ALUMNAT TEA A SECUNDÀRIA I

CURS 23-24

CRETDICMVO

Alumnat Tea a Secundària: En parlem?

Índex

8. la família

7. INTERVENCIÓ EDUCATIVA:ENTORN I PERSONA

5. ANSIETAT I TEA: particularitats SENSORIALS

6. ANSIETAT I TEA: INTOLERÀNCIA A LA INCERTESA

4. ANSIETAT I TEA: mon social

3. TEORIES EXPLICATIVES

2. PRINCIPIS BÀSICS

1. qui som: cretdic mvo

CRETDIC MVOQUI SOM?

QUI SOM?El Centre de Recursos Educatius per alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i de la Conducta és un servei educatiu específic que proporciona assessorament i formació als docents i als EAP, per tal de col·laborar a oferir la resposta educativa més adequada per a l’alumnat amb necessitats educatives associades a trastorns de l’espectre autista, trastorns de la conducta i trastorns mentals. El CRETDIC forma part de la xarxa de serveis educatius que donen suport a l’educació inclusiva.S’estructura com a servei únic per a tot el territori i està organitzat en equips a cadascun dels Serveis territorials i del Consorci d’Educació de Barcelona.

PER QUÈ AQUEST ALUMNAT S'HA D'ATENDRE DES DE L'ESCOLA ORDINÀRIA?

TEMPLE GRANDIN

Para un autista la realidad es una masa confusa de acontecimientos, personas, lugares, sonidos e imágenes que interactúan.Parece que nada tiene límites claros, orden ni significado.

Atypical

Què hem de considerar sempre a les intervencions

PRINCIPIS BÀSICS

GENERAR BENESTAR

Col.laborem: família/escola/professionals externs. Creació de xarxes de col.laboració i suport (equip de seguiment)

Hospitalitat amb l ´alumne/a i la família: ACOLLIDA des del respecte, acceptació, ser considerats. Entenem el procés de dol de la família.

Prioritzem espais i temps per a la TRANSFERÈNCIA i PLANIFICACIÓ de la intervenció: creació d''un entorn favorable, acords de centre, coherència, mesures i suports,...

ANSIETAT

INCOMPRENSIÓ DEL CONTEXT

SOBRECÀRREGA COGNITIVA

NECESSITAT D'ESTRUCTURACIÓ

PERFIL SENSORIAL

INTERESSOS I AFINITATS

FUGIDES

NEGATIVA A TREBALLAR

DESAFIAMENT

AGRESSIONS

CONDUCTES REPETITIVES

AÏLLAMENT

HIPERACTIVITAT

ENTENDRE PER ATENDRE

TEORIES EXPLICATIVES

Simón Baron Cohen

Habilitat cognitiva que permet que puguem atribuir estats mentals a nosaltres mateixos i als altres. Aquesta habilitat ens permet comprendre i predir la conducta d’altres persones, els seus coneixements, les seves intencions i les seves creences

Neurones mirallEmpatia

Teoria de la ment

J.A. Marina

• Inhibició de la resposta
• Autoregulació emocional
• Atenció
• Planificació i organització de fites
• Inici i manteniment de l'acció
• Flexibilitat
• Memòria de treball
• Metacognoció.

Les funcions executives es poden definir com el conjunt de capacitats cognitives necessàries per controlar i autoregular la pròpia conducta. És a dir, són el que ens permet establir, mantenir, supervisar, corregir i aconseguir un pla d'acció dirigit a una meta.

DISFUNCIÓ EXECUTIVA

Firth i Happe

Atenció selectiva a les parts més que a la globalitat

Teoria de la coherència central dèbil

Què hi veieu en aquesta imatge?

una persona amb CEA probablement es fixarà en el detall...

