Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Teories ètiques

Començar

tema 5

bUSQUES LA FELICITAT

o la justícia?

4. Dilemes a l'aula

3. Ideals de vida i tipus d'ètiques

2. Ètica i moral

1. la filosofia pràctica

índex

La filosofia pràctica

01

+ info

La filosofia es pot dividir en dos vessants: a) Filosofia teòrica: què puc conèixer? b) Filosofia pràctica: què he de fer? La filosofia pràctica ens porta a l'àmbit de l'ètica.

1. la filosofia pràctica

La distinció entre filosofia teòrica i filosofia pràctica se'n desprèn una altra de relacionada: a) Allò que és correspon als fets, al que hi ha. b) Allò que hauria de ser remet als valors, al judici sobre la bondat o correcció d'un fet o una acció. Així, podem parlar de dos tipus de judicis: a) Judicis de fet que expliquen de manera demostrable què passa. b) Judicis de valor reflexionen sobre la moralitat del que ha passat, mostrant-ne la conformitat o disconformitat.

+ info

1. la filosofia pràctica

Ètica i moral

02

La moral és el conjunt de normes i accions que un individu, o un grup, considera vàlides en un espai i temps concrets. També pot ser entesa com a capacitat. L'ètica és l'estudi d'aquestes normes, dels motius que ens duen a considerar-les vàlides i de les diferències amb altres acceptacions de diferents grups humans situats en diversos temps o espais.

2. ètica i moral

Valorar si una acció o pensament és moralment correcte o incorrecte depèn en gran mesura de les nocions de bé i de mal que tinguem, sent el bé aquell que ens posiciona en el que és correcte i el mal en l'incorrecte. Veurem que el bé el podrem classificar en tres gran blocs no excloents: el bé útil, el bé per plaer i el bé en si mateix. Però, què passa amb el mal?

2.1 El bé i el mal

Tot sovint identifiquem com a dolents esdeveniments en els quals no ha intervingut cap acció humana, i sobre els que es fa complicat aplicar un judici de valor. Són dolents un tsunami, una allau o una pedregada? En aquest sentit és necessari distingir el mal natural i el mal moral:

2.1 El bé i el mal

  • Mal natural és el que remet als esdeveniments naturals, com les erupcions volcàniques o inundacions. No té rere seu un culpable concret a qui assenyalar.
  • Mal moral és aquell que ens assenyala directament a nosaltres com a culpables o responsables; és indigne i condemnable.

2.1 El bé i el mal

activitat

Ideals de vida i tipus d'ètiques

  • Sòcrates (s. IV aC) va viure un dels períodes més brillants de la democràcia atenenca, però va ser condemnat a prendre cicuta (verí) per votació dels ciutadans.
  • Ell no va escriure res, es dedicava a anar per l'àgora i el mercat a interrogant la gent.
  • El seu pensament ens arriba a través de Plató.

3.1 sòcrates i l'intel·lectualisme moral

  • Defensa l'intel·lectualisme moral: qui coneix el bé, farà el bé. Per tant, qui actua malament ho fa per ignorància o desconeixement.
  • Per tant, una vida bona és aquella que és coherent, que està dirigida per la raó i que es troba il·luminada per allò que hem de fer.

3.1 sòcrates i l'intel·lectualisme moral

  • Per Aristòtil, s. IV aC, la màxima felicitat de l’ésser humà residirà en la vida contemplativa
  • Sempre hem de recórrer a la prudència, definida com “la capacitat d’escollir el just mig.”

3.2 aristòtil i la felicitat

3.2 aristòtil i la felicitat

3.2 aristòtil i la felicitat

  • Epicur associa el bé al plaer, per això és una teoria hedonista (hedoné = plaer)
  • És la recerca d'un plaer no sensual, sinó de la tranquil·litat de l'ànima (ataràxia)
  • Aquesta ataràxia s'aconsegueix a través del tetrafarmakon i del càlcul de plaers.

3.3 EPICUR i l'hedonisme

TETRAFARMAKON: Epicur exposa quatre remeis a diferents pors per tal d'aconseguir la tranquil·litat de l'ànima. 1) Por als Déus: si existeixen, no es preocupen per les nostres accions. 2) Por a la mort: quan ella hi és, nosaltres no hi som. I quan nosaltres hi som, ella no hi és. 3) Por al dolor: els dolors forts són breus, els dolors suaus, duraders, però suportables. 4) Por al destí: el destí no està escrit, som lliures.

