Cromos cine

Col·leccions de cromos de cinema

del CRAI Pavelló de la República

Clica les imatges per obrir la pàgina de la col·lecció

Pàgina principal

Artistas de cine [c. 1927]

L'empresa darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

La impremta

La col·lecció

Pàgina principal

Artistas eminentes cinematográficos [192X, posterior a 1924]

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

L'empresa darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

La col·lecció

Pàgina principal

Célebres artistas cinematográficos [c. 1921]

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Les empreses darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

La impremta

La col·lecció

Pàgina principal

Artistas cinematográficos [c. 1922]

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

L'empresa darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

La col·lecció

Pàgina principal

Colecciones Amatller (1920-1930)

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

L'empresa darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

La col·lecció

Pàgina principal

Glorias del cine [192X, posterior a 1922]

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Les empreses darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

La impremta

La col·lecció

Pàgina principal

[Col·lecció sense nom identificat] [192X o 193X,posterior a 1926]

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

L'empresa darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

La impremta

La col·lecció

Pàgina principal

Galería cinematográfica [c.1924]

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Les empreses darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

La impremta

La col·lecció

Pàgina principal

Escenas selectas de cinematografía [192X, posterior a 1924]

Les empreses darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

La col·lecció

La impremta

Pàgina principal

Artistas de cine [192X, posterior a 1923]

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Les empreses darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

La impremta

La col·lecció

Pàgina principal

CINE Artistas y películas [192X, posterior a 1921]

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Les empreses darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

La impremta

La col·lecció

Pàgina principal

Notabilidades de la pantalla [192X, posterior a 1922]

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

La tècnica d'impressió

La col·lecció

Pàgina principal

Artistas célebres del film [dècada de 1920]

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

L'empresa darrere la col·lecció

La tècnica d'impressió

La col·lecció

Sèrie VII | Núm. 12 (anvers i revers)

Charles Ray

Jacksonville, Illinois, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1943

L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Evaristo Juncosa

(Barcelona, negoci familiar: 1835 - 1965)

El propietari del negoci que va comercialitzar aquests cromos era Evarist Juncosa, fill d'Oleguer Juncosa, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran nº10. Els diferents propietaris de fàbriques de xocolata de la família Juncosa sovint van comercialitzar els productes amb noms diferents (Chocolate Evaristo Juncosa Hijo, Chocolate Evaristo Juncosa o La Chocolatera, per exemple), ja que alguns d'ells es van establir pel seu propi compte, rivalitzant amb els negocis dels seus germans. En aquest cas, parlem de l'Evarist Juncosa que va heretar la botiga del carrer Ferran nº10 i que va obrir una fàbrica al carrer Manso nº9-17, tal i com es pot veure a la menció a l'empresa que trobem al revers dels cromos.Podem veure aquesta rivalitat en el mateix revers dels cromos, en les especificacions "El único, verdadero y legítimo Chocolate E. Juncosa" i "Desconfiad y rechazad imitaciones de nombre similar". D'aquesta manera, el present Evarist Juncosa pretenia

destacar entre els negocis de nom similar gesionats pels seus familiars, alguns d'ells també anomenats Evarist.

Sèrie A | Núm. 3 (anvers i revers)

Ruth Roland

San Francisco, Califòrnia, 1892 - Los Angeles, Califòrnia, 1937

Sèrie F | Artista nº 7 | Núm. 31 (anvers i revers)

Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977

En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.

Charlie Chaplin (I)

(Charlot / Charles Spencer Chaplin)

Sèrie F | Núm. 15 (anvers i revers)

Hoot Gibson

Tekamah, Nebraska, 1892 - Woodland Hills, California, 1962

Sèrie C | Núm. 14 (anvers i revers)

House Peters

Bristol, Regne Unit, 1880 -Woodland Hills, Califòrnia, 1967

Sèrie B | Núm. 14 (anvers i revers)

Eva Novak

St. Louis, Missouri, 1898 -Woodland Hills, Los Angeles, 1988

La tècnica d'impressió: la reproducció fotomecànica en litografia

La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: les parts de la matriu on es vol que la tinta hi quedi adherida, es cobreixen amb una tinta greixosa. Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta de la impressió final, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia originalment la tinta. En la litografia tradicional, les matrius litogràfiques es fan amb pedra calcària. Més tard, es van començar a fer en planxa d'al·lumini, com és el cas de la tècnica empleada en els cromos que mostrem. Una altra novetat va ser la de poder elaborar les matrius mitjançant el revelat d'una pel·lícula aplicada sobre la planxa (enlloc de dibuixar-lo directament sobre la planxa). Això va permetre començar a estampar imatges fotogràfiques convertides a trama.

Galeria Cinematográfica. Carta Nº8 de la sèrie B (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La reproducció fotomecànica en litografia es pot diferenciar del fotogravat perquè la trama, més regular, es sol distingir amb més claredat.Les imatges amb més d'un color s'aconsegueixen superposant estampacions de diferents matrius, requerint una matriu per color. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats, com en el cas de la segona imatge.

Artistas de cine. Carta Nº19 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Sèrie A | Núm. 13 (anvers i revers)

Charles Chaplin

Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977

(Charlot / Charles Spencer Chaplin)

La impremta: Talleres Litográficos F. Riera Feliu

Tallers litogràfics i magatzem de paper ubicats al Passeig de la República nº12 (nom que va rebre el tram entre la Ronda Sant Pere i l'Avinguda Diagonal durant la Segona República).

(Barcelona, en actiu durant la dècada de 1930)

Anunci dels Talleres litográficos F. Riera Feliu (1931-1939). Todocolección.

La tècnica d'impressió: la reproducció fotomecànica en litografia

La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: les parts de la matriu on es vol que la tinta hi quedi adherida, es cobreixen amb una tinta greixosa. Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta de la impressió final, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia originalment la tinta. En la litografia tradicional, les matrius litogràfiques es fan amb pedra calcària. Més tard, es van començar a fer en planxa d'al·lumini, com és el cas de la tècnica empleada en els cromos que mostrem. Una altra novetat va ser la de poder elaborar les matrius mitjançant el revelat d'una pel·lícula aplicada sobre la planxa (enlloc de dibuixar-lo directament sobre la planxa). Això va permetre començar a estampar imatges fotogràfiques convertides a trama.

Galeria Cinematográfica. Carta Nº8 de la sèrie B (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La reproducció fotomecànica en litografia es pot diferenciar del fotogravat perquè la trama, més regular, es sol distingir amb més claredat.Les imatges amb més d'un color s'aconsegueixen superposant estampacions de diferents matrius, requerint una matriu per color. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats, com en el cas de la segona imatge.

Artistas de cine. Carta Nº19 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Sèrie A | Núm. 5 (anvers i revers)

Pearl White

Green Ridge, Missouri, 1889 - Neuilly-sur-Seine, França, 1938

Aquest cromo coincideix en numeració i número de sèrie amb un altre que mostra el mateix títol de col·lecció, el mateix disseny i la referència a la mateixa casa impressora però on hi apareix l'actriu Régine Bouet.

Sèrie 4 | Núm. 18 (anvers i revers)

Wanda Hawley

Scranton, Pennsilvània, 1895 - Los Angeles, Califòrnia, 1963

Sèrie 2 | Núm. 2 (anvers i revers)

Dorothy Dalton

Chicago, Illinois, 1893 - Scarsdale, Nova York, 1972

Sèrie 1 | Núm. 2 (anvers i revers)

Agnes Ayres

Carbondale, Illinois, 1892 - Los Angeles, Califòrnia, 1940

Sèrie 4 | Núm. 7 (anvers i revers)

Jean Toulout

París, França, 1887 - París, França, 1962

Sèrie E | Núm. 11 (anvers i revers)

Norma Shearer

Montreal, Canadà, 1902 -Los Angeles, Califòrnia, 1983

Sèrie 1 | Núm. 12 (anvers i revers)

Pauline Frederick

Boston, Massachusetts, 1883 - Beverly Hills, Califòrnia, 1938

Sèrie A | Núm. 15 (anvers i revers)

Rosa Cade

? - ?

Sèrie 3 | Núm. 9 (anvers i revers)

Régine Dumien

París, França, 1914 - Seine-Saint-Denis, França, 1979

Les empreses darrere la col·lecció

Observant el revers dels cromos veiem que la col·lecció va ser distribuïda com a mínim per dues marques diferents:

Chocolate Evaristo Juncosa (negoci familiar: 1835 - 1965)

Evarist Juncosa Pañella va formar part de la nissaga de xocolaters Juncosa iniciada pel seu besavi, Oleguer Juncosa, que l'any 1837 va fundar la primera fàbrica al número 10 del carrer Ferran. Va heretar la fàbrica que el seu pare, Evarist Juncosa i Domènec, havia obert al carrer Diputació número 114. Els diferents propietaris de fàbriques de xocolata de la família Juncosa sovint van comercialitzar els productes amb noms diferents (com Chocolate Evaristo Juncosa Hijo, Chocolate Evaristo Jun-

cosa o La Chocolatera, per exemple), ja que alguns d'ells es van establir pel seu propi compte, rivalitzant amb els negocis dels seus germans. El 1965, ja mort Evaristo Juncosa Pañella, la fàbrica va tancar. No s'ha de confondre a Evarist Juncosa Pañella amb l'altre Evarist Juncosa que va comercialitzar els cromos d'altres col·leccions que mostrem: el present Evarist Juncosa seria el nét del germà de l'altre.

