exemples: les famílies de virus Adenoviridae, Poxviridae i Papillomaviridae.Virus ADN monocatenari: posseeix en el seu material genètic ADN de cadena senzilla- Exemples: les famílies de virus Parvoviridae, Circoviridae i Bidnaviridae.Virus ARN:Virus ARN bicatenari: posseeixen ARN de cadena doble en el seu genoma i no es repliquen usant ADN intermediari. - Exemples: les famílies de virus Artimaviricota, Totiviridae i Polymycoviridae.Virus ARN monocatenari positiu: tenen ARN de cadena senzilla de sentit positiu com a material genètic. - Exemples: les famílies de virus Picornaviridae, Caliciviridae i AstroviridaeVirus ARN monocatenari negatiu: té ARN de cadena senzilla de sentit negatiu com a material genètic- Exemples: famílies de vrius Orthomyxoviridae, Paramyxoviridae i HantaviridaeVirus retrotranscrit:Virus ARN monocatenari retrotranscrit: té ARN de cadena senzilla en el seu genoma que es replica en la cèl·lula hospedadora mitjançant transcripció inversa- Exemples: famílies de virus Pseudoviridae, Metaviridae i Belpaoviridae.Virus ADN bicatenari retrotranscrit: té ADN de cadena doble i es repliquen mitjançant la transcripció inversa - Exemples: famílies de virus Hepadnaviridae i Caulimoviridae. [5]

CLASSIFICACIÓ DELS VIRUS SEGONS EL SEU MATERIAL GENÈTIC

[11] Imatge dels cicles biològics dels virus

Cicle lític: el virus infecta i romp a la cèl·lula hoste - En aquest cicle els virus són molt virulents - Fases: 1. Adsorció i fixació: una proteïna s’uneix a una proteïna específica de la membrana de la cèl·lula hoste 2. Inoculació: l’ADN o ARN travessa la membrana plasmàtica cap al citoplasma i degrada l’ADN de la cèl·lula hoste → L' inoculació pot ser directa (el virus entra completament), per endocitosi (el virus es captat per una invaginació de la cèl·lula hoste), per fusió de membranes o es poden combinar les dues darreres 3. Replicació: l’àc nucleic del virus empra els orgànuls de la cèl·lula hoste per duplicar-se 4. Transcripció i síntesi de proteïnes de la coberta 5. Maduració: s’uneixen tots els components del virus 6. Fase d’alliberació: provoquen la lisi de la cèl·lula hoste o surten per exocitosi, de manera que queden recoberts per trossos de membranesCicle lisogènic: - El virus quan infecta a una cèl·lula, no la destrueix i el seu àcid nucleic s’uneix al de la cèl·lula replicant-se juntament amb el de la cèl·lula de manera que es transmet, fins que en es pot produir la inducció activant el virus i comença el cicle lític - Alguns virus poden infectar a cèl·lules donant lloc a nous virus sense destruir a la cèl·lula hoste provocant una infecció vírica permanent - Exemples: parquinson i esclerosis múltiple [10]Cicle retrovirus:

+ info

CICLES BIOLÒGICS DELS VIRUS

Factors F i factors R [14]

EXEMPLES

  • Plasmidis de fertilitat: contenen gens tra i són capaços de conjugació donant com a resultat l'expressió del sexe pilli.
  • Plasmidis de resistència: contenen gens que proporcionen resistència contra antibiòtics o verins.
  • Plasmidis Col: contenen gens que codifiquen per a bacteriocinas, proteïnes que poden matar a altres bacteris.
  • Plasmidis degradativos: permeten la digestió de substàncies inusuals, com el toluè i l'àcid salicílic.
  • Plasmidis virulents: converteixen el bacteri en un patogen i són capaços de produir dos tipus de toxines (LT i ST)
  • Plasmidis metabòlics: posseeixen gens perquè alguns ceps de rizhobium indueixin a la nodulación dels llegums i duguin a terme la fixació del nitrogen. [14]

TIPUS SEGONS LA SEVA FUNCIÓ

  • Són presents principalment en els procariotes (bacteris i arqueges)
  • No són infecciosos
  • Els plasmidis funcionen com a vectors i faciliten l'expressió dels gens d'interès en una cèl·lula hoste específica
  • Permeten explicar el flux de gens entre bacteris, i l'adaptabilitat de les poblacions per a colonitzar nous ambients
  • Els plasmidis es repliquen de manera independent gràcies al seu mecanisme de cercle rodant [12]

COM FUNCIONEN?

PLASMÍDIS

TIPUS
EXEMPLES

[21] Imatge de exemples de la familia Obeliscos

[20] Imatge d'un viroide microscòpicament

[18] Imatge de dues plantes, la de l'esquerra ha estat afectada per un viroide

COM FUNCIONEN?

ELS VIROIDES

+ info

+ info

+ info

[24] Imatge de prions davall un microscopi

TIPUS SEGONS L'ESPÈCIE A ON ES TROBEN:

  • Scrapie prion, TME prion, CWD prion, BSE prion, FSE prion, EUE prion, Kuru prion i CJD prion [22]

EXEMPLES

ELS PRIONS

  • Els prions exerceixen funcions com ara la regulació metabòlica del nitrogen.
  • Els prions actuen com a mecanismes de l'herència de fenotips, en el paper de capacitadors evolutius, i augmentant la diversitat genètica, en introduir regions noves en els extrems del genoma.
  • Les malalties produïdes per prions apareixen en ovelles, cabres, bestiar boví, alcis, cérvols, visons i felins. [22]
  • En mamífers es troba el prió prp, responsable de les encefalopatias espongiformes transmissibles (TSEs)
  • Hi ha prions coneguts en els llevats, com a proteasa vacuolar, i fongs filamentosos
  • Recentment es va detectar un nou prió en un mol·lusc marí (genero Aplyssia) que compleix funcions relacionades amb la formació i manteniment de la memòria.
  • En Saccharomices cerevisiae es troben els prions que formen amiloides, denominats URE3, PSI i PIN (4,5).
  • Els prions Het-s i beta compleixen funcions cel·lulars. [23]

COM FUNCIONEN?

[27] Imatge dibuixada de diferents tipus de bacteris

  • Són unicel·lulars
  • De grandària molt petita (mesuren entre 1 i 10 µm)
  • Són procàriotes
  • Poden alimentar-se de manera autòtrofa o heteròtrofa
  • Es reprodueixen asexualment per fissió binaria
  • La respiració pot ser aeròbia o anaeròbia

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS BACTERIS

[28] Imatge de les diferentes formes dels bacteris

Formes helocoïdals

Tenen forma d'hèlix

Solen tenir forma de bastó

Tenen forma esfèrica

Bacil

Coco

CLASSIFICACIÓ DELS BACTERIS

+ info

+ info

+ info

[35] Imatge de la reproducció de bacteris

La reproducció dels bacteris és de tipus asexual, mitjançant bipartició1. 1r es duplica el material genètic i, després, es divideix la cèl·lula en dues.- Alguns bacteris també intercanvien material genètic, com en el cas de la conjugació, amb altres bacteris. 2. Quan les condicions ambientals són adverses, formen una resistent capa, l'endòspora, baix la que romanen en estat de latència fins que les condicions ambientals es tornen més favorables. [35]

REPRODUCCIÓ DELS BACTERIS

39] Imatge de diferents tipus de protozous que varien en forma

  • Rizópodos: es desplacen mitjançant pseudópodos, és a dir, formant dits amb el citoplasma i la membrana plasmàtica que es projecten cap endavant.
  • Ciliats: la seva membrana plasmàtica està envoltada de cilis i nombrosos que els flagels, que serveixen per a mobilitzar a la cèl·lula.
  • Flagel·lats: estan dotats d'un o més flagels, és a dir, de cues que permeten impulsar la cèl·lula i mobilitzar-la.
  • Esporozoos: es tracta de paràsits, mancats de mobilitat però que posseeixen una fase de divisió múltiple coneguda com a esporulació, i que són causants de malalties, com la malària.
Els protozous també es poden classificar segons el seu habiteu:
  • Protozous de vida lliure: aquells que habiten en aigües estancades o residuals, en rius o en altres espais naturals i en general són inofensius per a l'home, excepte en condicions molt puntuals.
  • Protozous patògens: aquells que han d'infectar o penetrar en els cossos d'éssers més complexos per a complir el seu cicle de vida, i que fan el seu hàbitat en, per exemple, en els intestins de l'home, en la seva sang, etc. [38]
Classificació
  • Generalment són de vida lliure i poden desplaçar-se mitjançant flagels, cilis o pseudópodos, encara que hi ha alguns paràsits i causes malalties com el paludisme o la malària. En condicions adverses, solen enquistar-se per a resistir, i tornen a germinar quan les condicions són favorables.
  • Es reprodueixen mitjançant divisió cel·lular. [36]
Característiques generals

ELS PROTOZOUS

La forma més senzilla i ràpida per a fer una classificació de les algues sense errors és mitjançant la creació de dos grans grups: - Macroalgues:

  • Clorophyta o algues verdes: contenen clorofil·la de tipus A i B, i emmagatzemen substàncies de reserva com el midó.
  • Rodophyta o algues vermelles: realitzen funcions fotosintètiques i contenen clorofil·la de tipus A i D, a més d'altres pigments accessoris com les ficobilinas i els carotenoides.
  • Phaeophyta o algues marrons: són pròpies d'ecosistemes marins, presenten clorofil·la de tipus A i C i contenen fucoxantina.
- Microalgues:
  • Chrysophyceae o algues daurades: són en la seva majoria, fotoautòtrofes i solen viure en llacs i llacunes d'aigües dolces, encara que també compten amb espècies són marines.
  • Xanthophyta o algues verda-groguenques: posseixen dos flagels als extrems de la cèl·lula i més de 600 espècies d'algues verda-groguenques solen trobar-se en aigua dolça, sobretot en pantans.
  • Dinophyta: posseeixen dos flagels localitzats entre dos endiduras surcales entre plaques i la majoria viuen mitjançant una relació simbiòtica amb altres algues o organismes.
  • Bacillariophyta o diatomees: creixen en aigua dolça i salada i sobre terra humida, i són les principals constituents del fitoplàncton. [10]

Classificació
  • Hi ha algues unicel·lulars (predominen en les mars) i pluricel·lulars (es troben en tota mena d'hàbitat)
  • La majoria de les algues tenen la grandària suficient per a ser observades a simple vista
  • Són les principals responsables de la fotosíntesi en la mar; les algues no són embriófitas (no es formen a partir d'un embrió) (a diferència de les plantes superiors)
  • Tenen paret cel·lular; algunes algues són heteròtrofes; i moltes tenen valor alimentós. [40]
Característiques generals
LES ALGUES

Microorganisme oportunista

Zoonosi

Pandèmia

Malaltia endèmica

Reservori

Portador

Epidèmia

Malaltia infecciosa

Virulència

Immunologia

Hipocondríac

DEFINICIONS

[66] Imatge que representa el procediment dels experiments de Koch

Els postulats de Koch van ser formulats en el 1890 per Robert Koch, com una llista de requeriments molt estrictes per a poder validar l'existència d'un microorganisme i una malaltia.Els postulats van ser formulats a partir dels experiments de Koch amb Bacillus anthracis.

