Alícia de Larrocha i Victoria de los Ángeles: 100 anys de veu i piano

Alícia de Larrocha i Victoria de los Ángeles

100 anys de veu i piano

Sumari

Biografies

Biografies individuals de les artistes

Galeria Alícia de Larrocha

Galeria Victoria de los Ángeles

Una amistat més enllà de la música

Bibliografia a la Biblioteca-CRAI de l'ESMUC

Bibliografia

Agraïments

Victoria de los Ángeles interpretant La Boheme. [Fundació Victoria de los Ángeles]

Victoria de los Ángeles

Alícia de Larrocha

Els inicis

Fotografia promocional d'Alícia de Larrocha [Arxiu Alícia de Larrocha}

Carrera artística

Carrera artística

Els inicis

Victoria López García, més coneguda pel seu nom artístic Victoria de los Ángeles, va néixer l’1 de novembre de 1923 a Barcelona. La seva família vivia a la Universitat de Barcelona, ja que el seu pare n’era bidell. Per tant, va passar els primers anys de la seva vida entre les aules de la universitat i la sala del Paranimf, on va començar a tocar el piano durant la seva infantesa. Als dotze anys començà a rebre classes de guitarra del mestre Gracià Tarragó. Després de la Guerra Civil, seguint les indicacions de la cantant i professora Mercè Plantada, inicià els estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu amb la mezzosoprano Dolors Frau. El seu ritme d’aprenentatge va ser molt ràpid, cursant els estudis en tres anys, quan el pla d’estudis es contemplava fer-lo durant sis.

Alícia de Larrocha va ser una de les pianistes més reconegudes del segle XX. Des de molt petita va destacar i va oferir concerts a escenaris tan rellevants com el Palau de la Música. El seu gran talent no va trigar a ser descobert pel gran públic, primer nacionalment, després internacionalment. Va tocar per escenaris de tot el món, guanyant guardons i premis gràcies a les seves interpretacions. L’any 2023 se celebra el centenari del seu naixement amb actes arreu del país.

Concert d'Alícia de Larrocha i Victoria de los Ángeles al Palau de la Música [Arxiu Alícia de Larrocha]

Alícia de Larrocha i K. Zimmerman durant l'última gira de Larrocha, al Japó [Fundació Victoria de los Ángeles]

Alícia de Larrocha amb el Dr. Trueta [Fundació Victoria de los Ángeles]

Alícia de Larrocha amb els seus fills [Arxiu Alícia de Larrocha]

Alícia de Larrocha a Egipte [Fundació Victoria de los Ángeles]

Alícia de Larrocha amb el seu marit, Joan Torra [Arxiu Alícia de Larrocha]

Alícia de Larrocha tocant el piano de petita [Arxiu Alícia de Larrocha]

Galeria

Josep Maria Lamaña, director del grup Ars Musicae i Victoria de los Ángeles [Fundació Victoria de los Ángeles]

Victoria de los Ángeles sosté el trofeu Radio BCN que li va permetre interpretar La Boheme al Teatre Victròria [Fundació Victoria de los Ángeles]

Victoria de los Ángeles amb el seu fill Alejandro [Fundació Victoria de los Ángeles]

Rebuda de Victoria de los Ángeles a Buenos Aires [Fundació Victoria de los Ángeles]

Interpretació del personatge Elisabeth a l’òpera Tannhhäuser de Richard Wagner, per Victoria de los Ángeles [Fundació Victoria de los Ángeles]

Galeria

Alícia de Larrocha i Victoria de los Ángeles al Hunter College de Nova York [Arxiu Alícia de Larrocha]

Alícia de Larrocha i Victoria de los Ángeles [Fundació Victoria de los Ángeles]

Trobada d'Alícia de Larrocha i Victoria de los Ángeles a l'aeroport de Barcelona [Arxiu Alícia de Larrocha]

Concert d'homenatge a Montsalvatge al Palau de la música [Arxiu Alíca de Larrocha]