Aquesta empresa tarragonina va ser fundada per Salvador Poblet l'any 1873, probablement sota el nom Chocolate Poblet. La fàbrica es va establir al carrer Compte de Rius nº20. Amb la mort del fundador, l'any 1884 va passar a denominar-se Vda de Salvador Poblet i, als anys 20 i 30, Chocolate Orthi i Chocolate Orthi-Piera-Bruguera. La fàbrica va tancar durant la Guerra Civil.

Chocolate Orthi (1873 - c. 1936)

Anunci de Chocolate Orthi (1922). Todocolección.

Sèrie B | Núm. 3 (anvers i revers)

Leatrice Joy

Nova Orleans, Louisiana, 1893 - Nova York, 1985

Sèrie G | Núm. 1 (anvers i revers)

Eileen Ledwing

? - ?

Sèrie 1 | Núm. 12 (anvers i revers)

Norma Talmadge

Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957

La tècnica d'impressió: la reproducció fotomecànica en litografia

La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: les parts de la matriu on es vol que la tinta hi quedi adherida, es cobreixen amb una tinta greixosa. Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta de la impressió final, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia originalment la tinta. En la litografia tradicional, les matrius litogràfiques es fan amb pedra calcària. Més tard, es van començar a fer en planxa d'al·lumini, com és el cas de la tècnica empleada en els cromos que mostrem. Una altra novetat va ser la de poder elaborar les matrius mitjançant el revelat d'una pel·lícula aplicada sobre la planxa (enlloc de dibuixar-lo directament sobre la planxa). Això va permetre començar a estampar imatges fotogràfiques convertides a trama.

Galeria Cinematográfica. Carta Nº8 de la sèrie B (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La reproducció fotomecànica en litografia es pot diferenciar del fotogravat perquè la trama, més regular, es sol distingir amb més claredat.Les imatges amb més d'un color s'aconsegueixen superposant estampacions de diferents matrius, requerint una matriu per color. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats, com en el cas de la segona imatge.

Artistas de cine. Carta Nº19 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La rosa de Flandes, por Raquel Meller

Tarazona, Espanya, 1888 - Barcelona, 1962

Sèrie A | Núm. 7 (anvers i revers)

Imatge de la pel·lícula La rosa de Flandes (Les opprimés), estrenada l'any 1923.

Mary Pickford (III)

Toronto, Canadà, 1892 - Santa Monica, Califòrnia, 1979

Sèrie A | Artista nº 2 | Núm. 5 (anvers i revers)

Sèrie F | Núm. 6 (anvers i revers)

Douglas MacLean

Filadèlfia, Pennsilvània, 1890 - Los Angeles, Califòrnia, 1967

Sèrie F | Núm. 5 (anvers i revers)

Lila Lee

Union Hill, Nova Jersey, 1901 - Saranac Lake, Nova York, 1973

Sèrie A | Núm. 1 (anvers i revers)

Helen Ferguson

Decatur, Illinois, 1901 - Clearwater, Florida, 1977

La col·lecció

Tenim constància d’una sola sèrie (Serie A) de 100 cromos. Hem establert que la col·lecció és posterior a 1921 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos.Aquesta col·lecció va ser distribuïda per Chocolates Guillén i per la Cerería del Inmaculado Corazón de María y Fábrica de Chocolates Federico Díez, Marca Elefante. També tenim constància de cromos d'aquesta col·lecció oferts per The y Elixir Pujol i per Chocolate Angelical, tot i que al CRAI Pavelló de la República no en tenim cap mostra. Al revers dels cromos hi figuren les cases impressores Imprenta y Litografía Baltasar Bañó i Tip. Lit. F. Domingo. La tècnica d'impressió és la reproducció fotomecànica en litografia a quatre tintes (negre, blau clar, magenta i groc).

Sèrie VI | Núm. 7 (anvers i revers)

George Walsh

Nova York, 1889 - Pomona, Califòrnia, 1981.

Sèrie B | Núm. 12 (anvers i revers)

Priscilla Dean

Nova York, 1896 - Leonia, Nova Jersey, 1987

Sèrie A | Núm. 11 (anvers i revers)

Jackie Coogan

Los Angeles, Califòrnia, 1914 - Santa Monica, Califòrnia, 1984

Sèrie G | Núm. 15 (anvers i revers)

House Peters

Bristol, Regne Unit, 1880 -Woodland Hills, Califòrnia, 1967

L'empresa a càrrec de la impressió d'aquesta col·lecció va ser Huecograbado Joaquín Mumbrú, ubicada al nº11 del carrer Càceres, al barri de Sants de Barcelona.En aquest taller, a més de cromos, s'hi imprimien postals, calendaris, reproduccions d'obres d'art, revistes i catàlegs, entre altres.Tenim constància de l'existència d'aquesta empresa des de l'any 1875 i fins la dècada de 1920.

La impremta: Huecograbado Joaquín Mumbrú

(Barcelona, c. 1875 - dècada de 1920)

Sèrie F | Artista nº 7 | Núm. 29 (anvers i revers)

Charlie Chaplin (I)

(Charlot / Charles Spencer Chaplin)

Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977

En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.

Sèrie A | Núm. 4 (anvers i revers)

Charles Ray

Jacksonville, Illinois, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1943

Sèrie B | Núm. 16 (anvers i revers)

Rod Larocque

Chicago, Illinois, 1898 - Beverly Hills, Califòrnia, 1969

Sèrie B | Núm. 20 (anvers i revers)

Billie Dove

Nova York, 1903 -Woodland Hills, Califòrnia, 1997

Sèrie E | Núm. 18 (anvers i revers)

Elliot (Elliott) Dexter

Galveston, Texas, 1870 - Amityville, Nova York, 1941

Sèrie A | Núm. 79 (anvers i revers)

Ruth Roland

San Francisco, Califòrnia, 1892 - Los Ángeles, Califòrnia, 1937

Sèrie B | Núm. 7 (anvers i revers)

Elliot (Elliott) Dexter

Galveston, Texas, 1870 -Amityville, Nova York, 1941

La tècnica d'impressió: la reproducció fotomecànica en litografia

La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: les parts de la matriu on es vol que la tinta hi quedi adherida, es cobreixen amb una tinta greixosa. Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta de la impressió final, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia originalment la tinta. En la litografia tradicional, les matrius litogràfiques es fan amb pedra calcària. Més tard, es van començar a fer en planxa d'al·lumini, com és el cas de la tècnica empleada en els cromos que mostrem. Una altra novetat va ser la de poder elaborar les matrius mitjançant el revelat d'una pel·lícula aplicada sobre la planxa (enlloc de dibuixar-lo directament sobre la planxa). Això va permetre començar a estampar imatges fotogràfiques convertides a trama.

Galeria Cinematográfica. Carta Nº8 de la sèrie B (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La reproducció fotomecànica en litografia es pot diferenciar del fotogravat perquè la trama, més regular, es sol distingir amb més claredat.Les imatges amb més d'un color s'aconsegueixen superposant estampacions de diferents matrius, requerint una matriu per color. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats, com en el cas de la segona imatge.

Artistas de cine. Carta Nº19 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Sèrie I | Artista nº 12 | Núm. 35 (anvers i revers)

Eddie Polo (I)

Viena, Àustria, 1875 - Los Angeles, Califòrnia, 1961

Sèrie C | Núm. 12 (anvers i revers)

Thomas Meighan

Pittsburgh, Pennsilvània, 1879 -Great Neck, Nova York, 1936

Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)

Douglas Fairbanks (hijo)

Nova York, 1909 - Nova York, 2000

Sèrie VI | Núm. 10 (anvers i revers)

Bebe Daniels

Dallas, Texas, 1901 - Londres, Regne Unit, 1971

La col·lecció

Tot i que només disposem de tres cromos d'aquesta col·lecció, tenim constància de l'existència de 3 sèries (1, 2 i 3) de 14 cromos cadascuna. Els que tenim són tots de la sèrie 1.Hem establert 1922 com a data aproximada d'impressió d'aquesta col·lecció perquè la pel·lícula més recent que s'hi menciona és d'aquest any. Creiem que no pot ser gaire més recent ja que, en un dels cromos, s'afirma que l'actriu Estelle Taylor té vint-i-cinc anys, fet que ens situaria a 1919.Aquesta col·lecció va ser oferta per Chocolates Amatller. No tenim constància que fos distribuïda per cap altra marca.No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica utilitzada en la impressió és la reproducció fotomecànica en litografia a tres tintes (negre, vermell rosat i verd clar per les orles). La imatge fotogràfica original està estampada en negre; la tinta vermella és un afegit de la impremta per donar color.

Sèrie M | Artista nº 17 | Núm. 44 (anvers i revers)

Thomas Meighan (I)

Pittsburgh, Pennsilvània, 1879 -Great Neck, Nova York, 1936

Sèrie CC | Artista nº 35 | Núm. 75 (anvers i revers)

Wallace Reid

St. Louis, Missouri, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1923

Si observem la dedicatòria d'aprop, podem veure que la imatge devia ser reaprofitada d'una altra col·lecció o d'una altra edició de la mateixa col·lecció: s'hi llegeix "En mis fiestas no falta Chocolate Caracas".

