Want to make creations as awesome as this one?

More creations to inspire you

Transcript

Referències bibliogràfiques

PROJECTE CATALITZA

JOVENTUT, EDUCACIÓ, LLEURE I PARTICIPACIÓ - MIJS

Carlota Aran Garriga

Classes de català

Vinculació entitat

Voluntariat

Referències bibliogràfiques

estructura del projecte

2019

1a edició

2020

4a edició

2021

2023

Prova pilot

edicions del projecte

Tipus de participació

Elements clau

Possibles resultats

Aspectes a millorar

Referències bibliogràfiques

ANàlisi del projecte

Referències bibliogràfiques

Referències bibliogràfiques

notíciES del projecte

Noticia Regió7

Experiència personal

Noticia Nació Digital

Font:http://www.manresajove.cat/web/menu/11804-otman-touri

El projecte Catalitza és dur a terme al Casal de joves la Kampana. Aquest equipament està ubicat al barri antic de Manresa, un barri amb un percentatge molt elevat d’immigració i de persones en risc d’exclusió social. ​​El Casal de joves La Kampana compta amb la participació més o menys estable d’un grup de joves habituals entre els 12 i 28 anys. Aquestes persones fan de l’equipament el seu punt de lleure i trobada i la seva assistència és gairebé diària, ja sigui durant bona part de l’horari d’obertura o bé puntualment. Cal destacar el perfil del i la jove diari, ja que el 90% són immigrants marroquins o de pares marroquins, aquest fet porta al fet que dintre d’aquests col·lectius funcioni molt el boca-orella, i que, per tant, el públic augmenti però d’aquesta nacionalitat, majoritàriament.

Casal de Joves La Kampana

Context del projecte

L’element clau d’aquest projecte és la vinculació dels joves amb les entitats del territori, ja que fa que ampliïn la seva xarxa social, creïn nous vincles i comencin a tenir un sentiment de pertinença del territori. El fet d’augmentar la xarxa social permet augmentar el capital social del jove, que amb l’efecte de bola de neu fa que se li obrin un gran ventall de possibilitats acadèmiques, laborals, socials, etc. en un futur.

Elements clau

Un altre element a destacar, és que les sessions grupals per l’aprenentatge de la llengua catalana, no eren classes on aprendre lèxic i gramàtica estrictament, sinó que eren classes pensades des de la realitat dels participants. Aquestes sessions tenien una part teòrica més general d’aprenentatge del català, i una part pràctica aterrada a les necessitats que expressaven els joves, com per exemple, com omplir una sol·licitud o instància a l’ajuntament.

Referències i fonts consultades

Ajuntament de Barcelona. (s.f.). Tràmit d'empadronament [Enllaç]. Recuperat de https://seuelectronica.ajuntament.barcelona.cat/oficinavirtual/ca/tramit/20170001254Corney, T., Williamson, H., Holdsworth, R., Broadbent, R., Ellis, K., Shier, H., & Cooper, T. (2020). Approaches to youth participation in youth and community work practice: A critical dialogue.Novella, A. M., Agud, I., Llena, A., & Trilla, J. (2013). El concepto de ciudadanía construido por jóvenes que vivieron experiencias de participación infantil. Bordon, 65(3). https://doi.org/10.13042/23166

El projecte catalitza, l’ubicaria, segons Trilla i Novella (2001) entre el que anomenem participació consultiva i participació projectiva. Ja que els participants del projecte no només participen en avaluacions o propostes, sinó que van un pas més enllà, agafen el compromís i la voluntarietat de participar, i en els casos d’èxit, acaba sent una metaparticipació, però no vinculat al projecte. Però, per altra banda, el projecte és dirigit des d’una institució i no prenen les decisions de com serà el format, quines condicions té el projecte i quins requisits i normes s’han de seguir.

Tipus de participació

El fet d’oferir classes de català i implicar-se en entitats, fan que compleixin dos dels mòduls que demanen a les persones que volen sol·licitar el permís de residència. La possibilitat d’assolir aquests requisits fa que hi hagi una demanda molt elevada de participar en aquest projecte. El desavantatge és que una vegada finalitza el projecte, pocs joves es queden a l’entitat on han estat participant, ja que per ells ja han complert els objectius mínims i alguns es desvinculen. És cert, però, que hi ha alguns casos de molt èxit, i que per puntuals que siguin ja val la pena, perquè el jove es vincula amb l’entitat, crea una nova xarxa social i se li obren nous camins i oportunitats. Potser si els participants busquessin ells les entitats, i participessin en la gestió del projecte i la presa de decisions, tindrien un sentiment de pertinença i responsabilitat, i agafarien més compromís de seguir. No s’arribaria a una metaparticipació tal com exposen Trilla i Novella, però sí a una participació projectiva.

