ACI

LES ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

AINA MARIA SEGUÍ CRESPÍ Màster Universitari en Formació del Professorat Alumnat de Secundària: Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Curs 2023-2024

Índex

05 Referències

04 Conclusió

03 Proposta d'aplicació al món real de l'ensenyament de secundària

02 Aprofundiment teòric

01 Introducció

INTRODUCCIÓ

• Des de l'orientació escolar com podem cobrir les necessitats dels alumnes amb ACI?

• Complexitat de les Altes Capacitats Intel·lectuals.
• Relació amb la intel·ligència.

Motivació

Arocas, Cuartero, Ferrández, Moya i Torregrosa, 2018

“és freqüent entre els docents descriure l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals com brillant a classe, amb un excel·lent rendiment i que destaca pel seu comportament i aportacions. No obstant això, la realitat és molt diferent, ja que és un col·lectiu divers que de vegades presenta fracàs escolar, alteracions del comportament, baixa motivació, etc”.

Desenvolupament integral

Independentment de les característiques individuals

Garantir que tots tenguin a la seva disposició tots els elements per poder aprendre

EDUCACIÓ INCLUSIVA

• Garantir:
• Accés
• Humanitat
• Personalització aprenentatge.
• Socialització
• Suport psicològic, mèdic i pedagògic

17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. OBJECTIU 4. Educació de qualitat. Ed. inclusiva + equitat + qualitat + permanent tots.

• Marca l'acció educativa.
• Prioritats de creixement.
• A. per competències, al llarg de la vida, innovació i societat digital.

L'educació és un dret bàsic per TOTS:Universal, gratuït i obligatori.

LOMLOE

AGENDA 2030

ESTRATÈGIA EUROPEA 2020

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978

Article 26.TOTES les persones tenen dret a l'educació.

DRETS HUMANS1948

Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació

L'educació ha de garantir la inclusió educativa; en l’atenció personalitzada a l’alumnat i a les seves necessitats d’aprenentatge, participació i convivència; en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en la posada en pràctica de mecanismes de reforç i flexibilització, alternatives metodològiques o altres mesures adequades tan aviat com es detecti qualsevol d’aquestes situacions.

EDUCACIÓ

FONAMENTACIÓ TEÒRICA

• Més facilitat per aprendre amb rapidesa.
• Comportaments creatius.
• Iniciativa per seguir projectes aliens.
• Perfeccionistes.
• Major edat social.
• Àmplia memòria de treball.
• Flexibilitat cognitiva.
• Frustració.
• Dificultats de relació.
• Problemes d'integració i acceptació de grup.
• Sentiment d'incomprensió.
• Autoexigència.
• Problemes d' autoconcepte i autoestima.
• Desajustos entre desenvolupament cognitiu i emocional.

Característiques ACI

López 2012

Aptituds potencials o que mostren unes destreses generals o específiques que li permetin, en un entorn favorable, rendir respecte al seu grup de referència per sobre de la mitjana

Altes Capacitats Intel·lectuals

TIPUS D'ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

tipus de talents

Torres, et.al., 2012

Torres, et.al., 2012

Torres, Guiardo, Prieto, Reverter, Valera, 2012

Quan tots els recursos intel·lectuals presenten un nivell elevat.

• Raonament lògic.
• Creativitat
• Gestió de la memòria
• Captació de la informació

SUPERDOTACIÓ

Elevada aptitud en un àmbit o un tipus d'informació

TALENT

Fenòmen evolutiu, no implica assoliment de nivells de desenvolupament superiors al final de la maduració

PRECOCITAT

Feldhusen, citat a Palazuelo, Elices i Del Caño, 2013

Palazuelo, Elices i Del Caño, 2013

Característiques

Concepte

• Capacitat intel·lectual general.
• Autoconcepte positiu
• Motivació
• Talent personal en les àrees acadèmic-intel·lectual i artístic-creativa

Asociada a persones que han demostrat aconseguir èxit en habilitat intel·lectual generalitzada, aptitud acadèmica específica, pensament productiu o creatiu, habilitat de lideratge, habilitat en arts visuals i representatives, habilitat psicomotriu.

SUPERDOTACIÓ

Palazuelo, Elices i Del Caño, 2013

Preferència a problemes amb mútiples solucions.

Bon rendiment tasques que impiquen raonament

Major importància a quantitatiu que qualitatiu.

Resultats escolars menors en influències verbals

Situacions planificades i estructurades.

Pensament convergent.

Maneig de relacions abstractes.

Alta capacitat en raonament lògic (inductiu i deductiu).

Connexió d'informació sense lógica aparent.