Sèrie F | Núm. 9 (anvers i revers)

George Walsh

Nova York, 1889 - Pomona, Califòrnia, 1981

Sèrie B | Núm. 11 (anvers i revers)

William Russell

Nova York, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1929

L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller

(Barcelona, 1797 - 1960)

Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France

Chocolate Amatller va ser una empresa fundada a finals del s. XVIII per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir a Barcelona, on va aprendre l'ofici de xocolater. L'any 1797 va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa, al barri de la Ribera. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo Amatller Ràfols, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa, que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), a Sant Martí de Provençals, incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos com les que ens ocupen: a principis del s. XX, Chocolates Amatller i Chocolates Jaime Boix van començar a oferir cromos col·leccionables dins les seves rajoles com a reclam comercial, estratègia que, més tard, copiarien moltes altres marques. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort sense descendència l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que, l'any 1972, va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.

Sèrie IX | Núm. 10 (anvers i revers)

Norma Talmadge

Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957

Sèrie B | Núm. 4 (anvers i revers)

El hijo del pirata, por Biscotín (Georges Biscot)

Courveboie, França, 1886 - París, França, 1945

Imatge de la pel·lícula El hijo del pirata (Le fils du flibustier), estrenada l'any 1922.

La col·lecció

Aquesta col·lecció consta de 5 sèries (numerades de la VI a la X) de 20 cromos cadascuna.Disposem d'alguns cromos amb publicitat de la fàbrica de xocolata Jaume Boix i d'altres sense publicitat. Aquesta mateixa col·lecció va ser oferta per altres marques.La col·lecció està datada entre 1920 i 1930. Concretament, podria haver estat impresa pels volts de l'any 1924, tenint en compte els anys en què es van estrenar les pel·lícules que es mencionen als reversos dels cromos.No tenim informació de la casa impressora. La tècnica d'impressió utilitzada és el rotogravat, i s'hi ha utilitzat una sola tinta (negre, de vegades amb tonalitats sèpia).

La tècnica d'impressió: la reproducció fotomecànica en litografia

La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: les parts de la matriu on es vol que la tinta hi quedi adherida, es cobreixen amb una tinta greixosa. Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta de la impressió final, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia originalment la tinta. En la litografia tradicional, les matrius litogràfiques es fan amb pedra calcària. Més tard, es van començar a fer en planxa d'al·lumini, com és el cas de la tècnica empleada en els cromos que mostrem. Una altra novetat va ser la de poder elaborar les matrius mitjançant el revelat d'una pel·lícula aplicada sobre la planxa (enlloc de dibuixar-lo directament sobre la planxa). Això va permetre començar a estampar imatges fotogràfiques convertides a trama.

Galeria Cinematográfica. Carta Nº8 de la sèrie B (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La reproducció fotomecànica en litografia es pot diferenciar del fotogravat perquè la trama, més regular, es sol distingir amb més claredat.Les imatges amb més d'un color s'aconsegueixen superposant estampacions de diferents matrius, requerint una matriu per color. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats, com en el cas de la segona imatge.

Artistas de cine. Carta Nº19 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Sèrie 4 | Núm. 3 (anvers i revers)

Georges Melchior

París, França, 1889 - Levallois-Perret, França, 1944

Sèrie F | Núm. 20 (anvers i revers)

Billie Burke

Washington, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1970

Esposas frívolas, por Mae Busch

Melbourne, Australia, 1891 - San Fernando, California, 1946

Sèrie A | Núm. 2 (anvers i revers)

Imatge de la pel·lícula Esposas Frívolas (Foolish Wives), estrenada l'any 1922.

Sèrie A | Núm. 95 (anvers i revers)

Hoot Gibson

Tekamah, Nebraska, 1892 - Los Ángeles, Califòrnia, 1962.

Cromo sense impressió al revers.

Sèrie B | Núm. 6 (anvers i revers)

Barbara La Marr

Yakima, Washington, 1896 -Altadena, Califòrnia, 1926

Sèrie A | Núm. 21 (anvers i revers)

Josie Sedgewick (Sedgwick)

Galveston, Texas, 1894 - Santa Monica, Califòrnia, 1973

La col·lecció

Al CRAI Pavelló de la República tenim cromos de les sèries A i B. No tenim constància de l'existència de cap sèrie més. Les sèries completes tenen un mínim de 19 cromos cadascuna. Hem establert que la col·lecció és posterior a 1924 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos.Disposem de cromos distribuïts per Chocolates Guillén i Tupinamba. Tenim constància que aquesta col·lecció també va ser distribuïda per Xocolata Juan García (Alacant), Xocolata Piera y Brugueras (Terrassa) i Niza, Confitería, repostería y fiambres (Barcelona).Aquesta col·lecció va ser impresa per l'empresa Huecograbado Mumbrú. La tècnica utilitzada va ser el rotogravat a una tinta (negre amb tonalitats verdoses).

La tècnica d'impressió: la reproducció fotomecànica en litografia

La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: les parts de la matriu on es vol que la tinta hi quedi adherida, es cobreixen amb una tinta greixosa. Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta de la impressió final, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia originalment la tinta. En la litografia tradicional, les matrius litogràfiques es fan amb pedra calcària. Més tard, es van començar a fer en planxa d'al·lumini, com és el cas de la tècnica empleada en els cromos que mostrem. Una altra novetat va ser la de poder elaborar les matrius mitjançant el revelat d'una pel·lícula aplicada sobre la planxa (enlloc de dibuixar-lo directament sobre la planxa). Això va permetre començar a estampar imatges fotogràfiques convertides a trama.

Galeria Cinematográfica. Carta Nº8 de la sèrie B (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La reproducció fotomecànica en litografia es pot diferenciar del fotogravat perquè la trama, més regular, es sol distingir amb més claredat.Les imatges amb més d'un color s'aconsegueixen superposant estampacions de diferents matrius, requerint una matriu per color. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats, com en el cas de la segona imatge.

Artistas de cine. Carta Nº19 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La tècnica d'impressió: el rotogravat

En el gravat al buit, conjunt de tècniques que engloba el rotogravat, la matriu (una planxa de metall) conté la tinta en les incisions o depressions en lloc de la superfície. Les imatges fotogràfiques es poden gravar a la planxa de metall mitjançant un àcid corrosiu, que degrada les parts de la planxa que no estan cobertes per una gelatina endurida sota la llum. Per tant, estaríem parlant també d'un procés de revelat, on la imatge fotogràfica (traduïda a trama) transferida a un fotolit s'aplica sobre la gelatina que queda exposada a la llum: d'aquesta manera, només s'endurirà la gelatina que no hagi quedat coberta per la imatge fotogràfica del fotolit. Seran aquestes parts les que quedaran protegides dels àcids i, per tant, quedaran sense incisió i no rebran tinta.

En el cas del rotogravat, la matriu és un cilindre de coure tractat de la forma exposada. El cilindre es fa passar per un bany de tinta i després és raspat per una racleta d'acer, de forma que la tinta de la superfície és retirada i només queda tinta en les incisions. Finalment, es fa passar el cilindre entintat sobre el paper, que absorbeix la tinta.Malgrat que en els dos casos es pot apreciar la trama, el rotogravat i la reproducció fotomecànica en litografia es poden diferenciar en el tipus de trama: la del rotogravat és menys uniforme i més fina, permetent difuminats més subtils.

Col·lecció sense nom identificat (Chocolates Evaristo Juncosa). Carta Nº16 de la sèrie G (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Escenas selectas de cinematografía. Carta Nº17 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Sèrie Ñ | Artista nº 19 | Núm. 50 (anvers i revers)

Charles de Roche

Port-Vendres, França, 1887 - París, França, 1952

Sèrie L | Artista nº 15 | Núm. 42 (anvers i revers)

Norman Kerry

Rochester, Nova York, 1894 - Los Angeles, Califòrnia, 1956

Les empreses darrere la col·lecció

Observant el revers dels cromos veiem que la col·lecció va ser distribuïda per les tres marques següents:

Aquesta empresa va tenir diverses seus: al carrer Robador, 31 (Barcelona); al carrer de l’Hospital, 91 (Barcelona) i al carrer Martí i Julià, 54 (l'Hospitalet de Llobregat). Sabem que van tenir una fàbrica ubicada també a l'Hospitalet de Llobregat. Al llarg de la seva existència, l'empresa va oferir diverses col·leccions de cromos de temàtiques variades. El febrer de 1954, la fàbrica i el magatzem, ubicats llavors a l'Hospitalet, van patir un greu incendi que va provocar pèrdues materials considerables. No hem trobat referències posteriors a aquest negoci.

Chocolates Guillén (en tenim constància de la dècada de 1920 a la dècada de 1950)

Evarist Juncosa era fill d'Oleguer Juncosa, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran nº10. Els diferents propietaris de fàbriques de xocolata de la família Juncosa sovint van comercialitzar els productes amb noms diferents (Chocolate Evaristo Juncosa Hijo, Chocolate Evaristo Juncosa o La Chocolatera, per exemple), ja que alguns d'ells es van establir pel seu propi compte, rivalitzant amb els negocis dels seus germans. A la família Juncosa hi va

Chocolate Evaristo Juncosa (negoci familiar: 1835 - 1965)

haver més d'un Evarist: en aquest cas, es tracta de l'Evarist Juncosa que va heretar la botiga del carrer Ferran nº10 i que va obrir una fàbrica al carrer Manso nº9-17, tal i com es pot veure a la menció a l'empresa que trobem al revers dels cromos.