  • A partir d'aquests va demostrar que en injectar una petita quantitat de sang d'un ratolí malalt en un sa, en l'últim apareixia un àntrax maligne. Prenent sang del segon animal i injectant-la en un altre, obtenia de nou els símptomes de la malaltia. En repetir l'operació una vintena de vegades, va aconseguir conrear el bacteri en brous nutritius fora de l'animal i va demostrar que, fins i tot després de moltes transferències de cultiu, el bacteri podia causar la malaltia quan es reinoculava a un animal sa.
Koch va treure aquestes conclusions de la seva recerca, conegudes com a postulats:
  • 1. L'agent patogen ha de ser present en els animals malalts i absent en els sans.
  • 2. L'agent ha de ser conreat en un cultiu axènic pur aïllat del cos de l'animal.
  • 3. L'agent aïllat en un cultiu axènic ha de provocar la malaltia en un animal susceptible en ser inoculat.
  • 4. L'agent ha de ser aïllat de nou de les lesions produïdes en els animals d'experimentació i ser exactament el mateix a l'aïllat originalment. [65]

POSTULAT DE KOCH

Algues
Protozous
Viroides
Bacteris
Prions
Plasmidis
Virus

COM PRODUEIXEN MALALTIES ELS MICROORGANIIMES?

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

[82] Imatge de toxines bacterianes

Les toxines poden classificar-se de diverses formes segons diversos criteris: 1. Origen biològic:

  • Endotoxines: toxines produïdes per bacteris i s'alliberen quan els bacteris moren i es descomponen.
  • Exotoxines: proteïnes secretades activament per bacteris durant el seu creixement i poden tenir una varietat d'efectes tòxics en el cos.
2. Mecanisme d'acció:
  • Neurotoxines: toxines que afecten el sistema nerviós, interferint amb la transmissió de senyals entre les cèl·lules nervioses o alterant l'alliberament de neurotransmissors.
  • Citotoxinas: toxines que danyen o destrueixen cèl·lules en desencadenar mecanismes de mort cel·lular. .
  • Enterotoxines: toxines que afecten el tracte gastrointestinal, provocant símptomes com a diarrea i vòmits.
  • Hemolisinas: toxines que danyen els glòbuls vermells en provocar el seu lisis.
  • Nefrotoxinas: toxines que afecten els ronyons, causant mal renal.
3. Segons l'efecte en el cos:
  • Toxines locals: actuen en el lloc on es produeixen i poden causar mal localitzat en el teixit pròxim.
  • Toxines sistèmiques: es disseminen per tot el cos i poden tenir efectes en teixits distants del lloc de producció. [81]

TIPUS DE TOXINES

1. Infecció a través de l'aire: quan una persona infectada esternuda, tus o parla, poden produir-se gotetes, que contenen el patogen. Posteriorment, aquestes poden ser inhalades per altres persones i arribar a les membranes mucoses de les vies respiratòries o a les membranes mucoses dels ulls donant lloc a la transmissió del patogen.2. Infecció per contacte i per frotis: els agents patògens es transmeten directament o indirectament, principalment a través de les mans.

  • En el contacte directe, els agents patògens es transmeten entre una persona o animal infectat i una persona no infectada a través del contacte físic directe. Els virus de l'herpes simple (VHS), els agents causants de l'herpes labial i genital, poden transmetre's d'aquesta manera.
  • La infecció per contacte indirecte es produeix entre una persona no infectada i el seu entorn. Pot tractar-se, per exemple, d'objectes contaminats, superfícies inanimade, a través de ferides obertes o de les membranes mucoses. .
3. Infecció a través de la sang i els teixits: això pot ocórrer, per exemple, a través de ferides per burxades o per secrecions corporals (saliva, suor, semen...). L'hepatitis B es transmet d'aquesta manera. 4. Infecció a través d'aigua i aliments contaminats: la transmissió a través d'aigua o aliments contaminats pot explicar-se com una infecció per contacte indirecte. Aquest tipus d'infecció sol produir-se en zones amb males condicions d'higiene. Sovint es transmeten bacteris que han entrat en l'aigua potable a través d'excrecions o que es troben en productes animals.Altres vies de transmissió: és possible la transmissió associada a vectors. A partir d'un animal hoste infectat, l'agent patogen es transmet als éssers humans a través d'un transmissor (vector) i així entra en el torrent sanguini.

PRINCIPALS VÍES DE TRANSMISSIÓ DE MICROORGANISMES

[89] Imatge d'exemples de microorganismes que causen enfermetats infeccioses

4. Malària
2. VIH/SIDA
3. Tuberculosi
1. Influença (grip)

MALALTIES INFECCIOSES

+ info

+ info

+ info

+ info

[97] Imatge de diversos hàbits per prevenir una malaltia

1. Rentada de mans2. Vacunació3. Ús de condons4. Pràctiques segures d'higiene alimentària5. Distanciament social i ús de màscares6. Mantenir un sistema immunològic saludable

HÀBITS I MÈTODES PREVENTIUS DE MALALTIES INFECCIOSES

[99] Imatge d'un tipus de antibiòtic

MÈTODES CURATIUS DE MALALTIES INFECCIOSES

Quan una malaltia greu o perjudicial és detectada per un mateix és crucial anar al metge per a diagnosticar-se o algun altre professional sanitari, ells podran triar el tractament adequat si saben quin tipus de germen causa la malaltia. Hi ha diferents mètodes curatius: 1. Antibiòtics: uns certs tipus de bacteris són especialment susceptibles a classes particulars d'antibiòtics i aquests bacteris s'acabin afeblint parant la infecció.

  • Els antibiòtics solen reservar-se per a les infeccions bacterianes, ja que aquests tipus de medicaments no tenen cap efecte sobre les malalties causades per virus.
2. Antivirals: són drogues que s'han fabricat per a poder tractar la majoria de virus, però no tots millorant la situació del pacient perquè els virus moren davant aquesta droga. 3. Antifúngics: els medicaments antimicòtics tòpics es poden utilitzar per a tractar les infeccions de la pell o les ungles causades per fongs. 4. Antiparasitaris: algunes malalties, inclosa la malària, són provocades per paràsits petits. Si bé hi ha medicaments per a tractar aquestes malalties, algunes varietats de paràsits han desenvolupat resistència als medicaments.5. Hidratar-se i tenir una bona dieta: una bona dieta i boure molt d'aigua ajuda al teu cos a tenir més energia, la qual és molt necessària perquè quan el teu cos combateix un patògen està dèbil i gasta tot el seu esforç per matar aquest patògen. Per tant, els nutrients del menjar i l'aigua ajuden a accelerar la teva recuperació i a enfortir el teu sistema immnulògic. [98]

[102] Exemple de diferents zones d'inhibició

QUÈ ÉS L'HALÓ D'INHIBICIÓ?

L'haló d'inhibició és la zona al voltant d'un disc d'antibiòtic en un antibiograma en el qual no es produeix creixement bacterià en una placa d'agar inoculada amb el gérmen.

  • És una mesura de la potència de l'antibiòtic enfront del gérmen.
En què consisteix el seu mètode: L’halo d'inhibició és observable en proves de sensibilitat als antimicrobians, com les proves de difusió en disc o les proves de sensibilitat amb gradient de difusió, i proporciona informació sobre l'eficàcia de l'agent antimicrobià contra un microorganisme en particular.La grandària de l'halo d'inhibició pot variar i es correlaciona amb la susceptibilitat del microorganisme a l'agent antimicrobià.
  • Com més gran sigui l'halo d'inhibició, major serà la susceptibilitat del microorganisme a l'agent antimicrobià, la qual cosa indica que l'agent és eficaç per a inhibir o matar el creixement del microorganisme.
  • D'altra banda, un halo d'inhibició petit o l'absència del mateix suggereixen que l'agent antimicrobià pot ser menys efectiu contra aquest microorganisme en particular.
Aquestas prova és crucial en el diagnòstic i el tractament de les infeccions, ja que ajuden a determinar quins agents antimicrobians són més adequats per a tractar una infecció específica, la qual cosa permet als metges seleccionar el tractament més eficaç i reduir el risc de resistència antimicrobiana. [100]

[111] Imatge de plaques de Petri amb diferents mètodes de cultiu

Un medi de cultiu es refereix al conjunt de nutrients, factors de creixement i alguns altres components que ajuden a crear les condicions necessàries per al desenvolupament de microorganismes. Els habituals medis de cultiu: [103]

Agents selectius
Agents reductors
Sistemes amortiguadors
Peptones
Extractes
Fluids corporals
Agar

MÈTODES DE CULTIU

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

[113] Imatge que representa el mètode de sembrar per estries

  • La sembra per estria és un mètode qualitatiu d'aïllament de microorganismes eor esgotament en placa a partir d'una mostra natural o d'un cultiu de laboratori. Aquest mètode està basat a arrossegar, mitjançant una ansa de sembra, un número cada vegada més petit d'individus.
  • El procediment típic de sembra per estria és el següent:
1. S'esterilitza l'ansa bacteriològica escalfant-la en una flama fins que estigui roent, després es refreda breument tocant l'agar en una zona que no contingui microorganismes.2. Es pren una petita quantitat de la mostra original amb l'ansa esterilitzada.3. Es realitza una sèrie de ratlles o estries en la superfície de l'agar de la placa, estenent la mostra al llarg d'una part de la placa. Això es fa passant l'ansa sobre la superfície de l'agar mentre s'aplica una lleu pressió.4. Es repeteix el procés, girant la placa un angle de 90 °C entre cada passada, de manera que els bacteris es dilueixin gradualment al llarg de la placa en forma d'estries.5. S'incuba la placa a la temperatura adequada durant un període de temps necessari perquè els microorganismes creixin i formin colònies separades.
  • El resultat de la sembra per estria és que els bacteris presents en la mostra original es dilueixen gradualment al llarg de la placa, la qual cosa facilita la separació i el creixement de colònies individuals. Això permet als microbiòlegs aïllar i purificar ceps individuals de microorganismes per al seu posterior estudi, identificació o proves addicionals. [112]

