DE SERFS A CIUTADANS
Anna Carbonés
Created on August 23, 2023
More creations to inspire you
ANCIENT EGYPT
Learning unit
MONSTERS COMIC "SHARING IS CARING"
Learning unit
PARTS OF THE ANIMAL CELL
Learning unit
PARTS OF THE PLANT CELL
Learning unit
PARTS OF A PROKARYOTIC CELL
Learning unit
Transcript
de serfs a ciutadans
ciències socials
resum
DE SERFS A CIUTADANS
Des de mitjans del segle XVIII i durant el segle XIX a Europa es produeixen una sèrie de canvis en les estructures sòcio-econòmiques del que es coneix amb el nom d'Antic Règim, un sistema que perdurava des del segle XVI. La seva base era una societat estamental fortament jerarquitzada, una economia agrària i senyorial i una població amb un creixement estancat. Serà durant l'últim terç del segle XVII i sobretot a mitjans del segle XVIII que es començaran a introduir elements de canvi cap a nous sistemes de govern, de societat i econòmics lligats a una nova manera de pensar: la Il·lustració. El segle XVIII serà, doncs, un període de transisió en el què per un costat es mantindran les estructures de l'Antic Règim i per l'altre, es prepararà el camí per les revolucions liberals que començaran amb la revolució americana i a Europa, la seguirà la Revolució Francesa. Aquesta obrirà la porta a l'entrada en escena d'un personatge històric molt important Napoleó Bonaparte. Gràcies a les seves ànsies imperials es desenvolupa el sentiment nacionalista i a partir de l'anomenada primavera dels pobles, es configurarà una part de l'Europa que ara coneixem amb uns sistemes de govern que poc tindran a veure amb l'Antic Règim.
esquema
DE SERFS A CIUTADANS
l'Antic Règim
esquema
DE SERFS A CIUTADANS
vocabulari clau
DE SERFS A CIUTADANS
ANTIC RÈGIMEDAT MODERNAAGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIACRISIS DE SUBSISTÈNCIAECONOMIA FEUDALFEUDALISMETERRA VINCULADAGREMI PUTTING OUT SYSTEMINDÚSTRIA DOMÈSTICAMANUFACTURACOMERÇ COLONIAL
COMERÇ TRIANGULARCAPITALISME COMERCIALMERCANTILISMESOCIETAT ESTAMENTALESTAMENT TERCER ESTATABSOLUTISMEMONARQUIA ABSOLUTAPARLAMENTARISMEMONARQUIA PARLAMENTÀRIAMONARQUIA CONSTITUCIONALDESPOTISME IL·LUSTRAT
IL·LUSTRACIÓ RACIONALISME LIBERALISMESEPARACIÓ DE PODERSCONTRACTE SOCIALSOBIRANIA NACIONALLLIBERTAT DE CULTEREVOLUCIÓ BURGESAREVOLUCIÓ POLÍTICAREVOLUCIÓ LIBERAL
Continguts
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
1
LA IL·LUSTRACIÓ
2
ABSOLUTISME I DESPOTISME IL·LUSTRAT
3
ELS SISTEMES PARLAMENTARIS
4
ELS BORBONS A ESPANYA
5
REVOLUCIONS LIBERALS
6
Pág. 07
Pág. 11
Pág. 18
Pág. 22
Pág. 26
Pág. 33
ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME
7
EL NAIXEMENT DE NOUS ESTATS
8
9
Pág. 38
Pág. 56
Pág. 60
SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA
PREGUNTA CLAU:QUINA HERÈNCIA ENS HA DEIXAT LA REVOLUCIÓ FRANCESA?
10
Pág. 64
SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA
Situació geogràfica i cronologia
01
SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA
ELS ESTATS EUROPEUS CAP EL 1790ELS ESTATS PROTAGONISTES DEL PERÍODEELS TIPUS DE SISTEMES DE GOVERN
01
SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA
01
SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
Com era l'Antic Règim
ELS DRETS SENYORIALS
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
activitat
Té una terra per la qual deu cada any diners (...). Tres dies per setmana ha de trillar una mesura de blat (...) o fer un altre treball a voluntat del senyor (...). No pot casar la filla ni la néta sense l'autorització del senyor ni vendre sense permís del senyor un cavall o un bou del bestiar propi (...). Ha d'anar al molí del senyor (...). Quan mor, s'ha de donar al senyor l'animal més bo. I si mor sense fer testament, tot el seu bestiar queda a disposició del senyor.Charles Loyseau: Llibre d'ordres i dignitats,1610
Com era l'Antic Règim
02
Anàlisi de la font ELS DRETS SENYORIALS: Analitzeu la font seguint la GUIA i la RÚBRICA que teniu al Classroom.
El Tercer Estat, esclafat per les càrregues senyorials. A la pedra hi ha una inscripció que ve a dir: Talles, impostos i treball gratuït. Font: Llibre Història 4t ESO. Santillana.
02
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL: agricultura de subsistència
L'agricultura era la principal activitat econòmica. Era una AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, amb mètodes i tècniques tradicionals, rendiments baixos i orientada majoritàriament a l'autoconsum, amb intercanvis molt escassos.La terra estava VINCULADA, lligada a un títol nobiliari, a l'església, a un municipi o a la corona. Se'n podia treure profit però no vendre-la. Estava concentrada en poques mans, i els propietaris cobraven DRETS SENYORIALS però no s'invertia en la seva millora. El pagesos pagaven prestacions i rendes al senyor, estaven obligats a lliurar a l'Església una desena part de les seves collites i a pagar a l'Estat altres tributs.Periòdicament es produïen CRISIS DE SUBSISTÈNCIA, a causa d'anys de climatologia adversa que ocasionaven males collites, la pujada del preu del blat, fan epidèmes... Això provocava, sovint, revoltes populars.
Gravat francès del final del segle XVIII. Autor desconegut.
02
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
LA SOCIETAT DE L'ANTIC RÈGIM, UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
Es caracteritzava per la seva desigualtat civil.Estava dividida en ESTAMENTS (Edat Mitjana): NOBLESA, CLERO I TERCER ESTAT (plebeus)NO PRIVILEGIATS, EL TERCER ESTAT: grup més extens (persones que exercien alguna ocupació o ofici) cap privilegi i suportava totes les càrregues fiscals (impostos). era un 85% de la població. No tenia pes polític ni controlava la terra.PRIVILEGIATS: NOBLESA I CLERO Tenien tots els drets i privilegisExpems d'impostosJutjats per lleis i tribunals especialsPoder: acumulació de terres, títols, càrrecs...
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
S'estén el TREBALL DOMÈSITC. (putting out system o domestic system).En aquest moment també s'estén el model de producció preindustrial, les MANUFACTURES.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
Al llarg del segle XVIII la població europea va experimentar un creixement notable- No hi van haver les pandèmies, ni les guerres de l'època anterior. Al reduir-se la mortalitat catastròfica i amb la natalitat alta, va augmentar la població. Aquest creixement va fer augmentar la demanda d'aliments i es van treballar terres noves. Es van introduir el conreu de la patata i del blat de moro.