Organització menys sistemàtica.

Predomini imatges sobre paraules.

Dificultats tasques creatives.

Bons resultats escolars.

Versatilitat restringida.

Facilitat en recordar dades.

Capacitat d'estructuració lògica.

Ràpid aprenentatge.

Motivació cap als continguts.

LÒGIC

ARTÍSTIC

ACADÈMIC

Combinació de recursos alts:

• Verbal
• Lògic
• Gestió de memòria

Palazuelo, Elices i Del Caño, 2013

Sensatesa, empatia, lideratge.

Obren amb seguretat.

Aportacions constructives.

Felxible i permable amb opinions.

Respecte

Grna capacitat d'observació.

Hàbil per establir relacions socials.

Detectar amb rapidesa i intuïció com:

• comportar-se
• que dir

Facilitat per:

• Creació models matemàtics
• Símbols abstractes
• Processos de deducció
• Rigorositat salst lògics
• Flexibilitat de pensament
• Rapidesa anàlisi...

Major importància a quantitatiu que qualitatiu.

Resultats escolars menors en influències verbals.

Alt rendiment matemàtic.

Solució de problemes.

Maneig informació quantitativa i numèrica.

Alta capacitat en diacriminació fonològica, estructura sintàctica, fluïdesa i rapidesa en l'accés al lèxic, comprenisó i expressió...

Dificultat en matemàtiques o plàstica.

Creativitat verbal.

Habilitats lingüístiques = èxit avaluació

No problemes en la interacció social.

Descompensació entre quantitatiu i qualitatiu.

Alta capacitat informació verbal.

SOCIAL

MATEMÀTIC

LINGÜÍSTIC

Castelló i Martínez, 1999

Espinosa i Fiz, 2008

Habilitats especials a l'esport.

Gimnastes.

Aptituds físiques:

• coordinació
• agilitat

Automatització informació camps:

• dansa
• música
• idiomes
• esports

Reformular problemes.

Capaços de generar noves idees.

CREATIU

MOTRIU

Sociocultural

Processos cognitius

Dos paradigmes:

• Feldhusen 1990
• Predisposicions psicològiques i fisiques cap a l'aprenentatge.
• Renzulli 1977
• Models dels tres anells: capacitat, implicació tasca i creativitat.

Basat en el rendiment

Cultura, societat, i context social i familiar.

• Tannenbaum 1983: estrella de cinc puntes:
• Capacitat general
• Aptituds específiques
• Factors no intel·lectuals
• Ambient i familiar
• Sort

Intel·ligència com a procés d'informació.

• Recerca origen
• Observació del seu desenvolupament i funcionament

MODELS QUE EXPLIQUES LES ACI

Estudi de TERMAN

• Relació entre alta capacitat i alt quocient intel·lectual
• Superdotació quan CI superior a 130.

Es mesura la intel·ligència a través de tests

Basat en les capacitats

Ús de mecanismes mentals per adaptar-se al mitjà

Aplicar mecanismes mentals per solucionar problemes i automatitzar accions

Mecanismes mentals interns

Comportament de la intel·ligència

Contextual

Experiència

Stenberg, citat a Palazuelo, Elices i Del Caño, 2013

Competencial

TEORÍA TRIÀRQUICA DE STENBERG

Gardner i Gagné, 1995

Interès i sensibilitat noves tecnologies

Observar, plantejar medi ambient

Habilitats comunicatives, socialització, líder, treball en equip

Motricitat fina, esports, destresa manual

Sons, ritmes i melodies

Representació gràfica

Quantitatiu i numèric

Organitzar dades i extreure teories

Generar idees i aportar solucions

Llenguatge, escriptura i expressió oral

Currículum

Científic-tecnològic

Naturalista

Matemàtic

Socioafectiu

Motriu

Musical

Artístic-figuratiu

Lògic

Creatiu

Lingüístic

Acadèmic

Camps indicatius de potencial i rendiment de l'alumne:

11

10

Proposta es basa en la teoria constructivista:

• Infant és qui construeix l'aprenentatge

• Més d'una intel·ligència
• Arribar a màxim desenvolupament a través de diferents intel·ligències

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES DE GARDNER

Palazuelo, Elices i Del Caño, 2013

• Família:
• Nivell socioeconòmic baix.
• Excés d'exigència.
• Desajustament entre alumne i ambient escolar:
• Falta de formació professorat.
• Actituds negatives.
• Metodologies poc innovadores.

• Baixa motivació.
• Baixa capacitat autoregulació.
• Baix sentiment d'autoeficàcia.
• Ús poc adient de les estratègies cognitives.