Biblioteca

Una amistat més enllà de la música

Alícia i Victoria es van conèixer quan la cantant va guanyar el premi Ràdio Barcelona l’any 1940. El premi consistia en una dotació econòmica, la interpretació de La Bohème al Teatre Victòria i l’enregistrament d’aquesta obra. A la gravació, Alícia de Larrocha va ser la pianista. Malauradament no es conserva la gravació. L’any 1947 coincideixen al Concurs Internacional de Música de Ginebra, un dels més importants d’Europa. Tot i no ser la favorita, Victoria de los Ángeles guanya el concurs, cosa que va impulsar la seva carrera internacional. El primer recital que van fer juntes va ser l’any 1971 al Hunter College de Nova York. La darrera actuació juntes, d’un total de set, també va ser a Nova York, en aquest cas l’any 1986 a The Y. Al final de les seves carreres, van gravar Cançons de Toldrà l’any 2000, sent el darrer enregistrament de Victoria de los Ángeles.

Partitures del Fons Victòria dels Àngels depositat a l'ESMUC

CD

Llibres

Clica sobre les imatges per consultar el catàleg de la biblioteca.

Bibliografia a la Biblioteca-CRAI de l'ESMUC

Roberts, P. (1982). Victoria de los Angeles. Weidenfeld & Nicolson.

Pagès, M. (2016). Alicia de Larrocha: notes para un genio. Alba editorial.

Nuñez, S. (24 d’abril de 2023). 100 anys del naixement de Victòria dels Àngles i Alícia de Larrocha. Enderrock. https://www.enderrock.cat/noticia/25860/100-anys-naixement-victoria-dels-angels-alicia-larrocha

Kettle, M. (14 de març de 2007). Are these the 20 best sopranos of the recorded era? The Guardian. https://www.theguardian.com/music/musicblog/2007/mar/14/arethesethe20bestsopranos1

Gorgues, M. (2011). Brava, Victòria! [Documental]. Cromosoma, Sense Ficció. https://www.ccma.cat/3cat/brava-victoria/video/3838030/

Font, V. i Olmos, Y. (2017). Les mans d’Alícia [Documental]. Producciones Doble Banda. https://www.ccma.cat/3cat/les-mans-dalicia/video/5698964/

Comellas, J. (2005). Victòria dels Àngels: memòries de viva veu. Edicions 62.

Ullate, M. (18 de maig de 2023). Alicia de Larrocha i Victoria de los Ángeles: un centenari compartit per dues intèrprets universals. El Blog de la BC. https://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/Alicia-de-Larrocha-i-Victoria-de-los-Angeles-un-centenari-compartit-per-dues-interprets-universals

Bonastre, F. (2010). Alicia de Larrocha: in memoriam. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (XXIII-XXIV), 293-295. https://raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/view/242528/329513

Bibliografia

Totes les fotografies de l'exposició han estat cedides per la Fundació Victoria de los Ángeles i l'Arxiu Alicia de Larrocha.

Agraïments

Guardons

• 1955 – Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu
• 1980 – Premio Nacional de Música
• 1982 – Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya
• 1987 – Doctora honoris causa de la Universitat de Barcelona
• 1991 – Premi Príncep d’Astúries de les Arts

Victoria de los Ángeles ha estat una artista més reconeguda internacionalment que en l’àmbit nacional. Guanyar el Concurs Internacional de Música de Ginebra l’any 1947 va ser el tret de sortida del seu reconeixement fora del país. L’any 1948, firmà exclusivitat amb la discogràfica EMI, amb qui faria més d’un centenar d’enregistraments. L’any 1950 va representar un punt d’inflexió en la seva carrera, donant-se a conèixer arreu del món. Durant aquest i els propers anys va actuar a escenaris d’arreu del món, des de París i Nova York, fins a Milà o Buenos Aires, i també va fer gires per tot Europa, Japó, Austràlia, Rússia o Sudàfrica. Encara avui és l’única soprano espanyola que ha cantat a Bayreuth, interpretant l’Elisabeth de Tannhäuser els anys 1961 i 1962.