L'augment de la poblaciótambé va fer que la indústria augmentés l'oferta amb dos sistemes de treballs nous:
02
LES TRANSFORMACIONS DEL SEGLE XVIII
TIPUS DE TREBALL DOMÈSTIC
02
LES TRANSFORMACIONS DEL SEGLE XVIII
L'ASCENS DE LA BURGESIA
El creixement econòmic va fer que la burgesia fos el grup social més dinàmic. Els burgesos tenien negocis, les manufactures i les companyies comercials.
Controlaven els grans capitals i les institucions financeres i eren els prestamistes de la noblesa i de la monarquia.Molts tenien una formació intel·lectual molt sòlida.
Estaven sotmesos a forts impostos i a una discriminació legal davant la noblesa, estaven privats de poder polític per canviar les lleis.
02
LES TRANSFORMACIONS DEL SEGLE XVIII
EL COMERÇ COLONIAL
RECORDA
Gran part dels productes manufacturats tenien com a destinació el comerç amb les colònies a causa de l'expansió del comerç marítim.
Els productes colonials obtinguts a ultramar (cafè, cacao, tabac, sucre...) eren molt apreciats per les societats europees i les colònes eren mercats excel·lents pels productes europeus, això va afavorir la prosperitat de les manufactures.
EL COMERÇ TRIANGULAREra una de les principals rutes comercials. Es portava a terme entre Europa-Àfrica-Amèrica.Els vaixells salpaven d'Europa amb productes manufacturats que canviaven a l'Àfrica per esclaus que eren venuts a Amèrica a les plantacions i els diners eren usats per adquirir productes colonials per vendre a Europa.
LA IL·LUSTRACIÓ
La Il·lustració
EL PRINCIPI DE SOBIRANIA NACIONAL
Tan sols la voluntat general pot dirigir les forces de l'Estat (...). El poder legislatiu pertany al poble tan sols d'ell pot emergir. (...) Qualsevol llei que el poble no hagi ratificat és nul·la. (...) Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern és tan sols el representant del poble sobirà.Jean-Jacques Rousseau: El contracte social,1762
la l·lustració
LA IL·LUSTRACIÓ
03
LES BASES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Moviment intel·lectual que es desenvolupa a Europa, sobretot a França al segle XVIII. Neix del racionalisme.La raó (intel·ligència humana) i l'observació era l'únic mitjà per entendre i explicar el món.Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió per damunt de les altresConfiaven que la raó i la ciència portarien el progés i la felicitat.Posa la seva confiana en l'educació com un camí necessari per a crear una societat tolerant i pròspera.Van proposar un nou model d'organització política i social basat en els principis de llibertat i d'igualtat. Crítica a la societat estamental.En economia defensen que la principal font de riquesa d'un país és l'agricultura (en contra del que diu en MERCANTILISME) que l'estat no havia d'intervenir en l'economia i van defensar la propietat privada, la lliure iniciativa i la llibertat econòmica (liberalisme econòmic)
LA IL·LUSTRACIÓ
03
ROUSSEAU
(1712-1778)Filòsof francèsva definir el contracte social com le resultat d'un pacte entre tots els ciutadans. També va plantejar el principi de la sobirania nacional, per qual el pdoer emana del consentiment dels ciutadans, expressat mitjançant el vot.
VOLTAIRE
(1694-1778)Escriptor i filòsof francèsMolt crític amb la religió, els privilegis i l'absolutisme, va defensar que el parlament limités el poder del rei i que els impostos no recaiguessin només en el Tercer Estat.
LA NOVA SOCIETAT QUE PROPOSAVEN ELS IL·LUSTRATS
LA IL·LUSTRACIÓ
03
MONTESQUIEU
(1689-1755)Filòsof francèsVa propugnar la divisió de poders: el legislatiu, exercit per un parlament representatiu, l'executiu, pel rei i els seus ministres i el judicial, per jutges independents.
No sempre podem agradar, però sempre podem intentar ser agradables. L'orgull dels mediocres consisteix a parlar sempre d'un mateix, l'orgull dels grans homes consisteix a no parlar mai d'ells mateixos.
L'ABSOLUTISME I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
L'Absolutisme i el Despotisme il·lustrat
ELS PODERS DEL MONARCA
L'ABSOLUTISME I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
El poder sobirà només resideix en la meva persona; és només per mi que existeixen els tribunals i tenen autoritat, i, atès que actuen en nom meu, no se'm poden girar en contra; el poder legislatiu és només meu, sense cap dependència ni partició (...); l'ordre públic complet emana de mi, i en soc el guardià suprem. Els drets i interessos de la meva nació descansen a les meves mans. Discurs de Lluís XV al parlament de París, 1766
L'absolutisme monàrquic
04
EL MONARCA ABSOLUT
La monarquia absoluta era el sistema de govern més estès a Europa.
- Era hereditària i un dret diví: rebia l'autoritat i l'exercia en nom de Déu
- El monarca tenia el poder absolut perquè concentrava tots els poders:
- Governava el regne (executiu)
- Dirigia la política exterior
- Dictava les lleis (legislatiu)
- Administrava justícia (judicial)
- Nomenava magistrats que governaven en nom seu
- Era l'encarnació de l'Estat i tots els habitants li estaven sotmesos com a súbdits sense drets
- No estava sotmès a cap control
L'ABSOLUTISME I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
04
EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
A mitjans de segle XVIII alguns monarques europeu van adoptar polítiques reformestes inspirades en la il·lustració.Aquestes reformes no qüestionaven el poder absolut del monarca ni els privilegis socials: "TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLE".Reformes implantades que buscaben l'interès general:
- Modernització de l'agricultura
- Desenvolupament del comerç i les manufacutres
- Eficàcia fiscal i administrativa
- Promoció de la ciència i l'economia
- Foment de l'educació
L'ABSOLUTISME I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
04
Frederic II de Prússia
Carles III d'Espanya
Maria Teresa d'Àustria
Gustau de Suècia
Tsarina Caterina de Rússia
ELS SISTEMES PARLAMENTARIS
Els sistemes parlamentaris
LA DECLARACIÓ DE DRETS
ELS SISTEMES PARLAMENTARIS
Els Lords i els Comuns declaren (...).1.Que el pressumpte poder de l'autoritat reial per suspendre lleis, o l'execució de lleis sense el consentiment del parlament, és il·legal (...).4.Que fer la recaptació de diners per a la corona (...) sense tenir el consentiment del parlament és il·legal (...).6.Que el reclutament i el manteniment d'un exèrcit al regne en temps de pau, sense el consentiment del parlament, són contraris a la llei (...).8.Que les eleccions dels membres del parlament han de ser lliures9.Que les llibertats d'expressió, discussió i actuació al parmanet no poden ser jutjades ni investigades per cap més tribunal que el Parlament. The Bill of Rights, 1689.
el parlamentarisme anglès
05
Les revolucions del segle XVII a Anglaterra i Països Baixos van demostrar que era possible posar fi a la monarquia absoluta i a les lleis de l'Antic Règim.Ho va aconseguir la nova burgesia amb el poder econòmic i el prestigi social que havia obtingut gràcies al comerç i a les manufactures. Sota la forma de monarquia o república, van implantar el PARLAMENTARISME, un sistema polític basat en la separació de poders i l'existència d'un parlament escollit per propietaris i aristòcrates que elavorava les lleis i controlava el govern. L'Estat, a més es comprometia a respectar els drets del ciutadà.A Anglaterra: L'HABEAS CORPUS (1679) garantia les llibertats individuals. BILL OF RIGHTS (1689) limitava els poders del monarca i sotmetia algunes decisions al parlament.