Contextuals

Personals

VARIABLES RELACIONADES AMB EL BAIX RENDIMENT DELS ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

Avaluació de la recollida d'informació. Qüestionari DIAC-D + DIAC-F. Instruments: Raven, Wisc, Badyg, Torrance...

Identificació

Rodríguez, Rabassa, Salas i Pardo, 2017

Observació.Informes professorat. Informació rebuda dels agents que intervenen.

Filtratge

DETECCIÓ DE LES ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

DES DEL DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ

D'APLICACIÓ AL MÓN REAL DE L'ENSENYAMENT DE SECUNDÀRIA

PROPOSTA

Higueras, 2017

Avaluació de la resposta

Seguiment

Quan ja hem intervengut:

Pastor, Sánchez i Zubillaga, 2014

Smith, 2001

Guitart, 2011

Conesa i Sánchez, 2015

Coll, 2015

Renzulli, 1977

Howley i Pendarvis, 1986

Palazuelo, Elices i Del Caño, 2013

Palazuelo, Elices i Del Caño, 2013

Resolució de la directora general de Primera Infància i Atenció a la Diversitat, 2023-2024

Davis i Rimm 1994

Anàlisi del context

Observació

RECOLLIDA D'ESTRATÈGIES PER RESPONDRE A LES NECESSITATS DELS ALUMNES AMB ACI

Abans de planificar la resposta educativa:

IDEES PRÈVIES

1. Centres d'aprenentatge.
2. Viatges de camp.
3. Programes de dissabte.
4. Programes d'estiu.
5. Participació en mentors.

Estratègies

Citats a Fernández i Pombo, 2002

• Aplicar continguts i recursos més enllà del curriculum.
• Varietat de camps d'estudi.
• Contingut seleccionat per l'alumne.
• Màxim rendiment en destreses.
• Contingut d'alta complexitat.
• Pensament creatiu.
• Alts nivells de destreses de pensament.
• Desenvolupament de la motivació acadèmica.

Orientacions

Davis i Rimm 1994

ORIENTACIONS PER L'ALUMNAT AMB ACI

ACI no es troben dins la classificació dels alumnes amb NEE

• Extraordinàries, personalitzades, regulars i sense límit temporal.
• Suma de les universals i addicionals.

Alumnat NEE

alumnat que necessita més mesures que les universals

per tot l'alumnat

INTENSIVES

Resolució de la directora general de Primera Infància i Atenció a la Diversitat, 2023-2024

• Complementàries a les universals.
• Personalització dels aprenentatges en format, contingut, metodologia, materials, recursos <-- PEP.

ADDICCIONALS

• Mesures preventives, flexibles, proactives, universals, globals, dinàmiques i de multinivell.
• Aplicació del DUA.
• Metodologies actives.
• Activitats extraescolars.
• Organització flexible del centre
• Programes: prevenció, medicació, educació emocional, coeducació i igualtat.
• Acció tutorial personalitzada.

UNIVERSALS

MESURES I SUPORTSOrientacions per a l'organització de la resposta educativa inclusiva.

• Afavorir el sentit positiu de la vida.
• Propiciar l'entusiasme i la capacitat d'arriscar-se.

• Pensament divergent.
• Impulsar el compromís amb la tasca.
• Incrementar la tolerància a l'ambigüitat.

• Potenciar el raonament.
• Entrenar la resolució de problemes i presa de decisions.
• Fomentar la curiositat intel·lectual i la capacitat investigadora.

• Promoure conductes altruistes i d'ajuda mutua.
• Propiciar la tolerància.
• Fomentar l'autocontrol.

Optimistes

Creatives

intel·ligents

Palazuelo, Elices i Del Caño, 2013

Sensates

PEOJCTE SICO Proposta d'enriquiment extracurricular

Programes:

Howley i Pendarvis, 1986

• Orientat al procés:
• Desenvolupar processos mentals i pensament creatiu.
• Orientat al contingut:
• Curriculum de forma més profunda.
• Orientat al producte:
• Resultat de l'alumne.

Tipologia de modalitats:

1. Agrupament flexible
2. Flexibilització-acceleració
3. Enriquiment

Palazuelo, Elices i Del Caño, 2013

MODALITAT DE RESPOSTA EDUCATIVA

Projectes que parteixin dels interessos i de les habilitats desenvolupades.

• Investigador de problemes reals.
• Oportunitats diferents d'aprofundir sobre el coneixement i cercar solucions alternatives.

Disseny i implementar activitats per maximitzar les habilitats cognitives, creatives i de desenvolupament personal

Renzulli, 1977

Interés de l'alumne.