SEMBRA PER ESTRIES

[119] Imatge de esterilització per calro

1. Esterilització per calor2. Esterilització per radiació3. Esterilització química4. Esterilització per filtració

MÈTODES D'ESTERILITZACIÓ

[127] Imatgde de biòlogues estudinat el creixement dels microorganismes

L’estudi del creixement microbià implica una sèrie de passos i tècniques específiques que permeten observar i analitzar el comportament dels microorganismes en diferents condicions. Això és una descripció general de com es realitza aquest estudi:1. Preparació de medis de cultiu: es preparen medis de cultiu que proporcionen els nutrients necessaris per al creixement dels microorganismes.2. Inoculació: s'inoculen els medis de cultiu amb una mostra del microorganisme d'interès.3. Incubació: els mitjans inoculats s'incuben a una temperatura i durant un temps específics que són adequats per al creixement del microorganisme en qüestió. Durant la incubació, es proporcionen les condicions necessàries perquè els microorganismes es reprodueixin i creixin.4. Observació i registre: durant el procés d'incubació, s'observa i es registren periòdicament el creixement microbià. Això pot implicar l'observació de canvis en l'aparença del medi de cultiu (com la formació de colònies bacterianes) o l'ús de tècniques més avançades, com a recomptes cel·lulars o tècniques de biologia molecular, per a quantificar el creixement.5. Anàlisi de dades: una vegada completada la incubació, s'analitzen les dades recopilades per a determinar la taxa de creixement, la densitat de població i altres paràmetres rellevants del creixement microbià.6. Interpretació de resultats: finalment, s'interpreten els resultats de l'estudi per a comprendre millor com els microorganismes responen a diferents condicions ambientals i factors limitants. Això pot proporcionar informació important per a aplicacions pràctiques, com el control de la contaminació microbiològica, l'optimització de processos industrials o la recerca en microbiologia ambiental i metgessa. [120]

L'estudi del creixement de microorganismes implica diversos processos i consideracions, tenint en compte els factors limitants i les fases de creixement dels microorganismes. Factors limitantsFases de creixement dels microorganismes

ESTUDI DEL CREIXEMENT DELS MICROORGANISMES

[130] Imatge del resultat de la tinció Gram

1. El microscopi2. Tinció de microorganismes per a veure'ls abans del microscopi: el procés seguit en totes les tincions amb colorants comporta les següents etapes: extensió, fixació, tractament amb colorants i observació. Els resultats segons els microorganismes poden serde diversos tipus:

  • Negativa: els colorants no tenyeixen el microorganisme, sinó l'entorn, augmentant d'aquesta manera el seu contrast.
  • Simple: s'utilitza un sol colorant que pot ser de qualsevol tipus. Igual que la tinció negativa, només ens permet observar la forma, la grandària i el tipus d'agrupació de les cèl·lules.
  • Diferencial: intervenen dos o més colorants i cadascun diferencia una estructura. El colorant que s'usa en segon lloc és de color diferent del del primer, denominant-se colorant de contrast.
3. Tinció de Gram: tècnica de tinció diferencial més important que s'utilitza en bacteris. El primer a descriure-la va ser el danès Christian Gram. Consisteix bàsicament a afegir el següent:
  • 1. Cristall violeta (colorant blau)
  • 2. Lugol (mordent, substància no colorant que reforça l'acció d'un colorant)
  • 3. Etanol 96° (descolorant que remou el colorant d'uns certs bacteris)
  • 4. Safranina (colorant de contrast, vermell)
Aquesta tinció distingeix entre dos amplis grups de bacteris segons la composició de la paret cel·lular; les Gram (-) que no retenen el complex cristall violeta-lugol després de la descoloració amb alcohol i apareixen tenyides de vermell, i les Gram (+) que sí que ho retenen i apareixen tenyides de blava fosc. [128]

INSTRUMENTS D'OBSERVACIÓ DE MICROORGANISMES

+ info

ANNEXE 3: científics importants en la microobiologia, especificament en l'estudi dels microorganismes

ANNEXE 2: sèrie d’estratègies per evitar malalties infeccioses als països de desenvolupament

ANNEXE 1: decàleg d’hàbits saludables per prevenir malalties infeccioses

CONCLUSIONS

1. Rentada de mans freqüent: renta't les mans amb aigua i sabó durant almenys 20 segons, especialment després d'usar el bany, abans de preparar aliments i després d'estar en llocs públics. La rentada de mans adequat és una de les formes més efectives de prevenir la propagació de gèrmens i malalties infeccioses, ja que el sabó mata tots els microorganismes que tens en les mans evitant que te les en duguis a la cara o la boca.2. Cobrir-se la boca i el nas en tossir o esternudar: utilitza un mocador d'un sol ús o el colze flexionat per a cobrir-te la boca i el nas en tossir o esternudar, i renta't les mans després, així evitaràs propagar encara més el virus pel teu entorn.3. Mantenir la distància social: mantenir una distància d'almenys 1 metre amb les persones que no conviuen amb tu, especialment si estan malaltes o mostren símptomes de malaltia perquè evitaràs la transmissió de la malaltia.4. Usar màscara: usa màscara en llocs públics o quan no sigui possible mantenir la distància social, especialment en interiors o en àrees amb alta transmissió comunitària per no agafar els virus presents pel teu voltant de manera respiratòria.5. Evitar tocar-se la cara: tracta d'evitar tocar-te la cara, especialment els ulls, el nas i la boca, ja que aquestes àrees són vies d'entrada per als virus i els bacteris.6. Desinfectar superfícies: neta i desinfecta regularment les superfícies i objectes d'ús freqüent, com a taules, poms de portes, mòbils... perquè així elimines l’acumulació de microorganismes que hi pot haver.7. Evitar el contacte pròxim amb animals malalts: si tens mascotes, assegura't que estiguin sanes i vacunades. Evita el contacte amb animals malalts o salvatges per a reduir el risc de contreure malalties zoonòtiques.8. Vacunar-se: mantenir al dia les teves vacunes i segueix el calendari de vacunació recomanat per les autoritats sanitàries per a protegir-te contra malalties infeccioses prevenibles per vacunació, i en cas d’agafar la infecció el teu cos la podrà combatre més ràpidament perquè ja tendrà els glòbuls blancs específics per fer-ho.9. Promoure un estil de vida saludable: mantenir una alimentació equilibrada, feix exercici regularment, dorm prou i gestiona l'estrès per a enfortir el teu sistema immunològic i reduir el risc de malalties infeccioses.10. Estar informat: has d'estar informat sobre les últimes notícies i recomanacions de salut pública relacionades amb malalties infeccioses. Segueix les directrius de les autoritats de salut locals i nacionals per a protegir-te a tu mateix i a la teva comunitat. [131]

ANNEXE 1: HÀBITS SALUDABLES PER EVITAR MALALTIES INFECCIOSES

La quimioprofilaxi: és una manera d'evitar aquelles malalties infeccioses per a les quals encara no existeix una vacuna.

  • Actualment només s'aconsella prendre mesures profilàctiques contra la malària i, solament en alguns casos, dependrà de la zona geogràfica a visitar, de la durada del viatge i de l'historial mèdic del viatger, ja que no ofereix una protecció del 100%.
Vacunació: bon mètode per a prevenir algunes malalties
  • Actualment només és obligatòria en alguns països d'Àfrica, Sud-amèrica i Àsia la vacunació front la febre groga.
  • Se'ls exigeix principalment a aquells individus que procedeixen de zones infectades i volen viatjar a països lliures de febre groga, però on existeixen insectes o artròpodes vectors que podrien propagar-la.
  • A més de les exigències legals davant la vacunació, és recomanable la immunització davant altres malalties com el còlera, la febre tifoidal, el tètanus, la poliomielitis i, en casos excepcionals, la ràbia, la pesta, la tuberculosi, l'hepatitis o l'encefalitis japonesa.
Pràctiques d'higiene personal: la rentada regular de mans amb aigua i sabó és crucial per a prevenir malalties infeccioses. També és important evitar el contacte amb superfícies contaminades i practicar una bona higiene oral, com raspallar-se les dents regularment.Consum d'aigua segura: beure aigua contaminada és una font comuna de malalties infeccioses en països en desenvolupament.
  • Si no tens accés a aigua potable, considera bullir l'aigua o utilitzar filtres d'aigua adequats.
Aliments segurs: assegura't de consumir aliments que estiguin frescos, ben cuits i preparats en condicions higièniques.Protecció contra picades d’insectes: usa repel·lent d'insectes i vesteix roba que et protegeixi contra picades de mosquits, mosques i altres insectes transmissors de malalties, com la malària, el dengue i la febre groga. Evitar l'exposició a aigües contaminades: evita nedar o banyar-te en aigües estancades, rius contaminats, llacs i tolles on puguin ser presents bacteris, paràsits i altres agents infecciosos.Evitar el contacte pròxim amb persones malaltes: si estàs en una àrea on hi ha brots de malalties infeccioses, evita el contacte pròxim amb persones malaltes i segueix les recomanacions de les autoritats sanitàries locals. [132]

ANNEXE 2: ESTRATÈGIES PER EVITAR MALALTIES A PAÏSOS DE DESENVOLUPAMENT

Stanley Falkow

Rita Colwell

Esther Lederberg

Alexander Fleming

Robert Koch

Anton van Leeuwenhoek

Louis Pasteur

ANNEXE 3: CIENTÍFICS QUE HAN CONTRIBUIT A L'ESTUDI DELS MICROORGANISMES

[1] López, Pedro Luis Ballarín. s/f. “12.2. Virus”. Biologia-geologia.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://biologia-geologia.com/biologia2/122_virus.html.[2] “Luchar contra las bacterias con virus”. s/f. Los Institutos Nacionales de Salud. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://salud.nih.gov/recursos-de-salud/nih-noticias-de-salud/luchar-contra-las-bacterias-con-virus.[3]“Introducción a los virus (artículo)”. s/f. Khan Academy. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://es.khanacademy.org/science/biology/biology-of-viruses/virus-biology/a/intro-to-viruses.[4] CK-12 Foundation. s/f. “CK12-Foundation”. Ck12.org. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://flexbooks.ck12.org/cbook/ck-12-conceptos-biologia/section/7.9/primary/lesson/estructuras-de-los-virus/.[5] S/f. Wikipedia.org. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://es.wikipedia.org/wiki/Clasificación_de_los_virus.[6] “Proyecto Biosfera”. s/f. Juntadeandalucia.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-tic/14700420/helvia/aula/archivos/repositorio/0/59/html/datos/alumno/2bachillerato/micro/contenidos2.htm.[7] Kovalchuk, Dmitry. s/f. “Complex virus with moonlander shaped structure - 3D vector icon for”. iStock. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.istockphoto.com/es/vector/virus-complejo-3d-estructura-en-forma-de-moonlander-gm1327772678-412031908.[8] “Higiene de las manos para prevenir el COVID-19”. s/f. Higieneambiental.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://higieneambiental.com/aire-agua-y-legionella/higiene-de-las-manos-para-prevenir-el-covid-19.[9] Perfil, Ver Todo mi. s/f. “Clasificación de los virus”. Blogspot.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://paramicrobio.blogspot.com/2018/10/clasificacion-de-los-virus.html.[10] Biologia i geologia. C. Plaza Escribano, J. Hernández Gómez, J. Martínez Casillas, F.J. Medina Domínguez, J.J. Martínez-Aedo Ollero, C. Casamayor Mármol. Anaya. 2021. [11] S/f. Studocu.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.studocu.com/es/document/colegio-nuestra-senora-del-pilar/biologia/ciclo-vital-de-un-retrovirus-vih/59930693.[12] “Producción de plásmidos”. s/f. Moleculardevices.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://es.moleculardevices.com/applications/plasmid.[13] “Plásmido”. s/f. Genome.gov. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.genome.gov/es/genetics-glossary/Plasmido.

