Jornada TEA Infantil set 23

Alumnat TEA a infantil: EN PARLEM?

CRETDIC MVO, SETEMBRE 2023

¡arrrg!

PER QUÈ SOM AQUÍ ?

PRESENTACIÓ CRETDIC

PER QUÈ AQUEST ALUMNAT S'HA D'ATENDRE DES DE L'ESCOLA ORDINÀRIA?

08 Famílies

05 Perfil sensorial

03 Intersubjectivitat

comencem

04 Interessos i afinitats

06 Comunicació

07 Adaptació de l'entorn

01 Principis bàsics

02 Teories explicatives

Temple Grandin

“Recordo la frustració de no poder parlar. Sabia el que volia dir, però no podia fer sortir les paraules, així que només cridava"

El fotògraf Thimothy Archibald ens presenta un projecte interessant i emotiu. A la seva sèrie "Echolilia" explora la relació que manté, a través de la fotografia, amb el seu fill Elijah, que és autista.

“ECHOLLILIA"

Què hem de considerar sempre a les intervencions?

01. PRINCIPIS BÀSICS

Hospitalitat amb l ´alumne/a i la família: ACOLLIDA des del respecte, acceptació, ser considerats. Entenem el procés de dol de la famíliaCol.laborem: família/escola/professionals externs. Creació de xarxes de col.laboració i suport (equip de seguiment)PLANIFIQUEM amb temps: intervenció educativa seguint un entorn favorable. Necessitem uns temps i uns espais prioritaris

generar benESTAR

ENTENDRE PER ATENDRE

Simón Baron Cohen

Rusell Barkley

Firth & Happe

Teoria de la ment - empatia

Teoria de la coherència central dèbil

Disfunció executiva

02

teories explicatives

• Atenció al detall: rigor, precisió

• Enfocament profund: concentració màxima

• Habilitats d'observació: escoltar, mirar, aprendre, acostar-se a la recerca de fets

• Absorbir i retenir fets: excel·lent memòria a llarg termini. Memòria superior.

• Habilitats visuals: aprenentatge visual i memòria centrada en els detalls

• Destresa i pericia: coneixements en profunditat, alt nivell d'habilitats

• Enfocament metòdic-analític: detecció de patrons, repetició

• Creativitat: Imaginació distintiva, expressió d'idees.

• Processos de pensament unics, solucions innovadores

• Tenacitat i resiliència: determinació, contrastar opinions

• Acceptar la diferència: capacitat per qëestionar les regles, menys possibilitats de jutjar els altres,

• Integritat: Honestedat, lleialtat, compromís

FORTALESES

“Sensació de frontó” → interactiu, intercanvi amb algú però no rebo res per part seva, es crea un “mur”.-

RECIPROCITAT SOCIAL

03

Predisposició innata cap al contacte interpersonal que fa possible la realizació d'intercanvis sincrònics entre el bebè i la figura de criança.És el procés recíproc per mitjà de qual es comparteix la consciència i coneixement d`'una persona a una altra. En altres paraules, implica un procés de reconeixement de l`'altre.

LA INTERSUBJECTIVITAT

adult referent

infant

Intersubjectivitat primària. Es refereix a l'´intercanvi diàdic interactiu on, sense llenguatge, la mare o referent i l´infant són capaços de predir i intercanviar estats emocionals i afectius.

ATENCIÓ CONJUNTA

objectes/altres persones/ aconteixements

adult referent

infant

Intersubjectivitat secundària. Si abans l ´'intercanvi era diàdic, a partir d'aquest moment el nadó s'adona que hi ha més persones “coses” a part de la seva mare: relacions intersubjectives de caràcter triàdic (ninot, menjar, cosinet, germà, altres persones, …). Es comença a fixar en els objectes, el menjar, el biberó… i apareix un triangle triàdic: acció de conductes comunicatives amb intenció d´'intercanvis comunicatius.

Espais interpersonals amb la tutora

- IMITEM L´ INFANT- COMENCEM PELS SEUS INTERESSOS: TEORIA AFINITAT- PAPUS TAT - PESSIGOLLES-JOCS DE FALDA arri arri tatanet - BALLAR - A COLL- JOCS AMB LES MANS

per on comencem?

Suscitar relacions lúdiques on l'infant i l’adult puguin compartir plaer

• Fer-nos presents en la ment/món de l'infant
• Disponibilitat corporal i mental per part de l’adult
• Exagerar expressions facials o vocals

ESTRATÈGIES :- Imitació i contraimitació - Imitació amb objectes - Imitació motora gruixuda - Narració d’accions amb codificacions

Vinculació i consentiment

Les persones amb TEA sovint estan unides a allò que anomenen "obsessions". Alguns advoquen per lluitar contra aquestes obsessions, ja que es veuen com un obstacle al procés d'aprenentatge. Altres ensenyen que haurien de ser tolerats, però només com a compensació per reforçar un comportament socialment adequat. No obstant això, se´'ls dóna un terme despectiu ("obsessions") i es veuen com un trastorn. S`han començat a utilitzar termes més positius per caracteritzar la mateixa condició: interessos especials o competència aïllada; tanmateix no deixen de considerar aquestes “obsessions” com a comportaments estranys característics de la síndrome autista.