ELEMENTS CLAU

L'aprenent ha de donar un sentit personal al que està aprenent.

Finalitat

Coll, 2015

S'ha de promoure un ensenyament respectuós amb la diversitat de ritmes i camins que segueix l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge i que intenta ajustar-se el màxim possible a la diversitat.

PERSONALITZACIÓ DE L'APRENENTATGE

EDUCACIÓ INCLUSIVA

Involucra a l'alumne en la interacció directa del que està estudiant. Lligat al procés de reflexió personal. Es construeix significat a través de l'experiència viscuda.

Treball cooperatiu al voltant d'activitats significatives. Vinculat a l'aprenentatge basat en problemes.

Ús de les TIC, l'alumne aprèn individualment. Marcant el seu ritme d'aprenentatge.

Aprenentatge experencial

Aprenentatge - acció

METODOLOGIES INNOVADORES

MÈTODE PEDAGÒGIC

Smith, 2001

Guitart, 2011

Conesa i Sánchez, 2015

Aprenentatge guiat

PERSONALITZACIÓ DE L'APRENENTATGE

METODOLOGIES

OCDE, 2012

• Comunicació.
• Funcions executives.

• Interès.
• Persistència.
• Autoregulació.

• Mitjans físics d'acció.
• Expressió.

• On es percep la informació.
• Quins són els símbols i llenguatge.
• Quina és la comprensió.

PER QUÈ?

COM?

Mútiples mitjans de representació

Principis:

ELIMINAR LES BARRERES

Pastor, Sánchez i Zubillaga, 2014

QUÈ?

Diverses maneres d'implicació

Diferents formes d'acció i d'expressió

FLEXIBILITZACIÓ DEL CURRICULUM

DUA

Resposta a les necessitats educatives

DISSENY UNIVERSAL PER A L'APRENENATGE (DUA)

1. Curriculum flexible i obert.
2. Adaptacions curriculars d'enriquiment.
3. Procés de doble vía (anada i tornada).

Resposta des de l'escola

Otero, 2009

1. Objectius enfocats a la millora de:
1. Les habilitats socials.
2. Les estratègies cognitives de l'aprenentatge.
3. La metacognició de l'estudiant.
2. Continguts:
1. Amplicació vertical i horitzontal.
2. Introducció de continguts diferents.
3. Activitats amb diferents nivells.
3. Avaluació:
1. Inicial.
2. Per criteris.

Nivells de recomanació

Fernández i González, 2009

• Combinació diferents metodologies.
• Foment treball en equip, discussió, jocs cooperatius, grups interactius...
• Potenciar aprenentatge individual.

Objectius d'aprenentatge

Bjorklund i Brown, 1998Màrquez, 2015

Higueras, 2017

• Millora de les habilitats
• Metodologia lúdica

Innovació de l'aula

HEM DE TENIR EN COMPTE...

Cada cas és diferent!

Treball en equip.

Avaluació oberta i flexible, inicial i per criteris.

Desenvolupar i aprendre gestionar emocions i habilitats socials.

Diversificació de metodologies actives (guiat, acció i experencial) i lúdiques.

Partir de l'interès de l'alumne. Plantejar reptes i proposar investigacions.

Alliberar la creativitat i potenciar el pensament creatiu.

Afavorir que l'alumne faci ramificacions de la informació.

Potenciar enriquiment extracurricular: programa --> Mentors i SICO.

Enriquiment: profunditzar temes i àmbits d'interès.

Currículum obert i flexible.

Oferir tècniques d'estudi.

Conèixer quin és el seu estil d'aprenentatge.

Personalització de l'aprenentatge.

Principis DUA: motivació, diferents canals d'informació i ús.

Davant les necessitats educatives dels alumnes amb Altes Capacitats Intel·lectuals

Resposta educativa com a orientadora

CONCLUSIÓ

Torres, 2022

Recordar que: Cada cas és diferent, que ACI no significa bon rendiment acadèmic i que la motivació és essencial per aprendre

• Enriquir el seu aprenentatge.
• Respectar ritmes.
• Millors estratègies per cada cas.
• PEP.

Socialització

Emocions

Creativitat

Treball en equip

Investigació

Motivació

NECESSITATS EDUCATIVES DE L'ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

Resposta educativa com a orientadora

Educació inclusiva

• Ensenyar a partir dels interessos de l'alumne.
• Assegurar el nou rol del professor i de la fomració.
• Adquirir una formació adaptada ales necessitats.
• Educar fora de l'escola.

