Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

MATERIALS

PROCEDIMENTS

EXPLICACIÓ

ONES ESTACIONÀRIES AMB CORDES

MATERIALS

  • Cordes de saltar

ONES ESTACIONÀRIES AMB CORDES

PROCEDIMENT

1

3

2

4

Intentem reproduir ones estacionàries a partir de l’oscil·lació d’una corda. Expliquem als infants què són les ones estacionàries.Girem la corda com si anéssim a saltar per representar una freqüència fonamental, sense nodes.Girem amb més velocitat per reproduir un segon harmònic, amb un node intermedi. Fem girar la corda més ràpid encara per a aconseguir un tercer harmònic, amb dos nodes intermedis. Provem d’aconseguir un quart harmònic, amb tres nodes intermedis.

ONES ESTACIONÀRIES AMB CORDES

Una ona estacionària és un patró d’ona que sembla estar immòbil o «estacionari» a l’espai. Es genera quan dues ones amb la mateixa amplitud i longitud d’ona, és a dir, idèntiques, avancen en sentit oposat, se superposen i es combinen de manera específica. En aquest cas, es produeix una interferència. Es pot imaginar com una corda fixa en un extrem i amb l’altre es colpeja cap al terra, es creen ones. Quan una ona arriba al final, rebota i torna cap a l’altre extrem i es troba amb les ones que venen. Quan els punts d’amplitud màxima de la corda es mantenen estàtics, és quan parlem d’ona estacionària.En funció de la vibració de la corda, es poden formar ones estacionàries, però només es produeixen a determinades freqüències, que s’anomenen freqüències de ressonància. La freqüència fonamental és quan la corda vibra de tal manera que no hi ha nodes intermedis entre els dos extrems. Els nodes són els punts on l’amplitud és zero; és a dir, si imaginem l’exemple de la corda, seria aquell punt on la corda es troba a la mateixa alçada que l’extrem. Les següents ones estacionàries (harmònics) aniran sumant un node cada vegada. Aquest fenomen es pot relacionar amb el so (ones sonores) i la llum (ones electromagnètiques).

EXPLICACIÓ

ONES ESTACIONÀRIES AMB CORDES

Els augments de l’ocular i els objectius estan indicats amb una xifra i el símbol X. Per calcular l’augment total, s’ha de multiplicar el de l’ocular pel de l’objectiu seleccionat. La part mecànica està constituïda pel cos del microscopi (la base i el braç), la platina (la placa on es col·loca la mostra que cal observar), el tub que conté l’ocular, el revòlver giratori on hi ha els objectius i els caragols d’enfocament. Els ecosistemes aquàtics són l’hàbitat de molts éssers vius. Amb l’ajuda d’un microscopi podem observar amb major detall petits organismes i microorganismes presents en aquest medi. Per exemple, cianobacteris, organismes procariotes que fan la fotosíntesi; protozous, organismes unicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs; algues; petits crustacis com els cladòcers o puces d’aigua i els copèpodes; i larves d’insectes.

MÉS INFORMACIÓ

ONES ESTACIONÀRIES AMB CORDES