Pulsa el meu cap!
El Fondo
Està enclavat en la part més oriental de les serralades Bétiques, en una depressió tectònica denominada " la Plana d'Elx" al sud de la comarca del Baix Vinalopó.
Ubicació
Introducció
Pag: 69
Pag: 68
L'antiga albufera d'Elx va desaparèixer com a conseqüència de l'aterrament del terreny, però també a causa dels múltiples drenatges que es van realitzar a la zona. Entre ells destaquen les anomenades bonificacions realitzades pel Cardenal Belluga al segle XVIII.
El Parc Natural El Fondo, els cultius agrícoles que el circunden i les poblacions properes de San Felipe Neri, Dolores, Catral i San Isidro, s'assenten sobre els terrenys que , antigament, formaven part de l'extensa albufera d'Elx fins al segle XVIII. La denominació de marjals i saladars que reben les partides de la zona sevixen com a recordatori del seu passat.
Historia
Click Aquí
Ecosistemes
Flora
Fes-me Click!
Fauna
Les 2.387 Ha que conformen aquest aiguamoll comprenen dos embassaments reguladors de reg, una sèrie de llacunes perimetrals i zones de saladar i cultius, la conservació dels quals ha originat diferents ambients de gran valor ecològic
Salicornia
Suadea
Halocneum
Limonium
Els terrenys que constituïxen el Fondo són bastant homogenis. Tanmateix, al Parc hi ha distints ambients en funció del grau d'embassaments de les diverses zones i de la qualitat de les seues aigües. Els embassaments posseïxen un aigua relativament dolça i amb un alt grau d'eutròfia. Estes característiques motiven que la vegetació submergida siga escassa. La formació dominant és el senill, que envolta i colonitza les aigües poc profundes, alternant en algunes zones amb formacions de joncs. Les basses perifèriques estan constituïdes per aigües rases amb alt grau de salinitat i, en general, de millor qualitat. En elles, les formacions de saladar, que inclouen entre d'altres espècies Limonium, Halocnemun, Suadea o Salicornia, constituïxen una vegetació típica en la zona de gran interés pel seu caràcter endèmic del sud-est peninsular. Per últim, en algun dels terrenys drenats de la perifèria, encara és possible observar diferents cultius. Les palmeres i la filera d'eucaliptus que voregen el canal principal i travessen el Parc constituïxen una imatge característica de la zona.
Donat el caràcter de zona hunida del Parc, la vegetació predominant està formada per comunitats aquàtiques que varien en funció de la quantitat d'aigua i de la qualitat. En menor mesura apareixen formacions de saladar en les zones no inundades. Precisament la quantitat d'aigua ens permet establir una zonificació de la vegetació, podent establir tres ecosistemes. Lògicament els límits entre ells no són fàcils de delimitar, però si podem reconèixer algunes característiques peculiars de cadascun i identificar les espècies predominants en cada cas. Marjal: està integrat per les espècies estrictament acuàtiques de les zones que romanen permanentment inundades. Carrissar: ocupen la major part de la superfície, envoltant les tolles i embassaments, dominant el paisatge. Saladar: situat als terrenys que romanen secs de forma quasi permanent, està integrat per espècies adaptades a les altes concentracions de sal del sòl, fruit del seu origen marí.
L'avifauna és la major riquesa biològica del Parc. Tanmateix, també hi ha espècies de fauna íctica molt interessants, com l'anguila, la llissa cabuda i, sobretot, el fartet , un ciprinodòntid endèmic del mediterrani espanyol. La sargantana cua-roja és l'espècie més abundant entre els rèptils, mentre que la gambeta d'aigua dolça , crustaci endèmic, també resulta nombrosa. Entre les moltes espècies presents al parc, destaquen especialment, la rosseta i l'ànec capblanc . La primera d'elles té al Fondo el seu principal punt de cria de tota la península, y no es troba en cap altre punt del continent. L'ànec capblanc també presenta al parc un dels nuclis principals de població a nivell mundial. També fa niu l'ànec blanc , espècie difícil de trobar. En aigües poc profundes és possible veure colònies d'aus limícoles, com l'alena , la camallonga i la carregada , que té al parc, junt amb el Prat de Cabanes els dos únics punts de cria a la Comunitat Valenciana. En la temporada hivernal s'arriben a les majors concentracions d'aus, destacant espècies com el cullerot , el boix o la fotja y arriben a superar els 30.000 exemplars.
