XVI Jornadas Ciencias de la Tierra

XVI Jornades de Ciències de la Terra

23 i 24 de Febrer de 2024

17:15 Acreditacions

23 de febrer

XVI Jornades de Ciències de la Terra

17:30 Inauguració

Emergència climàtica i impacte planetari: què tenen en comú i què de diferent?

Jordi Solé Ollé

23 de febrer, 17:40 - 18:40

XVI Jornades de Ciències de la Terra

L'estudi del canvi global marí a les Illes Columbretes

Diego Kersting

23 de febrer, 18:40 - 19:40

XVI Jornades de Ciènciès de la Terra

Mapejant la geologia d'altres mons: passat, present i futur

Laura M. Parro

24 de febrer, 09:30 - 10:30

XVI Jornades de Ciències de la Terra

Naixement, vida i mort d'illes volcàniques intraplaca. Illes Canàries

Francisco José Pérez Torrado

24 de febrer, 10:30 - 11:30

XVI Jornades de Ciències de la Terra

Taller 1. Isòtopos i Geologia: Explorant la Radioactivitat i la Geologia amb la Cambra de Boira

Ernest Arnau Marco

24 de febrer, 12:00 - 14:00

16:00 - 18:00

XVI Jornades de Ciències de la Terra

Taller 2. Fem de forenses del passat

Begoña Poza, Andrés Santos, Maite Suñer

24 de febrer, 12:00 - 14:00

16:00 - 18:00

XVI Jornades de Ciències de la Terra

Taller 3. L'estructura geològica i la seua evolució al llarg del temps, l'exemple de la conca de les Columbrets

Adrià Ramos Ordoño

24 de febrer, 12:00 - 14:00

16:00 - 18:00

XVI Jornades de Ciències de la Terra

Aqüífers: reservoris estratègics front a la nova realitat

Arianna Renau Pruñonosa

24 de febrer, 18:30 - 19:30

XVI Jornades de Ciències de la Terra

Inscripcions docents: CEFIRE de Castelló

Jornades gratuïtes, i certificades per a la comunitat docent gva.

XVI Jornades de Ciències de la Terra

Inscripcions no docents: Ajuntament de Castelló

Laura m. parro

Mapejant la geologia d'altres mons: passat, present i futur

L'astrogeologia, també anomenada geologia planetària, és la ciència focalitzada en l'entesa de la geologia dels objectes celestes com ara planetes, llunes, asteroides i estels. Aquesta branca, gestada pel Servei Geològic dels Estats Units, fa dècades que fa estudis sobre la formació, les característiques superficials i internes, i l'evolució dels cossos planetaris que orbiten en el nostre sistema solar. Veurem un resum breu sobre les primeres etapes de formació d'aquests objectes planetaris, incloent-hi el nostre propi món, i entendrem com s'ha anat avançant en el seu enteniment geològic; des de l'època de les missions Apol·lo, amb la recollida de les primeres mostres lunars, i fins als nostres dies, on som capaços de capturar mostres d'asteroides que ens descriuen els materials més antics del nostre veïnat planetari.

Biodata

Francisco José Pérez Torrado

Francisco José Pérez Torrado és llicenciat en Ciències Geològiques per la Universitat de Salamanca, Premi Extraordinari de Llicenciatura, i doctor en Ciències del Mar per la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, també amb Premi Extraordinari. Està especialitzat en Petrologia i Geoquímica i forma part del personal de recerca del Grup de Geologia i Terrenys Volcànics (GEOVOL) de l'Institut Universitari d'Estudis Ambientals i Recursos Naturals (IUNAT) de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. Així mateix, és membre del Comitè Científic d'Assessorament del Pla d'Emergència Volcànica de Canàries (PEVOLCA) i des del 2023 és Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia Canària de Ciències (RAC-Ciències).