WEBGRAFIA

[13] “Plásmido”. s/f. Genome.gov. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.genome.gov/es/genetics-glossary/Plasmido.[14]S/f. Wikipedia.org. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://es.wikipedia.org/wiki/Plásmido#.[15] Wikipedia contributors. s/f. “Viroide”. Wikipedia, The Free Encyclopedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Viroide&oldid=158487556.[16] Le Mercier Chantal Hulo Patrick Masson (content), Philippe, y Edouard de Castro (software). s/f. “Avsunviroidae ~ ViralZone”. Expasy.org. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://viralzone.expasy.org/6917.[17] “Viroide”. s/f. https://www.cun.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.cun.es/diccionario-medico/terminos/viroide.[18] “Describen los mecanismos de las plantas para luchar contra viroides, los agentes infecciosos más pequeños que se conocen”. s/f. Csic.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://delegacion.comunitatvalenciana.csic.es/describen-los-mecanismos-de-las-plantas-para-luchar-contra-viroides-los-agentes-infecciosos-mas-pequenos-que-se-conocen/.[19] Christian. 2020. “Virus Vegetales. Viroides”. Microbiología. el 17 de febrero de 2020. https://microbiologia.net/virus/vegetales/.[20] Villatoro, Francisco R. 2019. “Viroides observados con un microscopio de fuerza atómica”. La Ciencia de la Mula Francis. el 15 de febrero de 2019. https://francis.naukas.com/2019/02/15/viroides-observados-con-un-microscopio-de-fuerza-atomica/.[21] Roig, Daniel Pellicer. 2024. “Obeliscos, una nueva forma de vida: qué son y cómo pueden afectar a tu salud”. National geographic, el 10 de febrero de 2024. https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/que-son-viroides-y-obeliscos-y-como-pueden-afectar-a-tu-salud_21571.[22] Wikipedia contributors. s/f. “Prion”. Wikipedia, The Free Encyclopedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Prion&oldid=158971449.[23] Cacace, Verónica Inés. s/f. “Biology of Prions”. Arxiv.org. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://arxiv.org/pdf/1106.3533.pdf.[24] “Prion Review: Chapter IV (PrP)”. s/f. Edu.ar. Consultado el 24 de marzo de 2024. http://www.biologia.edu.ar/el_prion/prion4.htm.[25] Roig, Daniel Pellicer. 2024. “Obeliscos, una nueva forma de vida: qué son y cómo pueden afectar a tu salud”. National geographic, el 10 de febrero de 2024. https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/que-son-viroides-y-obeliscos-y-como-pueden-afectar-a-tu-salud_21571.

WEBGRAFIA

[26] S/f. Sciencephoto.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.sciencephoto.com/media/709708/view/legionella-pneumophila-lm.[27] “Imágenes de Bacterias”. s/f. Freepik. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.freepik.es/fotos-vectores-gratis/bacterias.[28] Roldán, Laura Fdez. 2020. “Tipos de bacterias”. ecologiaverde.com (blog). el 23 de marzo de 2020. https://www.ecologiaverde.com/tipos-de-bacterias-2633.html.[29] S/f. Quimica.es. Consultado el 24 de marzo de 2024b. https://www.quimica.es/enciclopedia/coco_%28bacteria%29.HTML#[30] Bermejo, Miguel Zahonero. 2017. “​Los 3 tipos de bacterias (características y morfología)”. pymOrganization. el 17 de marzo de 2017. https://psicologiaymente.com/salud/tipos-de-bacterias.[31] S/f. Quizlet.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://quizlet.com/735857893/examen-1-micro-flash-cards/.[32] Wikipedia contributors. s/f. “Bacilo”. Wikipedia, The Free Encyclopedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Bacilo&oldid=156097551.[33] S/f. Researchgate.net. Consultado el 24 de marzo de 2024b. https://www.researchgate.net/figure/Figura-1-Bacillus-sp-observada-en-100X-al-microscopio-optico-de-campo-claro-tincion_fig1_377203407.[34] “Bacterias: clasificación, alimentación y características”. s/f. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://humanidades.com/bacterias/.[35]“7.3.1. Moneras”. s/f. Biologia-geologia.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://biologia-geologia.com/BG1/731_moneras.html.[36] S/f. Biologia-geologia.comBG1. Consultado el 24 de marzo de 2024c. https://biologia-geologia.comBG1/732_protoctistas.html#.[37] S/f. Xtec.cat. Consultado el 24 de marzo de 2024d. https://blocs.xtec.cat/labobiogeofxv/2018/06/02/observacio-de-protozous/.[38] “Protozoos: origen, clasificación, ejemplos y características”. s/f. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://humanidades.com/protozoos/.[39] “Els protists: algues i protozous”. s/f. Enciclopedia.cat. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/els-protists-algues-i-protozous.[40] Wikipedia contributors. s/f. “Alga”. Wikipedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Alga&oldid=158413104.

WEBGRAFIA

[41] Smith, Mol. s/f. “Micscape Microscopy and Microscope Magazine”. Org.uk. Consultado el 24 de marzo de 2024. http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/indexmag.html?http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/wimsmall/green.html.[42] Wikipedia contributors. 2024. “Algae”. Wikipedia, The Free Encyclopedia. el 17 de marzo de 2024. https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Algae&oldid=1214218540.[43] “Trastorno de ansiedad”. 2018. Mayo Clinic. el 20 de noviembre de 2018. https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/illness-anxiety-disorder/symptoms-causes/home/ovc-20373776.[44] Miyara, Laura. 2022. “�Me duele el pecho, seguro que es un infarto�: �t� tambi�n eres hipocondr�aco?” La Voz de Galicia. el 19 de enero de 2022. https://www.lavozdegalicia.es/noticia/lavozdelasalud/salud-mental/2022/01/18/me-duele-pecho-seguro-infarto-tu-hipocondriaco/00031642516382835779770.htm.[45] S/f. Wikipedia.org. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://es.wikipedia.org/wiki/Inmunología.[46] Gośliński, Jarosław. 2021. “Immunologia kontra nowotwory”. Zwrotnikraka.pl. el 16 de marzo de 2021. https://www.zwrotnikraka.pl/immunologia-kontra-nowotwory/.[47] “Virulencia”. s/f. https://www.cun.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.cun.es/diccionario-medico/terminos/virulencia.[48] “Virulencia”. 2024. Unilabs.es. Unilabs. el 22 de marzo de 2024. https://www.unilabs.es/glosario/virulencia.[49] “Enfermedad infecciosa”. s/f. Hiv.gov. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://clinicalinfo.hiv.gov/es/glossary/enfermedad-infecciosa.[50] Betancourth, Carolina. 2017. “Enfermedades infecciosas”. Mejor con Salud. el 8 de diciembre de 2017. https://mejorconsalud.as.com/enfermedades-infecciosas/.[51] ———. s/f. “Epidemia”. Wikipedia, The Free Encyclopedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Epidemia&oldid=158293990.[52] Candelas, Fernando González. 2020. “COVID-19: ¿qué Ha Cambiado Para Pasar de Epidemia a Pandemia?” The Conversation, el 12 de marzo de 2020. http://theconversation.com/covid-19-que-ha-cambiado-para-pasar-de-epidemia-a-pandemia-133501.[53] “Diccionario de cáncer del NCI”. 2011. Instituto Nacional del Cáncer. el 2 de febrero de 2011. https://www.cancer.gov/espanol/publicaciones/diccionarios/diccionario-cancer/def/portador.[54] “Prueba de detección de portador de afecciones autosómicas recesivas”. s/f. Cigna.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.cigna.com/es-us/knowledge-center/hw/prueba-de-deteccin-de-portador-de-afecciones-zm2307.

WEBGRAFIA

[55] S/f. Rae.es. Consultado el 24 de marzo de 2024b. https://dle.rae.es/reservorio#.[56] Jiménez, Jorge. 2021. “Clasifican todos los potenciales reservorios de Leishmania en España”. Animal’s Health. el 4 de junio de 2021. https://www.animalshealth.es/profesionales/clasifican-todos-potenciales-reservorios-leishmania-espana.[57] Arrese, Sandra. 2020. “¿Epidemia, pandemia o endemia?” Observatorio de Enfermedades Infecciosas. el 21 de julio de 2020. https://observatorio.medicina.uc.cl/epidemia-pandemia-o-endemia/.[58] Mayorga, Luz. 2021. “#vocabulario – Una Enfermedad ‘Endémica’ Se Refiere a Aquella Propia o Exclusiva de Determinada Región, Habitual o En Épocas Fijas. Pic.twitter.com/nfeqod0itb”. Twitter. el 16 de enero de 2021. https://twitter.com/luzclemayorga/status/1350578704850833408.[59] Communications. 2021. “¿Qué es una pandemia y cuántas ha habido a lo largo de la historia?” BBVA. el 16 de noviembre de 2021. https://www.bbva.com/es/sostenibilidad/que-es-una-pandemia-y-cuantas-ha-habido-a-lo-largo-de-la-historia/.[60] “Realidades e Inequidades en tiempo de pandemia: Vacunas, Antivíricos y Mutaciones Genéticas”. 2021. Universidad a Distancia de Madrid. el 7 de abril de 2021. https://www.udima.es/es/articulo-javier-cabo.dia-mundial-de-la-salud-coronavirus-2021.html.[61] Wikipedia contributors. s/f. “Zoonosis”. Wikipedia, The Free Encyclopedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Zoonosis&oldid=156529453.[62] Innovet. 2021. “Zoonosi, in tempo di COVID otto su dieci non sanno cos’è”. Innovet. el 1 de junio de 2021. https://www.innovet.it/pet-care/attualita-iniziative/zoonosi-in-tempo-di-covid-otto-su-dieci-non-sanno-cose/.[63] “Microorganismo oportunista”. s/f. https://www.cun.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.cun.es/diccionario-medico/terminos/microorganismo-oportunista.[64] S/f. Libretexts.org. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://espanol.libretexts.org/Biologia/Microbiología/Libro%3A_Microbiología_%28Sin_límites%29/14%3A_Patogenicidad/14.2%3A_Descripción_general_de_las_interacciones_microbe-anfitrión/14.2B%3A_Microorganismos_oportunistas.[65] Wikipedia contributors. s/f. “Postulados de Koch”. Wikipedia, The Free Encyclopedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Postulados_de_Koch&oldid=147462876.[66] Hernández, Alicia Justo. 2021. “▷Los Postulados De Koch. En Busca Del Causante De La Enfermedad”. Microbacterium (blog). el 11 de septiembre de 2021. https://microbacterium.es/los-postulados-de-koch-en-busca-del-causante-de-la-enfermedad.