Fábrica de chocolate Sebastián Prat (en tenim constància durant la dècada dels anys 20)

Gairebé no tenim informació sobre aquesta empresa, ubicada al carrer Villarroel nº136, a Barcelona. Coneixem algunes col·leccions de cromos distribuïdes per aquesta casa, com Los Ases del Foot-ball, dedicada a futbolistes famosos, o la col·lecció Cromo Film, dedicada també a artistes de cine.

Fatty aduanero, por Roscoe Arbukle "Fatty" (Roscoe Arbuckle)

Smith Center, Kansas, 1887 - Hollywood, Califòrnia, 1933

Sèrie B | Núm. 12 (anvers i revers)

Imatge de la pel·lícula Fatty aduanero (The Hayseed), estrenada l'any 1919.

Thomas Meighan (III)

Pittsburgh, Pennsilvània, 1879-Great Neck, Nova York, 1936

Sèrie M | Artista nº 17 | Núm. 46 (anvers i revers)

Sèrie B | Núm. 2 (anvers i revers)

El milagro, por Tomás Meigan (Thomas Meighan)

Pittsburgh, Pennsilvània, 1879-Great Neck, Nova York, 1936

Imatge de la pel·lícula El milagro (The Miracle Man), estrenada l'any 1919.

Sèrie D | Artista nº 7 | Núm. 24 (anvers i revers)

Charlot (III)

Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977

En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.

(Charlie Chaplin / Charles Spencer Chaplin)

Sèrie E | Artista nº 8 | Núm. 28 (anvers i revers)

Roscoe Arbuckle "Fatty"

Smith Center, Kansas, 1887 - Nova York, 1933

Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)

Mauricio (Maurice) Chevalier

París, França, 1888 - París, França, 1972

Sèrie A | Núm. 13 (anvers i revers)

Mia May

Viena, Àustria, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1980

Sèrie H | Núm. 8 (anvers i revers)

Lya Mara

Riga, Letònia, 1897 - Cantó de Ticino, Suïssa, 1960

Sèrie A | Núm. 10 (anvers i revers)

Constance Talmadge

Brooklyn, Nova York, 1898 -Los Angeles, Califòrnia, 1973

Sèrie VII | Núm. 7 (anvers i revers)

Marjorie Daw

Colorado Springs, Colorado, 1902 - Huntington Beach, Califòrnia, 1979

Sèrie 4 | Núm. 10 (anvers i revers)

Sandra Milovanoff

Sant Petersburg, Rússia, 1892 - París, França, 1957

Sèrie A | Núm. 6 (anvers i revers)

Dorothy Dalton

Chicago, Illinois, 1893 - Scarsdale, Nova York, 1972

L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates Eduardo Pi

L'empresa Chocolates Eduardo Pi estava ubicada al número 111 del carrer Nàpols, a Barcelona.Tot i que no podem datar aquest negoci amb seguretat, per les col·leccions de cromos oferts per aquesta marca que ens han arribat podem establir que va estar funcionant com a mínim durant les dècades de 1910, 1920 i 1930.

Cartell publicitant l'empresa Chocolates Eduardo Pi (any desconegut). Todocolección.

Petit calendari publicitari de l'empresa Chocolates Eduardo Pi (1914). Todocolección.

Es conserven un gran nombre de col·leccions de cromos oferts per aquesta empresa, que tracten temàtiques molt diverses: trobem des de col·leccions de fotografies de futbolistes a cromos sobre grans invents o sobre història natural.

(Barcelona, c. 1910 - 1940)

Sèrie H | Núm. 14 (anvers i revers)

Louis D. Mayor

? - ?

La tècnica d'impressió: el rotogravat

En el gravat al buit, conjunt de tècniques que engloba el rotogravat, la matriu (una planxa de metall) conté la tinta en les incisions o depressions en lloc de la superfície. Les imatges fotogràfiques es poden gravar a la planxa de metall mitjançant un àcid corrosiu, que degrada les parts de la planxa que no estan cobertes per una gelatina endurida sota la llum. Per tant, estaríem parlant també d'un procés de revelat, on la imatge fotogràfica (traduïda a trama) transferida a un fotolit s'aplica sobre la gelatina que queda exposada a la llum: d'aquesta manera, només s'endurirà la gelatina que no hagi quedat coberta per la imatge fotogràfica del fotolit. Seran aquestes parts les que quedaran protegides dels àcids i, per tant, quedaran sense incisió i no rebran tinta.

En el cas del rotogravat, la matriu és un cilindre de coure tractat de la forma exposada. El cilindre es fa passar per un bany de tinta i després és raspat per una racleta d'acer, de forma que la tinta de la superfície és retirada i només queda tinta en les incisions. Finalment, es fa passar el cilindre entintat sobre el paper, que absorbeix la tinta.Malgrat que en els dos casos es pot apreciar la trama, el rotogravat i la reproducció fotomecànica en litografia es poden diferenciar en el tipus de trama: la del rotogravat és menys uniforme i més fina, permetent difuminats més subtils.

Col·lecció sense nom identificat (Chocolates Evaristo Juncosa). Carta Nº16 de la sèrie G (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Escenas selectas de cinematografía. Carta Nº17 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La tècnica d'impressió: la reproducció fotomecànica en litografia

La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: les parts de la matriu on es vol que la tinta hi quedi adherida, es cobreixen amb una tinta greixosa. Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta de la impressió final, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia originalment la tinta. En la litografia tradicional, les matrius litogràfiques es fan amb pedra calcària. Més tard, es van començar a fer en planxa d'al·lumini, com és el cas de la tècnica empleada en els cromos que mostrem. Una altra novetat va ser la de poder elaborar les matrius mitjançant el revelat d'una pel·lícula aplicada sobre la planxa (enlloc de dibuixar-lo directament sobre la planxa). Això va permetre començar a estampar imatges fotogràfiques convertides a trama.

Galeria Cinematográfica. Carta Nº8 de la sèrie B (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La reproducció fotomecànica en litografia es pot diferenciar del fotogravat perquè la trama, més regular, es sol distingir amb més claredat.Les imatges amb més d'un color s'aconsegueixen superposant estampacions de diferents matrius, requerint una matriu per color. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats, com en el cas de la segona imatge.

Artistas de cine. Carta Nº19 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El signo del zorro, por Douglas Fairbanks

Denver, Colorado, 1883 - Santa Monica, Califòrnia, 1939

Sèrie A | Núm. 5 (anvers i revers)

Imatge de la pel·lícula El signo del zorro (The Mark of Zorro), estrenada l'any 1920.

Sèrie C | Artista nº 4 | Núm. 18 (anvers i revers)

Pola Negri, Antonio Moreno i Herbert Brenon (VIII)

Pola Negri: Lipno, Polònia, 1897 - San Antonio, Texas, 1987Antonio Moreno: Madrid, Espanya, 1887 - Beverly Hills, Califòrnia, 1967Herbert Brenon: Kingstown, Irlanda, 1880 - Los Angeles, Califòrnia, 1958

La col·lecció

Al CRAI Pavelló de la República disposem de cromos de les sèries A i B. No tenim constància de l'existència de cap sèrie més. Les sèries completes tenen 20 cromos cadascuna.Hem establert 1924 com a data aproximada de producció perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als reversos. Creiem que l'any d'impressió no pot ser gaire més avançat perquè l'actriu Bárbara La Marr va morir l'any 1926, fet que no es menciona a l'apunt biogràfic del revers del cromo dedicat a ella.Disposem de cromos distribuïts per Chocolates Riucord, Chocolates Orthi i Chocolates Guillén. La col·lecció va ser impresa per l'empresa Lit. F. Riera Feliu. La tècnica utilitzada va ser la reproducció fotomecànica en litografia a dues tintes (tinta blau fosc i tinta daurada per les ornamentacions).

Sèrie A | Núm. 7 (anvers i revers)

Lila Lee

Union Hill, Nova Jersey, 1901 - Saranac Lake, Nova York, 1973

La impremta: Lit. B. Ferrer

La impremta que consta al revers dels cromos és la Lit. (Litografia) B. Ferrer, ubicada al número 188 del carrer Menéndez Pelayo, a Barcelona.No tenim més informació d'aquest negoci, però hem trobat altres col·leccions de cromos impresos per aquesta impremta que daten de la dècada de 1920.

(Barcelona, c. 1920)

La boheme, por María Jacobini

Roma, Itàlia, 1892 - Roma, Itàlia, 1944

Sèrie A | Núm. 11 (anvers i revers)

Imatge de la pel·lícula La boheme, estrenada l'any 1923.

Sèrie B | Núm. 16 (anvers i revers)

La eterna llama, por Norma Talmadge

Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957

Imatge de la pel·lícula La eterna llama (The Eternal Flame), estrenada l'any 1922.

Sèrie E | Núm. 19 (anvers i revers)

Norma Talmadge

Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957

Sèrie D | Artista nº 7 | Núm. 23 (anvers i revers)

Charlot (II)

Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977

En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.