ELS SISTEMES PARLAMENTARIS
05
ABSOLUTISME MONÀRQUIC
- Concentració de tots els poders (executiu, legislatiu i judicial) en una sola persona.
- Els parlaments i les corts no tenien capacitat per elaborar lleis i no podien controlar les decisions del rei o dels ministres.
- Tots els ciutadants del regne estaven sotmesos al poder del sobirà i no tenien garantits els drets individuals.
PARLAMENTARISME ANGLÈS
- Els poders del monarca eren limitats. Controlava el poder executiu, però el poder legislatiu el tenia el parlament, que votava les lleis i controlava el govern.
- El poder judicial era independent del poder executiu.
- Els ciutadans tenien garantits per la llei uns drets determinats que havien de ser respectats per l'autoritat del rei.
ELS SISTEMES PARLAMENTARIS
05
EL NAIXEMENT D'UNA NACIÓ:
Les idees il·lustrades i les ganes de canviar la societat, l'economia i la política van arribar també al continent americà. Els habitant de 13 colònies angleses situades a la costa est d'Amèrica del Nord, guiats per les idees d'igualtat i llibertat que arribaven d'Europa, van protagonitzar al segle XVIII una insurrecció contra la metròpoli. La REVOLUCIÓ AMERICANA va fer néixer els Estats Units d'Amèrica, una nació nova, la primera que es regia pels principis del liberalisme.
ELS SISTEMES PARLAMENTARIS
05
LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
El 1775 van començar els primers enfrontaments entre colons i tropes alngleses. Els colons es van organitzar sota el comandament de George Washington.El 1776 van declarar la independència dels Estats Units. La guerra va ser llarga. Els colons van comptar amb l'ajuda de França, Espanya i Holanda.A l'octubre de 1781 els colons van aconseguir la victòria dels anglesos a Yorktown i la guerra va quedar sentenciada.El 1783 el Regne Unit va reconèixer la independència dels Estats Units.El 1789 Geogre Washington va ser nomenat primer president dels Estats Units d'Amèrica.
ELS SISTEMES PARLAMENTARIS
05
LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA
ELS SISTEMES PARLAMENTARIS
Nosaltres tenim com a intentestables i evidents les veritats següents: que tots els homes neixen iguals; que el Creador els ha donat drets inalienables entre els quals es troben la vida, la llibertat i la cerca de la felicitat; que per garantir aquests drets, els homes institueixen governs la legimitat dels quals prové del consentiment dels governants; que si un govern, tingui la forma que tingui, oblida els seus deures, el poble té el dret de canviar-lo o d'abolir-lo i d'establir-ne un de nou. Preàmbul de la declaració d'independència dels Estats Units d'Amèrica, 4 de juliol de 1776.
els Estats Units d'Amèrica
05
ELS BORBONS A ESPANYA
Els borbons a Espanya
06
ELS BORBONS A ESPANYA
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ:
El 1700 CARLES II va morir sense descendència. Això va desencadenar un CONFLICTE SUCCESSORI pel tron espanyol entre FELIP DE BORBÓ, candidat francès nét de Lluís XIV, i el candidat austríac CARLES D'HABSBURG. CARLES II havia nomenat successor Felip, que seria rei amb el nom de Felip V, però Carles d'Habsburg no ho va acceptar i va començar així la GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1713).
Aquesta guerra va tenir doble vessant:CONFLICTE INTERNACIONAL: Gran Bretanya, Portugal, Holanda i Impèri Austríac, tenen por que els borbons s'enfortissin a Europa i per tant van fer costat a l'arxiduc Carles i van declarar la guerra a Espanya i França.GUERRA CIVIL: la majoria dels territoris de la Corona d'Aragó temien pels seus drets forals i institucions, per la qual cosa, van fer costat a Catles d'Habsburg. Castella va posar-se de part de FelipV.
06
ELS BORBONS A ESPANYA
El 1711, el seu germà Jopsep I emperador del Sacre Imperi Romanogermànic va morir prematurament, sense descendència i Carles d'Habsburg va ser nomenat emperador. En aquest context, els seus suports internacionals van fer un pas enrere, tement ara que els Àustries augmentessin el seu poder a Europa i fessin trontollar l'equilibri europeu. Això va fer que se signés el TRACTAT D'UTRECHT (1713) que va situar a Gran Bretanya com a principal potència i reconeixen a Felip V com a nou rei d'Espanya, però fent importants concessions.A la península la guerra es va allargar una mica més, el 1714 va Caure Barcelona i un any més tard cau Mallorca.
06
ELS BORBONS A ESPANYA
CONSEQÜÈNCIES A ESPANYA:
Durant el regnat de FELIP (1700-1746) es va implantar el model absolutista francès:UNIFICACIÓ JURÍDICA (1701-1716)Es va promulgar el DECRET DE NOVA PLANTA que suprimia les lleis i institucions pròpies dels territoris de la Corona d'Aragó. REORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA:Es van suprimir les CORTS, menys la de Castella, i els consells van perdre poder en instaurar les SECRETARIES que seran els futurs ministeris. A més es va signar dos pactes de família amb França que va permetre recuperar el regne de Nàpols, Sicília i el ducat de Parma, perdut amb el Tractat d'Utrecht.
06
ELS BORBONS A ESPANYA
ELS BORBONS DEL SEGLE XVIII I LES SEVES POLÍTIQUES
FELIP V (1700-1746)
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
L'època de les revolucions liberals
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Durant la primera meitat del segle XIX es van estendre per Europa les revolucions liberals, el referent de les quals era la Revolució francesa del 1789. Aquestes revolucions van significar la fi de l'absolutisme i dels privilegis estamentals, així com la construcció d'una nova societat basada en la igualtat dels ciutadans davant la llei. El nou sistema polític es va fonamentar sobre una Constitució legitimada per la sobirania nacional (dret al sufragi). El liberalisme també defensava el dret dels pobles a constituir un Estat propi. D'aquesta manera, el desmembrament dels vells Imperis va donar lloc al sorgiment de nous Estats.
resum
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
esquema
DE SERFS A CIUTADANS
les revolucions liberals i nacionals 1789-1871
esquema
DE SERFS A CIUTADANS
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució Francesa
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
EL CONTEXT A FRANÇA EL 1789
AL CAMP:A França al segle XVIII, la majoria de la població eren pagesos que conreaven unes terres que no eren seves, pagaven impostos i rendes al rei, als nobles i a l'Església. Això dificultava la seva subsistència sobretot en anys de males collites. S'inicien les protestes contra les rendes senyorials i la reclamació de la propietat de la terra.A LA CIUTAT:Creixien les queixes perquè treballadors i artesans tenien dificultats per subsistirEls burgesos (comerciants, manufacturers...) estaven sotmesos a normes que limitaven el desenvolupament de les seves activitats.