WEBGRAFIA

[67] “Gérmenes: infórmate y protégete contra las bacterias, los virus y las infecciones”. 2022. Mayo Clinic. el 18 de mayo de 2022. https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/infectious-diseases/in-depth/germs/art-20045289.[68] BBC News Mundo. 2020. “Coronavirus: por qué no todos los virus son malos para nuestra salud”. BBC, el 5 de abril de 2020. https://www.bbc.com/mundo/noticias-51912192.[69] “Plásmidos bacterianos”. s/f. Umich.mx. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.sabermas.umich.mx/archivo/articulos/283-numero-33/510-plasmidos-bacterianos.html.[70] “Os desafios da resistência bacteriana”. 2016. Blog Neoprospecta. el 22 de septiembre de 2016. https://blog.neoprospecta.com/desafios-resistencia-bacteriana/.[71] Appleby, Brian. s/f. “Introducción a las enfermedades producidas por priones”. Manual MSD versión para público general. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/enfermedades-cerebrales,-medulares-y-nerviosas/enfermedades-por-priones/introducción-a-las-enfermedades-producidas-por-priones.[72] Bioseguridad, Blog. s/f. “BIOSEGURIDAD Y BIOCUSTODIA”. Blogspot.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://seguridadbiologica.blogspot.com/2012/02/desinfeccion-de-priones-en-equipos.html.[73] “Infecciones bacterianas”. 2002. Infections. https://medlineplus.gov/spanish/bacterialinfections.html.[74] S/f. Ull.es. Consultado el 24 de marzo de 2024.https://riull.ull.es/xmlui/bitstream/handle/915/9688/Toxinas%20microbianas%20aspectos%20generales%20y%20uso%20potencial%20como%20agentes%20antitumorales..pdf?sequence=1&isAllowed=y.[75] “Viroide”. s/f. https://www.cun.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.cun.es/diccionario-medico/terminos/viroide.[76] Concepcion, Roislen Castaño. 2017. “Viroides y Priones que afectan a las plantas y animales de granja”. Engormix. el 9 de noviembre de 2017. https://www.engormix.com/agricultura/plagas-enfermedades-cultivos-tropicales/viroides-priones-afectan-plantas_a41471/.[77] Marie, Chelsea, y William A. Petri Jr. s/f. “Generalidades sobre las infecciones por protozoos intestinales y microsporidios”. Manual MSD versión para profesionales. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.msdmanuals.com/es/professional/enfermedades-infecciosas/protozoos-intestinales-y-microsporidias/generalidades-sobre-las-infecciones-por-protozoos-intestinales-y-microsporidios.[78] “Harnessing the Power of a Parasite That Can Stop Pain”. 2023. Harnessing the Power of a Parasite That Can Stop Pain. The Ohio State University. el 30 de noviembre de 2023. https://news.osu.edu/harnessing-the-power-of-a-parasite-that-can-stop-pain/.

WEBGRAFIA

[78] “Harnessing the Power of a Parasite That Can Stop Pain”. 2023. Harnessing the Power of a Parasite That Can Stop Pain. The Ohio State University. el 30 de noviembre de 2023. https://news.osu.edu/harnessing-the-power-of-a-parasite-that-can-stop-pain/.[79] “Enfermedad y síntomas”. 2023. Cdc.gov. el 4 de abril de 2023. https://www.cdc.gov/habs/es/illness.html.[80] “Brevetoxina B”. s/f. Quimicaorganica.net. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.quimicaorganica.net/brevetoxina-b.html.[81] “Toxina”. s/f. Quimica.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.quimica.es/enciclopedia/Toxina.html.[82] Medicina y Salud Pública. 2019. “Científicos descubren potente toxina que ayudaría a combatir a las superbacterias”. Medicina y Salud Pública. el 5 de noviembre de 2019. https://medicinaysaludpublica.com/noticias/general/cientificos-descubren-potente-toxina-que-ayudaria-a-combatir-a-las-superbacterias/5361.[83] “Las principales vías de transmisión de patógenos – HARTMANN Direct”. s/f. Hartmanndirect.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://hartmanndirect.com/es-es/blog/prevencion-de-contagios/vias-de-transmision-de-virus-y-patogenos.[84] García Palomo, J. D., J. Agüero Balbín, J. A. Parra Blanco, y M. F. Santos Benito. 2010. “Enfermedades infecciosas. Concepto. Clasificación. Aspectos generales y específicos de las infecciones. Criterios de sospecha de enfermedad infecciosa. Pruebas diagnósticas complementarias. Criterios de indicación”. Medicine 10 (49): 3251–64. https://doi.org/10.1016/s0304-5412(10)70027-5.[85] “Influenza: ¿Qué es? ¿Síntomas? ¿Cómo prevenirla?” 2019. Hospital CMQ. el 18 de febrero de 2019. https://hospitalcmq.com/es/enfermedades-y-condiciones/que-es-la-influenza/.[86] Inmune, Mi Sistema. 2014. “VIH ¿Cómo afecta a nuestro sistema inmunológico?” MiSistemaInmune. el 1 de diciembre de 2014. https://www.misistemainmune.es/enfermedades-sistema-inmunitario/infecciosas/vih-como-afecta-a-nuestro-sistema-inmunologico.[87] “Tuberculosis”. s/f. Cleveland Clinic. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://my.clevelandclinic.org/health/diseases/11301-tuberculosis.[88] “Un microbio impide que los mosquitos alberguen el parásito de la malaria”. s/f. Agencia SINC. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.agenciasinc.es/Noticias/Un-microbio-impide-que-los-mosquitos-alberguen-el-parasito-de-la-malaria.[89] “Enfermedades Infecciosas”. s/f. Com.co. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.topdoctors.com.co/diccionario-medico/enfermedades-infecciosas/.

WEBGRAFIA

[90] “Recomendaciones para prevenir infecciones”. s/f. Resistenciaantibioticos.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.resistenciaantibioticos.es/es/lineas-de-accion/prevencion/recomendaciones-para-prevenir-infecciones.[91] Olsson, Regan. s/f. “Por Qué El Lavado de Manos Es Tan Importante Para Su Salud”. Bannerhealth.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.bannerhealth.com/es/healthcareblog/teach-me/why-handwashing-is-so-important.[92] “El análisis preliminar del estudio de la vacuna de HIPRA contra la COVID-19 muestra resultados positivos en la población adolescente”. s/f. Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.vallhebron.com/es/actualidad/noticias/el-analisis-preliminar-del-estudio-de-la-vacuna-de-hipra-contra-la-covid-19-muestra-resultados-positivos-en-la-poblacion-adolescente.[93] Thomas, Amy. 2019. “Dónde guardar los condones de forma segura”. Durex España. el 26 de julio de 2019. https://www.durex.es/blogs/articulos-sobre-sexo/donde-guardar-los-condones-de-forma-segura.[94] Redacción, Zen. 2022. “Cómo elegir, lavar y conservar las frutas y las verduras para evitar intoxicaciones por salmonella,e.coli o listeria”. El mundo. el 11 de agosto de 2022. https://www.elmundo.es/vida-sana/bienestar/2022/08/11/62f4ca15fc6c83641e8b45e0.html.[95] “Tendencias científicas: ¿Qué es el distanciamiento social y cómo puede ralentizar la propagación del virus?” 2020. CORDIS | European Commission. Publication Office/CORDIS. el 20 de marzo de 2020. https://cordis.europa.eu/article/id/415529-trending-science-what-is-social-distancing-and-how-can-it-slow-down-the-spread-of-coronavirus/es.[96] “Hábitos saludables para una vida plena y activa”. 2023. Ubikare.io. el 4 de mayo de 2023. https://ubikare.io/blog/habitos-saludables-para-una-vida-plena-y-activa/.[97] 123RF, Colaboradores de. s/f. “Enfermedades Contagiosas Vectores, Ilustraciones y Gráficos”. 123RF. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://es.123rf.com/clipart-vectorizado/Enfermedades_contagiosas.html?oriSearch=viral%20disease.[98] “Enfermedades infecciosas”. 2022. Mayo Clinic. el 18 de febrero de 2022. https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/infectious-diseases/diagnosis-treatment/drc-20351179.[99] “Antibióticos 101: Todo lo que necesitas saber sobre los antibióticos”. s/f. Houstonmethodist.org. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.houstonmethodist.org/es/why-choose-houston-methodist/blog/2021/sep/antibiotics-101-everything-you-need-to-know-about-antibiotics/.

WEBGRAFIA

[100] Esteve, Pérez, y Soler. s/f. “Determinación de la sensibilidad de los microorganismos frente a antimicrobianos de origen natural y CMI por métodos fenotípicos”. Upv.es. Consultado marzo de 2024. https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/167611/Pérez?sequence=1#.[101] “halos inhibici�n”. s/f. Dimages.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. http://www.dimages.es/Tutorial%20A.I/farmaco/halos.htm.[102] “Zonas de inhibición”. s/f. Labster.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://theory.labster.com/es/zoneofinhibition/.[103] “Tipos DE Medios DE Cultivo”. s/f. Com.Mx. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://viresa.com.mx/blog_tipos_medios_cultivo.[104]“No Title”. s/f. Study.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://study.com/academy/lesson/what-is-agar.html.[105] “Extracto de Levadura Triptona, Agar (ISO 6222:1999) (Tubos Preparados) para microbiología”. s/f. Apmedical.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.apmedical.es/producto/extracto-de-levadura-triptona-agar-iso-62221999-tubos-preparados-para-microbiologia/.[106] “Peptona Bacteriológica (Ingrediente) para microbiología”. s/f. Apmedical.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.apmedical.es/producto/peptona-bacteriologica-ingrediente-para-microbiologia/.[107] Rovira, Marçal Arumí. 2019. “Medios de Cultivo”. Microbiologia para humanos. el 2 de octubre de 2019. https://microbiologiaparahumanos.wordpress.com/medios-de-cultivo.[108] Internacionales, Rgt Consultores. 2022. “Sistemas buffer naturales en el cuerpo”. RGT Consultores Internacionales. el 19 de diciembre de 2022. https://rgtconsultores.mx/blog/sistemas-buffer-naturales-en-el-cuerpo.[109] Microkit, Por. 2018. “TIOGLICOLATO FLUIDO CON RESAZURINA (FTM)”. Microkit: Medios de Cultivo. el 15 de junio de 2018. https://www.medioscultivo.com/tioglicolato-fluido-resazurina-ftm/.[110] Rovira, Marçal Arumí. 2019. “Medios de Cultivo”. Microbiologia para humanos. el 2 de octubre de 2019. https://microbiologiaparahumanos.wordpress.com/medios-de-cultivo.[111] BIOSER. 2016. “Los medios de cultivo comercializados por Bioser, S.A. descritos en la norma específica EN/ISO para el análisis de alimentos y agua, fabricados y probados de acuerdo a los requisitos de la norma EN/ISO 11133 : 2014”. Bioser. el 10 de junio de 2016. https://www.bioser.com/los-medios-de-cultivo-comercializados-por-bioser-s-a-descritos-en-la-norma-especifica-eniso-para-el-analisis-de-alimentos-y-agua-fabricados-y-probados-de-acuerdo-a-los-requisitos-de-la-norma-enis/.

