Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

MATERIALS

PROCEDIMENTS

EXPLICACIÓ

CONSTEL·LACIONS

MATERIALS

  • Boles de porexpan
  • Fil de pescar
  • Planxa de cartó ploma
  • Llapis
  • Regle
  • Cartolina negra, A2 (mínim)
  • Retolador blanc
  • Cinta adhesiva
  • Pintura
  • Pinzells
  • Tisores
  • Representació de la constel·lació d’Orió

CONSTEL·LACIONS

PROCEDIMENT

1

3

2

4

Descobrim la constel·lació d’Orió des de diferents perspectives. Expliquem als infants què són les constel·lacions i observem la constel·lació d’Orió i descobrim quines estrelles la conformen.Pintem les boles de porexpan de diversos colors per representar les estrelles: les podem pintar blaves, vermelles, grogues o blanques en funció del tipus d’estrella que sigui cadascuna.Dibuixem un diagrama de la constel·lació d’Orió a la cartolina negra amb el retolador blanc i el pengem a la paret.A l’extrem superior de la cartolina negra hi posarem el cartró ploma, en paral·lel al terra (fa de «sostre») i tallem tires de fil de pescar iguals a l’alçada corresponent de cada estrella.En un extrem del fil, hi pengem la bola de porexpan corresponent.Des del punt mitjà de l’extrem inferior de la cartolina, tracem línies rectes que arribin a cada una de les estrelles de la constel·lació.

5

CONSTEL·LACIONS

(1/2)

PROCEDIMENT

CONSTEL·LACIONS

(2/2)

En el cartró ploma, partint de l’extrem oposat a on es troba la cartolina, col·loquem cada estrella a la distància corresponent (busquem una equivalència entre els anys llum de distància de les estrelles i els centímetres, per exemple 1 cm = 20 anys llum:1. Betelgeuse a 32,12 cm (643 anys llum).2. Rigel a 38,6 cm (772 anys llum)3. Bellatrix a 12,15 cm (243 anys llum)4. Mintaka a 45 cm (900 anys llum)5. Alnilam a 67,95 cm (1 359 anys llum)6. Alnitak a 40 cm (800 anys llum)7. Saiph a 36,2 cm (724 anys llum)Si mirem la constel·lació de front, sembla que totes les estrelles estiguin en un mateix pla. En canvi, si mirem la constel·lació des d’un lateral, veiem les diferents posicions de les estrelles a l’espai.

6

7

Una constel·lació és un conjunt d’estrelles sense relació entre elles i que formen un patró reconeixible, que s’ha convertit en un dibuix a través de l’imaginari. La Unió Astronòmica Internacional divideix el firmament en 88 constel·lacions, la majoria basades en les antigues constel·lacions gregues. Encara que pot semblar que les estrelles en una constel·lació es troben properes entre elles, en realitat, poden estar a distàncies molt diferents, molt lluny les unes de les altres. La forma de la constel·lació és una creació de la percepció humana i pot variar en diferents cultures. Cal tenir en compte que les estrelles es mouen degut als seus propis moviments, però nosaltres també les podem veure en diferents posicions per la rotació de la Terra. Al llarg dels segles, les constel·lacions poden variar lleugerament, encara que les associacions culturals perdurin.Les constel·lacions han sigut de gran importància al llarg del temps. Històricament, s’han utilitzat per orientar-se durant la nit i com a calendari agrícola. En l’astronomia moderna, les constel·lacions s’utilitzen com a referència per ubicar objectes al cel.

EXPLICACIÓ

(1/2)

CONSTEL·LACIONS

EXPLICACIÓ

(2/2)

CONSTEL·LACIONS

La constel·lació Orió, també anomenada El Caçador, és una de les constel·lacions més prominents i reconeixible del cel nocturn (a l’hemisferi nord). Es troba a l’equador celeste, fet que li dona la característica especial de que es pot veure des de qualsevol lloc del món. Tot i així, la visibilitat d’Orió sol ser òptima a l’hivern a l’hemisferi nord (estiu a l’hemisferi sud). La seva forma descriu un caçador amb tres estrelles en línia que es coneixen com el cinturó d’Orió, i altres estrelles que formen espatlles, cames i cap. Orió és un caçador de la mitologia grega, que segons aquesta mitologia es troba al costat del riu Eridanus (Eridà) amb els gossos caçadors: el Ca Major i el Ca Menor, els quals es barallen amb Taurus, un toro. Al mateix cel s’hi troben altres preses a prop.

Els augments de l’ocular i els objectius estan indicats amb una xifra i el símbol X. Per calcular l’augment total, s’ha de multiplicar el de l’ocular pel de l’objectiu seleccionat. La part mecànica està constituïda pel cos del microscopi (la base i el braç), la platina (la placa on es col·loca la mostra que cal observar), el tub que conté l’ocular, el revòlver giratori on hi ha els objectius i els caragols d’enfocament. Els ecosistemes aquàtics són l’hàbitat de molts éssers vius. Amb l’ajuda d’un microscopi podem observar amb major detall petits organismes i microorganismes presents en aquest medi. Per exemple, cianobacteris, organismes procariotes que fan la fotosíntesi; protozous, organismes unicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs; algues; petits crustacis com els cladòcers o puces d’aigua i els copèpodes; i larves d’insectes.

MÉS INFORMACIÓ

CONSTEL·LACIONS