ELS PRINCIPIS IL·LUSTRATS I LA REVOLUCIÓ AMERICANA:La burgesia reclama una sèrie de canvis:Econòmics per afavorir les activitats burgeses (dret a la propietat, llibertat per produir, comprar, vendre...)Política com la llibertat, la igualtat davant la llei, el dret a participar en la política... Reivindicació de la sobirania nacional (el poder emana del polbe) a través de les eleccions. Aquests grups que constituïen el TERCER ESTAT eren un 95% de la població.El 5% restant: Església i noblesa, no pagaven impostos, disposaven de drets senyorials i no volien sentir a parlar de canvis.
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
LA REIVINDICACIÓ POLÍTICA
El rei necessitava diners per mantenir el seu nivell de vida i pagar els deutes de l'Estat. La situació es va fer crítica l'any 1788 quan no va poder pagar ni els interressos ni els préstecs que els banquers li havien concedit. La solució era que els privilegiats també paguessin impostos.Lluís XVI va convocar els ESTATS GENERALS el 5 de maig de 1789, l'únic organismen que podia aprovar una reforma fiscal.El TERCER ESTAT va demanar la supressió dels drets senyorials i la instauració de la sobirania nacional.Els NOBLES I ELS ECLESIÀSTICS defensaven els seus privilegis i s'oposaven a les reformes i als nous impostos.
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
COMENÇA LA REVOLUCIÓ
Les peticions del TERCER ESTAT no van ser ateses perquè es votava per estament i els privilegiats sempre imposaven la seva voluntat en sumar els seus dos vots. Els representats del TERCER ESTAT van abandonar la reunió i es van constituir en ASSEMBLEA NACIONAL (representats de tota la nació. i van aprovar la votació per persona.Van decidir constituir un nou sistema polític basat en la voluntat sobirana de la majoriaEs van comprometre a mantenir-se reunits fins a aprovar una CONSTITUCIÓ. Els privilegiats van amenaçar d'utilitzar l'exèrcit i això va desencadenar la intervenció del poble de París, que el 14 de juliol va assaltar la Bastilla.
La Bastilla era una presó i símbol de l'absolutisme monàrquic. Això va mostrar que la monarquia no era invulnerable davant del poble. En altres ciutats es van produir fets semblants i al camp els pagesos van revoltar-se contra els senyors.
MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792):Impulsada per la burgesia moderadaque volia abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat)REPÚBLICA SOCIAL (1792-1794):Impulsada per la burgesia radical i empesa per les classes populars. Es proclama la república i va democratitzar el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari. REPÚBLICA CONSERVADORA (1794-1799):Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme moderat.
Les etapes de la Revolució francesa
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)
L'ASSEMBLEA NACIONAL es va consolidar com un nou poder construït a partir del TERCER ESTAT i de la que hi formaven part alguns nobles i eclesiàstics.
- S'aboliexen els privilegis i els drets senyorials, tots eren considerats CIUTADANS.
- S'aprova la DECLARACIO DE DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ (sèrie de drets i llibertats. S'exclouen les dones)
- 1971 s'elabora una Constitució
- Separació de poders però el rei tenia dret a vetar les lleis.
- Reconeixement de la igualtat davnat la llei, drets i llibertats
- La sobirania pertanyia a la nació que quedava limitada per sufragi censatari i només per homes majors de 25 anys.
- Es van abolir els gremis
- Es va implantar la llibertat econòmica
- L'Estat assegurava el manteniment del culte i del clero.
- Creació de la Guàrdia Nacional
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
LES FORCES CONTRAREVOLUCIONARIES
França s'havia convertit en una MONARQUIA CONSTITUCIONAL, però aquest canvi no va ser acceptat ni per la família reial (no volia que li imposessin lleis) ni per la majoria dels antics privilegiats (no volien perdre privilegis) ni per l'Església (no volia estar subordinada al sistema constitucional). Organitzen una conspiració contra el nou règim i busquen el suport de les monarquies absolutites sobretot d'Àustria i Prússia. Lluís XVI va intentar escapar de França el 1791 per encapçalar la contrarevolució. Va ser reconegut, detingut i obligat a tornar a París. Va ser considerat un traïdor a la pàtria. L'amenaça dels aboslutistes no va cessar i per això el 1792 l'ASSEMBLEA NACIONAL va declarar la guerra a Àustria i Prússia. El juliol de 1792 les tropes austríaques estaven a les portes de París.
DIFERENTS OPCIONS POLÍTIQUES
Detenció del rei Lluís XVI a Varennes.
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
LA REPÚBLICA SOCIAL (1792-1794)
La traïció del rei i la invasió militar van provocar una nova insurrecció de les classes populars de París (sans-culottes)1792: van assaltar el palau de les Tulleries i van empresonar a Lluís XVI i Maria Antonieta. Es van convocar eleccions per sufragi universal masclí per escollir una nova ASSEMBLEA CONSTITUENT.Es va formar la CONVENCIÓ NACIONAL i es va proclamar la REPÚBLICA. S'aconsegueix la primera victòria militar contra Àustria i Prússia. S'inicia ua nova etapa de la Revolució, la més radical. Dos grups de diputats:GIRONDINS: van formar un primer govern i representaven els republicans moderatsJACOBINS: representaven els sectors més radicals vinculats als sans-culottes.
EXECUSSIÓ DE LLUÍS XVI I MARIA ANTONIETA
La guillotina va ser l'instrument utilitzat per a les execucions que es van produir durant la Revolució francesa.
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
LA INSTAURACIÓ DEL TERROR
1793 els JACOBINS amb el suport de part de la burgesia i dels sans-culottes van accedir al poder i van impulsar les mesures més radicals de la Revolució:
- Es promulga una nova constitució (1973)
- Sobirania popular (sufragi universal masculí)
- Dret a la igualtat social.
- L'executiu va passar a mans del COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA.
- Suspèn les llibertat
- Tribunal revolucionaris
- Llista de sospitosos
- Robespierre tindrà el poder que l'aplicarà de forma dictatorial
- Lleva en massa, incorporació obligatòria dels ciutadans per defensar la nació.
- Impulsa la política del Terror per posar fi als conspiradors
- Lleis socials:
- Control preus i salaris
- venda terres del clero...
SANS-CULOTTES
Els sans-culottes pertanyien als grups més humils i el seu nom venia del fet que no vestien els culottes, els pantalons nuats sota el genoll que portaven les classes altes.
Els sans-culottes pertanyien als grups més humils i el seu nom venia del fet que no vestien els culottes, els pantalons nuats sota el genoll que portaven les classes altes.
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
REPÚBLICA CONSERVADORA: EL DIRECTORI (1794-1799)
La burgesia moderada torna a prendre el control de la revolució i s'entra a la tercera i última fase.