WEBGRAFIA

[113] “Método de siembra por estría”. s/f. Labster.com. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://theory.labster.com/es/streaking/.[114] “Esterilización”. s/f. StudySmarter ES. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.studysmarter.es/resumenes/biologia/microbiologia/esterilizacion/.[115] “- ESTERILIZACIÓN DE INSTRUMENTOS/MATERIALES DE LABORATORIO POR CALOR HÚMEDO (AUTOCLAVE) Y CALOR SECO (HORNO)”. s/f. - ESTERILIZACIÓN DE INSTRUMENTOS/MATERIALES DE LABORATORIO POR CALOR HÚMEDO (AUTOCLAVE) Y CALOR SECO (HORNO). Consultado el 24 de marzo de 2024. https://tecnal.com.br/es/blog/190_esterilizacion_de_instrumentosmateriales_de_laboratorio_por_calor_humedo_autoclave_y_calor_seco_horno.[116] Sefiltra. 2020. “Esterilizador de agua por radiación ultravioleta”. Sefiltra. el 14 de enero de 2020. https://www.sefiltra.com/esterilizador-de-agua-por-luz-ultravioleta/.[117] “Esterilizaci�n por �xido de etileno (ETO/EO)”. s/f. Interempresas. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.interempresas.net/Farmacia/Articulos/227037-Esterilizacion-por-oxido-de-etileno-(ETO-EO).html.[118] “Esterilización de Líquidos por Filtración – Validación de Filtro Esterilizante”. 2021. Bifarsas. el 2 de marzo de 2021. https://bifarsas.com/esterilizacion-de-liquidos-por-filtracion-validacion-de-filtro-esterilizante/.[119] Labbox. 2021. “MÉTODOS FÍSICOS DE ESTERILIZACIÓN DE MATERIAL DE LABORATORIO”. Labbox España. el 12 de mayo de 2021. https://esp.labbox.com/metodos-fisicos-de-esterilizacion-de-material-de-laboratorio/.[120] “Ciclo celular y crecimiento”. s/f. Ugr.es. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.ugr.es/~eianez/Microbiologia/12crecimiento.htm.[121] “El Dietario de Cristina: La Importancia de Los Nutrientes”. s/f. El Dietario de Cristina. Consultado el 24 de marzo de 2024. http://eldietariodecristina.blogspot.com/2012/02/la-importancia-de-los-nutrientes.html.[122] Perales, David Talens. s/f. “Efecto de la temperatura sobre el crecimiento microbiano”. La ciencia de la vida, la biología UV. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://tapeda.blogs.uv.es/2008/12/21/efecto-de-la-temperatura-sobre-el-crecimiento-microbiano/.[123] S/f. Libretexts.org. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://espanol.libretexts.org/Biologia/Microbiología/Microbiología_%28OpenStax%29/09%3A_Crecimiento_Microbiano/9.03%3A_Los_efectos_del_pH_sobre_el_crecimiento_microbiano.

WEBGRAFIA

[124] S/f. Libretexts.org. Consultado el 24 de marzo de 2024b. https://espanol.libretexts.org/Biologia/Microbiología/Microbiología_%28OpenStax%29/09%3A_Crecimiento_Microbiano/9.02%3A_Requisitos_de_oxígeno_para_el_crecimiento_microbiano.[125] “Conheça as bactérias que podem estar presentes em sistemas de água”. 2019. Microambiental. el 21 de octubre de 2019. https://microambiental.com.br/analises-de-agua/conheca-as-bacterias-que-podem-estar-presentes-em-sistemas-de-agua/.[126] “Factores que influyen en el crecimiento microbiano”. 2019. Curso virtual: Alimentos listos para consumir crudos y marinados. el 15 de abril de 2019. https://mascapacitacioncrudosymarinados.wordpress.com/factores-que-influyen-en-la-supervivencia-y-crecimiento-de-microorganismos-en-los-alimentos/.[127] Inteligente, Kapital. 2020. “Cultivo de microorganismos”. Kapital Inteligente. el 14 de abril de 2020. https://www.kapitalinteligente.es/cultivo-de-microorganismos/.[128] S/f. Usal.es. Consultado el 24 de marzo de 2024b. http://webcd.usal.es/Web/educativo/micro2/tema02.html#.[129] “Imágenes de Microscopio Dibujo”. s/f. Freepik. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.freepik.es/fotos-vectores-[130] "Enciclopedia médica: MedlinePlus." MedlinePlus, [https://medlineplus.gov/spanish/ency/esp_imagepages/19955.htm].[131] "10 hábitos saludables para prevenir el contagio de un virus." La Caja Seguros. https://seguros.lacaja.com.ar/blog/10-habitos-saludables-para-prevenir-el-contagio-de-un-virus.[132] "Prevención y tratamiento de enfermedades tropicales." Offarm.https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-prevencion-tratamiento-enfermedades-tropicales-13015490.[133] "10 científicos que aportaron a la microbiología." Instituto del Agua. https://institutodelagua.es/microbiologia/10-cientificos-que-aportaron-a-la-microbiologiamicrobiologia/.[134] "Louis Pasteur." Wikipedia. Consultado 16 de marzo de 2024. https://es.wikipedia.org/wiki/Louis_Pasteur.[135] "Robert Koch." Encyclopædia Britannica. https://www.britannica.com/biography/Robert-Koch.[136] “Professor Esther Lederberg”. s/f. Whatisbiotechnology.org. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.whatisbiotechnology.org/index.php/people/summary/Lederberg_Esther.[137] Wikipedia contributors. 2024. “Antonie van Leeuwenhoek”. Wikipedia, The Free Encyclopedia. el 18 de marzo de 2024. https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonie_van_Leeuwenhoek&oldid=1214431823.

WEBGRAFIA

[138] ———. s/f. “Alexander Fleming”. Wikipedia, The Free Encyclopedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Alexander_Fleming&oldid=158933882.[139] “Rita R. Colwell”. s/f. Umd.edu. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://www.umiacs.umd.edu/people/rita-colwell.[140] Conger, Krista. s/f. “Renowned Microbe Hunter Stanley Falkow Dies at 84”. News Center. Consultado el 24 de marzo de 2024. https://med.stanford.edu/news/all-news/2018/05/renowned-microbe-hunter-stanley-falkow-dies-at-84.html.

WEBGRAFIA

MOLTES GRÀCIES!

´60] Imatge que representa que una pandèmia afecta a casi tot el món

Pandèmia

Una pandèmia és una epidèmia que s'ha estès una àrea extensa de territori, que pot abastar diversos continents. [59]

[107] Imatge d'una placa de Petri amb sang i un cultiu de microorganismes

Fluids corporals

Els fluids corporals amb freqüència es necessiten afegir als medis de cultiu d'alguns patògens substàncies com a sang completa, sang desfibrilada, plasma o sèrum sanguini, sobretot per a aconseguir el primer aïllament a partir de l'hoste. Els fluids corporals no sols aporten factors de creixement sinó que també aporten substàncies que neutralitzen a inhibidors del creixement d'alguns bacteris. [103]

[48] Imatge de microoganismes amb virulència

La virulència

La virulència és una propietat dels microorganismes patògens que es refereix a la seva capacitat per a infectar, causar malalties i mal en un organisme hoste. [47]

[117] Imatge del mètode d'esterilització química a partir de l'òxid d'etilè

Esterilització química

L' esterilització química es pot realitzar a través de dues maneres;

  • Esterilització amb òxid d'etilè: utilitza gas d'òxid d'etilè per a penetrar en els materials i destruir els microorganismes. És adequat per a materials sensibles a la calor i al vapor, com a plàstics, dispositius electrònics i tèxtils.
  • Esterilització amb peròxid d'hidrogen: utilitza vapor de peròxid d'hidrogen per a esterilitzar el material. És una alternativa més segura i respectuosa amb el medi ambient a l'òxid d'etilè. [114]

[85] Imatge del virus de l'influença

Influença (grip)

L'influeça és una malaltia causada pel virus de la influença, que es propaga fàcilment a través del contacte amb persones infectades o superfícies contaminades. Es desenvolupa a través de la transmissió de gotículas respiratòries o aerosols quan una persona infectada tus, esternuda o parla. El virus de la influença té la capacitat de mutar ràpidament, la qual cosa resulta en l'aparició de nous ceps que poden causar brots estacionals i pandèmies ocasionals. Aquesta malaltia té diversos efectes sobre el cos, com ara problemes respiratoris o febre. [84]

[136] Imatge de Esther Lederberg

Esther Lederberg (1922-2006)

Va ser una microbiòloga estatunidenca que va realitzar importants contribucions al camp de la genètica bacteriana i la microbiologia molecular. Va ser pionera en l'ús de la replica de placa per a l'estudi de mutacions genètiques en bacteris, la qual cosa va portar al descobriment de la transferència de gens entre bacteris per mitjà dels fagos. [133]

[76] Imatge de com un viroide altera el codi genètic d'una cèl·lula

Com produeixen malalties els viroides?

Els viroidescausen malalties en les plantes hoste mitjançant l'alteració de l'expressió gènica i la interferència amb processos cel·lulars essencials. Es creu que els viroides actuen com a molècules d'ARN d'interferència, que s'uneixen a seqüències complementàries de l'ARN missatger de la planta i promouen la seva degradació o inhibeixen la seva traducció, la qual cosa resulta en símptomes de malaltia. [75]

Alguns virus són capaços d'embolicar-se en una part de la membrana cel·lular del seu hoste. D'aquesta manera, el virus guanya una bicapa lipídica externa coneguda com a embolcall viral. Però, també hi ha virus que manquen d'aquest embolcall i estan composts únicament per la cápside proteica. [4]Exemples: virus de la influença (amb embolcall), virus del papil·loma humà i el virus de l'herpes simple (sense embolcall). [5]

[62] Imatge de un ca i un humà per representar que la zoonosi és entra animals i humans

Zoonosi

La zoonosi és una malaltia infecciosa que ha passat d'un animal a humans (o viceversa). [61]

Com produeixen malalties els plasmidis?