04. interessos i AFINITATs

05

Permet rebre, registrar, modular, organitzar i interpretar la informació que arriba al nostre cervell des dels nostres sentits.La integració sensorial afecta la forma i intensitat en què s´ experimenten les sensacions (vista, oïda, tacte, olfacte, gust, propiocepció i sentit vestibular/equilibri).Alguns infants amb aquest trastorn se senten bombardejats per la informació sensorial i l'´'eviten; d´altres, al contrari, sembla que no s´adonen dels estímuls que els rodegen i es mostren indiferents.

QUÈ ÉS EL PROCESSAMENT SENSORIAL?

diversitat en la integració sensorial

HIPERSENSIBILITAT:- Necessita poc input per activar-se- Percep els estímuls amb major intensitat que els altres- Els estímuls li poden resultar agressius, crear molta angoixa, aïllar-se, por a moure's, evitació

HIPOSENSIBILITAT:- Necessita molt input per activar-se- Els estímuls han de ser molt forts perquè pugui sentir-los- Inactiu, no reacciona als estímuls ó buscador de sensacions

“Procés neurològic que organitza les sensacions del propi cos i del medi ambient, i fa possible utilitzar el cos efectivament en l’entorn” Dra. Jean Ayres És la digestió cerebral (SNC) dels estímuls sensorials

És important conèixer el perfil sensorial de la criatura

EL PERFIL SENSORIAL

Diferents objectes, formes, textures i colors

explorar preferències sensorials respecte el material de treball

06.

Si no puc comunicar el meu malestar físic i emocional, augmenta la meva angoixa".

LA COMUNICACIÓ

Què hem de tenir en compte?

Objectius i criteris d ' 'avaluació

Què ensenyaremCom ho ensenyaremQui, quan i com avaluarem

SAC

Calen sistemes augmentatius de la parla?

Comunicació i parla

Nivell comunicatiu i necessitat de suport

codi escrit

miniatura

MOTXILLA

pictograma

fotografia

objecte real

necessitat/tipus de suports visual

LSC

UTAC

SAC

Ajudes i suports tècnics

Llengua de signes

Sistemes augmentatius de comunicació. Article

Comunicació: treball específic

• Posar paraules a les seves accions, emocions, necessitats
• Utilitzar gestos visuals
• Llenguatge clar i literal
• Repetició de paraules claus
• Modelar la demanda
• Donar més temps de resposta
• NO donar mai cap informació per sabuda
• Cal ser molt explícits en allò què volem comunicar; dificultats per inferir matisos del llenguatge

ESTRATÈGIES PER LA COMUNICACIÓ

objecte real

EXEMPLE: ANTICIPACIÓ AMB OBJECTE REAL

"La ansiedad i el TEA". Isabel Paula

07.

ADAPTACIÓ DE L'ENTORN: CREAR UN ENTORN Amable i respectuós

Oferir una estructura clara que aporti seguretat i tranquil·litat per poder situar-se en les demandes i comprendre l’entorn partint de la seva comprensió peculiar del món i lògica pròpia.

estructura

Construir la singularitat de l'alumne

estructura

CREAR RUTINES

organitzar l'espai

espais de calma

OBJECTES de seguretat

OBJECTES de calma: alternatives que regulen la sobresaturació/estrès

Ús d’altres formats enlloc del paper: papers plastificats amb rotulador vileda. Podem utilitzar l’ordinador o una tablet? Crear un symbaloo per alternar les tasques de paper amb activitats d’aprenentatge amb el PC o la tablet, si és possible

ÚS DE LES TIC!!!!!!!

Tenim un/A alumne/a amb tea a p3

més bibliografia.....

i.d.e.a

0. Xarxa de suport i acompanyament: docents- família1. Mirada apreciativa2. Crear vincle3. Observar i conèixer 5. Prioritzar objectius 6. Crear un entorn respectuós i amable

Comencem a caminar...

On ens ubiquem els docents en relació a la família? volem eliminar “el que no fan bé”?El professorat valora el coneixement que les famílies tenen dels seus fills? Tots els pares i mares pensen que el centre és acollidor?És possible un bon procés d’aprenentatge en qualsevol alumne/a sense l'entesa família i escola?

Les famílies

• Crear una realitat compartida entre tots, on es respectin els papers i responsabilitats diferents i complementàries

• Partir dels objectius que volem aconseguir

• Proposar actuacions que tendeixen a aconseguir petits canvis per a apropar situacions i generar il.lusió

• Enumerar els factors de protecció que té el nen i com potenciar-los entre tots

• Corresponsabilitat dels resultats.

Les famílies

¡gràciEs!