Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

MATERIALS

PROCEDIMENTS

EXPLICACIÓ

AIGÜES TOVES I DURES

MATERIALS

  • Aigua destil·lada
  • Pots amb tapa
  • Sal
  • Cullera
  • Sabó

AIGÜES TOVES I DURES

PROCEDIMENT

1

3

2

4

Analitzem la duresa de l’aigua de l’aixeta. Introduïm a l’aula el concepte de duresa de l’aigua.Omplim tres recipients amb 150 ml d’aigua destil·lada.Al primer no afegirem sal, al segon hi afegirem dues cullerades de sal i al tercer, quatre. La concentració de sal augmenta en cada pot de forma proporcional.Afegim una gota de detergent a cada pot i els tapem.Sacsegem una vegada cada recipient i observem la quantitat d’espuma que es forma: com més presència de sals, menys espuma.Agafem una mostra de 150 ml d’aigua de l’aixeta en un altre pot, hi afegim una gota de sabó, tapem el recipient i sacsegem.Comparem la quantitat d’espuma formada en el pot amb aigua de l’aixeta amb els altres recipients per saber si és més aviat tova o dura.

5

6

AIGÜES TOVES I DURES

La duresa de l’aigua és una qualitat d’aquest líquid relacionada amb el contingut de sals dissoltes, en concret, amb la presència de cations metàl·lics no alcalins. Un catió és un ió amb una càrrega elèctrica positiva, és a dir, té un estat d’oxidació positiu ja que li falten electrons. Les sals estan formades per cations i anions i, generalment, per classificar el grau de duresa de l’aigua es determina la presència de cations de calci (Ca2+) i de magnesi (Mg2+). L’interès en determinar la duresa de l’aigua recau en les conseqüències d’un excés de sals dissoltes en el medi aquós: d’una banda, els sabons perden capacitat netejadora; d’altra banda, es produeixen incrustacions de carbonat de calci que poden obstruir les canonades; i, a més, pot alterar el pH del sòl en cultius i afectar les produccions.En aquest experiment podem comprovar la influència de la duresa de l’aigua sobre l’efectivitat del sabó comparant la quantitat d’espuma que es forma en un cas o en un altre. L’aigua destil·lada, com que no conté sals, és una aigua tova. En canvi, en els altres recipients, anem incrementant gradualment la duresa.

EXPLICACIÓ

(1/2)

AIGÜES TOVES I DURES

Es forma menys espuma en aigües dures perquè el sabó s’associa amb els cations (provinents de les sals) en lloc de formar micel·les. Recordem que el sabó està format per dues parts, una hidròfoba (repel·leix l’aigua) i una hidròfila (s’associa amb l’aigua), les micel·les són les esferes en les quals la part hidròfoba del sabó està a l’interior i la part hidròfila està en contacte amb l’aigua, de manera que el sabó envolta els greixos i permet que aquests estiguin en l’aigua. Si no es formen les micel·les, es redueix la capacitat del sabó d’atrapar les molècules greixoses i, per tant, la seva capacitat netejadora.

EXPLICACIÓ

(2/2)

AIGÜES TOVES I DURES

Els augments de l’ocular i els objectius estan indicats amb una xifra i el símbol X. Per calcular l’augment total, s’ha de multiplicar el de l’ocular pel de l’objectiu seleccionat. La part mecànica està constituïda pel cos del microscopi (la base i el braç), la platina (la placa on es col·loca la mostra que cal observar), el tub que conté l’ocular, el revòlver giratori on hi ha els objectius i els caragols d’enfocament. Els ecosistemes aquàtics són l’hàbitat de molts éssers vius. Amb l’ajuda d’un microscopi podem observar amb major detall petits organismes i microorganismes presents en aquest medi. Per exemple, cianobacteris, organismes procariotes que fan la fotosíntesi; protozous, organismes unicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs; algues; petits crustacis com els cladòcers o puces d’aigua i els copèpodes; i larves d’insectes.

MÉS INFORMACIÓ

AIGÜES TOVES I DURES