Els plasmidis, en general, no contenen informació essencial per al creixement dels bacteris ni poden causar malalties per si sols; no obstant això, aquests elements els donen avantatges als bacteris en condicions de creixement determinades. L’exemple més comú és el dels plasmidis que contenen gens de resistència a un determinat antibiòtic, de manera que el plasmidi únicament suposarà un avantatge en presència d'aquest antibiòtic. Per tant, els plasmidis actuen proporcionant la informació necessària per a modificar o destruir l'antibiòtic perquè aquest no danyi al bacteri. A més, la presència de plasmidis transmissibles confereix als bacteris propietats que complementen la seva capacitat per a colonitzar ambients adversos, afavoreix l'intercanvi genètic intracel·lular, i garanteix la disseminació horitzontal de gens de resistència a antibiòtics, i d'altres funcions, entre gèneres diferents. [69]

[33] Imatge de bacteris bacil davall un microscopi

Bacteris bacil

Característiques:

  • Viuen en el sòl, aigua de la mar i rius, a part d'aliments que contaminen amb la seva presència
  • Els bacils solen dividir-se en el mateix pla i són solitaris, però poden combinar-se per a formar diplobacilos, estreptobacilos i cocobacilos [32]

Exemples: 1. Bacillus anthracis: és altament patogen, ja que causa la malaltia coneguda com a àntrax en mamífers, incloent-hi humans. 2. Escherichia coli: alguns ceps poden ser patògenes provocant infeccions del tracte urinari o gastroenteritis, mentre que unes altres són part de la flora intestinal normal i no causen malalties.3. Bacillus cereus: pot ser patogen en unes certes circumstàncies causant intoxicació alimentària [30]

[115] Imatge del mètode d'autoclau

Esterilització per calor

Hi ha diversos mètodes per realitzar l'esterilització per calor:

  • Autoclau: utilitza vapor a alta pressió i temperatura per a esterilitzar el material. Aquest mètode d'esterilització és altament efectiu per a eliminar microorganismes patògens, incloent-hi bacteris, virus i espores, de diversos tipus d'instruments i materials mèdics. El funcionament de l'autoclau es basa en el principi que la calor humida és més efectiu per a matar microorganismes que la calor seca. En aplicar vapor d'aigua a alta pressió i temperatura, s'aconsegueix una esterilització completa i de confiança del material en un període relativament curt de temps.
  • Forn de calor seca: empra aire calent per a esterilitzar el material. És útil per a articles que no poden ser esterilitzats amb vapor, com uns certs plàstics i olis. [114]

[58] Imatge de les regions afectades pel paludisme (malaltia endèmica)

Maltia endèmica

Una malaltia endèmica és l'aparició constant d'una malaltia en una àrea geogràfica o grup de població, encara que també pot referir-se a una alta prevalença crònica d'una malaltia en aquesta àrea o grup. [57]

[88] Imatge del un tipus d'insecte que transmetrix la malària

Malària

La malària és una malaltia parasitària transmesa per mosquits infectats del gènere Anopheles. Els paràsits del gènere Plasmodium són els responsables de la malaltia en els humans. Quan un mosquit infectat pica a un humà, els paràsits entren en el torrent sanguini i viatgen al fetge, on maduren i es multipliquen. Després, els paràsits infecten els glòbuls vermells, la qual cosa condueix a la destrucció dels glòbuls vermells i als símptomes característics de la malària, els quals són febre, calfreds, sudoració i mal de cap. [84]

[104] Imatge de l'agar en una placa de Petri

Agar

El agar se sol utilitzar com un agent gelificant en els medis de cultiu per a donar solidesa. Com a component principal dominant en l'agar bacteriològic tenim un polisacàrid que se sol extreure d'unes certes algues marines i que presenta l'indubtable avantatge que, a excepció d'alguns microorganismes marins, no s'utilitza com a nutrient. L'agar és un medi de cultiu àmpliament utilitzat en microbiologia per al creixement d'una varietat de microorganismes, incloent-hi bacteris, fongs i algunes espècies de protozous. No obstant això, és un mitjà utilitzat constantment en la microbiologia clínica per a l'aïllament de bacteris gram positives (estafilococs o estreptococs). [103]

[46] Imatge de microorganismes i cèl·lules estudiades per la immunologia

La imunologia

La immunologia és una branca àmplia de les ciències biomèdiques que s'ocupa de l'estudi del sistema immunitari. [45]

[56] Representació de possibles reservoris en un hàbitat

Reservori

Un reservori és una població d'éssers vius que allotja de manera crònica el germen d'una malaltia, la qual pot propagar-se com a epidèmia. [55]

[64] Exemple de microorganisme oportunista (VIH)

Microorganisme oportunista

Un microorganisme oportunista és un microorganisme normalment no patogen i que només produeix una infecció quan les defenses de l'hoste estan disminuïdes o com a resultat de diversos factors iatrogènics o nosocomials. [63]

[108] Imatge de sistemes buffer (exemple de sistema amortiguador)

Sistemes amortiguadors

Per a mantenir el pH dins del rang òptim del creixement bacterià a vegades, és necessari afegir alguns components al medi de cultiu, com ara sistemes amortiguadors. S’utilitzen comunament en microbiologia per al cultiu de microorganismes, especialment aquells que són sensibles als canvis en el pH del medi de cultiu, incloent bacteris, llevats i fongs. [103]

[135] Imatge de Rober Koch

Robert Koch (1843-1910)

Koch va ser un metge i microbiòleg alemany famós per les seves recerques sobre les causes de malalties infeccioses, com el còlera, la tuberculosi i la pesta bubónica. Els seus descobriments, incloent-hi la identificació del bacil de la tuberculosi, van establir les bases de la bacteriologia moderna i li van valer el Premi Nobel de Medicina en 1905. [133]

[87] Imatge de les zones afectades per la tuberculosi

Tuberculosi

La tuberculosi és una malaltia bacteriana causada per Mycobacterium tuberculosi. Es transmet a través de l'aire quan una persona amb Tuberculosi activa en els pulmons tus o esternuda i les persones sanes inhalen els bacteris. La tuberculosi pot afectar diversos òrgans a més dels pulmons. El desenvolupament de la tuberculosi activa pot ser resultat d'una infecció recent o de la reactivació d'una infecció latent. La tuberculosi afecta amb major freqüència els pulmons provocant tos productiva, febre, pèrdua de pes i malestar general. [84]

[105] Imatge d'un extracte de llevat

Extractes

La preparació dels extractes consisteix en el fet que uns certs òrgans o teixits animals o vegetals són extrets amb aigua i calor i posteriorment concentrats fins a la forma final de pasta o pols. Els extractes s'utilitzen comunament com a medis de cultiu per a una àmplia gamma de microorganismes, incloent-hi bacteris, fongs i llevats, però majoritàriament s'utilitza per a les algues. [103]

[31] Imatge de les diferentes agrupacions de bacteris cocos

Bacteris Coco

Característiques:

  • Es poden trobar tant en cocoteros com en l'ambient
  • En forma típica s'organitzen en raïms o cadenes, però poden combinar-se per a formar diplococs, tetracocs, estreptococs i estafilococs segons el nombre de cocs [29]

Exemples: 1. Staphylococcus aureus: bacteri patogen que pot causar una àmplia gamma d'infeccions en humans com ara botons, cel·lulitis, impetigen i furóncols. 2. Streptococcus pneumoniae: és una causa important de pneumònia bacteriana i altres infeccions respiratòries en humans.3. Streptococcus pyogenes: bacteri altament patogen que pot causar malalties greus en humans, per exemple: faringitis estreptocòccica, escarlatina, infeccions de la pell i teixits tous, febre reumàtica i glomerulonefritis postestreptocòccica. [30]

[110] Imatge d'una placa de Petri amb diferents agents selectius

Agents selectius

Els agents selectius són l'addició de determinades substàncies a un medi de cultiu pot convertir-lo en selectiu. És un mètode utilitzat principalment per a conrear bacteris patògens, bacteris específics i llevats i fongs. [103]

[134] Imatge de Louis Pasteur

Louis Pasteur (1822-1895)

Pasteur va ser un microbiòleg francès conegut per les seves contribucions a la microbiologia, incloent-hi el desenvolupament de la tècnica de pasteurització i la refutació de la teoria de la generació espontània. Els seus estudis sobre bacteris i fermentació van establir les bases de la microbiologia moderna. [133]

[44] Il·lustració d'una dona hipocondríaca

Persona hipocondríaca

Un Hípocondríac és una persona que pateix d'un trastorn d'ansietat per malaltia, el qual implica preocupar-se excessivament per tenir o poder contreure una malaltia greu. [43]

Els virus complexos posseeixen una cápside que no és estrictament helicoidal ni icosaèdrica i poden tenir més estructures, com ara cues proteiques o una paret exterior complexa. Les subunitats proteícas del virus s'autoacoblessin a una cáspide, però l'ADN dels virus complexos codifica proteïnes que ajuden a construir la cáspide del virus. [4]Exemples: VIH, bacteriòfags i virus de la ràbia . [5]

[9] Imatge dels tipus de virus segons material genètic

[139] Imatge de Rita Colwell

Rita Colwell (1934)

Colwell ésuna microbiòloga estatunidenca coneguda per la seva recerca sobre l'ecologia i epidemiologia de malalties transmeses per l'aigua, com el còlera. Ha realitzat importants contribucions a l'enteniment de la dinàmica de les poblacions microbianes en entorns aquàtics. [133]

[109] Imatge de FMT (exemple d'un agent reductor)

Agents reductors

Els agents reductors tene l'objectiu de crear en els medis de cultiu condicionis que permetin el desenvolupament dels gèrmens microaerófilos ò anaerobis s'afegeixen aquests agents reductors sent, els més emprats l'entre altres. [103]

Els retrovirus són una família vírica d'ARN monocatenari que es defineix per la presència de la Transcriptasa inversa, i que catalitza el pas d'ARN a ADN. Fases:1. Fusió: aquests virus presenten una embolicada membranosa que interactua amb alguns receptors de la membrana de la cèl·lula hospedadora, la interacció de la qual permet la fusió de l'embolicada amb la membrana cel·lular, i per tant el pas de la càpsida al citoplasma2. Transcripció inversa: la fusió de membranes conllevala alliberament de tot el contingut del virus, de manera que ràpidament l'acció d'una proteasa vírica degrada la càpsida i deixa lliure l'àcid nucleic i altres enzims vírics3. Integració: a continuació aquest ADN d'origen víric viatja fins al nucli en el qual interacciona amb l'ADN cel·lular, de manera que per acció de la integrasa, aquest ADN s'integra en aquest ADN cel·lular.4. Transcripció: el elgenoma víric queda integrat en l'ADN cel·lular, determinats senyals l'activen i acaba expressant-se ,de manera que d'una banda va creant còpies del seu material genètic en forma d'ARN monocatenario, i per un altre va creant múltiples còpies de ARNm que codifica per a les diferents proteïnes víriques. Després de tot això, aquestes molècules viatgen al citoplasma.5. Acoblament: aquests ARNm generats, una vegada en el citoplasma, són traduïts a proteïnes que van donant lloc a les diferents estructures víriques, la càpsida, les glucoproteïnes que formen part de l'embolicada, i alguns enzims que interactuen deforma directa amb el material genètic del virus.6. Gemmació: després de l'acoblament de totes les estructures d'origen víric, els virions queden formats en el citoplasma per a finalment sortir de la cèl·lula per gemmació en punts determinats de la membrana en el qual prèviament s'han situat les glucoproteïnes víriques, de manera que adquireixen la seva típica embolicada. [11]

[42] Imatge de diversos tipus d'alga

54] Arbre genètic per veure com un portador d'una malaltia afecta als seus fills

Portador

Un portador és una persona que té una còpia d'un gen mutat (canviat) que causa una malaltia, però que no presenta símptomes. [53]

[72] Imatge de com un prió desconfigura l'estructura d'una protenia envadint una cèl·lula

Com produeixen malalties els prions?