(Charlie Chaplin / Charles Spencer Chaplin)

Sèrie A | Artista nº 2 | Núm. 3 (anvers i revers)

Mary Pickford (I)

Toronto, Canadà, 1892 - Santa Monica, Califòrnia, 1979

Sèrie F | Núm. 21 (anvers i revers)

William Rusell (Russell)

Nova York, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1929

Sèrie ZZ | Artista nº 66 | Núm. 120 (anvers i revers)

Constance Talmadge

Brooklyn, Nova York, 1998 - Los Angeles, Califòrnia, 1973

Lon Chaney, Malcolm McGregor i Billie Dove (II)

Sèrie Z | Artista nº 30, 31 i 32 | Núm. 68 (anvers i revers)

Lon Chaney: Colorado Springs, Colorado, 1883 - Los Angeles, Califòrnia, 1930Malcolm McGregor: Newark, New Jersey, 1892 - Los Angeles, Califòrnia, 1945Billie Dove: Nova York, 1903 - Woodland Hills, Califòrnia, 1997

Les empreses darrere la col·lecció

Observant el revers dels cromos veiem que la col·lecció va ser distribuïda com a mínim per tres marques diferents:

Chocolate Evaristo Juncosa (negoci familiar: 1835 - 1965)

Almacenes San Pedro (cronologia desconeguda)

Perfumes Astra (cronologia desconeguda)

Probablement, el propietari del negoci que va comercialitzar aquests cromos era Evarist Juncosa, fill d'Oleguer Juncosa, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran nº10. En haver-hi més d'un Evarist Juncosa a la família, però, és difícil afirmar amb seguretat de quina generació es tracta. Els diferents propietaris de fàbriques de xocolata de la família Juncosa sovint van comercialitzar els productes amb noms diferents (Chocolate Evaristo Juncosa Hijo, Chocolate Evaristo Juncosa o La Chocolatera, per exemple), ja que alguns d'ells es van establir pel seu propi compte, rivalitzant amb els negocis dels seus germans. En aquest cas, per similitud amb altres anuncis, probablement es tracti de l'Evarist Juncosa que va heretar la botiga del carrer Ferran nº10 i que va obrir una fàbrica al carrer Manso nº9-17.

No tenim informació sobre aquest negoci, excepte que estava ubicatal número 40 del carrer Sant Pere Més Baix.

Aquesta empresa, ubicada a Barcelona, es dedicava a la producció de perfums a partir de destil·lats de plantes i flors. Tenien dos concessionaris a Terrassa.

Sèrie 3 | Núm. 20 (anvers i revers)

Jack Holt

Nova York, 1888 - Woodland Hills, Califòrnia, 1951

Ubicada al nº193 del carrer Diputació, a Barcelona, la Litografia i Impremta Baltasar Bañó va imprimir tota mena de productes com paper pintat, mapes, catàlegs o les citades col·leccions de cromos oferts amb les rajoles de xocolata. Alguns exemples, a més a més dels que mostrem, són les col·leccions Història de Catalunya (1932) o Foot-ball (1923). Les tècniques amb què treballaven incloïen la litografia i cromolitografia òfset, la litografia fotomecànica i la impressió tipogràfica.

Anunci de l'impremta Litografia i Impremta Baltasar Bañó (1919). Todocolección.

Cartell de cartró troquelat publicitant l'impremta Litografia i Impremta Baltasar Bañó (any desconegut). Todocolección.

La impremta: Litografia i Impremta Baltasar Bañó

(Barcelona, c. dècada de 1910 - dècada de 1930)

Sèrie B | Núm. 19 (anvers i revers)

William Farnum

Boston, Massachusetts, 1876 - Los Angeles, Califòrnia, 1953

Sèrie A | Núm. 20 (anvers i revers)

Lya Mara

Riga, Letònia, 1897 - Cantó de Ticino, Suïssa, 1960

Sèrie A | Núm. 19 (anvers i revers)

Betty Compson

Beaver, Utah, 1897 - Glendale, Califòrnia, 1974

Sèrie A | Núm. 19 (anvers i revers)

Jackie Coogan

Los Angeles, Califòrnia, 1914 - Santa Monica, Califòrnia, 1984

Sèrie A | Núm. 16 (anvers i revers)

Mary Miles Minter

Shreveport, Louisiana, 1902 - Santa Monica, Califòrnia, 1984

Sèrie F | Núm. 14 (anvers i revers)

Vera Vergani

Milà, Itàlia, 1894 - Procida, Itàlia, 1989

Sèrie R | Artista nº 23 | Núm. 57 (anvers i revers)

Rodolfo Valentino (III)

Castellaneta, Itàlia, 1895 - Nova York, 1926

Sèrie A | Núm. 2 (anvers i revers)

Huguette Duflos

Llemotges, França, 1887 -París, França, 1882

Sèrie A | Núm. 9 (anvers i revers)

Margarita (Marguerite) Clark

Cincinnati, Ohio, 1883 - Nova York, 1940

L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller

(Barcelona, 1797 - 1960)

Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France

Chocolate Amatller va ser una empresa fundada a finals del s. XVIII per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir a Barcelona, on va aprendre l'ofici de xocolater. L'any 1797 va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa, al barri de la Ribera. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo Amatller Ràfols, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa, que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), a Sant Martí de Provençals, incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos com les que ens ocupen: a principis del s. XX, Chocolates Amatller i Chocolates Jaime Boix van començar a oferir cromos col·leccionables dins les seves rajoles com a reclam comercial, estratègia que, més tard, copiarien moltes altres marques. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort sense descendència l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que, l'any 1972, va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.

També tenim constància d'algun cromo d'aquesta col·lecció distribuït per Chocolates El Castillo (Alacant).

Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)

Wallace Reid

Saint Louis, Missouri, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1923

Les empreses darrere la col·lecció

Observant el revers dels cromos veiem que la col·lecció va ser distribuïda com a mínim per tres marques diferents:

Aquesta empresa tarragonina va ser fundada per Salvador Poblet l'any 1873, probablement sota el nom Chocolate Poblet. La fàbrica es va establir al carrer Compte de Rius nº20. Amb la mort del fundador, l'any 1884 va passar a denominar-se Vda de Salvador Poblet i, als anys 20 i 30, Chocolate Orthi i Chocolate Orthi-Piera-Bruguera. La fàbrica va tancar durant la Guerra Civil.

Chocolate Orthi (1873 - c. 1936)

Anunci de Chocolate Orthi (1922). Todocolección.

Aquesta empresa va tenir diverses seus: al carrer Robador, 31 (Barcelona); al carrer de l’Hospital, 91 (Barcelona) i al carrer Martí i Julià, 54 (l'Hospitalet de Llobregat). Sabem que van tenir una fàbrica ubicada també a l'Hospitalet de Llobregat. Al llarg de la seva existència, l'empresa va oferir diverses col·leccions de cromos de temàtiques variades. El febrer de 1954, la fàbrica i el magatzem, ubicats llavors a l'Hospitalet, van patir un greu incendi que va provocar pèrdues materials considerables. No hem trobat referències posteriors a aquest negoci.

Chocolates Guillén (en tenim constància de la dècada de 1920 a la dècada de 1950)

Chocolate Riucord (1906-actualitat, sota el nom Blasi)

Aquest negoci va ser fundat l'any 1906 per la família Cordomí, provinent de Girona. Van establir la fàbrica al carrer Salmerón nº201-203, a Barcelona. Van tenir una altra fàbrica de cacau, que produïa sota la marca Nederland. Van innovar en la fabricació de xocolata sense sucre, apta per diabètics. Amb l'adquisició de la fàbrica de bombons Blasi l'any 1952, el negoci canvia de nom: de Riucord passa a Blasi. Actualment, segueix en actiu.

Sèrie F | Núm. 2 (anvers i revers)

Vera Reynolds

Richmond, Virgínia, 1899 - Los Angeles, Califòrnia, 1962

Sèrie B | Núm. 8 (anvers i revers)

Pola Negri

Lipno, Polònia, 1897 -San Antonio, Texas, 1987

Sèrie O | Artista nº 20 | Núm. 51 (anvers i revers)

Betty Compson (I)

Beaver, Utah, 1897 - Glendale, Califòrnia, 1974

Sèrie B | Núm. 2 (anvers i revers)

Alma Bennet (Bennett)

Seattle, Washington, 1904Los Angeles, Califòrnia, 1958

L'empresa a càrrec de la impressió d'aquesta col·lecció va ser Tallers gràfics Bellsoley & Llauger, ubicada a Barcelona.

La impremta: Tallers gràfics Bellsoley & Llauger

(Barcelona, dècades de 1910 i 1920)

En aquests tallers, a més d'imprimir llibres i documents con els presents cromos o calendaris, també s'hi feien treballs d'enquadernació. Trobem aquesta casa vinculada a diverses edicions de llibres relacionats amb la farmacèutica i la medicina.

Publicitat dels Tallers gràfics Bellsoley & Llauger (sense data). Todocolección.

Sèrie CH CH | Artista nº 36 | Núm. 78 (anvers i revers)

Irene Castle

New Rochelle, Nova york, 1893 - Eureka Springs, Arkansas, 1969

La col·lecció

Tenim constància de l'existència de 6 sèries (A-F), de 20 cromos cadascuna. Hem establert 1922 com a possible data d'impressió de la col·lecció perquè als reversos dels cromos es fan diverses referències a pel·lícules estrenades aquell any cal·lificant-les de novetats.Alguns d'aquests cromos van ser oferts per Chocolates Evaristo Juncosa i d'altres per Chocolate Orthi. N'hi ha d'altres que no tenen publicitat al revers. La col·lecció va ser impresa pels Tallers gràfics Bellsoley & Llauger. La tècnica empleada va ser la reproducció fotomecànica en litografia a una tinta (de vegades negra, de vegades amb una tonalitat marronosa).

