Linea del temps de la guerra civil

Línea del temps de la guerra civil:ESPANYA ABANS DE LA 2ª REPÚBLICA

Ana maria bulancea, saray martínez i maryam ouanguich

Desastre Annual

Dictadura de Primo de Rivera

Setmana Tràgica

Mancomunitat de Catalunya

1909

1914

1921

1923

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució espanyola creada el 6 d'abril de 1914 fins al 1925. Inicialment, la portava Enric Prat de la Riba fins a la seva mort, després la va presidir J. Puig i Cadafalch. Aquesta institució va agrupar, les quatre diputacions catalanes en un únic ens regional[2]. Van crear noves infraestructures i serveis públics, a més va promoure la llengua catalana, l’ensenyament i cultures catalanes[3]. Prat de la Riba volia que tot municipi català disposés d'una escola amb biblioteca pública, un telèfon i connexió per carretera amb la xarxa general[4].

A finals del s. XX només quedaven poques colònies petites per part d’espanya al nord d'Àfrica. El 1906 la Conferència d'Algesires es va arribar a l'acord de crear un protectorat francoespanyol al Marroc, i Espanya va obtenir el control de la franja nord, el Rif, ric en minerals[5]. Espanya va tenir la possessió de Ceuta, Penyal de Verez de la Gomera, Penyal d'Alhucemas i Melilla, i també tenia guarnicions ( zones amb instal·lacions per militars) a Tetuan, Asilah, Larraix i Nador. Aquest fet va originar una guerra anomenada la Guerra del Rif, ja que al Rif estava oposada per part dels bereberes. D’altra banda, la guerra no tenia el suport de la societat espanyola perquè pensaven que ho feien per l'interès de certes empreses marroquines. Finalment, el 1909 van ser derrotats al Barranc del Lobo i el 1921 a Annual. Després, es va crear l’Expedient Picasso que va ser una investigació per depurar responsables, aquest expedient va donar resultat com a corrupció entre el rei i els militars.

Per la por que va generar l’expedient Picasso, el general Primo de Rivera va organitzar un cop d’estat el 1923, el cop es va presentar com una solució per erradicar les protestes i la violència als carrers[6]. D’entrada la gent (burgesia catalana i la Lliga Regionalista) no es va queixar pel cop d’estat perquè pensaven que acabaria amb el conflicte amb la classe obrera, però del que no estaven d’acord era de l’actitud anticatalanista. Primo de Rivera va tancar moltes instal·lacions catalanes, com ara bé el camp del FC Barcelona. En relació amb la Mancomunitat, van posar al front a l’anticatalanista Alfons Sala fins al 1925 que va ser abolida. També van censurar les manifestacions en català i la senyera.

En el 26 de juliol i l’1 de 1909 a Barcelona i la majoria dels seus barris va començar una vaga general contra la crida de reserves per anar al front per la guerra al Marroc en contra dels interessos espanyols, és a dir, enviaven a combatre els més pobres. Així doncs, van sorgir grups incontrolats que van aixecar barricades i van començar a cremar edificis religiosos i enfrontar-se a l'exèrcit[1] en forma de protesta.

Línea del temps de la guerra civil:2ª REPÚBLICA

Ana maria bulancea, saray martínez i maryam ouanguich

Bienni Reformista

Casas Viejas

Bienni Conservador

El vot femení

La Constitució de 1931

El Front Popular

1931

1931

1932

1933

1933

1936

Campoamor va ser una escriptora, política i advocada espanyola que va lluitar pels drets de la dona.[2]En relació amb la política, la dreta s'oposava del vot femení perquè tenien una ideologia masclista i deien que els homes eren els responsables dels afers públics mentre que la dona havia d'estar a casa. D'altra banda, l'esquerra volia la igualtat encara que alguns diputats creien que el vot femení seria conservador perquè les dones estarien adoctrinades per l'església. [3]

• Reforma de l'Exèrcit: Es jubila a oficials, canvi de lloc dels que estaven en contra del govern, creació de la Guàrdia d'Assalt, una policia fidel a la república, i tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa.
• Separació Església - Estat: L'església passa a no tenir influència en l'educació ni a rebre diners d'impostos a la societat.
• Reforma Territorial: S'aproven els estatus d'Autonomia. Catalunya (1932), País Basc (1936) i Galícia (S'atura per la guerra)
• Estatut de Catalunya: També anomenat estatut de Núria, va ser el primer a firmar-se el 1932.

• Estatut del País Basc: Va ser un llarg procés des del 1931, però, s'acabaria firmant ja començada la guerra, el 1936.

