SENSEI

Teresa Díaz Jurado

SENSEIPrograma de residència inicial docent

Jo com aprenent

Jo com a docent

Centre educatiu

Docent novell

-Sistema de Signes Internacional

-Llengua de Signes Catalana- Lengua de Signes Espanyola

-Anglès: B2- Català: C2

Idiomes:

Formació:

- Grau de Mestre d’Educació Primària amb Menció de Biblioteques Escolars (Universitat de Barcelona, 2022) - Màster Universitari en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura (Universitat Autònoma de Barcelona – Universitat de Barcelona, 2019) - Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica (Universitat de Barcelona, 2019) - Grau de Mestre d’Educació Infantil amb Menció de Biblioteques Escolars (Universitat de Barcelona, 2018) - Tècnic Superior en Interpretació de Llengua de Signes y Guia- intèrpret de persones sordocegues (CEIR, 2014) - Estudis en el Grau d’Enologia (Universitat Rovira i Virgili) - Batxillerat científic-tecnològic (Col·legi Tecla Sala, 2010)

Experiència:

- Escola Arrels (Curs 2022-2023): Substitució com a mestra tutora de primer de primària - Escola Ítaca (Curs 2021-2022): Substitució com a mestra tutora de P3, especialista de plàstica d'Infantil i mestra tutora de segon de primària - Escola Lola Anglada (Curs 2017-2018): Monitora del programa TEA de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat - IES Montjuïc, Escola Barkeno, IES Montjuïc i IES Milà i Fontanals (entre d'altres) (Curs 2017-2014): Coordinadora de monitors i monitora del programa Èxit del Consorci d'Educació de Barcelona

Treball en equip i treball amb famílies

Seguiment de l'alumnat de la docència supervisada

Materials i rúbriques de la docència supervisada

Reflexions de millora contínua a partir dels cícles d'observació

Evidències de desenvolupament i aprenentatge del MCPD en la docència supervisada

La pràctica docent

Transferència de la comunitat d'aprenentatge a la pràctica docent

Informe d'autoaprenentatge

Evidències de la transferència de la formació autònoma

Reflexions sobre la codocència

Autodiagnòstic docent novell

Projecte Linguistic

NOFC

PEC

Escola Pública Sagrada Família

Escola pública, democràtica, catalana, laica i plural que proporciona un servei educatiu integral. Valora l’heterogeneïtat no com una dificultat sinó com una oportunitat per assolir una millor qualitat educativa. Ajuda a desenvolupar les capacitats dels alumnes potenciant els valors per aconseguir persones lliures, competents en la societat, respectuoses amb l’entorn, tolerants, autònomes, autocrítiques i responsables. Es troba ubicada al barri de la Sagrada Família, en un extrem del districte educatiu de Gràcia i acull alumnes i famílies amb molta diversitat cultural i social. La participació de les famílies al Centre és gran, constant i valuosa.

Materials i rúbriques de la docència supervisada

El nom de la classe: Projecte de les tortugues

Bitàcola

19/01

16/01

1/12

24/11 Sortida

24/11

10/11

3/11

27/10

20/10

29/09

Decena setmana

Novena setmana

Segona i quarta setmana

Previ

Reflexions Biblioteca

Vuitena setmana

Setena setmana

Sisena setmana

Cinquena setmana

Previ

Primera setmana

Reflexions Sala Fosca

Autodiagnòstic docent novell

Evidències de la transferència de la formació autònoma

Competència Digital Docent (Nivell B2)

Prevenció i Riscos Laborals-Novells

Autoinforme

Informe valoratiu parcial

Pla de mentoria

Autoinforme final

Autoinforme

Priorització dels continguts del pla de treball del docent novell

Pla de mentoria

03

03

02

02

01

01

Autoinforme parcial

Informàtica

Plàstica

La notícia de la setmana

Pla lingüistic de Centre

Rol playing: entrevistes

Fet al principi del programa, va servir per posar sobre paper allò que esperava, allò que podia oferir i començar a entrar en contacte amb la nomenclatura del SENSEI. Per l'any que ve potser seria més addient que tingués més pes, ja que l'he sentit com quelcom que ha quedat relegat a un document de presentació.

Qüestionari d’autodiagnòstic del docent novell

Segona i quarta setmana

La decisió de portar a terme les dyes sessions de franjes en dues setmanes diferents va ser objecte de debat entre les mestres, però finalment va resultar ser molt acertada. En el meu cas vaig poder realitzar les dues propostes, que d'una altra manera l'alumnat només hauria pogut realitzar una de les dues.En aquest grup, l'ús de disfresses va captar l'atenció dels infants, potenciant la seva interacció i el seu gaudi, cosa que demostra la importància de ser pacient i receptiu davant les reaccions dels infants.

El document "Normes d'Organització i Funcionament de Centre Escola Sagrada Família 2022-2023" presenta una visió educativa integral, destacant el compromís de l'escola amb un ensenyament adaptatiu i inclusiu. El focus en el plurilingüisme i la coeducació, juntament amb la participació activa de les famílies, ressalta una orientació cap a una comunitat educativa col·laborativa i respectuosa. Aquest marc normatiu, tot i estar detalladament estructurat, també reflecteix la flexibilitat necessària per adaptar-se a les diverses necessitats dels estudiants i del context social actual. El document configura un marc de treball que promou un equilibri entre l'adquisició de coneixements i el desenvolupament de valors, preparant als estudiants per ser ciutadans responsables i respectuosos en una societat diversa i en constant canvi.

NOFC

Deixar per escrit els compromisos, així com situar dins de l'horari el moment de la mentoria personal fa que tant mentor/a com mentorat/da s'involucrin també cinèticament, cosa que comporta una major implicació que si fos només un pacte verbal.