Sèrie B | Núm. 11 (anvers i revers)

Mae Murray

Nova York, 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 1965

Sèrie G| Núm. 3 (anvers i revers)

Frances Howard

Omaha, Nebraska, 1903 -Beverly Hills, Califòrnia, 1976

Sèrie B | Núm. 16 (anvers i revers)

La coqueta irresistible, por Constance Talmadge

Nova York, 1898 - Los Ángeles, Califòrnia, 1973

Imatge de la pel·lícula La coqueta irresistible. No hem trobat el títol original. Estrenada pels volts de l'any 1922.

Sèrie A | Núm. 18 (anvers i revers)

Harold Lloyd

Burchard, Nebraska, 1893 - Beverly Hills, Califòrnia, 1971

Sèrie C | Núm. 11 (anvers i revers)

Nita Naldi

Nova York, 1894 - Nova York, 1961

Sèrie 1 | Núm. 13 (anvers i revers)

Estelle Taylor

Wilmington, Delaware, 1894 - Los Angeles, Califòrnia, 1958

Sèrie C | Artista nº 4 | Núm. 17 (anvers i revers)

Pola Negri, Antonio Moreno i Herbert Brenon (VII)

Pola Negri: Lipno, Polònia, 1897 - San Antonio, Texas, 1987Antonio Moreno: Madrid, Espanya, 1887 - Beverly Hills, Califòrnia, 1967Herbert Brenon: Kingstown, Irlanda, 1880 - Los Angeles, Califòrnia, 1958

Les empreses darrere la col·lecció

Observant el revers dels cromos veiem que la col·lecció va ser distribuïda per les dues marques següents:

Aquesta empresa va tenir diverses seus: al carrer Robador, 31 (Barcelona); al carrer de l’Hospital, 91 (Barcelona) i al carrer Martí i Julià, 54 (l'Hospitalet de Llobregat). Sabem que van tenir una fàbrica ubicada també a l'Hospitalet de Llobregat. Al llarg de la seva existència, l'empresa va oferir diverses col·leccions de cromos de temàtiques variades. El febrer de 1954, la fàbrica i el magatzem, ubicats llavors a l'Hospitalet, van patir un greu incendi que va provocar pèrdues materials considerables. No hem trobat referències posteriors a aquest negoci.

Chocolates Guillén (en tenim constància de la dècada de 1920 a la dècada de 1950)

Cerería del Inmaculado Corazón de María y Fábrica de Chocolates Marca Elefante, de Francisco Díez (Barcelona, en tenim constància durant la dècada de 1920)Tenim poca informació sobre aquest negoci, ubicat al número 179 de la Travessera de Gràcia, a Barcelona.Les diverses col·leccions de cromos d'aquesta marca que es conserven tracten temàtiques diverses, com les banderes de diferents països, els monuments antics, els actors i actrius de cinema o la boxa .

Sabem que també va ser distribuïda per les marques The y Elixir Pujol i Chocolate Angelical, tot i que no en tenim cap mostra a la col·lecció.

Sèrie E | Núm. 13 (anvers i revers)

Febo Mari

Mesina, Itàlia, 1881 - Roma, Itàlia, 1939

La tècnica d'impressió: la reproducció fotomecànica en litografia

La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: les parts de la matriu on es vol que la tinta hi quedi adherida, es cobreixen amb una tinta greixosa. Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta de la impressió final, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia originalment la tinta. En la litografia tradicional, les matrius litogràfiques es fan amb pedra calcària. Més tard, es van començar a fer en planxa d'al·lumini, com és el cas de la tècnica empleada en els cromos que mostrem. Una altra novetat va ser la de poder elaborar les matrius mitjançant el revelat d'una pel·lícula aplicada sobre la planxa (enlloc de dibuixar-lo directament sobre la planxa). Això va permetre començar a estampar imatges fotogràfiques convertides a trama.

Galeria Cinematográfica. Carta Nº8 de la sèrie B (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La reproducció fotomecànica en litografia es pot diferenciar del fotogravat perquè la trama, més regular, es sol distingir amb més claredat.Les imatges amb més d'un color s'aconsegueixen superposant estampacions de diferents matrius, requerint una matriu per color. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats, com en el cas de la segona imatge.

Artistas de cine. Carta Nº19 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La tècnica d'impressió: el rotogravat

En el gravat al buit, conjunt de tècniques que engloba el rotogravat, la matriu (una planxa de metall) conté la tinta en les incisions o depressions en lloc de la superfície. Les imatges fotogràfiques es poden gravar a la planxa de metall mitjançant un àcid corrosiu, que degrada les parts de la planxa que no estan cobertes per una gelatina endurida sota la llum. Per tant, estaríem parlant també d'un procés de revelat, on la imatge fotogràfica (traduïda a trama) transferida a un fotolit s'aplica sobre la gelatina que queda exposada a la llum: d'aquesta manera, només s'endurirà la gelatina que no hagi quedat coberta per la imatge fotogràfica del fotolit. Seran aquestes parts les que quedaran protegides dels àcids i, per tant, quedaran sense incisió i no rebran tinta.

En el cas del rotogravat, la matriu és un cilindre de coure tractat de la forma exposada. El cilindre es fa passar per un bany de tinta i després és raspat per una racleta d'acer, de forma que la tinta de la superfície és retirada i només queda tinta en les incisions. Finalment, es fa passar el cilindre entintat sobre el paper, que absorbeix la tinta.Malgrat que en els dos casos es pot apreciar la trama, el rotogravat i la reproducció fotomecànica en litografia es poden diferenciar en el tipus de trama: la del rotogravat és menys uniforme i més fina, permetent difuminats més subtils.

Col·lecció sense nom identificat (Chocolates Evaristo Juncosa). Carta Nº16 de la sèrie G (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Escenas selectas de cinematografía. Carta Nº17 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Sèrie D | Artista nº 7 | Núm. 27 (anvers i revers)

Charlot (VI)

Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977

En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.

(Charlie Chaplin / Charles Spencer Chaplin)

La col·lecció

No ens ha estat possible identificar el nom d'aquesta col·lecció. Al CRAI Pavelló de la República disposem de cromos de les sèries G i H. Per tant, podem assumir que, com a mínim, hi ha 8 sèries (A-H). Desconeixem el número de cromos que integraven cada sèrie.Hem establert que la col·lecció data com a mínim de 1926 perquè al revers d'un dels cromos es fa referència a una pel·lícula estrenada aquell any.Aquesta col·lecció va ser oferta per Chocolate Evaristo Juncosa. Tenim constància que també va ser distribuïda per Chocolates Amatller, tot i que a l'arxiu no en tenim cap amb la seva marca.La col·lecció va ser impresa per l'empresa Huecograbado Mumbrú, de Barcelona. La tècnica empleada va ser el rotogravat en una sola tinta (en alguns casos, vermellosa; en d’altres, blavosa).

Sèrie IX | Núm. 1 (anvers i revers)

Billie Dove

Nova York, 1903 - Woodland Hills, Califòrnia, 1997

Sèrie D | Núm. 15 (anvers i revers)

Priscilla Dean

Nova York, 1896 - Leonia, Nova Jersey, 1987

Sèrie A | Núm. 8 (anvers i revers)

William S. Hart

Newburgh, Nova York, 1864 - Newhall, Califòrnia, 1946

El hijo del pirata , por Sandra Milowanof (Milowanoff)

Sant Petersburg, Rússia, 1892 - París, 1957

Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)

Imatge de la pel·lícula El hijo del pirata (Le fils du flibustier), estrenada l'any 1922.

Sèrie B | Núm. 13 (anvers i revers)

Richard Dix

Saint Paul, Minnesota, 1893 -Los Angeles, Califòrnia, 1949

Sèrie G | Núm. 16 (anvers i revers)

Inés (Agnes) Ayres

Carbondale, Illinois, 1892 -Los Angeles, Califòrnia, 1940

Parisette, 7º episodio

Sèrie A | Núm. 61 (anvers i revers)

Imatge de la pel·lícula Parisette, estrenada l'any 1921.

Les empreses darrere la col·lecció

Observant el revers dels cromos veiem que la col·lecció va ser distribuïda per les dues marques següents:

Aquesta empresa va tenir diverses seus: al carrer Robador, 31 (Barcelona); al carrer de l’Hospital, 91 (Barcelona) i al carrer Martí i Julià, 54 (l'Hospitalet de Llobregat). Sabem que van tenir una fàbrica ubicada també a l'Hospitalet de Llobregat. Al llarg de la seva existència, l'empresa va oferir diverses col·leccions de cromos de temàtiques variades. El febrer de 1954, la fàbrica i el magatzem, ubicats llavors a l'Hospitalet, van patir un greu incendi que va provocar pèrdues materials considerables. No hem trobat referències posteriors a aquest negoci.

Chocolates Guillén (en tenim constància de la dècada de 1920 a la dècada de 1950)

Aquesta empresa, que encara existeix, es va dedicar i es dedica principalment a la producció i comercialització del cafè, tot i que també ha treballat amb altres productes (bombons, xocolata, tè, cacau i caramels), com es pot veure al revers de la carta que porta la seva publicitat. Va ser la primera marca en introduïr al mercat una barreja de cafès de diferents països. Alguns cartells publicitaris d'aquesta marca van ser encarregats a Ramón casas.