3.3 EPICUR i l'hedonisme

CÀLCUL DE PLAERSPer Epicur, els plaers immediats no ens acosten a la felicitat, sinó que hem de dur a terme un càlcul de plaers. Per exemple, un plaer avui (gaudi d’unes cerveses) pot ser un dolor demà (resaca) i, en canvi, allò que avui se’ns presenta amb un dolor (estudiar batxillerat) pot anunciar un proper bé (anar a la universitat).

3.3 EPICUR i l'hedonisme

Divideix els nostres desitjos en tres categories: De desigs, n'hi ha de naturals i necessari: amics, llibertat, reflexionar sobre els principals temors, aliment, aixopluc i robaD'altres, són naturals i innecessaris: luxes, servents, banquets...I n'hi ha que ni són naturals ni necessaris: fama, poder i prestigi.

3.3 EPICUR i l'hedonisme

  • Stuart Mill defensa el que es coneix com utilitarisme.
  • També és una teoria hedonista, però no des d'una perspectiva individual.
  • Defensa el principi d’utilitat, segons el qual l’acte moralment correcte és aquell que proporciona major plaer o felicitat al màxim nombre de persones.
  • El plaer és, per tant, un bé comú o bé general.

3.4 STUART MILL i l'utilitarisme

1. satisfaccions intel·lectuals, altruisme i plaers emocionals 2. plaers del cos (més vulgars)

  • L'ésser humà té facultats inferiors (necessitats bàsiques) i facultats superiors (intel·ligència, sensibilitat moral i estètica).
  • Això fa que hi hagi uns plaers més valuosos i desitjables que d'altres.
  • S’estableix una jerarquia de plaers:

3.4 STUART MILL: EL BÉ COMÚ

"Més m'estimo ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet"

3.4 STUART MILL: EL BÉ COMÚ

i per tu, què és la felicitat?

lectura i anàlisi des textos sobre les teories estudiades

activitat 1

3.4 intencions o conseqüències

  • Per Kant, només una ètica formal podria ser universal i garantir l’autonomia moral pròpia de l’ésser huma.
  • Per Kant, les teories anterior no són vertaderament ètiques, sinó que són codis morals, perquè ens diuen què hem de fer per aconseguir allò que ens proposem.

3.5 KANT i L'ÈTICA DEL DEURE

  • Per tant, l'ètica no ens ha de dir què hem de fer, sinó com hem d'actuar per a comportar-nos correctament.
  • La raó humana s’ha de donar la llei a ella mateixa, així serà universal, ja que serà vàlida per a tot ésser racional.

3.5 KANT i L'ÈTICA DEL DEURE

  • La llei moral s’expressa mitjançant l’imperatiu categòric, que defineix així:
  • a) He de voler que la meva acció es pugui convertir en una llei universal que tothom pugui seguir.
  • b) I no he de tractar a ningú, ni a mi mateix, mai com un mitjà per aconseguir alguna cosa, sinó sempre com un fi en si mateix.

3.5 KANT i L'ÈTICA DEL DEURE

Imperatiu categòric

activitat

  • Carol Gilligan és una psicòloga i filòsofa estatunidenca nascuda a Nova York el 1936. Va ser deixeble de Kohlberg i es va familiaritzar amb les seves investigacions, fins al punt de reformular i replantejar-ne les teories.

3.6 Gilligan i l'ètica de la cura

  • Estadis morals de Kohlberg:
  • Nivell preconvencional: les normes són externes i només les respectem tenint en compte el càstig o el premi que comporten.
  • Nivell convencional: ens identifiquem amb el grup i volem complir amb les expectatives dels altres.
  • Nivell postconvencional: comprenem i acceptem les normes morals generals.

3.5 Gilligan i l'ètica de la cura

  • Gilligan estableix que el gènere importa en la construcció de l’estructura moral de l’individu.
  • Els homes es mouen en un plànol més formal i abstracte - universalitat i compliment de la justícia
  • Les dones es mouen en un context real i no únicament en la norma - particularitat i cura de l'individu.
  • Això es coneix com l'ètica de la cura

3.6 Gilligan i l'ètica de la cura

dilemes a l'aula

Filosofia de l'acció

Si es parla de la filosofia de l'acció, cal incloure una sèrie de pensadors que, sobretot a partit del segle XIX, insten a l'individu a actuar. Entenen que actuar és precisament l'essència de l'ésser humà. En aquesta mateixa línia hi ha el marxime, que a través de Karl Marx i d'Eleanor Marx, promou la transformació del món. Eleanor Marx és una de les figures més destacades en la lluita per la igualtat laboral i les condicions socials entre homes i dones de l'Anglaterra de finals del segle XIX. Els filòsofs s'han dedicat a interpretar el món, però del que es tracta és de tranformar-lo.