• Vincle
• Motivació
• Aprenentatge

El seu món

Interessos

Teoria de l'afinitat

• Atenció al detall: rigor, precisió

• Enfocament profund: concentració màxima

• Habilitats d'observació: escoltar, mirar, aprendre, acostar-se a la recerca de fets

• Absorbir i retenir fets: excel·lent memòria a llarg termini. Memòria superior

• Habilitats visuals: aprenentatge visual i memòria centrada en els detalls

• Destresa i pericia: coneixements en profunditat, alt nivell d'habilitats

• Enfocament metòdic-analític: detecció de patrons, repetició

• Creativitat: Imaginació distintiva, expressió d'idees

• Processos de pensament unics, solucions innovadores

• Tenacitat i resiliència: determinació, contrastar opinions

• Acceptar la diferència: capacitat per qëestionar les regles, menys possibilitats de jutjar els altres

• Integritat: Honestedat, lleialtat, compromís

FORTALESES

DAVID AMARAL neurocientífic expert en autisme

"Si una emoció ha dominat la meva vida és l'ansietat ... de fet, l'ansietat és molt freqüent entre les persones amb TEA.Les hipòtesis que argumenten aquesta relació reben diversos noms (la del món màgic, la de l'error social, la de càrrega alòstatica...) però vénen a dir més o menys el mateix, les persones amb TEA hem d'interactuar constantment en un món que ens resulta imprevisible, incomprensible, aclaparador; i aquest esforç constant té un fort impacte en el sitema nerviós"

RAMON CEREROLS

MON SOCIAL

Si no tinc clar el que els altres esperen de mi i em costa comunicar el meu malestar augmenta la meva angoixa

Comunicació social

Minut 1:17 a 4:57

COMPRENSIÓ SOCIAL

Les paraules, idees i conceptes abstractes són complicats de comprendre

PAPER DE L'ADULT COM A TRADUCTOR: construir ponts perquè puguin sentir-se bé en aquest món

Les paraules, idees i conceptes abstractes són complicats de comprendre

PAPER DE L'ADULT COM A TRADUCTOR: construir ponts perquè puguin sentir-se bé en aquest món

SIMPLIFICAR EL LLENGUATGE

idea

idea

idea

idea

idea

idea

idea

idea

idea

TOT EL QUE PER A TU SIGUI OBVI,EXPLICA-M'HO!!

• Respectar el pensament visual: Utilitzar SUPORTS VISUALS: GUIONS SOCIALS, AUTOINSTRUCCIÓNS, ESQUEMES. IMATGES...
• Explicitar l'ambigüitat del llenguatge: EXPLICACIÓ IRONIES, DOBLES SENTITS...
• ENTRENAR HABILITATS DE CONVERSA i de participació en els diferents contextos socials

• Posar èmfasi en les paraules i conceptes claus
• Ajudar a interpretar el llenguatge no verbal

ESTRATÈGIES PER LA COMUNICACIÓ

ANTICIPAR I DONAR SUPORT

• Oferir alternatives i/o acompanyament a les estones lliures, al pati…

• Anticipar i pautar les sortides/excursions/viatges (organització, calendari, grup, referent…)

RECIPROCITAT I APRENENTATGE

APRENDRE ÉS COMPARTIR SIGNIFICATSCompartir vol dir negociar i acordarImplica la intersubjectivitat (primària i secundària)Implica també la necessitat o el desig de compartir i aprendre que ha de superar el neguit que genera enfrontar-se a quelcom desconegut (importància del VINCLE)

• Cal un acompanyament a l'inici per assegurar que les interaccions siguin exitoses: interacció (proximitat, mirar, respondre), compartir, establir torns, seguir regles

• Pot anar bé escollir als companys i fins i tot anteriorment haver aconseguit l'èxit en el treball per parelles

• En els grups cooperatius cal ensenyar-li específicament les funcions del seu rol

• Explotar les seves fortaleses; pot ensenyar una activitat que domina plenament a un company

TREBALL EN GRUP

ARASAC

Recursos digitals

PARTICULARITATS SENSORIALS

És un procés neurològic que permet donar sentit al nostre món al rebre, registrar, modular, organitzar i interpretar la informació que arriba al nostre cervell des dels nostres sentits.La disfunció en la integració sensorial afecta la manera en què s´experimenten les sensacions (vista, oïda, tacte, olfacte, gust, propiocepció i sentit vestibular/equilibri).Alguns nois/es amb aquest trastorn se senten bombardejats per la informació sensorial i l'eviten; d´altres, al contrari, sembla que no s´adonen dels estímuls que els rodegen i es mostren indiferents.

QUÈ ÉS EL PROCESSAMENT SENSORIAL?

Els estímuls li poden resultar agressius, crear molta angoixa, aïllar-se, evitació

Percep els estímuls amb major intensitat que els altres

Necessita poc input per activar-se

Inactiu, no reacciona als estímuls o buscador de sensacions

Tots els estímuls han de ser molt forts perquè puguin sentir-los

Necessita molt input per activar-se

02 HIPERSENSIBILITAT

01 HIPOSENSIBILITAT

PARTICULARITATS SENSORIALS

Jo era hipersensible a la textura del menjar, tenia que tocar-ho tot amb els dits per saber que se sentia abans de ficar-m'ho a la boca (Sean Barron)

Vaig inventar "la màquina de abrazar", la qual a través d'una presió controlada em generava tranquil.litat, d'aquesta forma vaig aconseguir reduir els meus nivells d'ansietat i tensió (Temple Grandin)

Mi sentido del oído es como si llevase un audífono con el volumen bloquado en "super-alto".Es como un micrófono que lo recoge todo. Tengo dos opciones: encender el micrófono y abrumarme con tanto sonido, o desconectado (Temple Grandin)

Mi sentido del oído es como si llevase un audífono con el volumen bloquado en "super-alto".Es como un micrófono que lo recoge todo. Tengo dos opciones: encender el micrófono y abrumarme con tanto sonido, o desconectado (Temple Grandin)

"Cuando alguien podía ver una muchedumbre de gente, yo veía unicamente un brazo,una persona, una cara,un ojo…Yo veía diez mil imágenes mientras que otra persona solo veía una.” (Williams 1998)

RESPECTAR LES PARTICULARITATS SENSORIALS!!

INTOLERÀNCIA A LA INCERTESA

• ESTAT D'ALERTA
• HIPERCONTROL
• CONFUSIÓ PERMANENT
• ESGOTAMENT

La intolerància a la incertesa és una tendència excessiva a considerar inacceptable la possibilitat que pugui succeïr un fet negatiu per petita que sigui la possibilitat que aquest fet passi.La persona amb baixa tolerància a la incertesa, experimenta més estrès, reacciona impulsivament i evita estímuls confusos. Les situacions ambigües es converteixen en esgotadores i pertorbadores, els aconteixements inesperats es perceben com a negatius i cal evitar-los.

INTOLERÀNCIA A LA INCERTESA

Isabel de Paula: "La Ansiedad en el autismo"

intervenció educativa: CONSTRUÏM UN ENTORN RESPECTUÓS I ACOLLIDOR

Oferir una estructura clara que aporti seguretat i tranquil·litat per poder situar-se en les demandes i comprendre l’entorn partint de la seva comprensió peculiar del món i lògica pròpia

estructura

Construir la singularitat de l'alumnat

estructura

• Calendaris i horaris visuals de les activitats de la jornada, Ús d’agendes ( visuals, llistats…)
• Anticipar les situacions i les activitats de la jornada, preparant-nos pel “què passa si?” (Plans B i C)
• Quan un canvi és inevitable, pensar en reduir/ajustar les demandes, Facilitar la comprensió de la nova situació
• Facilitar les transicions (com les farem, amb o sense acompanyament…)

Possibles estratègies:

“Si la persona amb autisme s’acostuma a conviure amb els canvis d’una manera visualment predictible, pot portar una vida molt més flexible”. (De Clercq, 2012)

Dissenyar un entorn Previsible, Predictible Anticipació i Previsibilitat = seguretat

EL QUE ÉS DIFÍCIL PER UNA PERSONA AMB AUTISME ÉS IDIOSINCRÀTIC I MOLT POSSIBLEMENT DIFERENT DEL QUE ÉS DIFÍCIL PER UNA PERSONA NEUROTÍPICA

• Eliminar demandes innecessàries
• Equilibrar les tasques amb moments de descompressió, de tranquil·litat o de dedicació als interessos restringits
• Establir nivells de dificultats ajustats a les capacitats de cada alumne i simplificar la demanda (si és necessari) per garantir l'ÈXIT

• Donar suport i acompanyament en la seqüenciació de les tasques.