Tupinamba (1897 - actualitat)

Tenim constància que aquesta col·lecció també va ser distribuïda per Xocolata Juan García (Alacant), Xocolata Piera y Brugueras (Terrassa) i Niza, Confitería, repostería y fiambres (Barcelona), tot i que al CRAI Pavelló de la República no disposem de cap cromo amb publicitat d'aquestes marques.

Sèrie F | Núm. 12 (anvers i revers)

Harry Hardt

Pula, Croàcia, 1899 - Viena, Àustria, 1980

Sèrie A | Núm. 12 (anvers i revers)

Mia May

Viena, Àustria, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1980

La tècnica d'impressió: el rotogravat

En el gravat al buit, conjunt de tècniques que engloba el rotogravat, la matriu (una planxa de metall) conté la tinta en les incisions o depressions en lloc de la superfície. Les imatges fotogràfiques es poden gravar a la planxa de metall mitjançant un àcid corrosiu, que degrada les parts de la planxa que no estan cobertes per una gelatina endurida sota la llum. Per tant, estaríem parlant també d'un procés de revelat, on la imatge fotogràfica (traduïda a trama) transferida a un fotolit s'aplica sobre la gelatina que queda exposada a la llum: d'aquesta manera, només s'endurirà la gelatina que no hagi quedat coberta per la imatge fotogràfica del fotolit. Seran aquestes parts les que quedaran protegides dels àcids i, per tant, quedaran sense incisió i no rebran tinta.

En el cas del rotogravat, la matriu és un cilindre de coure tractat de la forma exposada. El cilindre es fa passar per un bany de tinta i després és raspat per una racleta d'acer, de forma que la tinta de la superfície és retirada i només queda tinta en les incisions. Finalment, es fa passar el cilindre entintat sobre el paper, que absorbeix la tinta.Malgrat que en els dos casos es pot apreciar la trama, el rotogravat i la reproducció fotomecànica en litografia es poden diferenciar en el tipus de trama: la del rotogravat és menys uniforme i més fina, permetent difuminats més subtils.

Col·lecció sense nom identificat (Chocolates Evaristo Juncosa). Carta Nº16 de la sèrie G (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Escenas selectas de cinematografía. Carta Nº17 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Sèrie A | Núm. 13 (anvers i revers)

Charlie Chaplin (Charlot / Charles Spencer Chaplin)

Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977

Sèrie A | Núm. 2 (anvers i revers)

Tomás (Thomas) Meighan

Pittsburg, Pennsilvània, 1879 - Great Neck, Nova York, 1936

Thomas Meighan (II)

Pittsburgh, Pennsilvània, 1879-Great Neck, Nova York, 1936

Sèrie M | Artista nº 17 | Núm. 45 (anvers i revers)

Sèrie A | Núm. 10 (anvers i revers)

Lya Mara

Riga, Letònia, 1897 - Cantó de Ticino, Suïssa, 1960

Sèrie A | Artista nº 1 | Núm. 2 (anvers i revers)

Douglas Fairbanks (II)

Denver, Colorado, 1883 - Santa Monica, Califòrnia, 1939

La eterna llama, por Norma Talmadge

Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957

Sèrie A | Núm. 10 (anvers i revers)

Imatge de la pel·lícula La eterna llama (The Eternal Flame), estrenada l'any 1922.

Sèrie A | Núm. 23 (anvers i revers)

Pola Negri

Lipno, Polònia, 1897 -San Antonio, Texas, 1987

Sèrie 3 | Núm. 21 (anvers i revers)

Walter Hiers (Fatty)

Cordele, Georgia (Estats Units), 1893 - Los Angeles, Califòrnia, 1933

Tot i que, en ocasions, la premsa li va posar el sobrenom de "Fatty", no es tracta de l'artista conegut internacionalment com a Fatty: aquest era Roscoe Arbuckle, també present a una de les col·leccions que mostrem (Colecciones Amatller).

Sèrie C | Artista nº 5 | Núm. 20 (anvers i revers)

Antonio Moreno i Manuel Alonso (II)

Antonio Moreno : Madrid, Espanya, 1887 - Beverly Hills, Califòrnia, 1967Manuel Alonso (jugador de tennis): San Sebastián, Espanya, 1895 - Madrid, Espanya, 1984

Sèrie C | Artista nº 4 | Núm. 16 (anvers i revers)

Pola Negri i Herbert Brenon (VI)

Pola Negri: Lipno, Polònia, 1897 - San Antonio, Texas, 1987Herbert Brenon: Kingstown, Irlanda, 1880 - Los Angeles, Califòrnia, 1958

Sèrie VIII | Núm. 9 (anvers i revers)

Anna Quirentia Nilsson

Ystad, Skåne län, Suècia, 1888 - Hemet, Califòrnia, 1974

Sèrie H | Artista nº 11 | Núm. 33 (anvers i revers)

Anna Q. Nilsson

Ystad, Suècia, 1888 - Sun City, Califòrnia, 1974

Sèrie F | Núm. 7 (anvers i revers)

Geraldine Farrar

Melrose, Massachusetts, 1882 - Ridgefield, Connecticut, 1967

La col·lecció

Cada sèrie consta de 21 retrats d'artistes.Tenim constància de l'existència de quatre sèries (numerades de la 1 a la 4), però desconeixem el nombre total de sèries que integraven la col·lecció.La col·lecció va ser oferta per Chocolates Eduardo Pi. No ens consta que fos distribuïda per cap altra marca.Hem establert la data aproximada de la col·lecció (c. 1927) a partir del revers del cromo nº3 de la sèrie 4 (dedicat a Georges Melchior), on s'especifica que l'actor, en el moment de la redacció del text, tenia 38 anys.Va ser impresa a la impremta Lit. B. Ferrer, a Barcelona. La tècnica d'impressió és la reproducció fotomecànica en litografia. En alguns cromos s'hi ha utilitzat només una tinta (negra); en altres, a la imatge impresa amb tinta negra s'hi ha afegit color (identifiquem tinta impresa de color blau clar, rosa clar i groc).

La col·lecció

Al CRAI Pavelló de la República disposem només de cromos de la sèrie C. La col·lecció completa constava de 59 làmines distribuïdes en 7 sèries (A-G). Les sèries no tenien el mateix nombre de cromos. La sèrie C en tenia 15, desconeixem el nombre de cromos de les altres sèries.Els cromos que tenim no tenen estampada la marca del producte que els distribuïa. En altres cromos d'aquesta col·lecció, hi trobem les marques Chocolates Evaristo Juncosa Pañella, Chocolate Roig, Drogas coloniales Hortensio Solsona, Cerealine i Neumocol. Hem establert que la col·lecció és posterior a 1922 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos.En els cromos que tenim no hi apareix cap menció a la casa impressora. En altres cromos de la col·lecció hi figuren les dades del taller Reclamos E. Borrás, de Barcelona. La tècnica d'impressió és la reproducció fotomecànica en litografia. En el cas dels cromos que tenim, s'hi ha utilitzat tres tintes (tinta negra, magenta i blava)

Sèrie B | Núm. 5 (anvers i revers)

Sessue Hayakawa

Minamibōsō, Japó, 1886 -Tokyo, Japó, 1973

Sèrie F | Núm. 16 (anvers i revers)

Mary Astor

Quincy, Illinois, 1906 - Los Angeles, Califòrnia, 1987

Sèrie VI | Núm. 18 (anvers i revers)

Shirley Mason

Nova York, 1901 - Los Angeles, Califòrnia, 1979.

La tècnica d'impressió: la reproducció fotomecànica en litografia

La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: les parts de la matriu on es vol que la tinta hi quedi adherida, es cobreixen amb una tinta greixosa. Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta de la impressió final, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia originalment la tinta. En la litografia tradicional, les matrius litogràfiques es fan amb pedra calcària. Més tard, es van començar a fer en planxa d'al·lumini, com és el cas de la tècnica empleada en els cromos que mostrem. Una altra novetat va ser la de poder elaborar les matrius mitjançant el revelat d'una pel·lícula aplicada sobre la planxa (enlloc de dibuixar-lo directament sobre la planxa). Això va permetre començar a estampar imatges fotogràfiques convertides a trama.

Galeria Cinematográfica. Carta Nº8 de la sèrie B (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La reproducció fotomecànica en litografia es pot diferenciar del fotogravat perquè la trama, més regular, es sol distingir amb més claredat.Les imatges amb més d'un color s'aconsegueixen superposant estampacions de diferents matrius, requerint una matriu per color. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats, com en el cas de la segona imatge.

Artistas de cine. Carta Nº19 de la sèrie A (fragment). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L'empresa darrere la col·lecció: Xocolata Jaume Boix

L'empresa Xocolates Jaume Boix va ser fundada l'any 1754 per Jaume Boix. La fàbrica es va emplaçar al carrer Sugranyes, al barri de Sants. A conseqüència de l'olor que desprenia la fàbrica, aquest carrer va ser conegut popularment com el "carrer de la xocolata". El negoci tenia despatx i botiga al número 46 del carrer de l'Hospital.

