Want to make creations as awesome as this one?

Text argumentatiu C2

Transcript

ACTE

Grup de treball examen Català Nivell C

Teixint raons: Una mirada profunda al text argumentatiu

índex

Text argumentatiu

Criticant

Connectors

En marxa

Precs i preguntes

TEXT ARGUMENTATIU

El seu objectiu és expressar opinions o rebatre-les amb la finalitat de persuadir a un receptor.

CARACTERíSTIQUES

  • Aconseguir que el receptor es posicioni a favor o en contra d'una opció i fins i tot que en prengui part.
  • Exigeix que l'emissor tingui un coneixement global del tema i de les tècniques de persuasió.
  • Predomina la funció referencial quan s'exposa la idea de base i la funció apel·lativa o conativa en el desenvolupament dels arguments.

ESTRUCTURA

La selecció de la informació depèn del tema tractat i de la situació comunicativa.S'ha de tenir clar el punt de vista sobre el tema.Cal preveure els contraarguments (arguments contraris a la nostra tesi) per refutar-los.Sovint s'organitza el contingut en tres apartats:

  • Introducció
  • Desenvolupament
  • Conclusió

ESTRUCTURA

INTRODUCCIÓ:Breu exposició del tema on acostuma a presentar-se la tesi (pot estar implícita), idea sobre la qual es tractarà i que es vol demostrar; pot coincidir parcial o totalment amb la conclusió final.

ESTRUCTURA

DESENVOLUPAMENT:Conté el cos de l'argumentació. S'aporten arguments, raons, per confirmar la tesi o rebutjar-la. Poden sorgir conclusions parcials, generen nous arguments. Ha de mostrar la capacitat de raonament i s'ajuda d'arguments, els més freqüents són:

  • Autoritat: arguments d'un expert.
  • Sentir de la societat: coincideixen amb l'opinió de la majoria (a ningú li agrada).
  • Analogia: es relaciona el raonament amb casos o situacions semblants.
  • Exemplificació: aporta un cas particular que il·lustra la tesi que està defensant.
  • Experiència individual: arguments que són fruit de les vivències de l'emissor

ESTRUCTURA

CONCLUSIÓEs torna a la tesi per reforçar-la, es resumeix el desenvolupament dels arguments o s'aporten elements nous per tractar en el futur.

TIPUS D'ESTRUCTURA

  • Deductiva o analítica: a partir d'una llei general es dedueixen uns fets o coneixements.
  • Inductiva o sintètica: es formulen lleis a partir de fets observats.
  • Enquadrada o circular: s'addueixen proves i raonaments i s'acaba amb una síntesi o conclusió que recull la tesi.

TÈCNIQUES I FORMES

  • L'ordre de les idees és fonamental.
  • Estructuració del contingut en paràgrafs i la relació entre ells.
  • Relacions lògiques entre les parts de l'argumentació es mostren explícitament a través dels connectors o nexos adequats.
  • Les idees han de presentar-se de forma clara i directa, centrant-se en l'important i evitant les divagacions.
  • Utilització d'exemples i comparacions.

FORMES LINGüíSTIQUES

  • Lèxic: paraules relacionades amb l'expressió d'opinions (considerar, creure...).
  • Sintaxi: raonament lògic (deductiu o inductiu), predominen les oracions que millor s'ajusten a l'expressió del raonament.
  • Verbs: predomina el present, expressa el temps que comparteix emissor i receptor, s'empren la primera i segona persona.

CRITICANT

Exercici d'anàlisi de les idees i l'organització d'un text. Tenint clar això, hem de contrastar les opinions alienes amb les pròpies. Per tant, requereix un esforç intel·lectual.Es tracta d'un text argumentatiu en el qual exposem la nostra opinió sobre un tema.

Fases

  • PREGUNTES PRÈVIES
  • COMENTARI CRÍTIC

FASES

a) Lectura, subratllat i esquema

  • Llegir el text i ressaltar les paraules que no s'entenguin per buscar-les més tard al diccionari.
  • Subratllar les idees clau i apuntar les idees amb les quals estem a favor i les que estem en contra.
  • Realitzar un brainstorming, pluja d'idees o esquema amb les idees principals del text.

PREGUNTES PRÊVIES

FASES

b) Delimitació del temaIdentificar la idea principal del text.c) Resum del contingut del text

  • Resumir les idees del text de manera objectiva i recolzar-se en cites del text.

PREGUNTES PRÊVIES

FASES

d) Estructura i caracteritzacióFixar-nos en l'ordre en què apareixen les idees representades:

  • Deductiva: parteix de general a particular.
  • Inductiva: parteix de particular a general.
  • Enquadrada: comença per una idea principal i, després de mostrar altres idees secundàries, finalitza tornant de nou a la idea principal.
  • Paral·lela: totes les idees són igual d'importants i es desenvolupen al mateix temps.
Identificar i justificar la tipologia textual: narrativa, descriptiva...

PREGUNTES PRÊVIES

FASES

  • Interpretar les idees: intenció de l'autor, el nostre punt de vista justificat, etc.
  • Analitzar els arguments emprats: com ha intentat convèncer-nos l'autor? Ho ha aconseguit? Quins altres arguments podria haver emprat? Quins contraarguments podem aportar nosaltres?
  • Mostrar el nostre punt de vista: judicis de valor argumentats.

COMENTARIS CRÍTICS

FASES

  • Si és possible, adoptar diverses perspectives i intentar relacionar les idees exposades amb altres elements de la realitat (lectures, pel·lícules, esdeveniments històrics...).
  • Resumir tots els aspectes més importants.
  • Valorar personalment tot.

COMENTARIS CRÍTICS

CONNECTORS

CONNECTORS

CONNECTORS

En marxa!

LA ‘WIKIREVOLUCIÓ’ A TAHRIR Tot el món estava pendent de la plaça de Tahrir, prop del Nil. A la vall del bell riu on s’inventà la civilització mediterrània ara el poble es rebel·lava contra el faraó. Les grans mobilitzacions de febrer culminaven un procés històric d’alçament del poble egipci contra Mubàrak, iniciat el 25 de gener amb una convocatòria a través de Facebook del jove activista Wael Ghonin. En l’aldea global imaginada per Marshall McLuhan i urbanitzada per Internet, Tahrir en va ser la plaça major durant unes setmanes. Setmanes que van ser crucials per definir el que podríem anomenar la nova metodologia de la revolució del XXI en règims no democràtics. Vam ser testimonis quasi directes d’una experiència col·lectiva única de mobilització popular contra un règim corrupte i autocràtic. Vam seguir des de casa els moviments i les accions d’unes multituds congregades a la plaça. El sol fet de l’ocupació lliure i resistent de la plaça va convertir Tahrir en un topos simbòlic de ressonàncies rupturistes. Així, es constituïa un nou espai polític que emergia de la confluència de tres factors: la situació d’opressió i repressió del règim; el potencial subversiu d’Internet i de les xarxes socials, i la visibilitat del poble alçat contra el dictador reclamant l’accés al poder de l’Estat. El potencial d’Internet i de les xarxes socials i mòbils (Facebook, Twitter, Skype, blocs, etc.) resulta inqüestionable després dels moviments populars revolucionaris que es van estendre des del Magrib fins a l’Orient Mitjà. Una de les principals paradoxes que el ciberespai posa de manifest és la total impossibilitat de tancar fronteres, d’imposar censura i de limitar la informació, les imatges o les crides a la població. Aquí hi ha el punt de no-retorn entre el règim de control de l’opinió dels mitjans de comunicació tradicionals i el nou espai digital en xarxa. Sabem que la llibertat absoluta tampoc la garanteix la xarxa. Però ofereix entorns de comunicació col·laboradors i potencialment emancipadors com cap altra tecnologia anterior. L’exemple és que ni els intents desesperats de Mubàrak obligant els quatre proveïdors a tallar el servei van impedir l’expansió del moviment popular de protesta. Tanmateix, un cop orquestrada la protesta a dintre i a fora, la difusió de la revolta fou assumida pel conjunt del sistema de mitjans. Millor dit, el salt definitiu a la visibilitat universal de la wikirevolució de la plaça Tahrir fou obra de la televisió i sobretot d’algunes cadenes televisives. La presència de les càmeres de tota mena, però sobretot les dels reporters de les grans cadenes internacionals, és l’única garantia (encara) d’una narració universal, sincronitzada i pública de la revolució en marxa. La wikirevolució en directe d’accés universal es transmet encara a través de la televisió. Ara bé, aquesta preeminència televisiva en la transmissió del conflicte no s’ha de confondre amb la difusió d’un discurs únic. Ben al contrari, és justament entre les diferents cadenes on es produeixen les grans batalles per la creació d’imatges i d’interpretacions interessades. La televisió oficial del règim, per exemple, seguia oferint una cobertura aberrant de les protestes, mostrant imatges de suport a Mubàrak i atribuint la revolta a espies i conspiracions estrangeres. La cadena Al-Jazeera, en canvi, ha servit a la comunitat àrab un seguiment permanent d’informació, imatges i comentaris per satèl·lit, Internet i mòbil, amb una preferència no dissimulada cap a l’islamisme polític. Les grans cadenes occidentals han cobert tot el conflicte, però segurament amb matisos molt diferents, segons els interessos de cada cadena i país. En suma, des del dia de la ira, el 25 de gener, el moviment revolucionari d’Egipte es va revelar al món seguint el fil que en les condicions actuals condueix de l’acció comunicativa a l’acció política. Primer, la comunicació wiki desencadena i coordina el moviment de protesta. Després, l’ocupació i la defensa de la plaça pública afermen la revolta i converteixen l’espai físic en una font de visibilitat mundial. Tercer, la plaça esdevé símbol universal de la revolució. I quart, el govern es veu obligat a donar una resposta política al conflicte davant la mirada del món. Aquest model sembla fàcilment exportable a qualsevol altre país autocràtic o teocràtic del món àrab o de l’Àsia. Avui, l’opinió pública mundial continuarà pendent de Tahrir i no vol pensar en una altra Tiananmen. Avui, 12/02/2011 chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.llull.cat/rec_docs_2014/exemple_nivell_superior.pdf

PRÀctiquem

EXAMEN

PRECS I PREGUNTES

GRÀCIES

Convocatòria de proves 2024 Previsió de les dates d’inscripció i pagament

  • Període d’inscripció: del 13 al 21 de febrer
  • Període de pagament de la taxa: del 13 al 22 de febrer