- S'anul·len les lleis dels jacobins
- Es promou el retorn dels exiliats a causa de la política del Terror
- Constitució de 1795:
- El Directori tindrà el poder executiu
- Estableix el sufragi censatari
- Aristocràcia que volia instaurar la monarquia i recuperar els seus privilegis
- Classes populars que volien el retorn dels jacobins
NAPOLEÓ BONAPARTE
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
EL PERÍODE NAPOLEÒNIC
El 1799 Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn a l'absolutisme.Va inaugurar EL CONSULAT (1799-1804), un govern personalista i autoritari. 1799 va ser nomenat cònsol i va assumir la majoria de les atribucions (promulgar lleis, nomenar i destituir membres del govern, exèrcit i administració...)Va posar fi a la inestabilitat política i fomentar la reactivació econòmica.Constitució (1800) no preveia la separació de poders ni incloïa la declaració de drets. Es van limitar molt les llibertats i es va imposar la censura.Va reordenar i centralitzar l'administració. Es creen les prefectures.Va reformar la Hisenda i el sistema d'ensenyament.Va restablir les relacions amb l'Església catòlica (Concordat 1801).Promulga tres codis civils: la igualtat davant la llei, el dret de propietat, la llibertat individual i el lliure accés als càrrecs públics. 1804 es va fer coronar emperador.
EL CODI CIVIL NAPOLEÒNIC I LA DONA
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
LA CONQUESTA D'EUROPA
El 1804 va iniciar la conquesta d'Europa. El seu objectiu era la creació d'un imperi del qual França en seria el centre. Alguns dels territoris conquerits els va incorporar directament, altres van passar a ser governats per membres de la seva família (ESpanya 1808). En tots els territoris es va suprimir l'absolutisme i s'hi van impalntar règims constitucionals (llibertat i igualtat legal, implantació de la llibertat econòmica i religiosa, dret a la propietat).Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França. Es desencadenen SENTIMENTS NACIONALS als estats ocupats i un fort sentiment ANTIFRANCÈS. 1808 l'aixecament a Espanya, desencadena la decadència de l'Imperi Napoleònic.
L'Imperi Napoleònic s'estenia d'Alemanya a Espanya, i excepte Gran Bretanya, bona part de la resta d'Europa era sota el control de França.
07
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
La impossibilitat de conquerir Rússia i de sotmetre a Espanya va marcar el declivi de l'Imperi Napoleònic. Els exèrcits imperials van ser derrotats definitivament a Waterloo el 1815 per la Gran Bretanya i Prússia. Després de la derrota, Napoleó va abdicar i va ser destarrat a l'illa de Santa Elena, on va morir el 1821.
L'AIXECAMENT D'ESPANYA CONTRA NAPOLEÓ
L'Imperi Napoleònic s'estenia d'Alemanya a Espanya, i excepte Gran Bretanya, bona part de la resta d'Europa era sota el control de França.
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Entre l'absolutisme i el liberalisme
08
ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME
LA REMODELACIÓ D'EUROPA
A Viena es va remodelar el mapa europeu en benefici dels vencedors: Àustri, Rússia i Turquia. França tornava a les seves fronteres de 1792 i el seu imperi es va dividir entre les potències absolutistes d'acord amb els seus interessos i sense respectar la voluntat ni les aspiracions d'indepedència d'alguns pobles.
+info
Es va crear la SANTA ALIANÇA, un tractat d'ajuda mútua entre els monarques absoluts que els atorgava el dret a intervenir en qualsevol país on l'ordre absolutista fos desafiat per una revolució liberal.
EL REBUIG DE LA REVOLUCIÓ
Les potències que van vèncer a Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit) es van reunir al CONGRÉS DE VIENA (1815) per organitzar Europa.En el CONGRÉS DE VIENA es van restaurar les monarquies absolutistes i es va posar fi als principis constitucionals, la sobirania nacional i els drets de la ciutadania. Aquest període es coneix com a RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA (1815-1848).
+info
Emperador d'Àustria
Rei de Prússia
Tsar de Rússia
Príncep regent del Regne Unit
Rei de Nàpols
Napoleó Bonaparte i el seu fill
Talleyrand amb el retrat de Lluís XVIII, futur rei de França
El CONGRÉS DE VIENA no va respectar els principis liberals ni tampoc les aspiracions nacionals d'alguns pobles europeus.A partir de 1815 el LIBERALISME i el NACIONALISME es van convertir en dues forces d'oposició i van impulsar onades revolucionaries (1820, 1830 i 1848) que van posar fi al sistema de la Restauració. Les insurreccions van tenir un important suport popular i allà on van triomfar va significar la substitució de l'absolutisme per sistemes polítics liberals basats en la sobirania nacional i el sufragi, regits per una constitució.
LES REVOLUCIONS DE 1820 I 1830
+info
08
ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME
LIBERALISME
NACIONALISME
Eugène Delacroix: La llibertat guiant el poble, 1830. El quadre enalteix les jornades de juliol de 1830 i mostra la unió de diferents sectors socials en la seva lluita per la llibertat. Hi representa obrers, burgesos, camperols i la joventut guiats per la llibertat.
Al segle XIX a Europa molts pobles vivien sota el domini d'un imperi (austríac, rus o turc) o estaven fragmentats en diversos estats (Alemanya i Itàlia).El sorgiment del liberalisme va anar acompanyat, en molts territoris, de l'expansió del nacionalisme que defensava una Europa de nacions lliures. La Revolució de 1848 és coneguda com LA PRIMAVERA DELS POBLES i va significar el despertar de les nacions sotmeses a imperis. A França un alçament popular va proclamer la II República i es van adoptar una sèrie de mesures democràtiques com el sufragi universal maculí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort, reconeixament d'alguns drets dels treballadors...
LA PRIMAVERA DELS POBLES 1848
08
ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME
UN NOU CONCEPTE: LA DEMOCRÀCIA
Al·legoria del sufragi universal, 1850.
EL NAIXEMENT DE NOUS ESTATS
El naixement de nous estats
09
EL NAIXEMENT DE NOUS ESTATS
BÈLGICA (1830-1839)
Havia estat unida a Holanda el 1815 pel Congrés de Viena (Regne dels Països Baixos).L'expansió de les idees liberals va fer que el 1830 triombés la revolució que va establir un sistema de monarquia liberal (Leopold I).El nou fovern va proclamar la independència i després d'un conflicte armat, Holanda va reconèixer la nova Bèlgica el 1839.
GRÈCIA (1821-1830)
Grècia formava part de l'Imperi otomà des de feis segles. La majoria de la població se sentia marginats, sotmesa a forts impostos i dominada per un poble amb una religió i cultura diferents. El 1822 van proclamar la seva independència i va provacar una guerra. França i Anglarerra van intervenir militarment i van derrotar l'Imperi otomà que el 1829 reconeixia la independència grega.
ITÀLIA
09
EL NAIXEMENT DE NOUS ESTATS
El PIEMONT, amb la monarquia liberal de la casa de SAVOIA i governat per CAVOUR (primer ministre), va iniciar un procés unificador.Es va enfrontar amb Àustria i va aconseguir l'annexió de la LLOMBARDIA.Paral·lelament hi va haver un alçament popular encapçalat per GARIBALDI que va derrocar els monarques absoluts dels Estats del centre i sud d'Itàlia (REGNE DE LES DUES SICÍLIES)
1859
+
+
+
1861
1866
El primer parlament italià va proclamar rei d'Itàlia a VICTOR MANUEL II DE SAVOIA.
+
1871
Els estats pontificis van ser annexionats i Roma es va convertir en la capital.
Els austríacs va abandonar el VÈNETO
ALEMANYA
09
PRÚSSIA pren la inciativa i potencia una UNIÓ DUANERA (ZOLLVEREIN) que agrupava part dels Estats alemanys.