Reflexió carta de compromís

El què més m'agradaria posar en rellevància aquesta setmana és l'hora de projecte en la que hem tractat l'alimentació de les tortugues. Ha sigut un dimarts a la tarda i he pogut dur-la a terme amb una metodologia que s'ha escapat de la classe magistral. I és que encara que volia fer-les tan dinàmiques com sigui possible (veure vídeos, extreure conclusions des de la conversa...) em semblava que era jo qui tenia la resposta correcta i qui acabava dient la resposta final. Aquests dubtes sobre la metodologia han sigut mitigats per la mestra tutora d'I5, ja que considera que un tema de projecte com les tortugues dona poc de si. És a dir, les tortugues són animals i, per tant, s'han de tractar les seves característiques, que són les que són. Bé, però parlem de la sessió sobre l'alimentació. Al matí ja havien tractat la dormició, la qual tenia com a fitxa final un laberint, i és una cosa que no vam tenir en compte (se'ns van ajuntar perquè la setmana anterior ens van visitar una mestra i un pare per parlar sobre les tortugues), però que potser els va servir com entrenament. Vam fer una conversa inicial per tornar a aterrar al tema de les tortugues i que trobem tortugues diferents (aquàtiques i terrestres). La pregunta és, si són diferents, mengen coses diferents? Com es va generar una polèmica sobre si sí o no o sobre exactament què. Llavors, hi ha sorts, cadascú ha obtingut un laberint on una tortuga de mar o de terra busca la sortida. Per tenir "energia" per sortir anaven menjant el que trobaven pel camí correcte. Un cop terminat tothom ha terminat (per tal que aquells que anaven més ràpids no esperessin tant hi havia coses a pintar, com la tortuga o la medalla final) ens hem posat en dues línies enfrontades: marines vs. terrestres. Mentre deia aliments que estaven a tots dos laberints anaven aixecant la mà. D'aquesta manera han pogut comprovar com no aixecaven la mà a la vegada i en preguntar el perquè, un alumne sabia que hi havia animals carnívors i herbívors hi ha extret ell la conclusió. Després hem fet un resum amb fotografies a la pantalla (on també estaven les tortugues de riu, que són omnívores). El què era important, però, d'aquesta sessió era introduir que les tortugues marines mengen meduses i, a vegades, es confonen i mengen bosses de plàstic que van flotant. Per això hem fet un joc: a la pantalla anaven apareixent meduses o bosses borroses que s'anaven definint i, si ells, com tortugues, s'ho menjarien havien d'aplaudir. Els ha agradat molt i, quan hem fet el resum final al Canva han parlat sobre els temes tractats.

La mestra col·laboradora ha volgut donar un enfocament final centrat en la conscienciació de la importancia del reciclatge.Hem creat un parell d'eslogans plegats en una conversa grupal.. que ha servit per refrescar el que sabíem, i un altre dia anirem per les classes a explicar-ho i ensenyar els nostres cartells. Crec que no tendré l'oportunitat d'anar amb ells i la veritat és que s'hem trenca una mica el cor, ja que no podré tancar aquest procès amb ells. Per una altra banda hem començat a fer les portades de l'albúm de les tortugues. Veurem com va, ja que les meves idees semblen no acabar d'agradar.

L'altre dia em vaig oblidar de tenir el material preparat de l'activitat de projecte: no era ni capaç de situar en quin moment del dia ho tenia programat. Sort que amb la codocència la mestra referent del nivell era a l'aula i va poder retallar les tires de gomets per a cada infant mentre jo explicava l'activitat. En cas de no haver tingut aquesta opció tenia dues alternatives: o no fer ús dels gomets (es tractava d'un material per treball la motricitat fina de manera diferent a com es fa amb els llapis) o una altra activitat sobre tortugues que sí que tenia llesta. Com a docents hem de ser flexibles en les nostres programacions, perquè és cert que aquesta vegada l'error va ser meu, però a vegades és l'alumnat qui no està amb l'estat d'ànim, capacitat de concentració... per dur a terme una tasca concreta. Malgrat que en acabar de tractar un tema del projecte fem un repàs de manera conjunta he vist que no és suficient. Una nena m'ha sorprès perquè m'he adonat que no m'estava seguint, sinó que, després de consultar-ho amb la mestra referent d'I5, copia molt bé les companyes, de manera que no es nota que no ho ha entès (és la meva nena grisa? Ja fa un temps que ho vaig notar i vaig començar a prestar-li més atenció de manera conscient). Això ha vingut atès que els vaig cridar de manera individual i els vaig fer preguntes sobre l'esquelet humà i les semblances i diferències d'aquest amb l'esquelet d'una tortuga (tema que havíem tractat en aquella mateixa sessió i en la sessió anterior). Cal que insisteixi en això per poder saber què aprenen individualment i portar un millor registre, perquè en aquell moment no vaig apuntar res i ho vaig fer més tard, cosa que em fa dubtar de si estan totes les anotacions que hagués fet en aquell moment.