Francisco José Pérez Torrado (ULPGC)

Naixement, vida i mort de illes volcàniques intraplaca. Illes Canàries

Les illes volcàniques intraplaca es troben allunyades de les vores de les plaques tectòniques on es dissipa la immensa majoria de l'energia interna del planeta. Per això, representen una certa “anomalia” geològica. Charles Darwin va proposar per primera vegada el 1844 un model evolutiu d'aquestes illes volcàniques en estudiar els seus sistemes arrecifals associats. Actualment, models contrastats en el marc general de la Tectònica de Plaques guarden un mateix denominador comú amb aquest primer model de Darwin: l'evolució geològica d'aquestes illes segueix una successió d'etapes ben definides que les condiciona des del naixement als fons marins fins a la seva mort, submergides en aquests mateixos fons marins. És com una mena d'“història predictible” que es repeteix, amb algunes variants, d'arxipèlag en arxipèlag i d'illa en illa en un mateix arxipèlag. La fusió parcial de les roques del mantell superior terrestre i la mobilitat de les plaques tectòniques són, en darrera instància, els factors principals que condicionen aquesta “història” evolutiva geològica. En aquesta conferència intentarem explicar aquests factors i les característiques de les diferents etapes evolutives, prenent com a exemple un dels arxipèlags volcànics intraplaca més ben estudiats del món: Canàries.

Adrià Ramos és doctor en Ciències de la Terra per la Universitat de Barcelona i és investigador postdoctoral a la Universitat d'Alacant. Actualment és investigador principal d'un projecte de recerca sobre la caracterització de les falles actives relacionades amb terratrèmols al marge continental del Golf de València. A més, posseeix experiència en projectes d'avaluació del potencial d'estructures geològiques per a l'emmagatzematge subterrani d'hidrogen, CO2 i hidrocarburs, on ha determinat també, entre d'altres, la sismicitat tant natural com induïda en aquest tipus de jaciments.

BIODATA

ADRIÀ RAMOS ORDOÑO

Diego kersting

L'estudi del canvi global marí a les Illes Columbretes

La mar Mediterrània és una de les zones més impactades pel canvi global, que comprèn tant el canvi climàtic com altres processos globals com les invasions biològiques. Des de fa més de dues dècades, el programa de seguiment del canvi global de la reserva marina de les Illes Columbretes estudia aquests canvis al medi marí. Aquests estudis han permès descriure els efectes a llarg termini del canvi global sobre els ecosistemes marins, estudiant no només els impactes sinó també processos de resiliència i recuperació. Durant aquesta ponència es presentaran els principals resultats del programa de seguiment i la importància internacional d'aquest enclavament com a zona sentinella del canvi global.

Resum

A la xerrada s'explicaran les semblances i diferències dels efectes del canvi climàtic i de l'impacte d'un cos de grans dimensions a la superfície de la Terra i com això requereix de mesures de preparació per aquestes contingències que no són tant diferents en tots dos casos. Veurem que una bona planificació i coordinació a nivell global és bàsica, precisament el que intenten fer les famoses cimeres del clima, i que no acabem de veure'n ben bé els resultats. La xerrada es basarà en el capítol de llibre disponible a https://www.dykinson.com/libros/ebooks/cambio-climatico-e-impacto-cosmico-similitudes-y-diferencias/18197/

Biodata

Diego Kersting

Diego Kersting és llicenciat a CC del Mar (Universitat de Vigo) i doctor a CC del Mar (Universitat de Barcelona). Les seves línies de recerca s'enfoquen principalment en l'estudi dels impactes del canvi global en els ecosistemes marins i en l'estudi i la conservació d'espècies vulnerables. Ha desenvolupat la seva recerca en diferents organismes com la Universitat de Barcelona o la Freie Universitat de Berlín i treballa actualment com a investigador Ramon i Cajal a l'Institut d'Aqüicultura de Torre de la Sal, CSIC. Ha actuat com a assessor per a organismes nacionals i internacionals, incloent l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (Ministeri de Transició Ecològica), per a la qual redactà al 2016 el treball “Canvi climàtic al medi marí espanyol: impactes, vulnerabilitat i adaptació”.L'any 2002 posa en marxa el Programa de Seguiment dels Efectes del Canvi Global a la reserva marina de les Illes Columbretes, que continua fins a l'actualitat i que recull sèries de dades que són úniques a la Mediterrània.