+
+
1834
+
+
+
+
1848
1861
+
Es declara la guerra a Dinamarca: s'annexa els ducats de Schleswig i Holstein.
1864
Es declara la guerra a França i els estats del sud s'uneixen a la Confederació d'Alemanya del Nord
Es declara la guerra a Àustria i es crea la Confederació d'Alemanya del Nord
1866
1870
1871
Primer intent d'unificació per un parlament reunit a Frankfurt. El rei de Prússia no accepta la corona.
Guillem I va accedir al tron prussià. Otto von Bismarck va ser el nou canceller. S'impulsa una política agressiva amb els Estats veïns
Proclamació del II Imperi (Reich) alemany i de Guillem I com a Kàiser (emperador)
Quina herència creus que ens ha deixat la Revolució francesa?
PREGUNTA CLAU:
El Regne Unit va contiuar sent una excepció perquè mantindrà el seu règim parlamentari.A França la restauració dels Borbons (Lluís XVIII) es va associar a una monarquia que es va veure obligada a fer concessions que diferenciessin aquest règim de l'absolutisme tradicional: va aprovar una CARTA ATORGADA on es concedia unes llibertat molt restringides als súbdits i creava dues cambres consultives.
El 1787 el nou Estat americà va redactar la primera constitució escrita de la història.Incorporava molts principis introduïts per la revolució anglesa i consolidats per les idees il·lustrades.Es va convertir en el primer text constitucional plenament liberal.Establia l'elecció de càrrecs (sufragi), assegurava la separació i equilibri de poders, establia la república com a sistema de govern amb amplis poders per al president i l'estat tenia una estructura federal.
LA CONSTITUCIÓ DE 1787
Gran part dels productes colonials s'obtenien a partir de l'agricultura de plantació a les colònies: cacao, cafè, tabac, sucre...Per mantenir aquest tipus d'agricultura es va començar a recòrrer massivament al treball esclau, especialment a Amèrica. Els esclaus s'importaven d'Àfrica en condicions infrahumanes, després de ser capturats als seus països pels negrers i venuts als comerciants europeus. El comerç d'esclaus és un dels episodis més vegronyosos de la història.
EL COMERÇ D'ESCLAUS
LA TASCA DE L'ASSEMBLEA NACIONAL
Els drets de l'home havien estat ignorats durant segles i la nostra declaració els ha restablert per a tota la humanitat.La nació no podia decretar lleis ni impostos, i se li ha restituït aquest dret. Els antics privilegis socials han estat destruïts i els drets senyorials han despapregut. Francesos, vosaltres heu estat elevats al rang de ciutadans, podeu fer totes les feines, sou iguals davant la llei, lliures de pensar, de parlar i d'escriure. Nosaltres prosseguim la nostra tasca: redactar i oferir-vos una Constitució.Proclama de l'Assemblea Nacional, 1970
Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses. El període de vigència de l'antic règim coincideix, pràcticament, amb l'etapa històrica de l'edat moderna.
ANTIC RÈGIM
AUTOR: Jean-Honoré Fragonard ESTIL: Rococó ANY: 1767 TÈCNICA: oli sobre tela
Mentre la corona Portuguesa va finançar l'exploració de les costes del continent africà buscant una nova ruta per arribar a la terra de les espècies (Índia, Xina i Japó).Els Reis Catòlics (monarquia hispànica) va finançar una expedició que buscava la ruta a les terres de les espècies creuant l'oceà Atlàntic i partint de la concepció greco-romana de que la terra era rodona. Aquesta expedició va desencadenar el descobriment i explotació d'Amèrica del sud per part dels Espanyols.
Durant els segles XVI i XVII, els europeus haivien descobert noves rutes marítimes i havien explorat nous continents i colonitzat territoris.
ENIGMES DE LA HISTÒRIA Recordes per què si Amèrica del sud va ser descoberta per Cristòfol Colom i explotada pels espanyols, el Brasil es parla una llengua que prové del portuguès? Recordes per què el continent americà que va descobrir Colom no porta el seu nom?
Si es busca en què consisteix el bé més preuat de tots, que ha de ser objecte de tota legislació, es trobarà que tot es redueix a dues qüestions principals: la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als drets i als deures de la humanitat.La veritable igualtat no es troba en el fet que la riquesa sigui absolutament la mateixa, sinó que cap ciutadà no sigui tan ric com per poder comprar un altre i que no sigui tan pobre com per veure's forçat a vendre's.Jean-Jacques Rousseau: El contracte social, 1762.
LLIBERTAT I IGUALTAT
NAPOLEÓ BONAPARTE (1769-1821)
Va néixer a Còrsega en una família de la petita noblesa. Es va dedicar a la carrera militar i va participar en els esdeveniments revolucionaris. Després de la caiguda dels jacobins es va posar al servei del Directori: va reprimir les revoltes populars i va dirigir victoriós la guerra a Itàlia i Egipte.L'any 1799 va protagonitzar el cop d'Estat que fou l'origen del Consolat i el 1804 es va proclamar emperador. El 1815 va dirigir l'exèrcit contra la coalició europea. Derrotat a Waterloo (Bèlgica), va ser deportat a l'illa de Santa Helena, on va morir l'any 1821.
RECOLLIR ELS FRUITS DE LA REVOLUCIÓ
França necessita alguna cosa gran i perdurable. La inestabilitat l'ha perdtu, ella vol estabilitat i permanència. No vol la reialesa, que ha quedat proscrita per sempre, però vol una unitat d'acció del poder que ha d'executar les lleis. També vol un cos legislatiu independent i lliure (...). Vol que els seus representants siguin uns conservadors tranquils i no uns innovadors turbulets. Vol, finalment, recollir el fruit de deu anys de sacrificis. Manifest de Napoleó, 1799
Els ESTAMENTS eren grups tancats. S'hi pertanyia per naixença o per formar part de l'Església.L'ascens o promoció era possible dins del seu estament, però era molt difícil passar de plebeu a noble, només alguns membres de la burgesia més rica podien accedir a la noblesa.
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
activitat
A faut esperer q'eus jeu la finira bentot "Espero que el joc s'acabi aviat" Autor desconegut 1789, París Caricatura
Analitzeu la imatge a la llibreta: Quin tipus de font és? Què ens explica? Quina funció tindria? Com creieu que la burgesia podia accedir a la noblesa? Com ho podia fer? Per què creieu que es deia que la noblesa tenia sang blava?
Durant la Revolució van sorgir opcions polítiques que proposaven maneres diferents d'organitzar el sistema polític i la societat. La voluntat inicial de posar fi a l'absolutisme va unir sota el nom de patriotes diferents sectors socials. Però l'evolució dels esdeveniments va dividir els partiotes en diferents grups polítics.
Les diferents opcions polítiques
Volen mantenir l'Antic Règim.
Eren liberals que defensaven la revolució liberal.
Defensaven una monarquia liberal i constitucional. Anomenats constitucionalistes.
Estaven en contra del poder hereditari, volien que tots els poders fossin electes.
Dos pensadors il·lustrats, Diderot i D'Alembert, van posar en marxa un projecte cultural molt ambiciós: l'Enciclopèdia. Segurament, el millor exemple d'aquesta voluntat d'educar els ciutadants i de la confiança amb la ráo. L'objectiu era publicar una gran obra que recollís tots els coneixements de l'època, de qualsevol àmbit del saber, fonamentats en la raó i en l'estudi de la natura.L'obra va ser publicada entre 1751 i 1772. Tenia 35 volums en els que hi van col·laborar els principals pensadors de la Il·lustració.Va tenir l'oposició i censura de la monarquia i l'Església.
El putting out system o treball domèstic consistia en què una família pagesa rebia d'un artesà comerciant la materia primera i els instruments de tr eball per elaborar productes en el seu domicili que després recollia i comercialitzava.
Les manufactures eren establiments impulsats per les monarquies absolutes per tal de produir articles de luxe i frenar les importacions. L'Estat també va autoritzar la instal·lació d'aquestes fàbriques a la iniciativa privada. El procés de producció era tot maunal, la diferència era que es concentrava sota un mateix sostre un gran nombre de treballadors que rebien un salar.
A Catalunya les conseqüències van ser immediates:
- Va ser ocupada militarment
- Es van tancar les universitats catalanes, excepte la de Cervera, ciutat que havia fet costat a Felip V.
A Catalunya...
- Imposició de les lleis i del sistema administratiu castellà.
- Es fixa el castellà com a únic idioma oficial.
- Abolició de les Corts, el Consell de Cent i la Generalitat.
- S'implanta una nova estructura de govern
Era la màxima autoritat, actuava en nom del rei i presidia la REIAL AUDIÈNCIA, un òrgan assessor amb funcions judicials i de govern.
El territori va quedar dividit en corregiments controlats per un corregidor que nomenava els alcaldes i els regidors dels municipis.
Portugal i Espanya eren les potències colonials tradicionals. Aquí s'hi va afegir França, Holanda i sobretot Anglaterra que es va convertir en la primera potència marítima i comercial de l'època. Van crear grans companyies comercials com la de les Índies Orientals i Occidentals amb grans flotes i monopolis d'explotació d'un producte o d'un territori. El gran moviment i acumulació de capitals al voltant del comerç colonial fa que molts historiadors descriguin aquest peíode preindustrial com el del capitalisme comercial.
Durant el segle XVIII, el comerç amb els territoris d'ultramar va aconseguir un desenvolupament extraordinari.
Per al filòsof i científic anglès LOCKE (1632-1704) l'Estat neix del pacte entre governants i individus. Només és legítim si respecta els drets naturals a la vida, la llibertat i la propietat i si hi ha un parlament escollit que aprovi les lleis. L'obra de Locke i el parlamentarisme anglès van influir en els il·lustrats fancesos que van criticar l'ABSOLUTISME i van configurar la base d'una nova doctrina política que coneixem com a LIBERALISME.Es van oposar a la SOCIETAT ESTAMENTAL. Van defensar la mobilitat social, la igualtat d'origen i el mèrit i la vàlua segons la intel·ligència i l'esforç de cadascú. Van proclamar que ningú no podia heretar l'honor, el prestigi o els privilegis en nom dels seus avantpassats.
Per obtenir més informació de cada un dels grups socials que conformaven la societat estamental de l'Antic Règim, passa el cursor per sobre de l'esquema.
Vivia de les rendes del seu patrimoni. Hi havia grans diferències entre l'alt clero i el baix clero.
Acumulava la major part de les riqueses i vivia de les rendes de la terra. A més tenia concessions econòmiques i fiscals (no pagava impostos).
Incloïa grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat, però continuava marginada políticament i socialment. Pretenien accedir a càrrecs i al poder.
Grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres (arrendataris o jornalers) dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos molt elevats (rendes i drets senyorials).
Eren els treballadors manuals de les ciutats. Els artesans estaven subjectes a les normes del seu gremi i això en dificultava la innovació.
El rei tenia un poder absolut d'origen diví i concentrava tots els poders de l'Estat.
Posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts de pagar impostos.
La immensa majoria de la població (entre el 80 i el 95%) i incloïa grups molt diferents, econòmicament i socialment.
1599-1658
OLIVER CROMWELL
Propietari agrícola de la petita noblesa rural. Partidari de reformes religioses i polítiques, va ser elegit membre de la Cambra dels Comuns i es va situar al costat dels parlamentaris davant el monarca. Va comandar l'exèrcit parlamentari i va donar fomació militar a molts pagesos. Després de l'execució de Carles I va ser nomenat lord protector de la repúbilca i va exercir el poder de manera autoritària fins a la seva mort.
- El comte de Floridablanca i el d'Arana tornaran a tenir pes polític però qui més influirà al monarca serà MANUEL DE GODOY.
- Durant el seu regnat a França es desencadena la REVOLUCIÓ FRANCESA i posteriorment el govern de NAPOLEÓ.
- El seu fill Ferran VII, el 1807 va conspirar per derrocar al seu pare i fer-lo abdicar en nom seu.
CARLES IV (1788-1808)
La Revolució de 1848 va significar l'aparció d'ideals democràtics i també, el sorgiment dels treballadors com a força política. Els demòcrates s'identificaven amb els preceptes bàsics del liberalisme, però, davant del concepte de sobirania nacional, que proposava el sufragi censatari, defensaven el principi de sobirania popular, que presentava el dret de tots els homes a votar (sufragi universal masculí) independentment de la seva riquesa. També proposaven l'ampliació dels drets col·lectius, reconeixent el dret de reunió i el dret d'associació.
LA DEMOCRÀCIA
Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses. El període de vigència de l'antic règim coincideix, pràcticament, amb l'etapa històrica de l'edat moderna.
ANTIC RÈGIM
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit
CARLES III (1759-1788)
- Màxim exponent del Despotisme il·lustrat a Espanya.
- Impulsa un programa reformista però sense renunciar al seu poder ni alterar les estructures socials del país.
- Va estar assessorat per una sèrie de ministres italians: Squillace o Grimaldi.
- Reformes per estimular el creisement econòmic: liberalització dels preus del blat.
- Oposició dels sectors populars i dels privilegiats que van portar el 1766 al MOTÍ DE SQUILLACE, contra l'augment del preu del blat, la pujada d'impostos (instigat per la noblesa i el clero.
- Adquiriran gran protagonisme el comte de Floridablanca, comte d'Arana i el de Campomanes que impulsaran l'expulsió dels jesuïtes (1767), creació de noves escoles (ensenyament primari) i reforma dels estudis universitaris, declaració de totes les professions honestes /1783), es van retallar els privilegis de la Mesta (afaborir l'agricultura), colonització de noves terres i es permet el comerç amb Amèrica a tots els ports espanyols (1778).
CARTA DE DRETS
La constitució es va completar el 1791 amb 10 esmenes que protegien les llibertats dels ciutadans.Llibertat d'expressió, religiosa, de premsa, de reunió, així com de petició al govern.Prohibició que el govern pugui ocupar propietats o allotjar-hi soldats sense permís dels propietaris. Dret a ser jutjat per un jurat i a tenir un advocat. Una persona no pot serjutjada dues vegades pel mateix crim i no pot ser forçada a declarar contra si mateixa. Ningú pot ser privat de la vida, de la llibertat o de la propietat, sense u procediment judicial adequat. No s'imposaran fiances ni multes excessives, ni s'inflingiran càstigs cruels.