• Estatut de Galícia: Va ser redactat durant la segona república, però, amb l'esclat de la guerra civil el 1936 es va paralitzar, ja que, Galícia, va estar sota el control dels franquistes des de l'inici de la revolta.

• Reforma Agrària: Llei del 1932 que diu que les terres que no siguin conreades es repartiran entre els jornalers, per així intentar donar-los una vida millor. Es crea l'IRA (Institut de Reforma Agrària).[4]

Els successos de casas viejas van ser una sèrie de fets que van ocórrer del 10 al 12 de gener de 1933. Va ser una revolta dels jornalers, que volien que se'ls pugés el sou. Es van voler reivindicar envoltant un centre de la guàrdia civil armat amb escopetes. Van acabar matant 2 policies. El govern, com a resposta, va enviar la guàrdia d'assalt amb ordres de què disparés a qualsevol que s'oposés. 2 persones moririen en intentar fugir i 6 més ho van fer calcinades quan els policies van cremar la cabana del poble. Va acabar amb 12 detinguts que acabarien sent afusellats. [5]

L’esquerra perd les eleccions i s’acaba dividint, d’altra banda, els conservadors s’ajunten i creen la CEDA (Confederación Españolas de Derechas Autónomas) L’entrada de ministres de la CEDA al nou govern crea revoltes per part d'Astúries i catalunya[6]. Tanmateix, durant el període de govern de Primo de Rivera, José Calvo Sotelo es va destacar com un polític i expert en dret espanyol, exercint-se com a ministre d'Hisenda des de 1925 fins a 1930. [7]

• Catalunya es definia com una Comunitat autònoma, amb la possibilitat d'establir governs autònoms.

• Es va implantar el sufragi universal masculí i femení.

• Es va proclamar l'aconfessionalitat de l'Estat, però es respectaven tots els cultes i creences. Es va permetre el matrimoni civil i es va establir el divorci.

• Presentava una declaració de drets individuals i establia àmplies llibertats públiques i privades. Reconeixia el dret a la propietat privada, tot i que el govern podia expropiar béns considerats d'utilitat social.

• El poder legislatiu residia en el Parlament, formada per una sola cambra; el poder executiu restava en mans del Govern i del president de la Generalitat. Es refermava la independència del poder judicial. [1]

El front popular va ser una unió de les forces polítiques d’esquerra espanyoles. Entre les quals es podien trobar: el PSOE, el partit comunista espanyol o el partit sindicalista. El seu triomf va suposar un govern d’esquerres progressista. A causa d’aquesta formació, es fa fundar la CEDA, la confederació espanyola de dreta autònoma. Van guanyar les eleccions i van establir un govern de dretes amb caràcter conservador, ideologia que donaria nom al següent bienni. [8]

193

1936

1937

1936

Ana maria bulancea, saray martínez i maryam ouanguich

Guernika

El dragon rapide

"No pasarán"

Linea del temps de la guerra civilla guerra civil i la post guerra

1936

1936

Les milicianes

Sacas i Paseos

2. No pasaran i el setge de Madrid. d’on surt aquest lema? qui no havia de passar? qui va ajudar a Madrid? La batalla de Madrid fou un prolongat conflicte pel control de la capital espanyola durant el transcurs de la guerra civil a Espanya, el qual s’inicia el 7 denovembre del 1936 1, després del fracassat cop d'estat contra la Segona República. Durant aquesta batalla, va jugar un important paper l'ajuda de l'estranger en homes i armament, i el bàndol republicà no rep ajudes fins a la batalla de Madrid, durant la qual és ajudat per la Unió Soviètica. 2 . Després de la derrota a la Batalla de Madrid el novembre de 1936 3, els nacionalistes renuncien a la idea d'un atac frontal contra Madrid i enfoquen els seus esforços a establir un setge sobre la capital 4 , durant aquest és quan intervé el famós lema “No pasarán”, el qual és el lema utilitzat a la Guerra Civil durant la resistència madrilenya davant la dictadura franquista, Dolores Ibarruri el va pronunciar en un discurs 5. Aquest lema és conegut internacionalment, i la primera vegada que es va utilitzar va ser durant la batalla de Verdún a la primera guerra mundial pel general francés Robert Naville.

1. Guernika: els fets i el quadre. Si el quadre era del poble espanyol, perque va tardar tants anys a tornar a l país? Quina voluntat era la de l’artista? Busqueu un altre quadre de l’artista on es vegi també la seva empatia amb els qui pateixen els desastres d’una guerra.

La ciutat de Guernica, situada a Biscaia va ser bombardejada el 26 d'abril del 1937 per les tropes de la Legió còndor Alemanya, en plena Guerra Civil. Aquest bombardeig va durar 3 hores i 20 minuts, i la ciutat va acabar completament arrasada, també cal destacar que es desconeix la xifra exacta de morts a causa de la falta de dades oficials i també està demostrat que els atacants eren alemanys i italians. 1 Tot i que es coneixen els responsables, que foren aliats de les tropes de Franco, mai s'ha demostrat del tot aclarida la participació i el grau de coneixement del règim franquista en aquesta massacre. Guernica va ser completament destruïda i centenars de persones van morir en una pluja de bombes, metralla i foc. El bombardeig de Guernica va ser el primer atac aeri indiscriminat contra una ciutat indefensa i la seva població civil 2, i com a tal un anunci de futures tragèdies que van culminar en la destrucció de Pforzheim, Dresden i Hiroshima. Aquesta ciutat es va convertir en un símbol dels horrors d'aquella era, la qual va quedar plasmada en el conegut quadre de Pablo Picasso. El quadre de Guernica el va pintar a París, entre el maig i juny de 1937 3, el qual va realitzar per un encàrrec del director general de Belles Arts a petició del Govern de la Segona República, per a exposar-lo al públic i captar l'atenció d'aquest cap a la causa republicana durant la guerra civil. Picasso volia denunciar la guerra i els atacs dels enemics de la República i considerava la seva obra no apta per a decorar apartaments, i expressava clarament la seva repulsió cap a la casta militar. El pintor va desitjar que la seva obra tornés a Espanya per a ser exposada al museu del Prado, però no va voler que tornès a Espanya fins no es restablissin les llibertats públiques al país. 4. Finalment, el quadre va tornar a Espanya el 1981, després de passar gairebé quatre dècades fora. 5

1. Dragon Rapide : que era? a qui va traslladar? qui el va pagar? que va suposar? El Dragon Rapide fou un avió de passatgers desenvolupat per una companyia britànica que va emprar Francisco Franco per a desplaçar-se per Espanya durant la guerra civil. Els primers mesos del 1936 van estar marcats per fortes tensions i enfrontaments polítics abans del conflicte armat conegut com la guerra civil. El Front popular, que havia aconseguit el triomf electoral 1, però també va aconseguir la indignació de la dreta que tenia la intenció de revoltar-se. Com a mesura preventiva, el Govern va decidir substituir als oficials que estaven sota sospita per militars. Entre els oficials que van substituir està Francisco Franco, a què van destinar a Santa Cruz de Tenerife per a allunyar-lo de la península. Emilio Mola, va començar a preparar una sublevació contra el Govern, i Franco que estava aïllat en les illes Canàries 2, per a no córrer riscos, va aparentar no estar compromès amb els conspiradors mentre que tractava amb ells i es mantenia informat sobre la situació a Espanya. Després d'un temps, com que s'havia previst que Franco estigués al cap de les tropes espanyoles al nord d'Àfrica, l'havien de treure de Canàries i per això necessitaven comptar amb un avió per a desplaçar-lo. La nau que li va permetre viatjar fou el "Dragon rapide", el qual es va llogar des de Londres 3 i no Espanya per a evitar les sospites de les autoritats espanyoles. Qui va rebre ordres fou Luis Bolín 4, un corresponsal d'llogar un aeroplà, també hi va haver una sèrie de persones encarregades de la seva alquilació, transportació i fabricació. Finalment, després d'un temps, el 17 de juliol del 1936 torna a Espanya, i junt amb Mola inicien el cop d'estat per a derrocar la Segona República.5

1. Les milicianes.qui eren i que van fer? Busca la biografia d’una.

Les milicianes van ser les dones que van lluitar en la Guerra Civil Espanyola, les quals es van convertir en un símbol internacions de la resistència antifeixista.1 Aquestes dones van combatre com a soldats en l'exèrcit republicà, la majoria d'elles empunyaven armes i donaven suport a la república. Julia Lázaro Echevarría va néixer a Pamplona el 1916, amb vint anys va formar part del Partit Comunista i Unió General de treballadors, i es va allistar en el cinquè regiment de les milícies popular per a fer front a la sublevació feixista. Després d'acabar el conflicte bèl·lic, Julia fou detinguda el 23 de setembre de 1939, i va passar per situacions terribles de gana, malalties i tortures. Després de sofrir terribles tortures en els brutals interrogatoris de les pressors de Governació a Madrid, la van violar nou policies i després d'estar allà deu dies, la van portar a judici i la van condemnar a mort. Però, mentre esperava la seva execució, es va adonar que estava embarassada d'un dels violadors i van esperar que el nen nasqués i després d'això la van executar. 2

10. Sacas i Paseos. Per què es feien? Les sacas i els paseos van ser termes emprats durant la guerra civil per a referir-se als esdeveniments violents que van tenir lloc a les presons de diverses parts d’Espanya. 1 Als "paseos", els assassins buscaven en els pobles a les persones de l'altre bàndol, els segrestaven i els portaven a "passejar", però realment acabarien en foses comunes. D'altra banda, a les "sacas" es treien les víctimes des de les presons amb l'excusa de traslladar-los a un altre centre, i els executaven, aquestes víctimes també acabarien en les foses comunes.. 2 Aquestes es feien per a executar els presos, molts dels quals ni tan sols van arribar a ser jutjats ni sentenciats.

1936-39

1938

1937

Linea del temps de la guerra civilla guerra civil i la post guerra

Ana maria bulancea, saray martínez i maryam ouanguich

Els bombardejos de Barcelona

Les brigades internacionals

Els bombardejosde Lleida

Ana maria bulancea, saray martínez i maryam ouanguich

1938

1936-38

La batalla de Terol

Belchite i Corberad'Ebre

1. Els bombardejos de Lleida. Per què creieu que és va atacar a la població civil? Per què no es van publicitar com Guernika?

Durant la Guerra Civil Lleida, una petita ciutat durant la guerra civil es va convertir en una de les principals ciutats de rereguarda. Aquesta també era un punt de pas de les tropes i un punt d’arribada de refugiats, com dones, nens, gent gran i ferits. De manera que es van instal·lar sistemes d’alarmes per protegir a la població en cas d’atacs aeris. No obstant això, les alarmes el dia 2 de novembre de 1937 no van sonar. 1 L'aviació Legionària, enviada per Mussolini per donar suport al bàndol revoltat, va partir des de Segòvia amb unes 320 bombes aproximadament i va bombardejar la ciutat de Lleida. 2 L’objectiu d’aquest d’atac no va ser cap operació militar, sinó que es van atacar les places i rambles principals per tal de produir un gran nombre de víctimes. 3. Nosaltres creiem que es va atacar a la població civil, ja que són persones inofensives, que no representen cap mena d'amenaça per a una persona armada o amb poder, i que en enfrontar-se amb una força militar no poden mostrar cap oposició a causa de la falta d'equipació armada. Aquest bombardeig no es va publicitar com Guernica, sinó que es va optar per ignorar-lo i fer desaparèixer les víctimes del registre. Les autoritats locals, davant el temor que l'atac produís ira dins la població, van prendre la decisió de llençar algunes proclamacions per ràdio per a calmar els ànims. 4

1. Els bombardejos de Barcelona. On i quan van ser? On hi havia els refugis aeris? Quanta gent va morir ?

Els bombardejos aeris de Barcelona van tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, quan la població barcelonina va sobreviure un atac per part de l'Aviació Legionària italiana, que estava de part dels revoltats.1 L'objectiu d'aquest atac no va ser militar, sinó que com en el cas de Lleida, es va atacar la població civil per a reprimir i atemorir els ciutadans que estaven indefensos i donar pas a les ofensives per part de Franco. En l’inici de l’atac va haver-hi un total de 670 morts i 1200 ferits en tan sols 41 hores, i finalment, el total va pujar a 1151 morts. 2 Van haver-hi uns 1400 refugis aeris, situats a uns quants metres sota terra als quals es podien accedir a través d'una escala. Aquests refugis no només resistien la força de les bombes, sinó que tenien entrades en ziga-zaga que permetien protegir-se de l'ona expansiva de la metralla. Alguns refugis coneguts són el refugi de la plaça de la revolució o el del palau de les heures, però n'hi ha molts més. 3

1. Brigada Internacional : d’on i per que va venir? Busca’n un i recull la seva biografia.

Les brigades internacionals van ser unitats formades per voluntaris vinguts de 54 països d'arreu del món per lluitar en la Guerra Civil Espanyola al costat de la república i en contra dels exèrcits colpistes del general Franco. 1 Aquestes van participar en diverses batalles fins que el 23 de setembre de 1938 a conseqüència del comitè de no-intervenció, es van haver de retirar. 2. TTambé van venir per a oposar-se al feixisme mitjançant les armes, ajudant al bàndol republicà durant el conflicte bèl·lic. 3. La primera brigada internacional va ser la XI brigada internacional, coneguda també com a brigada Thaelmann, la qual va estar activa durant el 22 d'octubre de 1936 fins al febrer de 1939. 4 Aquesta brigada estava formada per alemanys i austríacs i era de tipus infanteria, i va participar en nombroses operacions, com la defensa de Madrid, la carretera de la Corunya, el Jarama i Guadalajara, l'ofensiva de Brunete, en el front d'Aragó, i a la batalla de l'Ebre. 5

1. Batalla de Terol. Quines conseqüències va tenir per als 2 bàndols?

La batalla de Terol fou un dels moments més importants de la Guerra civil, si bé inicialment va ser una contundent victòria de la República, aviat es va convertir en una etapa important cap a la seva derrota final. El desembre de 1937 tindria lloc la primera ofensiva d'importància sobre la ciutat de Terol 1 , i entre el desembre i febrer, la ciutat i els seus voltants va deixar molts morts en una batalla de desgast. Però després d’una dura batalla que va suposar una pèrdua de recursos i homes, Terol va tornar a les mans de Franco el 22 de febrer del 1938. 2 Aquesta suposarà grans canvis pels dos bàndols, pel que fa als republicans, Terol va ser la darrera vegada que els republicans van comptar amb la iniciativa militar i amb capacitat real d'infligir un greu inconvenient a les forces revoltes. 3. El bàndol revoltat va reconquistar el territori, no obstant això, la batalla va causar moltes baixes de ferits i morts, però aquest tenia més capacitat per a recuperar-se que el republicà, ja que tenia una capacitat formativa superior de nous oficials de camp i comptava amb un suport material i armamentístic molt més homogeni, ferm i decidit per part dels seus aliats alemanys i italians. 4

1. Belchite i Corbera d’Ebre : Per què no s’han volgut reconstruir ? Quines emocions i sentiments us desperten aquestes runes?

La batalla de l'Ebre (25 de juliol 1938-16 de novembre 1938), considerada la més sagnant i una de les més llargues del conflicte, va deixar a dues localitats conegudes com a Belchite i Corbera pràcticament destruïdes. L'últim intent d'ofensiva per part de les tropes republicanes, es va desenvolupar entre la zona occidental de la província de Tarragona i la zona oriental de Saragossa, i aquesta va suposar el principi del final de la Guerra Civil Espanyola. 1 Però també va suposar un gran nombre de territoris afectats, com són Belchite, situat a Aragó i Corbera d'Ebre, situat a Tarragona. Aquestes dues localitats van quedar en runes, però no es van voler reconstruir per a conservar-les com a testimonis i memòria d'aquest terrible conflicte.2 Aquestes runes són símbols d’uns fets tràgics que van tenir lloc no fa molt temps, i ens desperten tristesa per tots els habitants i persones que van sofrir durant aquest temps, però a la mateixa vegada ens fa ràbia que s’hagi d’arribar a un punt tan extrem en una guerra per a demostrar qui té el poder. Realment és una pena que encara hi hagi guerres, i és molt trist pensar en tot el que va ocórrer durant la guerra i que els responsables moltes vegades hagin sortit impunes.

Ana maria bulancea, saray martínez i maryam ouanguich

La desbanda

Retirada

Intelectualitatrepublicana

Txeca

Fosses comunes

Linea del temps de la guerra civilla guerra civil i la post guerra

1936

1936

1937

1939

Fosses comunes https://banc.memoria.gencat.cat/ca/maps/map/8 Al mapa de l'enllaç podem observar que on hi havia més és a Riba-roja d'Ebre amb 2019 fosses. En segon lloc, amb 117 al costat de Tarragona. És massa complicat saber una xifra exacte tant de fosses com de persones, per tant, a cada web trobada hi surt un número diferent. Això és dona a què no hi ha registre de totes les morts, com a resultat, tot seran estimacions. El nombre més aproximat a les webs consultades s'aproxima a restes de 130.000 persones. Segons la sexta: “La prueba es que, si bien el Ministerio de Justicia cifra en más de 2.500 las fosas halladas en todo el territorio español que guardan en su interior los restos de las más de 130.000 víctimas de la Guerra Civil y el régimen franquista (según números de las asociaciones de Memoria Histórica), estos datos no son del todo fiables.” 1 Tipus de fosses Les fosses dels afusellats als camps de treballs forçats del Servei d'Intel·ligència Militar republicà: En aquesta fossa habita el cos de tots aquells afusellats als caps de treballs forçats del servei d'intel·ligència militar república. En aquest camp només als primers dies comptem amb 13 morts i més tard a 25 o 30 més. A aquestes persones se'ls hi va enganyar per dir-los que els portarien al metge per la seva salut però els mataven. Les fosses dels hospitals i els centres sanitaris: Aquesta, com el seu nom indica va ser una fossa d'hospitals i centres sanitaris, per tant, en aquesta descansen aquells soldats que no van poder sobreviure. Les fosses de la violència revolucionària: Quan parlem d'aquesta fossa parlem de la gent que va morir a causa de la revolta social que va haver-hi 1936 per l a omplicio de civils armats als carrers. Tractaven d'ocultar la seva mort. . "La fossa més gran d'aquestes característiques —es calcula que s’hi enterraren 1.198 cossos— es troba al cementiri de Montcada i Reixac.” 2

La "desbandá" La "desbandá" és el nom que rep la massacre de la carretera Màlaga-Almeria del 8 de febrer del 1937. Alguns historiadors afirmen que va ser una emboscada. El context d'aquell moment és que les tropes franquistes (italianes, espanyoles i alamanes) estaven arribant al terreny de Màlaga. Per tant, això va causar un terrible temor a la població i, per tant, així va ser com el 7 de febrer els ciutadans van decidir fugir del que pensaven que seria una mort segura. Es calcula que mil (dels quals almenys 5.000 eren menors de deu anys) persones van atestar l'única via possible de sortida, una carretera en camí a Almeria, les altres estaven tallades. Almeria en aquell moment era una ciutat controlada per l'exèrcit popular republicà. Tota aquesta multitud de refugiats van patir constants bombardejos. Entre totes aquestes persones hi havia pares, mares, nens, avis, bebès... Van haver-hi d'estar, els que van sobreviure caminant dies i dies rodejats de totes les restes d'humans morts. La xifra d'afectats/morts volta sobre els 3.000 i 5.000 Malauradament, no es va saber gaire informació durant més de setanta anys per por per part dels testimonis, totalment normal. Carnicerito de Málaga Carlos Arias Navarro, alias "El carnicerito de Málaga" va ser anomenat governador civil de Lleo (1944) director general de seguretat (1947) alcalde de Madrid (1965) i president del Govern al final de la dictadura franquista. Aquest per tal d'evitar la seva detenció va contraposar les seves idees i principis per unir-se al bàndol enemic, el franquista. Aquest va ser responsable de diverses execucions i de mantenir el feixisme. L'anomenaven així pel seu aspecte. Segons la idiosincràsia del poble andalús o també algun que altre periodista s'assemblava a un torero, amb el seu característic bigoti i la seva frívola mirada. Quan Franco va morir el que va fer és plorar mostrant molta pena per la pèrdua a través de la televisió. Dient la seva famosa oració: Espanyoles, Franco ha muerto".https://youtu.be/IbTcTnxGjVo 1 2 3

La retirada La famosa retirada durant la Guerra Civil Espanyola, més exactament entre el 28 de gener i 13 de febrer 1939, va ser l'èxode a França que van haver de realitzar aquells ciutadans que es van veure forçats a abandonar el seu país. Malgrat que al debat sobre la magnitud de l'èxode no està tancat, s'estima en cinc-centes mil el nombre de persones que van travessar la frontera franc-espanyola, conformant un grup heterogeni de civils i militars de tots els territoris d'Espanya, classes socials i ideologies (anarquistes, comunistes, socialistes, nacionalistes bascos o catalans, brigadistes, persones sense ideologia i fins i tot franquistes). Aquests van agafar de ruta pels Pirineus catalans. Afegint que, com podem veure als mesos feia molt fred i que França no va ajudar molt, les condicions dels supervivents van ser pèssimes. Van estar-se uns dies esperant a la frontera fins que finalment les van obrir. Tenien molts tipus de malalties com ara bé fam, fred, disenteria, la sarna i el tifus. El trajecte de la majoria d'aquests finalitzarà quan els internaran en caps d'extermini. Aquesta es considera una sagnia per al país, ja que de camí es van perdre moltes vides juntament amb tota la destrucció a causa dels bombardejos. 1 2 3

Intelectualitat republicana Doctor Trueta: Josep Trueta (1897-1977) va ser un científic i metge espanyol. Estava especialitzat en cirurgia d'extremitats. Aquest va ser important, ja que treballa amb operacions d'accidents de metralla, bàsicament ferides típiques de la guerra, traumatologia. Aquest durant la dictadura de Franco va haver-hi d'exiliar-se per motius polítics, Trueta era participant del govern republicà. Va haver de fugir a Londres (Londres a causa del seu llibre) on va formar part del congrés nacional Català. No obstant primer va passar per França. 1 Antonio Machado: Antonio Machado (1875-1939) va ser un poeta espanyol. Aquest va ser molt significatiu respecte els moviments artístics: modernisme i generació del 98 a Espanya. Aquest després de formar-se va dedicar-se a escriure i ser professor. Aquest va haver de fugir pel mateix motiu que Trueta, es va contra posicionar a Franco i al seu règim franquista, és a dir, era república. Va haver d'anar a Colliure on desgraciadament va morir per la seva feble salut sense atenció mèdica. 2 3 Miguel Hernandez: Miguel Hernández (1910-1942) va ser un poeta dramaturg espanyol. Es considerava un gran representant de la generació del 27. Va escriure, llegir llibres i fins i tot escriure'n d'alguns. La seva ideologia era republicana, obertament socialista. Aquest durant la guerra va actuar directament tant amb els seus versos com amb un fusell. Quan la guerra va finalitzar va intentar fugir, però el van detenir i el van sentenciar a pena de mort, però aquesta no es portarà perquè mor abans a causa de tuberculosis. 4 5 6 Pere quart: Joan Oliver Sellarès (1899- 1986) va ser un poeta dramaturg sabadellenc. Va formar el grup de Sabadell juntament amb altres escriptors. Es dedicava principalment a escriure. Aquest no va marxar durant, no obstant se situa totalment amb el bàndol republicà i ho demostrava a la seva poesia adquirint un vers lliure. Aquest va ser censurat Acabada la guerra, s'exiliarà a França 7 Pau Casals: Pau Carles Salvador va ser un músic espanyol. A aquest se l'associa a la música i la pau. Es dedicava a: Violoncel·lista, director d'orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia. Va fugir perquè va demostrar que era antifeixista. El seu camí a l'exili cap a França va ser voluntari. Va continuar creant música i va tornar a Espanya quan Franco va morir. 8 Concloent, podem veure com Espanya va perdre a molta intel·lectualitat a causa de la seva oposició al règim feixista i defensaven els drets humans, alguns s'exilien per decisió pròpia, però la gran majoria no és així.

Què és una txeca? Una txeca era una instal·lació vigent durant la Guerra Civil Espanyola. Aquestes eren principalment empleades pels partits i sindicats d'esquerres radicals. En aquestes "presons" es jutjava, detenia, s'interrogava, i fins i tot s'assassinava de forma sumaríssima, és a dir, es feia tot el procés en unes hores. Els jutjats eren aquells sospitosos de simpatitzar amb el bàndol colpista, és a dir, el franquista. La gent que els denunciava normalment solien ser anònims. També entraven religiosos, burgesos, falangistes, empresaris i periodistes. No només els detenien a les txeques sinó que també patien un arrestament domiciliari que abocava en la confiscació de béns de valor. Lògicament, aquestes activitats estaven al marge de la llei. Origen L'origen de la primera "cheka" es remunta l'octubre del 1917. Es va originar a Rússia per combatre contra la Contrarevolució de Rússia. El propulsor d'aquesta va ser Vladimir Uliánov, més conegut com a Lenin. Aquesta nova instal·lació va suposar un període de terror i l'assassinament de mil de sospitosos. Lenin assegurava que el poder es mantenia mitjançant "la violència i la falta de consciència". Aquest afirmava el següent: "¡A menos que apliquemos el terror a los especuladores, una bala en la cabeza en el momento, no llegaremos a nada!" El 19 de juliol de 1936 José Giral el cap del govern república va decidir armar a les milícies dels partits polítics d'esquerra. Una vegada armats a les províncies com Barcelona, Madrid i Valencià entre d'altres es van incautar aquestes edificacions. Doncs, així va ser com anys després, durant la Guerra Civil Espanyola, la paraula txeca es va implantar a aquelles "presons" on es feien els processos esmentats anteriorment. Condicions Les condicions en l'edifici eren insalubres. Les cel·les constaven de sis metres quadrats, és a dir eren minúscules. Adjunt a la paret ens trobem amb un muret que actuava com a un llit, aquest es trobava lleugerament inclinat formant un angle de 20 graus perquè el personer quan s'adormi caigués a terra. En el sòl com es pot veure a la imatge hi havia maons en forma d'aresta per tal que quan caigués la persona que habitava en aquella habitació no pogués descansar/dormir. Respecte a les parets, algunes habitacions presentaven un rellotge amb l'hora alterada perquè el captiu tingui la mínima noció del temps. Aquestes estaven pintades de quitrà perquè a l'estiu se sobreescalfés l'edifici fent així que la calor resultés asfixiant per al seu ocupant. No només això sinó que Laurencic va projectar la decoració de les parets per a donar ansietat a l'habitant. Com per exemple sostres de color negre i parets grises, murs pintats amb línies grogues obliqües, fins i tot algunes parets es pintaven amb cercles de colors de diferent grandària. Quant al tracte es van enginyar variades tècniques per la tortura que rebien el nom de "El echar a los cerdos" o "La ratonera" entre altres. El tracte era igual per a tots. Tots aquests rebien pallisses, violacions i també els drogaven. Els drogaven quan després de tota la tortura no podien més, els injectaven cocaïna com a estimulant perquè puguin continuar donant informació. Es calcula que aproximadament van morir 10.000 persones. Fins i tot en algunes txeques s'electrocutava, els encerraven en una cel·la amb soroll estridental i existia una habitació anomenada "la carniceria". En aquesta el que es feia és amputar en viu membres per a obtenir confessions Quantes van haver-hi Segons els estudis de La Causa General s'estima que només a Madrid van construir-se 225 txeques, encara que estudis recents afirmen que podria elevar-se fins a 345. A tots i cadascun d'aquests centres es va maltractar i assassinar a grans quantitats de persones. Aquestes van deixar d'estar vigents quan el bàndol colpista ja estava a la vista, Barcelona es va rendir, per tant, la majoria dels responsables de les txeques van fugir. Laurencic Hem considerat que aquest tema mereix un punt. Aquest després d'haver buscat la forma de torturar a tots els presoners i dissenyar les txeques de la manera més terrorífica no es va penedir de res. Encara més, quan el van detenir i va ser jutjat (juny 1939) el que deia per excusar-se és que les seves instal·lacions eren més sostenibles perquè tenien més serveis de neteja. Finalment, es va declarar com franquista dient així que ell ha sigut una víctima de les circumstàncies. Després de finalitzar el judici, aquell "decorador" de txeques va cridar un sorprenent "Visca el Generalíssim Franco!". El recorregut d'aquest va finalitzar al juliol on el van afusellar mentre feia la salutació feixista. Les restes d'aquest van anar a parar a la fossa del Fossar de la Pedrera, en Montjuïc. 1 2 3

Ana maria bulancea, saray martínez i maryam ouanguich

Cartilles de racionament

Camps de concentració

Estraperlo

Linea del temps de la guerra civilla guerra civil i la post guerra

1936-47

1935

1939

Estraperlo Quan parlem de l'estraperlo parlem un sinònim de contraban al mercat negre. Com en finalitzar la guerra n'hi havia MOLTA, hi havia falta d'aliments. La gent es moria de gana. A Europa el mercat era gestionat per l'estat, i Espanya no era menys. La gent, millor dit els contrabandistes, aprofitant aquesta situació de misèria i d'escassetat de matèria primera van obtenir aquelles matèries de manera relativament fàcil per després vendre-ho molt més car. Cal aclarir que la fam només va afectar el bàndol perdedor. Per tant, els estraperlistes majoritàriament serà gent afí a la dictadura. No obstant també hi haurà alguns desesperats que per guanyar-se la vida també en faran contrabanda de matèries primeres per subsistir. Aquests últims ho havien de fer clandestinament perquè sinó els multaven o denunciaven. Les dones van tindre un paper fonamental, aquestes s'encarregaven de cosir departaments en les vestimentes per així fer-ho d'una manera més clandestina. 1

Cartilles de racionament Les cartilles de racionament, com el seu nom indica són cartilles que permeten racionar alguna cosa. En aquest cas són productes com menjar, o necessitats per subsistir. Això feia que Franco controlés el que és menjar. Com sempre hi havia desigualtat, en aquest cas ho podem veure en el fet que hi havia tres tipus de cartilles hi havia de primera, segona i tercera categoria. "Los hombres adultos podían acceder al 100% de los alimentos -variando según el trabajo-, mientras que las mujeres adultas y los mayores de 60 años recibían el 80% de la ración anterior. Los menores de 14 años, un 60%." El que significa per a un país tindre cartilles de racionament és que probablement aquell territori presenta escassetat de recursos i béns limitats. 1 2

Camps de concentració franquistes http://www.loscamposdeconcentraciondefranco.es/ Es calcula que aproximadament va haver-hi 303 camps de concentració franquistes. S'estima que molt més de mig milió de persones van anar. És difícil parlar de números sobre aquest tema, ja que és impossible documentar totes les morts, ja que no hi havia una registració d'aquestes, però s'extreuen els números que es creuen més apropiats a l'exactitud. Com acostuma a ser, en aquest cas també és difícil concretar una xifra, perquè no hi ha constància de totes aquelles persones perseguides, executades, exiliades, assassinades, etc. Però podem parlar d'entre 700.000 i un milió. 1