Arianna Renau Pruñonosa Llicenciada en Ciències Geològiques per la Universitat de Saragossa i Doctora en Hidrogeologia per la Universitat Jaume I (UJI). Durant el període de formació va cursar el Màster en Medi Ambient i Empresa per l'UJI i el Màster Curs Internacional en Hidrologia Subterrània per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Curs Internacional d'Hidrologia Subterrània. Actualment és professora a la Universitat de València en el grau de Ciències Ambientals i en diferents màsters universitaris.Durant més de 15 anys ha pertangut al grup de Recursos Hídrics de l'Institut Universitari i Aigües (IUPA) de l'UJI, participant en diferents projectes nacionals i internacionals relacionats amb la gestió de les aigües subterrànies, posant èmfasi en la quantitat (disponibilitat) i qualitat (contaminació) del recurs. Els darrers anys ha estat membre actiu de la Càtedra FACSA-UJI en Innovació al Cicle Integral de l'Aigua.En l'actualitat és professora del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València, i és la coordinadora de les assignatures de caràcter geològic en el grau de Ciències Ambientals, encara que també dictamina docència en diferents Màster Universitaris de la Universitat de València.

biodata

ANDRÉS SANTOS

Director de Cinctorres-Dinomanía Llicenciat en Ciències Geològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctoren Ciències per la Universitat Jaume I de Castelló. Ha estat director de l'Escola Taller de Restauració Paleontològica IV del Govern d'Aragó. Dels seus treballs científics destaquen les investigacions als jaciments d'Orce, Almenara-Casablanca o Dmanisi. També ha estat director d'excavacions paleontològiques a Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana.

biodata

Laura M. Parro

Laura M. Parro, graduada en Geologia, Màster en Processos i Recursos Geològics i Doctora en Geologia per la Universitat Complutense de Madrid l'any 2020. Especialista en geologia planetària, actualment és investigadora postdoctoral a l'Institut de Física Aplicada a les Ciències ia les Tecnologies de la Universitat d'Alacant amb un contracte d'excel·lència de la Generalitat Valenciana, lligada al grup de treball de Ciències Planetàries des de l'any 2021. Part de la seva etapa postdoctoral (entre 2022-2023) també inclou una estada al “Lunar and Planetary Laboratory" de la Universitat d'Arizona (EUA), i pertany als equips científics de les missions espacials DART (NASA) i Hera (ESA) encarregats de la Defensa Planetària. L'any 2021 va ser seleccionada com a candidata a astronauta per l'Agència Espacial Europea, i des de fa anys compagina la seva tasca de recerca amb activitats de divulgació en múltiples formats (ràdio, televisió, seminaris, etc), buscant la unió entre la ciència i la transmissió general de coneixement a la societat.

REsum

Les Geociències, amb el seu ampli ventall de disciplines, tenen un paper fonamental per afrontar les noves necessitats que demana i/o pateix la societat. Per això es van establir unes metes ambicioses, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).En el cas de l'Aigua, hi ha ODS com ara l'ODS 6-Aigua neta i sanejament, en el qual l'Aigua és la temàtica principal i les metes intenten solucionar problemes directament relacionats amb el recurs. En canvi, hi ha altres ODS, com és el cas de l'ODS 15-Vida d'ecosistemes terrestres, en el qual, sense coneixement, ni gestió, adequada no es poden aconseguir. En aquesta “nova gestió” del recurs, les aigües subterrànies prendran un paper excepcional, i els aqüífers seran els nostres grans aliats davant la nova disponibilitat del recurs a curt, mitjà, i fins i tot, llarg termini. Per tant, les aigües subterrànies s'haurien de considerar com a reservoris estratègics davant les noves necessitats hídriques i per tant ampliar-ne el coneixement i millorar-ne la gestió davant la nova realitat.

biodata

MAITE SUÑER

Directora del Museu Paleontològic d'Alpuente (MUPAL) Llicenciada en Biologia per la Universitat de València i doctora en Paleontologia per la Universitat Autònoma de Madrid. Ha treballat com a paleontòloga a l'Institut Català de Paleontologia, a la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol oa la Universitat de València, entre d'altres. Dels seus treballs científics en destaca l'estudi dels dinosaures de la comarca dels Serranos (València). Ha dirigit prospeccions i excavacions paleontològiques a Catalunya i al País Valencià.