• Formar ciutadans
• Afavorir la internacionalitat cal els drets humans
• Introduir la digitalització i les TIC
• Extreure la intel·ligència col·lectiva.
• Replantejar els models d'avaluació.
• Propiciar la creativitat
• Fomentar l’educació emocional.
• Impulsar la cooperació entre família, escola i comunitat.
• Potenciar el lideratge.
• Reformular el currículum per adquirir competències per a la inserció social on l’aprenentatge sigui en xarxa.

REPTE EDUCATIU ACTUAL

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

• Ardila, R. (2010). Inteligencia.¿ Qué sabemos y qué nos falta por investigar?. Revista de la Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 35(134).
• Ariza, M. R. (2010). El aprendizaje experiencial y las nuevas demandas formativas. Antropología Experimental, (10).
• Arocas, E., Cuartero, T., Ferrández, Mª.C., Moya, R. & Torregrosa, D. (2018). Altes Capacitats Intel·lectuals. Una guia per a la comunitat educativa. Generalitat valenciana. Conselleria d’educació, investigació, cultura i esport. Disponible a:
• https://ceice.gva.es/documents/169149987/169674754/Guia_altes_capacitats.pdf
• Coll, C. (2015). La personalització de l’aprenentatge escolar: un repte indefugible. Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari, 45-104.
• Conesa, J., & Sanchez Lozano, J. M. (2015). APRENDIZAJE GUIADO COMO MÉTODO DE INNOVACIÓN DOCENTE.
• Clasificación A.C. | Programa de Altas Capacidades y Diferenciación Curricular | EducaMadrid. (s. f.). https://www.educa2.madrid.org/web/acdca/clasificacion-a.c.
• Espinosa Vea, M., & Fiz Poveda, M. R. (2008). Principales características y necesidades psicopedagógicas del alumnado con altas capacidades en un centro de Educación Primaria. Aula abierta.
• Fernández, O. D., & Pombo, A. B. (2002). Programa de Enriquecimiento de ASAC (Asociación de altas capacidades). Faisca: revista de altas capacidades, (9), 111-125.
• Guitart, M. E. (2011). Del “Aprendizaje Basado en Problemas”(ABP) al “Aprendizaje Basado en la Acción”(ABA). Claves para su complementariedad e implementación. REDU. Revista de Docencia Universitaria, 9(1), 91-91.
• Higueras-Rodríguez, L. (2017). Intervención educativa en el alumnado con altas capacidades. Revista Ensayos Pedagógicos, 12(1), 69-81.
• Instrucció 47/2023 de la directora general de Primera Infància i Atenció a la Diversitat sobre l’organització i el funcionament dels equips d’orientació i suport a l’aprenentatge per al curs 2023-24
• Mercadé, A. (2019). Los 8 tipos de inteligencia según Howard Gardner: la teoría de las inteligencias múltiples.
• Nadal Vivas, B. (2015). Las inteligencias múltiples como una estrategia didáctica para atender a la diversidad y aprovechar el potencial de todos los alumnos. Revista de Educación Inclusiva.
• OCDE (2012): La naturaleza del aprendizaje. Proyecto ambientes innovadores de aprendizaje.
• Palazuelo, M. M., Elices, J. A., & Del Caño, M. (2013). Alumnos con Altas Capacidades Intelectuales. Características, evaluación y respuesta educativa.
• Rodriguez, R., Rabassa, G., Salas, R., Pardo, A., (2017). Protocolo de identificación y evaluación del alumnado de altas capacidades intelectuales en centros escolares. El reto de dar respuesta a las necesidades educativas de este alumnado, 53. Universitat de les Illes Balears. Santillana.
• Resolució de la directora general de Primera Infància i Atenció a la Diversitat, de dia 8 de setembre de 2023 per la qual es regulen les mesures i suports per a l’atenció educativa inclusiva, així com els documents que se'n deriven, per al curs 2023-24.
• Tijada, P. (2016). Las altas capacidades en la escuela inclusiva. Revista internacional de apoyo a la inclusión, logopedia, sociedad y multiculturalidad, 2(1).
• Torres, D. (2022). Situación y retos de la educación en el siglo XXI. The Globe. Formación. Disponible des de:
• https://www.theglobeformacion.com/blog/educacion-siglo-xxi-retos-desafios/
• Torres, M., Guiardo, A., Prieto, A., Reverter, R., Ruiz, N., Valera, M., (2012). Altas capacidades intelectuales. Pautas de actuación, orientación, intervención y evaluación en el período escolar (Vol. 36). Graó.
• Vargas Castro, C. A. (2015). Revisión histórica del concepto de inteligencia.