Ferran VI (1746-1759)
- S'envolta de polítics reformistes com el marquès de l'Ensenada.
- Impulsa una politica de neutralitat i pau
- Elabora el Cadastre, un cens de les propietats dels seus súbdits.
ECONÒMIQUES:La Gran Bretanya obté dos avantatges comercials amb les possessions espanyoles a Amèrica: monopoli per proveir-les d'esclaus negres i intercanvi comercial una vegada a l'any.
POLÍTIQUES:ES reconeix a Felip de Borbó com a rei d'EspanyaTERRITORIALS:Expanya va cedir a territoris a les potències vencedores:A Àstria: el Milanesat, Nàpols, Sardenya, Flandes i Luxemburg.A la Casa de Savoia: SicíliaA Gran Bretanya: Gibraltar i Mallorca enclavaments amb gran interès estratègic.
Conseqüències de la Pau d'Utrecht:
Us havíeu preguntat mai perquè una part de la península espanyola és de domini anglès? Per què es diu que Gibraltar és un punt de gran interès estratègic?
LA INDEPENDÈNCIA GREGA
Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de l'Hèl·lade (...), no creiem ja possible patir sense covardia i automenyspreu el jou cruel del poder otomà que ens ha sotmès durant més de quatre segles (...).Després d'aquesta perllongada esclavitud, jem decidit recórrer a les armes per alliberar la nostra pàtria d'una terrible tirania (...). La guerra contra els turcs (...) no està destinada a obtenir avantatges per a una part del poble grec, és una guerra nacional, una guerra sagrada, una guerra que té com a objectiu reconquerir els drets de la llibertat individual, de la propietat i de l'honor (...).Declaració d'Epidaure, 1822.
El Nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret del pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania. Defensa, per tant, el dret de les nacions d'exercir la seva sobirania i de crear el seu propi Estat.Es por definir nació com un conjunt d'individus que tene una sèrie de lligams culturals propis (llengua, tradicions, passat, religió) i que volen viure en comunitat.El nacionalisme es va expandir al llarg del segle XIX en defensa d'una Europa de nacions lliures enfront de l'Europa de la Santa Aliança i dels imperis absolutistes.
Sistema polític que fonamenta la societat en l'individu. L'Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de les persones.El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica que es basa en els principis següents:
- L'individu lliure és un ciutadà i el conjunt de cituadans constitueixen la nació, que té la sobirania. La sobirania nacional, que posseeix el conjunt de ciutadans (nació) a través de representats elegits mitjançant el sufragi (vot). El liberalisme propugna un sistema representatiu en el qual les decisions emanen d'una assemblea (Parlament), elegida per sufragi, que elabora les lleis.
- La separació de poders evita la concentració en una mateixa persona (tirania)
- La constitució garanteix els drets i llibertats dels ciutadans,
- El dret de propietat assegura als ciutadans que puguin disposar lliurement dels seus béns.
El 4 de juliol del 1776, representants de les 13 colònies, reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units. Entre els redactors hi havia Thomas Jefferson i Benjamin Franklin.
Es va obrir un debat sobre què fer amb els reis i es va imposar l'opinió que defensava que fossin jutjats per la Convenció.Aquesta els va considerar culpables de conspiració i se'ls va condemnar a la pena de mort i van ser executats el 1793 a la guillotina. La mort dels reis va accentuar la divisió entre els revolucionaris i va tenir un fort impacte entre els absolutistes que es van rebel·lar contra la nova república.
Per por al contagi de les idees de la Revolució Francesa, el rei Carles IV es va unir a la coalisió internacional que lluitava contra França, però les tropes espanuoles van ser vençudes. Godoy, primer ministre de Carles IV, va canviar l'estratègia i va optar per una aliança amb Napoleó per enfrontar-se a Anglaterra (Tractat de Fontainebleau, 1807).Aquest tractat va permetre el pas de les tropes franceses per Espanya per envaïr Portugal (aliat anglès). Les tropes naopleòniques es van establir permanentment a Espanya.1808 MOTÍ D'ARANJUEZ promogut per FERRAN VII fill de Carles IV, va fer que Carles dimitís en el seu fill. Napoló va reunir a Carles IV i a Ferran VII a Baiona i els va fer abdicar en el seu germà Josep Bonaparte. Això va provocar alçaments populars i l'inici de la Guerra del Francès. Després de diversos anys de guerra, Napoleó va reconèixer la derrota i es va posar fi al conflicte amb la signatura del TRACTAT DE VALENÇAY (1813).
LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1813)
El putting out system o treball domèstic consistia en què una família pagesa rebia d'un artesà comerciant la materia primera i els instruments de tr eball per elaborar productes en el seu domicili que després recollia i comercialitzava.
Les manufactures eren establiments impulsats per les monarquies absolutes per tal de produir articles de luxe i frenar les importacions. L'Estat també va autoritzar la instal·lació d'aquestes fàbriques a la iniciativa privada. El procés de producció era tot maunal, la diferència era que es concentrava sota un mateix sostre un gran nombre de treballadors que rebien un salar.
Des de l'Edat Mitjana, estava format per les cambres dels LORDS (nobles i clero) i la dels COMUNS (burgesia urbana i els mitjans propietaris agraris).Els monarques necessitaven l'autorització de totes dues cambres per tal d'aprovar impostos i havien de respectar els drets i les llibertats tradicionals.
Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses. El període de vigència de l'antic règim coincideix, pràcticament, amb l'etapa històrica de l'edat moderna.
ANTIC RÈGIM
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit
Malgrat les prevencions de les monarquies absolutistes i de la repressió que van practicar el liberalisme va anar creixen a Europa. Al 1820 hi va haver una primera onada de revolucions liberals. Una sèrie d'aixecaments liberals dirigits per activites, sobretot militars, va intentar acabar amb l'absolutisme a diversos països. Hi va haver insurreccions a Espanya, Portugal, Nàpols o el Piemont (1820-1824) que van ser sufocades per la intervenció dels exèrcits absolutistes (Santa Aliança).Només Grècia va triumfar una insurrecció contra l'Imperi Turc el 1822. El 1829 va obtenir la independència. També van prosperar els moviments a les colònies espanyoles de l'Amèrica continental.
REVOLUCIONS 1820
REVOLUCIONS 1830
Al 1830 es va iniciar una nova etapa de moviments revolucionaris a l'Europa central i occidental. La seva extensió i les repercussions van ser molt més grans. Va suposar la implantació de sistemes polítics liberals. França en va ser l'epicentre. Es va derrocar el monarca absolut Carles X successor de Lluís XVIII. Es va crear una monarquia constitucional (Lluís Felip d'Orleans) que va suprimir els privilegis nobiliaris i va consolidar el sufrafi censatari. A Bèlgica també va triomfar la revolució, es va independitzar d'Holana i es va establir un sistema liberal. El 1831 va esclatar la revolta a Polònia que estava sota domini de l'Imperi rus, però va ser durament reprimida per l'exèrcit tsarista.