Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

El nostre treball

El nostre treball

ALBA, NATALIA, NOELIA I DANIELA

índice

  • portada
  • índice
  • activitat econòmica
  • mapa
  • gremi 1
  • gremi 2
  • gremi 3
  • gremi 4
  • art gòtic
  • catedral de València
  • la llotja dels mercats
  • les portes del serrans
  • el palau de la generalitat

Activitat econòmica

Carrer dels Cadirers

Va prendre esta denominació per haver-hi en ella alguns oficials dedicats a fer cadires, cadires de les d'asseure's, a diferència de les de muntar que eren incumbència del gremi de armeros, cadires de les quals en valencià diem cadires i als quals les fan cadirers, que tenien per patró a San José.

Carrer dels Carnissers

El “Carrer de Carnissers”, entre el “Carrer Peu de la Creu” i el “Carrer Lope de Rueda”, deu el seu nom al fet que en este carrer exercien l'ofici carnissers, també coneguts com a “tallants”.

Carrer de la bolseria

Comunica el Tossal amb el Mercat. Ací es van reunir històricament, tallers i botigues de passamaneria, guanteros i cordoneros, oficis que també feien bosses, de cuir o de pell. També va haver-hi un temps on els comerciants comerciaven amb draps i altres teixits.

Carrer de les Calderers

Deu el seu nom a l'ofici dels calderers o els tallers de forja, i que en l'actualitat unix la plaça del Tossal i la de l'Espart. En realitat, este ofici es va disposar extramurs, a causa de les nombroses queixes dels veïns per les forges i este carrer deu el seu nom al record d'eixe ofici.

Art gòtic

PORTES DELS SERRANS

CATEDRAL DE VALENCIA

LLOTJA DELS MERCATS

PALAU DE LA GENERALITAT

El palau de la Generalitat (Palau de la Generalitat en valencià) de València (Espanya) és un edifici d'estil gòtic valencià amb intervencions renaixentistes que data del segle xv. És Bé d'Interés Cultural des de 1931.1​ El palau de la Generalitat Valenciana està situat en el barri de la Seu,​ on es troben altres edificis molt representatius de la ciutat, com són la Catedral de València, la Basílica de la Verge dels Desemparats o el Palau de Fuentehermosa, seu de la presidència de la Generalitat Valenciana. Actualment és la seu de la Generalitat Valenciana, el govern de la Comunitat Valenciana.

Del interior del edificio se deben diferenciar tres partes fundamentales en su estructura: el cuerpo central o casa gótica, núcleo del actual palacio; el torreón de corte renacentista que recae a la plaza de la Virgen y su gemelo del lado contrario que recae a la plaza de Manises.

De l'interior de l'edifici s'han de diferenciar tres parts fonamentals en la seua estructura: el cos central o casa gòtica, nucli de l'actual palau; la torrassa de tall renaixentista que recau a la plaça de la Verge i el seu bessó del costat contrari que recau a la plaça de Manises

L'església catedral-basílica metropolitana de l'Asunción de La nostra Senyora de València, anomenada popularment la Seu en valencià, és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada per desig de Jaume I —seguint la tradició del segle xiii— a l'Asunción de María. Va ser consagrada l'any 1238 pel primer bisbe de València posterior a la Reconquesta, fra Andrés d'Albalat. El gòtic valencià és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic. En el seu interior es venera el Sant Calze, datat del segle i, i dau a la catedral pel rei Alfons el Magnànim en 1437. Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Este últim Papa valencià, quan encara era el cardenal Rodrigo de Borja, va fer la petició per a elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li va ser atorgada pel papa Innocenci VIII en 1492.

La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans era l'entrada nord a la muralla del segle xiv de la ciutat de València. Quan hi havia la murada s'anomenava porta dels Serrans, però quan aquesta fou enderrocada, en quedar les torres exemptes, passà a dir-se popularment torres dels Serrans. El nom dels Serrans podria provenir del fet que estiguen en el camí que porta a la comarca de la Serrania o bé del fet que la majoria dels repobladors d'aquest barri de la ciutat en temps de Jaume I provenien de la zona de Terol, que d'alguna manera també eren «serrans» per als de la plana valenciana, per tal com aquesta ciutat aragonesa es troba aigües amunt del riu Túria. És un gran referent de la ciutat de València i un dels seus monuments millor conservats. De l'antiga muralla, que s'ordenà enderrocar a mitjan segle xix (i culminà el 1865), només resta aquesta porta, la Porta de Quart amb un llenç de murada d'uns 30 metres.

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat. L'edifici fou construït entre el 1482 i el 1548 i simbolitza, sens dubte, la puixança i riquesa del segle d'or valencià (segle xv). És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

FIN