Possibles resultats

Moduls per obtenir el certificat de primera acollida

L’objectiu és promoure la participació activa i la implicació de cada jove en una entitat juvenil de la ciutat, que triarà lliurement segons les seves habilitats i interessos personals. Es requerirà un mínim de quatre intervencions per part del jove seleccionat.

Vinculació a una entitat

En aquesta part del projecte els participants duen a terme tasques de voluntariat en actes puntuals organitzades per diferents entitats de la ciutat. Amb un mínim d’una sola intervenció i amb obtenció d’un certificat.

Voluntariat

Les sessions grupals tenen un límit màxim de 10 participants i estan dissenyades per millorar les habilitats lingüístiques en català en termes de comprensió, expressió i comunicació oral. Aquestes classes es realitzen dues tardes a la setmana i tenen una durada aproximada de 90 minuts cada una.

Classes de català

En primer lloc, un dels aspectes a millorar seria el grau de participació dels joves implicats en la presa de decisions de diferents parts del projecte. Ara per ara, els participants s'inscrivien a les classes, se’ls feia una entrevista d’interessos i aficions per trobar una entitat de les que es proposaven i que encaixes, tot seguit s’iniciava el projecte.

Aspectes a millorar

  • Com a proposta de millora, afegiria que la mateixa persona fes una cerca d’entitats, es posen en contacte i selecciones la que li interessi més, amb el suport de la persona referent.
  • En segon lloc, afegiria que els participants presentessin propostes de temes a tractar durant les sessions de classe de català, i que aquestes fossin més aterrades.
  • També seria interessant afegir una avaluació inicial, continua i final on els participants poguessin valorar i fer propostes de millora durant el curs, ja que cada any els participants tenen interessos diferents i poden fer propostes d’activitats que es poden incorporar durant el curs, i acostumar-los a participar en espais de participació com una assemblea. Aquestes valoracions també servirien per a les edicions següents.

Experiència personal - Otman Touri (1a edició del projecte - Club del joc)

A mi, participar en el projecte Catalitza em va canviar la vida. Jo vaig participar de l’entitat del club del joc, i avui dia encara hi participo. Els membres del club del joc, ens reunim els dijous a un bar de Manresa i juguem i convidem i ensenyem a jugar a la gent a jocs de taula. Recordo que la Sara, la meva mentora (que era la persona de l’entitat que ens acompanyava), va començar a proposar-me plans a part de les nits dels dijous. Em va convidar a sortir amb el seu grup d’amics, anar a esmorzar, un dia recordo que em va portar a visitar Barcelona i vam anar al teatre. Amb el temps, els seus amics van també ser els meus, marxàvem de caps de setmana, fèiem sortides i excursions, etc. Un dels millors dies, va ser quan em van convidar al casament d’una parella del grup, em vaig sentir molt feliç, no només jo sentia que era un més del grup, sinó que ells també em veien així.El dia del casament jo estava enmig de la celebració del ramadà, prèviament ja els vaig avisar que no dinaria durant el casament, que em sabia greu. La meva sorpresa va ser que directament no em van posar el plat, es van recordar i no em van posar en una situació tensa, d’haver de rebutjar el plat. Tot seguit, vam continuar amb la festa i el ball, i quan ja es va pondre el sol, i jo ja podia menjar, de sobte van muntar una taula i em van portar el meu plat perquè sopes, però no només vaig seure jo, sinó que tots els convidats es van entaular amb mi em van acompanyar. Jo no vaig poder evitar que em saltessin les llàgrimes, només tenia paraules d’agraïment, em sentia extremadament feliç i acompanyat, tenia un grup d’amics, de religions i cultures diferents, ens enteníem, ens estimàvem i per fi, després de tant de temps, em sentia inclòs, i sense haver d’esforçar-me diàriament per encaixar.