Treballar la plàstica amb nens i nenes d’aquesta edat és una part essencial del seu desenvolupament educatiu i personal. Com a mestra, he observat com activitats com la pintura, el collage i el modelatge juguen un rol clau en el desenvolupament de la motricitat fina dels infants. Aquestes activitats ajudant els nens a millorar la seva coordinació i habilitat manual, competències que són fonamentals per a tasques diàries i acadèmiques futures. La plàstica és una eina poderosa per fomentar la creativitat dels infants. Quan pinten, creen collages o modelen, els nens tenen l'oportunitat d'expressar les seves idees i emocions de manera visual. Aquesta expressió lliure és vital per al seu desenvolupament emocional i cognitiu, ja que els permet explorar nous conceptes i maneres de pensar. Cada tècnica ofereix una manera diferent d'explorar materials i textures, des de la fluïdesa de la pintura fins a la manipulació física de diferents elements en el modelatge, proporcionant als infants una gamma àmplia d'experiències sensorials. Treballar en petits grups és una metodologia que valoro especialment, ja que permet una atenció més personalitzada a cada infant. En grups reduïts, puc observar millor les necessitats individuals de l’alumnat, guiar-los en el desenvolupament de les seves habilitats i oferir suport específic quan és necessari. Aquesta atenció més detallada ajuda també a crear un ambient de classe més càlid i acollidor, on cada infant pot sentir-se vist i escoltat. Això és especialment important en l'educació artística, on el procés d'aprenentatge és tan personal i únic com l'obra que cada nen o nena crea. En resum, la plàstica no és només una activitat divertida, sinó una part crucial de l'educació que ajuda a desenvolupar habilitats vitals, promou la creativitat i proporciona als infants les eines per expressar-se de manera significativa. Com a mestra, el meu objectiu és continuar integrant aquestes pràctiques en el dia a dia, assegurant-me que cada infant pugui beneficiar-se del ric món de l'art visual.

L'actualització del Projecte Lingüístic de l'Escola Pública Sagrada Família emergeix com una necessitat prement en resposta a l'evolució constant de l'entorn educatiu, tecnològic i sociocultural. Aquesta necessitat s'evidencia encara més davant de l'absència d'un pla de lectura detallat dins del projecte lingüístic actual, una mancança que crida a una reflexió profunda i a l'acció immediata per part de la comunitat educativa del centre. L'escola, amb una trajectòria de més d'un segle com a institució educativa fonamental al barri de la Sagrada Família, es troba en una posició única per liderar l'adaptació a les noves realitats lingüístiques i educatives dels seus estudiants. La diversitat creixent de l'alumnat, amb un notable augment d'estudiants nouvinguts, juntament amb els canvis en els patrons de mobilitat de les famílies, demana una resposta educativa flexible, inclusiva i innovadora. El marc legal que sustenta el projecte lingüístic, des de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya fins als decrets relacionats amb l'educació inclusiva, ofereix un sòlid fonament per al foment del català com a llengua vehicular, així com per a la garantia d'una competència lingüística completa en castellà i en llengües estrangeres. No obstant això, l'actual context demana una revisió i ampliació d'aquest marc per incorporar estratègies que aprofitin els avenços tecnològics i les noves metodologies d'ensenyament, especialment en l'àmbit de la foment de la lectura. L'absència d'un pla de lectura detallat representa una oportunitat significativa per al desenvolupament d'una proposta renovada que no només abasti la lectura com a habilitat fonamental, sinó que també promogui el plaer per la lectura i l'aprenentatge autònom entre els estudiants. Aquest nou pla hauria d'incloure la integració de recursos digitals, l'aproximació a la diversitat lingüística i cultural dels alumnes, i la creació d'espais físics i virtuals que convidin a l'exploració llibre i al gaudi de la lectura. En resum, la revisió i actualització del Projecte Lingüístic, incloent un pla de lectura exhaustiu i adaptat, esdevé un imperatiu per a l'Escola Pública Sagrada Família. Aquesta actualització ha d'anar més enllà de l'ensenyament lingüístic tradicional, per abraçar un enfocament holístic que fomente un amor per la lectura, prepare els estudiants per a un futur globalitzat i digital, i celebri la riquesa de la diversitat cultural i lingüística del centre. Així, l'escola no només respondrà eficaçment a les necessitats actuals dels seus alumnes, sinó que també es posicionarà com a líder en l'educació lingüística per al futur.

La creació d'una situació d'aprenentatge que explori com es fa la màgia al cinema amb alumnes de I5 ha sigut una oportunitat enriquidora per a aconseguir diversos objectius educatius clau, mentre es fomenta l'ús de les tecnologies digitals i es millora la pròpia competència digital docent. En primer lloc, l'objectiu de progressar en el coneixement i domini del cos i el moviment, mitjançant la creació d'il·lusions cinematogràfiques, pot ser abordat de diverses maneres. Mitjançant l'ús de les tecnologies digitals, els alumnes poden experimentar amb efectes visuals i perspectives per crear il·lusions òptiques. Aquest procés no només els permetrà explorar el seu propi cos i moviment, sinó també desenvolupar una major consciència corporal mentre manipulen els elements visuals per aconseguir l'efecte desitjat. En segon lloc, l'expressió personal i creativa mitjançant el llenguatge digital pot ser fomentada en aquest context. L'alumnat ha utilitzat les tecnologies digitals per capturar i editar els seus propis vídeos fent un gif per compartir-ho amb el món a través d'internet. Aquesta pràctica no només els permetrà explorar les capacitats dels mitjans digitals, sinó també comunicar-se de manera més efectiva i comprensible amb els altres. Per últim, el desenvolupament del raonament científic a través de l'observació i la manipulació dels jocs òptics i els vídeos seleccionats pot ser un component clau de la situació d'aprenentatge. Mitjançant l'exploració activa dels efectes visuals i la reflexió sobre com es produeixen, els alumnes poden començar a desenvolupar habilitats de pensament crític i científic. Això els permetrà interpretar l'entorn que els envolta, fomentant la curiositat i la capacitat de metacognició. Així doncs, la creació d'aquesta situació d'aprenentatge no només satisfà els objectius educatius específics, sinó que també proporciona una plataforma per a treballar activament amb el nou currículum d'educació infantil i millorar les habilitats digitals del docent. Mitjançant la integració de les tecnologies digitals en les pràctiques pedagògiques, es pot proporcionar als alumnes una experiència d'aprenentatge enriquidora i significativa que els prepari per al món digitalment connectat en què viuen.