Ernest arnau marco

Taller 1: isótopos

Aquest taller exposa una seqüència didàctica que permet als alumnes aprendre a través del desafiament que representa construir una cambra de boira. Mitjançant aquesta eina, investiguem la radioactivitat, els isòtops i les seves fonts, així com el context històric del seu descobriment. L'experiència pràctica ofereix una perspectiva sobre com la radioactivitat afecta fenòmens geològics rellevants, com el vulcanisme, la temperatura de la Terra, l'emissió de gas radó i els raigs còsmics enigmàtics. A més, descobrim aplicacions inicials de la radioactivitat en productes de consum com dentifricis, vaixelles o rellotges. Aquest taller constitueix una aventura educativa als camps de la física i la geologia, i un recorregut per la història i la influència tangible de la ciència en el nostre dia a dia.

TALLER 2

FEM DE FORENSES DEL PASSAT

La Paleopatologia és la disciplina científica que estudia les malalties patides pels éssers vius del passat i la seva evolució. Les investigacions paleopatològiques són de caràcter interdisciplinari, articulant aportacions de les ciències de la salut, la biologia, l'arqueologia, l'antropologia i la paleontologia, entre d'altres. Pel que fa a l'estudi de paleopatologies en fòssils, els materials estudiats són principalment óssos, encara que de manera més excepcional és possible estudiar-les a través d'icnofòssils com a copròlits o icnites.

L'objectiu del taller és aprendre de forma activa les principals tècniques geològiques que permeten fer la interpretació de l'estructura de les roques que formen el subsòl, tant a terra ferma com sota el fons marí. Entre elles podrem trobar la construcció de perfils topogràfics, mapes i talls geològics, o la interpretació de perfils sísmics, entre d'altres. Observarà també com els geòlegs estructurals som capaços de reconstruir la història geològica d'una entitat regional durant milions d'anys com és el cas de la Conca de les Columbretes, localitzada davant de les costes de Castelló.

Resum taller

Jordi Solé Ollé

Professor agregat de la Universitat de Barcelona i investigador associat al CREAF. La seva experiència com investigador es centra en l'estudi de les interaccions oceàniques entre la física i la biologia, el canvi climàtic i en el modelatge de sistemas energètics, utilitzant perspectives i tècniques de l’estudi dels sistemes complexos. Divulgador científic sobre temes ambientals, de recursos naturals i energètics amb contribucions a TV, ràdio, blocs i premsa escrita..

BIODATA

Ernest Arnau Marco

Ernest Arnau Marco, llicenciat en Física i amb màsters a Astrofísica i Didàctica de les Ciències Experimentals, és professor de secundària i batxillerat de l'especialitat de física i química. Destaca pel seu enfocament pràctic a l'ensenyament utilitzant experiments per fomentar la comprensió conceptual en el seu alumnat. Ha estat guardonat amb el premi "Marcadors: Professorat extraordinari a Batxillerat de Ciències". A més, participa activament en la investigació en didàctica de les ciències, contribuint al camp educatiu amb articles i col·laboracions en congressos.

biodata

Begoña Poza Falset,

Directora del Museu de Ciències Naturals de València Llicenciada en Ciències Geològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, diplomada en Magisteri per la Universitat d'Alcalá; Màster en Investigació en Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dels seus treballs científics en destaca la descripció de tres noves espècies de Dinosaure: Portellsaurus sosbaynati, Protathlitis cinctorrensis i Garumbatitan morellensis. Ha dirigit campanyes d'excavacions paleontològiques a Catalunya i al País Valencià.