Victoria de los Ángeles

L’inici de la seva carrera artística va ser l’any 1940, quan va guanyar un concurs a Ràdio Barcelona que li va permetre fer una actuació al Teatre Victòria de Barcelona, on va interpretar La Bohème. Gràcies a això també es va incorporar, l’any 1941, al grup Ars Musicae, dirigit per Josep Maria Lamaña. Sobre aquest grup, Victoria va dir: “la base principal de tot el que jo he fet . [...] Jo ho vaig aprendre tot d’Ars Musicae. Si no hi hagués estat, crec que hauria fet la meva carrera d’una altra forma. Amb ells vaig trobar la qualitat”.L’any 1944 va fer el seu debut al Palau de la Música Catalana, en un concert amb Ars Musicae . Un any després va ser el torn del primer concert al Liceu, fent el paper de Comtessa d’Almaviva de Le nozze di Figaro. Aquests dos anys van representar la presentació i consagració de Victoria de los Ángeles com a cantant d’òpera.

Victoria de los Ángeles

Guardons

• 1974 – Grammy per Millor interpretació clàssica solista instrumental (sense orquestra)
• 1975 – Grammy per Millor interpretació clàssica solista instrumental per a (amb orquestra)
• 1980 – Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona
• 1983 – Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya
• 1988 – Grammy per Millor interpretació clàssica solista instrumental sense orquestra
• 1991 – Grammy per Millor interpretació clàssica solista instrumental (sense orquestra)
• 2001 - Doctora Honoris Causa de la Universitat de Lleida
• 2004 - Premi Nacional de Música (Generalitat de Catalunya)

La carrera d’Alícia de Larrocha va començar molt prematurament, es pot considerar que a partir dels anys quaranta ja era una pianista consolidada en el panorama musical nacional. El camí cap a les grans capitals europees va ser progressiu. Primerament tocant a Barcelona i Catalunya, després a diferents ciutats de l’Estat Espanyol i posteriorment a l’estranger. En aquest recorregut destaquen algunes dates clau com el primer concert que va fer a Lausana (Suïssa) l’any 1947 o el primer concert a Los Ángeles (Estats Units) l’any 1954. El salt als EUA va impulsar el seu reconeixement internacional. L’any 1965, firma amb un nou representant, Herbert Breslin, que li va permetre entrar en el circuit americà, de forma que amplià notòriament el nombre de concerts en aquest país. Per celebrar els cinquanta anys de carrera, l’any 1979 va interpretar els cinc concerts per a piano de Beethoven. Durant els últims anys de la seva carrera, va anar disminuint el nombre de concerts que realitzava. En un any, havia arribat a fer cent vint concerts. El 2003 va ser l’any del seu comiat dels escenaris, fent concerts a Suïssa, Estats Units d’Amèrica, Japó, Espanya, i els dos últims, a Barcelona. En l’àmbit personal, el seu marit Joan Torra va tenir un paper molt important en el desenvolupament de la seva carrera professional. En paraules de la mateixa Alicia de Larrocha: “Mai he renunciat a res. Segurament perquè he tingut un marit meravellós que s’ocupava de tot, mentre jo vivia per la música. [...] Ell sempre estava allà per tot”.

Carrera artística

Va néixer el 23 de maig de 1923 a Barcelona, i va ser la tercera de quatre germans. La seva mare i la seva tieta van ser alumnes d’Enric Granados, cosa que ja va influir en la seva educació musical des de ben petita. Amb quatre anys va ser acceptada a l’Acadèmia Marshall (continuadora de l’Acadèmia Granados). Quan estava a punt de fer sis anys va fer el seu primer concert, on va interpretar obres de Bach, Mozart i Granados. Aquell mateix any, va fer dos recitals més. Poc després, l’any 1930, actuà al Palau de la Música per primer cop, en aquest cas interpretant obres de Mozart, Rameau, Beethoven, Granados, Bach i Schumann. L’any 1934, va fer el seu primer concert amb orquestra, amb la Banda Municipal de Barcelona. Amb només dotze anys, va dirigir ella mateixa l’Orquestra femenina de Barcelona on es van interpretar dues composicions seves. Finalment, l’any 1936 arribà el seu debut oficial amb tretze anys, amb l’Orquestra Simfònica de Madrid. A causa de la Guerra Civil, la seva activitat va disminuir i va estar un any i mig sense tocar en públic.

Alícia de Larrocha