Vuitena setmana

Participar activament amb els infants a la discoteca ha fet que aquesta activitat sigui notablement més divertida i participativa. Aquesta experiència demostra que la interacció directa i el joc compartit entre educadors i els infants no només augmenten el gaudi, sinó que també reforcen els vincles emocionals i socials dins del grup, essencials per al desenvolupament infantil.

La comunicació entre la família i l'escola és fonamental per al desenvolupament integral de l'alumnat, ja que permet un major enteniment i cooperació en l'educació dels nens i nenes, facilitant una resposta educativa més ajustada i eficaç als seus necessitats i situacions particulars. Del rol playing podem extreure que una de les pràctiques valuoses en aquest tipus de comunicació és la preparació prèvia de les reunions. Això implica no només organitzar l'espai físic, sinó també preparar-se emocionalment i informativament sobre els casos a tractar. La falta d'aquesta preparació pot resultar en reunions menys productives, on els missatges no són clars i les accions a seguir queden difuses. D'altra banda, l'acollida i la disposició dels assistents són crucials. L'acolliment càlid, una disposició oberta dels assistents i una bona postura corporal mostren disposició i obertura, elements clau per a una comunicació efectiva. La disposició dels assistents també pot influir en la dinàmica de la conversa, potenciant un ambient més col·laboratiu o, per contra, més confrontatiu. L'ús de la comunicació assertiva, com es reflecteix en els casos observats, facilita la resolució de conflictes i la gestió de situacions difícils. Aquest tipus de comunicació no solament ajuda a expressar les preocupacions de manera respectuosa sinó que també promou una escolta activa, essencial per entendre profundament les preocupacions i expectatives de la família. Les estratègies per mantenir una conversa indagadora són també decisives. Preguntar de manera oberta, explorar els sentiments i les opinions dels pares, i mostrar empatia pot millorar significativament la qualitat de les interaccions i pot ajudar a identificar millor les necessitats de l'estudiantat i les seves famílies. L'acabament de la reunió és tan important com la seva preparació. Clarificar els acords presos i assegurar-se que tots els participants tenen un enteniment comú dels passos a seguir ajuda a garantir que les accions acordades seran efectives i tindran un impacte positiu sobre l'estudiant. En conclusió, les pràctiques observades entre els mestres SENSEIs ens mostren la importància de planificar cuidadosament, executar amb sensibilitat i tancar amb claredat les interaccions família-escola. Aquestes estratègies són essencials per fomentar un clima de confiança i cooperació, que és vital per al benestar i l'èxit educatiu dels estudiants.

Formació Experiència

Nascuda a Barcelona el 1992, he viscut a L'Hospitalet de Llobregat des de llavors.Sempre he estat una apassionada de la lectura, de conèixer els perquès de l'univers i de poder compartir aquestes passions.Ser mestra va ser una vocació coneguda abans per les persones del meu voltant que per mi, però sóc feliç d'haver-me trobat en aquesta professió amb el bagatge que m'han portat les meves decisions.

Teresa Díaz Jurado

La realització d'un curs de prevenció de riscos laborals és fonamental per assegurar la seguretat i el benestar dels treballadors, especialment en entorns com els centres educatius, on les interaccions amb els alumnes i altres membres de la comunitat educativa poden generar situacions diverses i desafiants. Aquests cursos no només proporcionen coneixements tècnics sobre prevenció de riscos, sinó que també tenen com a objectius fonamentals l'adquisició de competències emocionals, la consciència sobre la pròpia salut i la gestió del malestar en l'àmbit laboral. Tot i els beneficis evidents aquest curs ha tingut un grau de dificultat dels qüestionaris al final de cada bloc, els quals m’han semblat massa exigents i a m’ha provocar un cert grau de frustració. És crucial que els cursos trobin un equilibri adequat entre la transmissió de coneixements tècnics i la facilitació de l'aprenentatge per garantir una experiència formativa positiva i enriquidora per a tots els treballadors.

Decena setmana

Encarar l'última setmana de la franja ha sigut molt emotiu, però també plè de satisfacció. Aquestes sessions han proporcionat un aprenentatge valuós que serà essencial per a la planificació de futures activitats. L'expectació davant la nova franja demostra un entusiasme renovat per continuar explorant i millorant les estratègies educatives, assegurant que cada sessió sigui una oportunitat per enriquir i expandir les experiències d'aprenentatge dels infants.

L'activitat "la notícia de la setmana" esdevé una estratègia pedagògica enriquidora que incideix tant en la persona oradorora com en la resta dels companys i companyes d'aula, fomentant múltiples habilitats comunicatives i socials. Parlar davant els altres és una oportunitat valuosíssima per als infants, ja que els ajuda a superar la por de parlar en públic d’un tema i a desenvolupar la confiança en si mateixos. Realitzar aquesta activitat en un entorn conegut i segur, com és l'aula, permet als infants experimentar i aprendre sense la pressió que podrien sentir en un escenari menys familiar. Per a l'orador o oradora, la preparació de la seva intervenció és un exercici integral que combina l'oralitat i l'escriptura. El fet de portar una cartolina amb fotografies amb una breu explicació escrita a sota de cadacuna d’elles, no els ofereix un suport visual que facilita la comunicació efectiva davant la classe. Aquest suport ajuda a l'orador o oradora a estructurar millor el seu discurs i a mantenir un fil conductor durant la presentació, aspectes fonamentals per desenvolupar habilitats de comunicació oral efectives. D'altra banda, els companys i companyes participen en l'exercici mitjançant l'escolta activa. Aquesta pràctica no solament els permet comprendre i processar la informació que l’altre infant els vol compartir, sinó que també reforça el respecte i el suport entre iguals, creant un ambient d'aprenentatge col·laboratiu i respectuós. Aquesta activitat, per tant, no només enriqueix les habilitats individuals en termes de parla, escriptura i escolta, sinó que també fomenta un entorn d'aula on el respecte mútu i el suport són claus per al desenvolupament personal i acadèmic de cada infant. És una manera excel·lent de preparar l’alumnat per futures situacions on la comunicació i la interacció social jugaran un paper preponderant en els seus èxits personals i professionals.

Projecte Lingüístic

El "Projecte Lingüístic de l'Escola Sagrada Família" és un document que fa una valoració de la llengua i la cultura catalanes, al mateix temps que reconeix la necessitat d'un enfocament plural i global en l'educació. A través d'aquest projecte, es fa èmfasi en la utilització del català no només com a llengua d'ensenyament, sinó també com a eina per a la integració social i cultural. Alhora, s'integra l'ensenyament del castellà i l'anglès, promocionant un entorn d'aprenentatge plurilingüe que prepara els estudiants per a una societat diversa i global. Aquest enfocament plurilingüe s'acompanya d'una sèrie de metodologies didàctiques innovadores, com ara projectes col·laboratius, ús de mitjans digitals i activitats interactives, tot buscant desenvolupar competències comunicatives eficaces en els alumnes. A més, el projecte ressalta la importància de la consciència cultural, fomentant el respecte i la comprensió de diverses cultures, així com la formació d'una identitat pròpia dins d'un marc multicultural. Així doncs, el "Projecte Lingüístic de l'Escola Sagrada Família" representa un model educatiu que equilibra l'ensenyament de la llengua i la cultura locals amb la necessitat d'obrir els alumnes a altres idiomes i cultures, preparant-los per a un futur on la diversitat i la interconnexió són la norma.

L'introducció de la informàtica en l'educació infantil ha generat un viu debat dins el nostre departament d’informàtica i del claustre. Tot i això, he observat que els infants, inclòs els més petits, han mostrat una sorprenent destresa en l'ús del ratolí i el teclat, competències fonamentals en el nostre món actual, intensament digitalitzat. Aquesta habilitat precoç no només els prepara per al futur, sinó que també subratlla la capacitat innata dels infants per adaptar-se i absorbir noves tecnologies. Considero, de fet, que seria molt enriquidor que a I5 s'incorporés l'aprenentatge d'operacions bàsiques com encendre i apagar l'ordinador per si mateixos. Aquesta competència, ja dominada amb solvència pels nens de I4, fomenta la seva autonomia i els prepara per un futur acadèmic i professional on la tecnologia ocuparà un lloc preeminent. D'altra banda, el programa "El peix vermell" ofereix propostes pedagògiques molt atractives i adequades per a l'etapa infantil, i he decidit complementar-lo amb recursos addicionals com els que proporciona l'EDU 365, incloent jocs de laberints i d'introducció a la programació. Aquests recursos no només són divertits i captivadors, sinó que també promouen el desenvolupament del pensament lògic i les habilitats de resolució de problemes dels infants. Així doncs, l'experiència d'introduir informàtica a l'educació infantil, quan es fa de manera adequada i adaptada, demostra ser extremadament beneficiosa. Les evidències recollides a l'aula mostren clarament el gran potencial que la tecnologia té per enriquir i ampliar les capacitats dels nostres estudiants més joves. Encara que l'integració completa de la tecnologia en aquesta etapa inicial de l'educació pugui presentar desafiaments, l'actitud positiva i proactiva dels docents i del sistema educatiu en general pot transformar aquests reptes en oportunitats significatives per al desenvolupament dels infants.

Previ

A la reunió de cicle ens hem repartit les franges del tercer trimestre tenint en compte que començaven escollint aquelles mestres que en el segon trimestre han tingut les franges que necessitaven més preparació. (que segueixen la metodologia d'ambients). Ara sí que he pogut escollir la franja de Biblioteca i estic molt contenta. Després de pregunta a les persones que s'estaven encarregant de fer-la encaro aquestes cinc setmanes amb determinació. Queda fer noves propostes i buscaré que siguin el més engrescadores possibles, tenint en compte que hi haurà nens i nenes que no llegiràn (i que ni tant sols coneixeran les lletres fora de les del seu nom) i d'altres que, per la seva maduresa, ja saben fer el procès de desxifrat.

Projecte Educatiu de Centre

El document és un reflex d'un compromís profund amb una educació moderna i adaptativa. En aquest context, el plurilingüisme no és només una eina pedagògica, sinó un element central en la formació integral dels estudiants. El català, el castellà i l'anglès s'utilitzen no només per impartir coneixement, sinó també per fomentar una comprensió més profunda de les diverses cultures i societats. Aquest enfocament lingüístic és un reflex de la realitat sociocultural de Catalunya i la necessitat d'una educació que prepare els estudiants per a un món globalitzat. A més, el PEC posa un èmfasi especial en la participació activa dels alumnes en el seu propi procés educatiu. A través d'una metodologia d'ensenyament innovadora, es busca fomentar la curiositat, la creativitat i la capacitat crítica dels estudiants. Aquest enfocament no només és beneficiós per al desenvolupament acadèmic, sinó també per al desenvolupament personal, promocionant valors com la responsabilitat, la solidaritat i el respecte per la diversitat. El paper de les famílies i la comunitat en aquest procés és crucial, creant un entorn educatiu més enriquit i col·laboratiu. El PEC reflecteix un compromís amb la renovació pedagògica i l'atenció a la diversitat. En una societat en constant canvi, és essencial que l'educació sigui flexible i adaptativa, preparant als estudiants no només per afrontar els desafiaments actuals, sinó també per ser agents de canvi en el futur. Aquest projecte educa els estudiants en un marc de respecte i comprensió intercultural, proporcionant-los les eines necessàries per navegar en un món cada vegada més interconnectat i divers.

Previ

A la reunió de cicle ens hem repartit les franges (que segueixen la metodologia d'ambients). Les mestres volien que totes passessin pels diferents espais, així que, encara que per la meva formació m'hagués agradat fer la franja de biblioteca, la mestra que sempre ha fet la sala fosca ha volgut fer aquesta i jo m'he quedat amb la sala fosca. La veritat és que em fa molta il·lusió perquè a pràctiques del grau d'educació infantil aquest va ser un dels ambients que em va agradar més. Potser quan tornem a canviar aquest any de franja puc fer la de biblioteca (perquè sala fosca es considera una franja complicada perquè necessita una posada en escena). Ara, amb la llibertat de modificar les propostes actuals, estic planificant quines activitats i recursos introduiré en aquest espai, buscant crear una experiència enriquidora i estimulant per als infants.

Un dels principals problemes que em vaig trobar a l'hora de realitzar la FODA va ser trobar els ítems de l'anàlisi externa (oportunitats i amenaces). Considero que això va ser perquè normalment m'he centrat en les meves fortaleses i debilitats amb objectiu de potenciar-les i millorar-les. Un cop feta queda més clar en què em puc centrar i que no he de deixar que em distregui de la meva evolució en el meu perfil docent. A més, a l'haver tingut ajudada de la mestra referent ha quedat molt més complet que el meu primer esborrany.

Reflexió FODA

Continuo preocupada per l’avaluació del projecte i ho he parlat amb les meves dues mestres referents. M’han tranquilitzat bastant i ara m’he de plantejar que demano als infants, sobretot a aquells amb NESE. De moment m’estic centrant en fer les activitats menys de paper, per exemple, avui hem fet conversa. Tot i això em sembla que parlo massa i m’agradaria que fos més descoberta per part seva, però és difícil que busquin informació si encara no saben llegir (en aquest cas és més fàcil plantejar-ho a primària, ja que els pots generar tú un document físic o digital d’on poden treure la informació adaptada al seu nivell).

Primera setmana

La planificació de la franja ha demostrat ser satisfactòria, tot i que s'observa la necessitat d'ajustaments. Per exemple, la reducció de material en dues propostes del dimarts podria ajudar a centrar més l'atenció dels infants en activitats específiques, potenciant així la seva experiència d'aprenentatge. També ha estat necessari reorganitzar les propostes per les característiques del material.Pel que fa a l'espai de disfresses del dijous, caldria esperar per considerar adaptacionsegons si és més atractiu pel següent grup d'infants. El que si s'ha d'incloure és alguna eina d'autorregulació del temps en l'espai de la plastelina (com per exemple rellotges d'aigua) per part de l'alumnat.

Queda també tancar el projecte del nom de la classe. Les tortugues han de deixar pas. Veurem si en aquests 5 dies que ens queden amb hores pel projecte podem crear la nostra campanya de conscienciació, fer la portada i alguna de les feines que ens han quedat de per si un cas.

Reflexionant sobre les respostes donades pels alumnes al formulari sobre tortugues, es pot deduir que el projecte del nom de la classe ha tingut un impacte significatiu en el seu aprenentatge, tant en coneixements específics sobre les tortugues com en conscienciació ambiental mitjançant la campanya de conscienciació. A continuació, detallo alguns punts clau extrets de l'anàlisi del Form : Coneixement sobre les parts del cos de les tortugues: Els alumnes han demostrat una comprensió bàsica de les característiques físiques de les tortugues, identificant correctament parts del cos com el cap, la cua, les potes i la closca. Hi ha alumnes que no responen correctament a aquesta pregunta i et fa plantejar-te sobre com es va portar a terme la sessió. Tortugues i humans: Les respostes reflecteixen una reflexió sobre les similituds i diferències entre els éssers humans i les tortugues, com la presència de potes o l'esquelet, tot i algunes confusions menors. D'aquí podem extreure que la visita del Pep va ser significativa. Naixement: Han mostrat enteniment sobre el procés de naixement de les tortugues, reconeixent que neixen d'ous. La majoria de l’alumnat feia referència als vídeos que vam veure. Dormició: La majoria d'alumnes han identificat correctament que la dormició de les tortugues està relacionada amb les condicions de temperatura desfavorables. Alimentació: S'ha assimilat correctament que les tortugues tenen dietes diferents segons si son herbívores i carnívores. Estic especialment satisfeta de les respostes d’aquest apartat, ja que va ser part d’una de les sessions en la que més vaig innovar. Campanya ambiental: Les respostes a com ajudar les tortugues a viure millor mostren una conscienciació notable sobre la importància de protegir el medi ambient, especialment en relació amb els problemes causats pels plàstics en els oceans, però considero que no ha sigut una campanya molt significativa per ells i elles, ja que dubtaven molt per ser la última part del projecte. Participació i Aprenentatge: La majoria d'alumnes han valorat positivament la seva participació en el projecte i senten que han après molt sobre les tortugues, el que indica un alt nivell d'engagement i satisfacció amb l'experiència educativa. Així doncs, l'anàlisi de les respostes suggereix que el projecte sobre les tortugues ha estat un èxit, ja que ha aconseguit incrementar el coneixement de l’alumnat sobre aquests éssers vius, així com en promoure valors de respecte i cura pel medi ambient. A més, fer el Forms m’ofereix l'oportunitat de detectar àmbits en els quals els conceptes necessiten ser més desenvolupats o precisats en els propers projectes, garantint d'aquesta manera una comprensió més completa i significativa.

La sortida al CRAM se’m feia més interessant, i més sent la sortida del projecte del nom de la classe. Va ser una llàstima que la monitora que se’ns va designar fos més aviat seca, semblava que no volia estar allà i que no estava còmoda amb els infants. Estic contenta perquè vaig poder veure com les diferents sessions havien fet que tinguessin coneixements que van posar de paler quan se’ls preguntava sobre alguna cosa: què les tortugues neixen d’ous, que són rèptils, que mengen meduses i peixos, el perquè de la forma de la closca… Això fa que com a docent estigui més tranquil·la davant de les sessions que m’he anat plantejant.

Dissenyar una situació d'aprenentatge per a infants de 5 anys sobre les tortugues exigeix una adaptació cuidadosa del contingut a les capacitats d'aquesta edat. La informació ha de ser presentada de manera simplificada, evitant termes tècnics i concentrant-se en aspectes que puguin captar l'atenció dels infants. Incorporar elements visuals i tangibles, com fotografies i minimons, pot facilitar la comprensió i el record de la informació. Així mateix, és fonamental que les activitats proposades siguin dinàmiques i interactives, permetent als infants explorar i descobrir a través de la manipulació directa i l'experiència pràctica. A més, l'educació sobre les tortugues a aquesta edat també ha de servir per fomentar una actitud de respecte i cura cap a la natura. És important introduir conceptes bàsics de conservació i protecció del medi ambient de manera apropiada per a la seva edat, com la importància de cuidar els hàbitats naturals i les conseqüències de les accions humanes sobre la fauna. Després de revisar els resultats de la situació d'aprenentatge sobre les tortugues, puc expressar una satisfacció profunda amb els avenços observats en els infants. Les activitats dissenyades, centrades en l'aprenentatge interactiu i la sensibilització ambiental, han demostrat ser altament efectives. Els infants no només han millorat la seva comprensió sobre les tortugues i el seu entorn, sinó que també han desenvolupat un respecte creixent cap a la natura i les formes de vida que ens envolten. Aquest èxit reafirma la importància d'un enfocament educatiu que integri l'exploració activa i el respecte per l'ambient, essencial per fomentar una consciència ecològica des de la infància. En tot aquest procès vull agrair la paciència i atenció que la mestra col·laboradora ha tingut amb mi, ja que sense la seva ajuda no haguès pugut crear dinàmiques tan ben pensades per aquest alumnat degut a la meva manca d'experiència.

Cinquena setmana

Malgrat el seu atractiu potencial, la taula de barreja de llum no ha connectat bé amb els nens. Això subratlla la necessitat d'evaluar i modificar les activitats que no generen l'interès esperat. Podria ser útil incorporar elements més interactius o canviar la manera en què es presenten els estímuls visuals per fer-los més atractius i engrescadors per als nens, assegurant així que tots els components de les sessions siguin igualment estimulants.

A l'Escola Sagrada Família, l'adopció de l'app Dinantia ha significat un salt qualitatiu en la manera de comunicar-se amb les famílies dels alumnes. La capacitat d'enviar missatges directes i rebre respostes ràpides ha eliminat moltes de les barreres tradicionals que sovint complicaven la comunicació entre l'escola i les famílies. Això ha estat particularment útil per a garantir que la informació important no es perdi entre la gran quantitat de comunicacions paper que habitualment es manejen en un centre educatiu. Per exemple, avisos sobre canvis d'última hora en el calendari escolar, recordatoris de reunions de pares, així com updates sobre la salut i seguretat a l'escola, arriben ara instantàniament als dispositius mòbils dels pares. Això no només augmenta la tranquil·litat de les famílies, sinó que també permet als pares participar més activament en la vida escolar dels seus fills, ja que poden organitzar-se millor i aprofitar les oportunitats de participar en activitats i events escolars. D'altra banda, Dinantia també ha fet possible una major personalització en la comunicació. Els mestres poden enviar informacions específiques relacionades amb el rendiment o necessitats particulars d'un estudiant, fent que els pares se sentin més integrats i conscients del progrés acadèmic i personal dels seus fills. Això fomenta una relació de suport mútu entre l'escola i les famílies, que és crucial per l'èxit educatiu dels estudiants. A més, l'ús de Dinantia ha reforçat la sensació de comunitat dins de l'Escola Sagrada Família. Les famílies perceben l'escola com més accessible i receptiva, cosa que millora la confiança i respecte mutu. La facilitat d'ús de la plataforma assegura que totes les famílies, independentment del seu nivell tecnològic, puguin beneficiar-se d'aquesta eina, fent que la informació escolar sigui més democràtica i accessible per a tots. En conclusió, Dinantia ha estat una eina transformadora per a l'Escola Sagrada Família, millorant significativament la comunicació i reforçant el vincle entre l'escola i les famílies. Aquesta millora en la comunicació suporta un entorn educatiu més ric i inclusiu, on cada estudiant té l'oportunitat de prosperar amb el suport constant de la seva comunitat educativa.

Com es pot avaluar? Quan vaig comentar el tema d’avaluació a l’inici del programa no van donar-hi cap importància i tampoc he vist que la mestra prengui nota fora del que queda recollit a les “feinetes”, que no son més que fitxes fetes amb la temàtica del projecte (aquest trimestre: Les tortugues) i que, com ja he comentat, estan molt mastegades per ella. Dilluns vaig fer l'hora de projecte amb la mestra a l'aula i, com ja esperava, no va poder estar a segon pla i va intervenir. Entenc que aquesta és la seva aula i els seus alumnes, és ella qui més temps passa amb ells mentre jo volto pel centre. Malgrat que havia parlat amb ella sobre com havia plantejat l'hora m'he trobat que no he pogut dur a terme la meva planificació perquè ella no havia acabat de fer repassar amb retoladors de colors una altra fitxa del projecte i ha donat prioritat a això (perquè no es quedés més temps enrederit) sense temps per poder realitzar el tancament que tenia pensat. Una altra cosa va ser afegir contingut que, tenint en compte la temàtica, considero anecdòtic. Anem a pams. El tema a tractar eren els rèptils, ja que les tortugues pertanyen a aquesta classe d'animals vertebrats. Per arribar a aquesta conclusió de manera conjunta amb l'alumnat veiem els altres grups de manera que els anaven descartant (perquè tenien pèl, respiració branquial...). Volia que quedessin clars tres punts: tenen escates, neixen d'ous i que respiren a l'aire, així que tenen pulmons. La mestra, però, va considerar oportú parlar de com els éssers humans són mamífers, ja tenim pèl, naixem de la mare i respirem a l'aire, així que tenim pulmons -amb especial atenció a aquest punt-. Divendres, però, vaig estar sola al principi de l'hora del projecte (ja que les dues mestres referents estaven reunides, d'una altra manera només estic sola al cap de dues hores d'informàtica). Això em va permetre portar a terme la introducció i la fitxa sola, ara bé, quan la mestra va tornar va voler tornar a acabar una feina que alguns alumnes tenien a mitges, acabar de pintar unes tortugues per la porta de l'aula. Per sort vaig tenir temps per fer el tancament amb tots -que va anar força bé i sembla que les característiques dels rèptils han quedat majoritàriament clares-. Aquesta sessió m'ha portat a plantejar-me alguns dubtes: és la meva planificació inclusiva? No només per l'alumne NEE M., que no segueix les explicacions, sinó també pels alumnes S., i Y., que tenen una clara barrera idiomàtica. Actualment, baso la meva programació amb allò que he vist a l'aula, fent servir les mateixes mesures amb, per exemple, l'alumne M. o l'alumne A., que encara no ha arrencat a escriure autònomament i necessita més suport visual de les grafies relacionades amb els sons.

[...]ara serà possible portar el projecte del nom de la classe. Tinc ganes d'encetar-ho ja i veure com puc millorar un dels meus punts dèbils: baixar el nivell de coneixements. Normalment sempre espero que l'alumnat sàpiga o sigui més capaç del nivell on realment es troben, així que amb l'ajuda de la mestra segur que sóc capaç de fer activitats més adients per ells i elles.

Al llarg del meu temps en el programa SENSEI, enfocat-me en educació infantil, he tingut l'oportunitat de veure diferents estils i mètodes d'ensenyament, una experiència que ha estat clau per al meu desenvolupament professional. Observar com altres mestres enfocaven les seves classes, gestionaven els conflictes, i motivaven els infants ha ampliat enormement la meva comprensió sobre què significa ensenyar i com aquest procés pot ser adaptat i personalitzat per millorar l'aprenentatge dels infants.Aquesta diversitat en l'estil d'ensenyament m'ha proporcionat una paleta rica de tècniques i estratègies que he pogut incorporar a la meva pròpia pràctica docent. He après noves maneres de comunicar-me, de crear un ambient de classe més inclusiu i estimulant, i de fomentar la creativitat i la curiositat entre els meus estudiants. Especialment, he pogut adaptar aquests estils a l'educació infantil, que era el meu propòsit principal quan vaig entrar al programa. L'enfocament en aquesta etapa tan crítica ha enriquit la meva capacitat de respondre millor a les necessitats dels infants en un moment clau del seu desenvolupament. A més, els feedbacks que he rebut de les meves mentores i companyes han estat fonamentals per afinar i millorar la meva pràctica docent. Aquestes retroalimentacions constructives m'han ajudat a veure àrees de millora que jo mateixa no havia identificat i han confirmat les estratègies que ja estaven funcionant bé. Els comentaris han estat essencials per comprendre millor els impactes de les meves decisions i accions en l'aula. En definitiva, la combinació d'exposar-me a diverses metodologies d'ensenyament, centrar-me en l'educació infantil, i rebre feedback constant, ha enriquit profundament la meva comprensió de com ser un millor educador. Aquesta experiència m'ha preparat no només per ser més efectiu en la meva labor diària, sinó també per continuar creixent i aprenent com a professional de l'educació.

Setena setmana

El consell de la mestra col·laboradora sobre augmentar el material a la taula de barreja de llum va resultar ser molt beneficiós. Això reflecteix la importància de la col·laboració i el compartir estratègies entre els professionals de l'educació per enriquir les propostes educatives. La capacitat de ajustar les activitats basant-se en la retroalimentació constructiva és essencial per optimitzar l'aprenentatge i l'engagement dels infants.

Sisena setmana

La sessió del dijous esta sent consistentment la més popular entre els infants, destacant-se especialment l'activitat de la discoteca. També hi ha que valoren positivament altres propostes: com la plastelina o la caseta dels contes.Estic valotant fer preguntes més difícils a l'alumnat d'I5 amb l'objectiu que reflexionin sobre la naturalessa de la llum.

Novena setmana

La presència de tres adults en un espai reduït, encara que inicialment semblava un repte, va resultar ser una avantatge significativa per a la dinàmica de les sessions. Amb més adults disponibles, cada infant va rebre una atenció més personalitzada, garantint que les instruccions i l'ajuda fos més directa i immediata.A més, aquesta major disponibilitat d'adults va facilitar una millor gestió dels comportaments i emocions dels infants. En un espai més petit, els nens poden sentir-se més confinats o menys lliures per moure's, però amb més adults, es va poder canalitzar l'energia dels nens de manera més efectiva, dirigint-los cap a activitats que els mantenien engrescats.

Primera classe de projecte feta i sola a l’aula amb els infants. Estic molt contenta. A més a més, he aplicat l'objectiu de retroacció i feedback que ens vam plantejar amb la docent referent.