Els prions són anormals perquè tenen una estructura tridimensional alterada en comparació amb les proteïnes normals. Aquesta estructura alterada té la capacitat d'induir canvis en altres proteïnes normals del mateix tipus, convertint-les també en prions. Aquests prions anormals s'acumulen en el teixit cerebral, interferint amb la seva funció normal i causant mal neuronal. [71]

[52] Representació de l'epidèmia de la Covid-19

Epidèmia

Una epídemia és una descripció en la salut comunitària que ocorre quan una malaltia infecta a un nombre d'individus superior a l'esperat en una població durant un temps determinat. [51]

[118] Imatge de el procés de l'esterilització per filtració

Esterilització per filtració

L'esterilització per filtració utilitza filtres de membrana per a eliminar els microorganismes del material líquid o gasós. És comunament utilitzat en aplicacions farmacèutiques i de laboratori. [114]

[86] Imatge del VIH

VIH/SIDA

El VIH ataca al sistema immunològic del cos, específicament als glòbuls blancs anomenats limfòcits T CD4. Amb el temps, el VIH afebleix el sistema immunològic, la qual cosa porta al desenvolupament de la SIDA. El VIH es transmet a través del contacte amb fluids corporals infectats, com la sang, el semen, els fluids vaginals i la llet materna, principalment mitjançant relacions sexuals sense protecció, compartir agulles contaminades i de mare a fill durant l'embaràs, el part o la lactància.El VIH o SIDA pot provocar una pèrdua de pes significativa, sovint acompanyada de diarrea, feblesa crònica i febre. [84]

[101] Imatge d'una càpsula amb 6 discs i els seus corresponents halos d'inhibició

Mètode de l'haló d'inhibició

En què consisteix el seu mètode: 1. Dipositar en la superfície d'agar d'una placa Petri, prèviament inoculada amb el microorganisme, discos de paper assecant impregnats amb diferents concentracions d’antimicrobià.2. Quan el disc impregnat es diposita en la superfície de l'agar, el filtre absorbeix aigua i l'antimicrobià difon a l’agar.3. L'antimicrobià difon radialment a través de l'agar a partir del disc formant-se un gradient de concentració. 4. Després d'un temps d'incubació els discos apareixen envoltats per una zona d'inhibició, també anomenat halo d'inhibició. [100]

[68] Imatge de virus envadint una cèl·lula

Com produeixen malalties els virus?

Els virus són com a segrestadors, ja que envaeixen cèl·lules vives i normals. Després usen aquestes cèl·lules per a replicar-se i en el procés solen matar, danyar o canviar les cèl·lules infectades; aquest fet és el que causa malalties. [67]

VIRUS ICOSAEDREUn icosaedre és una forma tridimensional composta de 20 triangles equilàters. Les estructures dels virus estan construïdes de subunitats de proteïnes idèntiques que es repeteixen, la qual cosa fa que la forma icosaèdrica sigui més fàcil d'acoblar utilitzant aquestes subunitats. [4] Exemples: els adenovirus, herpesvirus i picornavirus. [5]

[13] Imatge de l'estructura d'un plasmidi dins un bacteri

[116] Imatge del mètode d'esterilització de l'aigua per radiació

Esterilització per radiació

Hi ha diverses maneres per aconseguir l'esterilització per radiació:

  • Radiació gamma: utilitza raigs gamma de cobalt-60 o cesi-137 per a destruir microorganismes. És eficaç per a esterilitzar materials sensibles a la calor o al vapor, com a productes mèdics d'un sol ús, aliments i dispositius farmacèutics.
  • Radiació d'electrons: empra feixos d'electrons accelerats per a destruir microorganismes. És similar a la radiació gamma, però s'utilitza en materials més densos i en grans volums. [114]

[34] Imatge de bacteris amb forma helocoïdal

Bacteris amb formes helocoïdals

Característiques:

  • Són bacteris que es mouen a través de flagels periplásmicos interns, és a dir dins de la seva membrana externa
  • Es troben en la capa mucosa que recobreix l'interior de l’estómac
  • Dins aquestes hi ha tres subtipus: vibrio (lleugerament corbats i en forma de coma), espiril (forma helocoïdal rígida) i espiroqueta (en forma de helocoïdal flexible) [30]

Exemples:1. Helicobacter pylori: és un bacteri patogen que colonitza el revestiment de l'estómac i del duodè humà causant úlceres pèptiques i gastritis crònica. 2. Campylobacter jejuni: és un bacteri patogen associat amb la contaminació d'aliments i l'aigua perquè causa gastroenteritis bacteriana en humans3. Borrelia burgdorferi: és un bacteri patogen transmès per paparres, que provoca la malaltia de Lyme [30]

[137] Imatge de Anton van Leewenhoek

Anton van Leewenhoek (1632-1723)

És considerat el pare de la microbiologia, va ser el primer a observar i descriure microorganismes utilitzant microscopis simples que ell mateix va construir. Va descobrir una àmplia varietat de microorganismes, inclosos bacteris, protozous i espermatozoides. [133]

127] Gràfica de les diferents etapes de creixement dels microorganismes

Fases de creixement

1. Fase de retard: els microorganismes s'adapten al nou ambient i comencen a sintetitzar els components necessaris per al creixement, com a enzims i ribosomes. Durant aquesta etapa, no hi ha un augment significatiu en el nombre de cèl·lules.2. Fase logarítmica: els microorganismes experimenten un creixement exponencial, amb una duplicació ràpida i constant del nombre de cèl·lules. Aquesta és la fase en la qual els microorganismes són més sensibles als antibiòtics i altres factors que afecten el creixement.3. Fase estacionària: el creixement dels microorganismes es deté o s'alenteix a causa de la falta de nutrients, acumulació de productes de deixalla o canvis en les condicions del medi ambient.4. Fase de declinació (mort): el nombre de cèl·lules viables comença a disminuir a causa de la falta de nutrients, acumulació de productes de deixalla tòxics, canvis en les condicions ambientals o l'acció de factors antimicrobians. [120]

[50] Exemples de microorganismes que causen malalties infeccioses

Malaltia infecciosa

Una malaltia infecciosa és una malaltia causada per un microorganisme, com un bacteri, un virus o n protozou, que no es troba normalment en el cos i que pot causar infecció. [49]

[80] Imatge de l'estructura molecular de la brevetoxina

Com produeixen malalties les algues?

Alguns cianobacteris i algues poden produir toxines que poden emmalaltir a les persones i els animals.

  • Una toxina d'alga que sovint es produeix durant aquestes proliferacions es denomina brevetoxina. Inhalar rosada marina o el contacte de l'aigua que conté brevetoxina amb la pell poden causar símptomes que inclouen: irritació respiratòria i dificultat per a respirar. [79]

[140] Imatge de Stanley Falkow

Stanley Falkow (1934-2010)

Falkow era conegut pel seu treball pioner en la genètica molecular de bacteris patògens, incloses els ceps resistents als antibiòtics. Va contribuir significativament a l'enteniment de la virulència bacteriana i la resistència antimicrobiana. [133]

[74] Imatge de com un bacteri allibera toxines per causar enfermetats

Com produeixen malalties els bacteris?

Els bacteris poden causar malalties de diverses maneres, depenent del tipus de bacteri i de l'organisme afectat. Però li mètode més comú entre els bacteris per a causar malalties és a través de la producció de toxines. Molts bacteris produeixen toxines que poden danyar les cèl·lules del cos humà, les quals toxines poden interferir amb funcions cel·lulars normals i causar mal tissular. [73]

Les cápsides helicoidals estan compostes d'un sol tipus de subunitat proteica acumulada al voltant d'un eix central per a forma una estructura helicoidal. Aquesta disposició dona com a resultat virions amb formes cilíndriques o filamentoses. Aquests virions poden ser des de curts i molt rígids fins a llargs i molt flexibles. [4]Exemples: virus del mosaic del tabac, virus del ebola i els ronivirus. [5]

[126] Imatges de diferents factors limitants del creixement dels microorganismes

5. L'aigua

2. La temperatura

3. el pH

4. Oxigen

FACTORS LIMITANTS

1. Nutrients

[106] Imatge de peptona bacteriològica

Peptones

Les peptones són mescles complexes de compostos orgànics, nitrogenats i sals minerals, que s'obtenen per digestió enzimàtica o química de proteïnes animals o vegetals (soia caseïna carn, etc.)S'empra en els medis de cultiu per a efectuar l'aïllament i creixement dels lactobacilos i estreptococs dels productes lactis. [103]

Com produeixen malalties els protozous?

Els protozous poden causar malalties una vegada dins del cos humà a causa d'una varietat de mecanismes. Aquestes són algunes formes en les quals els protozous poden causar malalties:1. Mal directe a les cèl·lules: els protozous poden envair i destruir cèl·lules del cos, la qual cosa porta a la disfunció dels òrgans afectats. 2. Producció de toxines: alguns protozous produeixen toxines que causen mal directe a les cèl·lules i teixits.3. Interferència amb funcions corporals normals: alguns protozous poden interferir amb les funcions normals del cos en consumir nutrients essencials o en alterar els processos fisiològics normals causant problemes com la malnutrició i la pèrdua de pes.4. Transmissió d'altres malalties: alguns protozous actuen com a vectors per a altres agents patògens. [77]

[138] Imatge de Alexander Fleming

Alexander Fleming (1881-1955)

Fleming va descobrir la penicil·lina en 1928, el primer antibiòtic de la història, la qual cosa va revolucionar el tractament de les malalties infeccioses i va salvar milions de vides. [133]

[129] Il·lustració d'un microoscopi simple

Microscopi

El microscopi és un instrument òptic que amplifica la imatge d'un objecte petit. És l'instrument que més s'usa en els laboratoris que estudien els microorganismes. Mitjançant un sistema de lents i fonts d'il·luminació es pot fer visible un objecte microscòpic. Els microscopis poden augmentar de 100 a centenars de milers de vegades la grandària original.Actualment existeixen dos tipus de microscopis: l'òptic i l'electrònic. En el microscopi òptic l'augment de l'objecte s'aconsegueix usant un sistema de lents que manipula el pas dels raigs de llum entre l'objecte i els ulls; mentre que, el microscopi electrònic utilitza un raig d'electrons controlat per un camp magnètic. [128]