EVITAR LA SOBRECÀRREGA COGNITIVA

OBJECTE DE SEGURETAT

Espais per a la calma

organitzar l'espai

ORGANITZAR I ESTRUCTURAR EL TEMPS

❏ Clares i concretes: assegurant que entén el que se li demana❏ Estructurades i acotades (dificultats davant les preguntes obertes o imaginatives)❏ Assolibles: marcant l’inici i el final, la seqüència de l’activitat: • oferir descansos curts, espais d'autoregulació, reforçadors,.... • motivadores i amb altes possibilitats d’èxit: mínim error possible

Organitzar i estructurar les activitats

• Utilitzar un llenguatge visual clar, respectant els nivells de representació
• Les imatges resten en el temps, a diferència de la informació verbal que utilitza el canal auditiu és abstracte i desapareix
• És important la singularitat: no totes les persones amb autisme són pensadores visuals estrictament parlant. Cal valorar-ho adequadament
• Compensar els problemes de generalització
• Cal ensenyar habilitats en el seu context natural (fer cada cosa al seu lloc)

RESPECTAR EL PENSAMENT VISUAL

Exemple 3. ..................................................

Exemple 2. Disminuir l'angoixa .......

Exemple 1. Millorar habilitats Socials

pocs, clars, assolibles ( ZDP):

Objectius de treball

Motivacions .

Qué genera ansietat?

Temps d'atenció

Particularitats perceptives

Capacitats cognitives

Detecció de necessitats

Recollida de documentsObservació i registresInformació de la famíliaInformació centre primàriaEAP: Informe NESE/NEE: nivell cognitiu, mesures i suports

Recollida d'informació

intervenció educativa: CONSTRUÏM LA SINGULARITAT DE L'ALUMNAT

L' ESPAI INTERPERSONAL (VINCULACIÓ)

CREACIÓ D’UN ENTORN AUTISM FRIENDLY

LA PETITA XARXA

Equip de seguiment del cas. Espai de participació i confiança integrat per un nombre reduït de professionals: algun membre de l’equip directiu, tutor, EAP, POE, que es reuneixen per elaborar un coneixement compartit que orienti la pràctica educativa. Aquesta regularitat facilita engegar processos de treball en xarxa interna implicant l’equip docent, cicle, claustre.

CREACIÓ DE LA PETITA XARXA

• CONEIXEMENT MUTU
• VINCULACIÓ DE SEGURETAT EMOCIONAL AMB UN ADULT
• EL REFERENT HA DE SER ESTABLE EN EL TEMPS
• INICIALMENT LLIURE DE DEMANDA ACADÈMICA

CREACIÓ DE L'ESPAI INTERPERSONAL

• BUSCAR EL CONSENTIMENT DE L'ALUMNAT EN TOT EL QUE ES PROPOSI
• ALTA SENSIBILITAT EN EL TRACTE
• EXPECTATIVA POSITIVA

ACTITUD DE L'ADULT:

• On ens ubiquem els docents en relació a la família? Volem eliminar “el que no fan bé”?
• El professorat valora el coneixement que les famílies tenen dels seus fills?
• Tots els pares i mares pensen que el centre és acollidor?
• És possible un bon procés d’aprenentatge en qualsevol alumne/a sense l'entesa família i escola?

LA FAMÍLIA

Crear una realitat compartida entre tots, on es respectin els papers i responsabilitats diferents i complementàries Partir dels objectius que volem aconseguir Proposar actuacions que tendeixen a aconseguir petits canvis per apropar situacions i generar il.lusió Enumerar els factors de protecció que té el nen i com potenciar-los entre totsCorresponsabilitat dels resultats

LA FAMÍLIA

Bibliografia

CRETDIC MVO

els nens ho farien bé si poguessin

Gràcies