(Barcelona, 1754 - dècada de 1950)

Capsa de Xocolates Boix amb il·lustració de la fàbrica (sense data). Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, Fons UEC

Xocolates Jaume Boix va ser una de les tres empreses que van dominar el negoci de la producció de xocolata a Barcelona, juntament amb les cases Juncosa i Amatller. Va arribar a produir 10.000 kg de xocolata al dia i va destacar per introduir nous productes al mercat, com la xocolata en pols soluble, que es venia en paquets individuals. Una altra novetat incorporada per aquesta empresa, ja a principis del s. XX va ser el fet d'incloure cromos col·leccionables als productes comercialitzats per incentivar les vendes. Aquesta tendència va ser seguida per les principals cases productores de xocolata, i també per empreses que oferien altres productes. Entre les temàtiques que abastaven les col·leccions de cromos de Xocolates Boix, més enllà dels cromos d'actors i actrius de cinema, hi trobem els cromos de futbolistes, de vestits regionals o de la Gran Guerra, entre altres.

L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller

(Barcelona, 1797 - 1960)

Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France

Chocolate Amatller va ser una empresa fundada a finals del s. XVIII per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir a Barcelona, on va aprendre l'ofici de xocolater. L'any 1797 va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa, al barri de la Ribera. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo Amatller Ràfols, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa, que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), a Sant Martí de Provençals, incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos com les que ens ocupen: a principis del s. XX, Chocolates Amatller i Chocolates Jaime Boix van començar a oferir cromos col·leccionables dins les seves rajoles com a reclam comercial, estratègia que, més tard, copiarien moltes altres marques. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort sense descendència l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que, l'any 1972, va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.

L'empresa a càrrec de la impressió d'aquesta col·lecció va ser Huecograbado Joaquín Mumbrú, ubicada al nº11 del carrer Càceres, al barri de Sants de Barcelona.En aquest taller, a més de cromos, s'hi imprimien postals, calendaris, reproduccions d'obres d'art, revistes i catàlegs, entre altres.Tenim constància de l'existència d'aquesta empresa des de l'any 1875 i fins la dècada de 1920.

La impremta: Huecograbado Joaquín Mumbrú

(Barcelona, c. 1875 - dècada de 1920)

Sèrie 4 | Núm. 1 (anvers i revers)

Richard Dix

Saint Paul, Minnesota, 1893 - Los Angeles, Califòrnia, 1949

Sèrie A | Núm. 19 (anvers i revers)

Sessue Hayakawa

Minamibōsō, Japó, 1886 -Tokyo, Japó, 1973

Tenim constància de dues sèries (A i B) de 32 cromos cadascuna. La A, amb marc daurat. La B, en vermell. Ofertes per Chocolates Amatller, majoritàriament, com la que tenim. També n’hem vist per Chocolates El Castillo (Alacant). Reproducció fotomecànica sobre cartulina (amb negre i daurat). Casa impressora desconeguda.

La col·lecció

Tot i que només disposem d'un cromo d'aquesta col·lecció, tenim constància de dues sèries (A i B) de 32 cromos cadascuna. Els cromos de la sèrie A, com el que mostrem, tenen el marc daurat, mentre que els de la sèrie B el tenen vermell.Aquesta col·lecció va ser oferta principalment per Xocolata Amatller, tot i que també n'hem trobat amb publicitat de Chocolates El Castillo, una empresa d'Alacant. La col·lecció data de la dècada de 1920.No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica d'impressió és la reproducció fotomecànica en litografia i s'hi han utilitzat dues tintes, la negra i la daurada.

Sèrie B | Núm. 3 (anvers i revers)

Eddie Lyons

Beardstown, Illinois, 1886 -Pasadena, Califòrnia, 1926

Sèrie A | Núm. 4 (anvers i revers)

Corina (Corinne) Griffith

Waco, Texas, 1894 -Santa Monica, Califòrnia, 1979

Sèrie U | Artista nº 26 | Núm. 61 (anvers i revers)

Herbert Rawlinson

New Brighton, Anglaterra, 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 1953

La col·lecció

Aquesta col·lecció consta de 6 sèries (de la A a la F) de 21 cromos cadascuna.Disposem de cromos amb publicitat dels negocis Almacenes San Pedro, Astra i Chocolate Evaristo Juncosa. Aquesta mateixa col·lecció va ser oferta per altres marques, com Camiserías Bellfort.La col·lecció data de principis de la dècada de 1920. Hem establert 1921 com a possible any de publicació perquè als reversos es fa referència a diverses pel·lícules estrenades aquell any. Creiem que la data d'impressió no és gaire posterior perquè al cromo nº13 de la sèrie A, dedicat a Charles Chaplin, s'especifica que l'actor tenia en aquell moment uns 31 anys, dada que ens situaria a 1920.L'empresa a càrrec de la impressió va ser Huecograbado de Joaquín Mumbrú, de Barcelona. La tècnica utilitzada és el rotogravat a una sola tinta (en ocasions negre amb tons sepia, en ocasions blau fosc).

La col·lecció

Aquesta col·lecció, de la qual disposem de 28 cromos, té un total de 123 cromos agrupats en 62 sèries ordenades de la A a la Z i, a continuació, de la AA a la ZZ. Cada sèrie correspon a un artista o a un conjunt d'artistes. Els textos des reversos que es refereixen a un mateix artista tenen continuïtat entre ells.La col·lecció data de la dècada de 1920. Aquesta col·lecció va ser oferta exclusivament per Chocolates Amatller. No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica utilitzada en la impressió és la reproducció fotomecànica en litografia a quatre tintes (negre, cian, magenta i groc; és a dir, els colors primaris més el negre. Aquesta tècnica rep el nom de cuadricromia).

Sèrie A | Núm. 9 (anvers i revers)

Douglas Fairbanks

Denver, Colorado, 1883 - Santa Monica, Califòrnia, 1939

Sèrie B | Núm. 1 (anvers i revers)

Frank Mayo

Nova York, 1889 -Laguna Beach, Califòrnia, 1963

Lealtad, por Harry Carey "Cayena"

Nova York, 1878 - Los Angeles, Califòrnia, 1947

Sèrie A | Núm. 12 (anvers i revers)

Imatge de la pel·lícula Lealtad. No hem trobat No hem trobat el títol original.

Sèrie A | Núm. 14 (anvers i revers)

Ada Svedin

Berlín, Alemanya, 1900 - Berlín Occidental, Alemanya, 1975

Sèrie 2 | Núm. 20 (anvers i revers)

Jackie Coogan

Los Angeles, Califòrnia, 1914 - Santa Monica, Califòrnia, 1984

Sèrie A | Núm. 5 (anvers i revers)

Régine Bouet

França, 1904 - ?

Aquest cromo coincideix en numeració i número de sèrie amb un altre que mostra el mateix títol de col·lecció, el mateix disseny i la referència a la mateixa casa impressora però on hi apareix l'actriu Pearl White.

Sèrie C | Núm. 9 (anvers i revers)

Hedda Hopper

Hollidaysburg, Pennsilvània, 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 1966

L'empresa a càrrec de la impressió d'aquesta col·lecció va ser Huecograbado Joaquín Mumbrú, ubicada al nº11 del carrer Càceres, al barri de Sants de Barcelona.En aquest taller, a més de cromos, s'hi imprimien postals, calendaris, reproduccions d'obres d'art, revistes i catàlegs, entre altres.Tenim constància de l'existència d'aquesta empresa des de l'any 1875 i fins la dècada de 1920.

La impremta: Huecograbado Joaquín Mumbrú

(Barcelona, c. 1875 - dècada de 1920)

La col·lecció

Al CRAI Pavelló de la República disposem de cromos de les sèries A i C. Tenim constància de tres sèries (A, B i C) d’un mínim de 23 cromos cadascuna.Hem establert que la col·lecció és posterior a 1923 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos.Aquesta col·lecció va ser distribuïda per Chocolates Guillén, Fábrica de chocolate Sebastián Prat i Chocolate Evaristo Juncosa.L'empresa a càrrec de la impressió va ser la Litografia i Impremta Baltasar Bañó. La tècnica d'impressió utilitzada és la reproducció fotomecànica en litografia a tres tintes (negre, blau i rosa).

Ubicada al nº193 del carrer Diputació, a Barcelona, la Litografia i Impremta Baltasar Bañó va imprimir tota mena de productes com paper pintat, mapes, catàlegs o les citades col·leccions de cromos oferts amb les rajoles de xocolata. Alguns exemples, a més a més dels que mostrem, són les col·leccions Història de Catalunya (1932) o Foot-ball (1923). Les tècniques amb què treballaven incloïen la litografia i cromolitografia òfset, la litografia fotomecànica i la impressió tipogràfica.

Anunci de l'impremta Litografia i Impremta Baltasar Bañó (1919). Todocolección.

La impremta: Litografia i Impremta Baltasar Bañó / Tip. Lit. F. Domingo

Litografia i Impremta Baltasar Bañó (Barcelona, c. dècada de 1910 - dècada de 1930)

Tip. Lit. F. Domingo (Barcelona, en tenim constància durant la dècada de 1920)

Tenim molt poca informació d'aquesta empresa, ubicada al carrer Diputació nº164, a Barcelona. Tenim constància d'una altra col·lecció de cromos impresa en aquesta casa, la col·lecció Deportes, que data de l'any 1923.

Al revers dels cromos hi trobem informació sobre les següents cases impressores: