QUARESMA FECIB 23-24

Cuida

Cuida

tat

Cuida

2

3

1

5

2

3

4

1

2

3

5

1

2

3

5

1

2

3

4

espais

d’espirit

ualitat

els moments i

ocions

em

ves

te

les

i

cos

teu

el

e

c

soci

Cuida

la

Cuida

l'alegria

i la comunitat

teu

el

entorn

DIMECRES DE CENDRA

1

4

5

4

DL-DM-DCSANT

Dimecres de Cendra

REFLEXIÓ

Paraula de Déu

De l'Evangeli de Mateu (22, 34-40) Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta. -Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? Jesús li digué: -Estima el Senvor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

Dimecres de Cendra

Celebració

Paraula de Déu

Godly Play

Dimecres de Cendra

REFLEXIÓ

L'experiència de sentir-nos estimat és una de les més maques que podémoste viure, sobretot quan aquest amor es sent de forma incondicional i supera totes les limitacions i mancances que tenim. Els cristians, sabem que tenim un manament que destaca sobre els altres: "Estima a Déu sobre totes les coses, i als altres com a tu mateix." (Mt 22). És una norma exigent, difícil, que ens obliga a sortir de nosaltres mateixos, de les nostres preocupacions, per aproximar-nos als altres desinteressadament i sense condicions. A través del compliment d'aquest manament és com nosaltres mateixos ens podem convertir en Bona Notícia pels altres, en constructors del Regne aquí i ara des de la nostra manera de ser i de fer. És a dir, no hem de viure el "manament de l'amor" com una obligació sinó amb alegria, amb esperança i ilslusió. Només si ens hem sentit estimats podrem fer viure als altres que Déu els estima com són. En aquest Temps de Quaresma us convidam a fer un camí individual i alhora comunitari entorn de dues preguntes: Et sents estimats per Déu? Vius l'amor als altres com un reflex de l'amor que rebs de Déu?

Pregària

Lectura: Evangeli de Mateu (6, 5-15)

DEFINICIÓ: Oració amb què es demana a Déu o a un sant la concessió d'una gràcia.

De l'Evangeli de Mateu:»Quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a l’habitació més retirada, tanca-t'hi i prega al teu Pare-Déu, present en els llocs més amagats, i el teu Pare-Déu, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà. »Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els que pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare-Déu de què teniu necessitat abans que li ho demaneu. »Vosaltres, pregueu així: Pare nostre que esteu en el cel, sigui santifica el vostre nom, vingui a nosaltres el vostre Regne, que es faci la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui i perdona les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors. No permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans allibereu-nos de qualsevol mal.

REFLEXIÓ

REFLEXIÓ:

Davant la petició dels seus deixebles que els ensenyés a resar, Jesús va voler fer-los un regal. Els va dir: “Vosaltres pregueu així”: “Pare nostre que esteu en el cel”. És el moment en el qual el saludem. Amb confiança li diem Pare i ens posem davant seu. Quina sort tenim de ser part de la seva gran família! Ens reconeixem tots fills seus i, per tant, germans. “Sigui santificat el vostre nom”. Li diem que tots volem beneir el seu nom. Volem que el seu nom sigui respectat i honorat cada dia. “Vingui a nosaltres el vostre Regne”. Un regne que és aquí a la terra. El que Jesús ens mostra en les paràboles. Un regne de justícia i veritat. Un regne en el qual hi ha lloc per a tothom. “Es faci la vostra voluntat així a la terra com es fa en el cel”. Aquest fragment ens recorda també el moment en el qual Jesús, després de l’Últim Sopar, i sabent el que passaria, se’n va a resar a la muntanya de les Oliveres i demana a Déu que es faci la seva voluntat i no la seva pròpia. “El nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor el dia d’avui”. L’aliment que ens fa estar vius cada dia i el que ens ajuda a ser creients. Pa per a tothom. “Perdona les nostres ofenses així com nosaltres perdonem els nostres deutors”. És el moment en el qual demanem perdó perquè Déu sempre ens vol perdonar, però, per a això, necessitem penedir-nos. Demanem que ens ajudi a saber perdonar qui ens fa mal. Perdonar ens permet seguir endavant. “No permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal”. És l’hora de demanar al Pare que ens doni la seva força per seguir-lo cada dia. Ens convida a no allunyar-nos d’Ell, a ser dels seus a cada moment. Sabeu com acaba aquesta oració? Amb una paraula que ve de l’hebreu. “Amén”, que significa “Que sigui així”. Que es compleixi tot el que hem dit en l’oració del Parenostre.

Perdó

Video: El valor del perdó i l'acceptació

DEFINICIÓ: Acció i resultat d'alliberar una persona d'un deute, un càstig o una obligació.

Caritat

Imatge: EI-EP ESO

DEFINICIÓ: Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a nosaltres mateixos i el proïsme per l’amor de Déu

Què us fa pensar aquesta imatge?

Què us fa pensar aquesta imatge?

Veritat

Acció:EI EP ESO

DEF: Conformitat d’allò que hom pensa, que hom expressa, amb la realitat.

Feim un cercle i demanam als nostres alumnes: Quan és que heu dit qualque mentida?Després de parlar de les mentides que han pogut dir, és el moment de demanar perdó. Els alumnes faran un dibuix per demanar perdó amb l’acció correcta.

Cada alumne agafa un bolígraf i un full on ha d’escriure una mentida que hagi dit o fet les darreres setmanes. Una vegada escrita es posarà en comú contestant a les següents preguntes: Per què has dit o fet aquesta mentida? De què ha servit? Què has aconseguit? Ho tornaries a fer o dir?

Reflexionem i dialoguem sobre les mentides que diuen a les famílies, als professors o als amics. Parlem sobre les conseqüències que tenen aquestes accions a partir de les preguntes: Per què has dit o fet aquesta mentida? De què ha servit? Què has aconseguit? Ho tornaries a fer o dir? Quines conseqüències has tingut? Podries haver-ho evitat?

Pregària

DEFINICIÓ: Oració amb què es demana a Déu o a un sant la concessió d'una gràcia.

Video: Per què pregar?EI-EP ESO

Podem iniciar la pregària amb la lectura d’aquest text que ens recorda que la pregària és també un acte d’amor, un acte en el que estimem i ens sentim estimats. Per cloure la pregària es podria cantar la cançó “Jesús t’estima” (KAIROI). Em preguntes: per què pregar? Et responc: per viure. Sí, per viure veritablement, cal pregar. Perquè viure és estimar i una vida sense amor no és vida. És solitud buida, és presó i tristesa. Viu veritablement tan sols qui estima: i estima tan sols qui se sent estimat, tocat i transformat per l’amor. Com la planta que no fa florir el seu fruit si no li arriben els raigs del sol, així el cor humà no s’obre a la vida veritable i plena si no és tocat per l’amor. Ara, l’amor neix de la trobada i viu de la trobada amb l’amor de Déu, el més gran i autèntic de tots els amors possibles, un amor que va més enllà de qualsevol definició nostra i de totes les nostres possibilitats. Pregant, ens deixem estimar per Déu i naixem a l’amor, sempre de nou. Per això, qui prega sempre viu. + Bruno Forte Arquebisbe metropolità de Chieti-Vasto

Podem iniciar la pregària amb la lectura d’aquest text que ens recorda que la pregària és també un acte d’amor, un acte en el que estimem i ens sentim estimats. Per cloure la pregària podem recitar o cantar junts la cançó “The Time Has Come” (Hillsong United). Em preguntes: per què pregar? Et responc: per viure. Sí, per viure veritablement, cal pregar. Perquè viure és estimar i una vida sense amor no és vida. És solitud buida, és presó i tristesa. Viu veritablement tan sols qui estima: i estima tan sols qui se sent estimat, tocat i transformat per l’amor. Com la planta que no fa florir el seu fruit si no li arriben els raigs del sol, així el cor humà no s’obre a la vida veritable i plena si no és tocat per l’amor. Ara, l’amor neix de la trobada i viu de la trobada amb l’amor de Déu, el més gran i autèntic de tots els amors possibles, un amor que va més enllà de qualsevol definició nostra i de totes les nostres possibilitats. Pregant, ens deixem estimar per Déu i naixem a l’amor, sempre de nou. Per això, qui prega sempre viu. + Bruno Forte Arquebisbe metropolità de Chieti-Vasto

Fe

DEFINICIÓ: Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència.

Lectura: Evangeli de Lluc (11,33-36)

De l'Evangeli de Lluc:

S'anava reunint encara més gent, i Jesús començà a dir: »Quan algú encén una llàntia, no la posa en un lloc amagat o sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror. El llum del cos és l'ull. Quan el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, el teu cos quedarà a les fosques. Mira, doncs, que allò que en tu ha de ser llum no sigui foscor. Perquè, si tot el teu cos està il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serà tot ell tan resplendent com quan una llàntia t'il·lumina amb la seva claror.

REFLEXIÓ

Reflexió:

Imagina que ets dins una habitació fosca, sense finestres ni llums. Com et sentiries? Segurament una mica espantat i perdut, veritat? Ara, què passaria si algú encengués una llanterna en aquesta habitació? Tot seria més fàcil de veure! Podries moure't amb seguretat i trobar el que necessites. A la Bíblia, Jesús ens diu que els nostres ulls són com a finestres, i si els nostres ulls estan plens de llum, llavors tot el nostre cos estarà ple de llum també.També ens parla de la importància de cuidar aquesta llum. Ens diu que no hem de deixar que les foscors (com l'enveja, la mentida o la tristesa) omplin en els nostres cors. Si ho fem, la llum es va apagant. Així que recorda, tracta de viure com amb els ulls ben oberts deixant que la llum entri al teu cor, com Jesús ens va ensenyar. D'aquesta manera, la teva vida estarà plena de llum, i podràs compartir aquesta llum amb els altres també!

Esperança

DEFINICIÓ: Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica.

Video: Color esperanza

Salut

DEFINICIÓ: Estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves funcions.

Acció:

Seu amb l’esquena ben recta, sentint-te còmode però despert. Respira profundament pel nas i tanca els ulls uns instants.Quan et sentis serè escolta Jesús dins teu, parla amb Ell.Jesús, ajuda’m a ser amable amb els altres; siguin germans, amics, familiars o coneguts.A vegades les persones que tenim més a prop són les que tractem amb menys cura, i això no és just. Tots necessitem de les paraules dolces i amables, dels somriures sincers i de les reconfortants abraçades. Agraesc la teva ajuda i em compromet a fer-ho.

Compromís

DEFINICIÓ: Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, un benefici acceptat, etc.

Lectura: Mateu 25, 34-40

De l'Evangeli de Mateu:Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: -Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Llavors els justos li respondran: -Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà: -Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

REFLEXIÓ

Reflexió:

Imagina que un dia estàs jugant al parc amb els teus amics. De sobte, veus a algú tot sol a un banc, i que sembla estar trist. Què faries tu? Tal vegada podries acostar-te a n'aquesta persona i dir-li hola, o convidar-la a jugar amb tu i els teus amics. Això seria molt amable per la teva part! A la Bíblia, Jesús diu que quan ajudem a algú que està famolenc, assedegat, sol, malalt o sense llar, en realitat estem ajudant-lo a ell. No és això increïble? Però, què significa això? Significa que cada vegada que fem una cosa bona per algú, com compartir el nostre menjar, donar un tassó d'aigua, ser amables amb algú que està sol, visitar a algú que està malalt o ajudar a algú que no té casa, estem ajudant a fer realitat el somni que Jesús tenia per al nostre món. A vegades, només es necessita un somriure amable o unes paraules amigables per a fer feliç a algú. Així que, la pròxima vegada que vegis a algú que necessita ajuda, recorda el que Jesús va dir!

Convivència

DEFINICIÓ: Acció de conviure. Viure plegats.

Video: Conviure

Empatia

DEFINICIÓ: Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona.

Acció:EI EP ESO

La teranyina És una dinàmica que s'empra per conèixer noves persones mitjançant l'ús d'un fil per teixir. - Cada nen haurà de presentar-se i manifestar què li agrada fer i en acabar haurà de passar el fil a un altre perquè continuï; la teranyina que es formi els representarà com a grup. És un joc d'empatia que segur ja heu utilitzat. Malgrat que penseu que el grup ja es coneix prou, anar recordant qui és cada un més enllà del seu nom promou la companyonia i les relacions interpersonals, alhora que ens fa descobrir noves facetes dels companys!

Llançant la pilota És un joc per treballar l'empatia, els nens se situen en cercle; poden estar asseguts a terra o en una cadira. Qui dirigeix ​​el joc comença llançant una pilota a algun d'ells. Qui l'agafi haurà d'explicar alguna cosa d'ell mateix; una cosa que li agradi, una cosa que li preocupi, alguna pregunta que tingui, alguna vivència... I quan llanci la pilota, a l'atzar, el company que la rebi li haurà de contestar amb una resposta, un comentari, una vivència similar, un feedback sobre el que s'ha explicat... És un joc força lliure i que es pot adaptar. Malgrat que penseu que el grup ja es coneix prou, anar recordant qui és cada un més enllà del seu nom promou la companyonia i les relacions interpersonals, alhora que ens fa descobrir noves facetes dels companys!

La caixa dels sentiments La dinàmica consisteix en que cada un ha d'escriure en un paper alguna cosa que els molesta, una queixa o una inquietud que hagi pogut sentir al llarg de la setmana, durant el darrer mes o simplement un dia. Després, es mesclaran tots els papers, cada alumne en traurà un aleatòriament i el llegirà en veu alta, i mirarà de donar una possible solució al problema, molèstia o sentiment.

Compartir

DEFINICIÓ: Fer servir o tenir una cosa en comú amb altres persones.

Imatge: EI-EP ESO

Què us fa pensar aquesta imatge?

Què us fa pensar aquesta imatge?

Pregària

Godly Play: Les 10 millors maneres de viure

DEFINICIÓ: Oració amb què es demana a Déu o a un sant la concessió d'una gràcia.

Justícia

Lectura: Mateu 6, 1-4

DEFINICIÓ: Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat

De l'Evangeli de Mateu:»Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

REFLEXIÓ

Reflexió:

Imagina que ets un superheroi secret, com Batman o Superman, però encara millor! Tens superpoders increïbles per a ajudar a la gent, però ningú sap qui ets realment. Què faries amb els teus superpoders? Un dia, veus a algú que necessita ajuda. Tal vegada és un amic que ha perdut la seva joguina preferida o un veí que està trist. Tens el poder de fer-los sentir millor... ho faries en secret o voldries que tots sabessin que vas ser tu? A la Bíblia, Jesús ens ensenya que quan fem una cosa bona per algú, no necessitem que tots sàpiguen que hem estat nosaltres. És com si tinguéssim una identitat secreta, que ens ajuda a no tornar "creguts" i egoistes. És molt emocionant ajudar els altres i no deixar mai la humilitat! Així que la pròxima vegada que vegis a algú que necessita ajuda, imagina que ets aquest superheroi secret. Fes una cosa bona per aquesta persona sense esperar res a canvi, ni tan sols un agraïment! Perquè tu saps que l'important és ajudar de veritat, no rebre aplaudiments!

Vida

DEFINICIÓ: Període de temps que hi ha des del moment de néixer fins al moment de morir.

Madre tierra - Chayanne

Ecologia

DEFINICIÓ: Estudi del desenvolupament i organització de les relacions funcionals de la comunitat humana en el procés d'adaptació del medi.

Acció:

(Adapteu l'activitat a cada etapa (EP, EI o ESO):Sembram una llavor seguint la metodologia típica del cotó, els llegums i el pot de iogurt.Aprofitem aquesta acció per començar a introduir el Misteri de Jesús parlant de què quan llavor germini, deixarà de ser llavor. Necessitem que la llavor mori per aconseguir que neixi la planta.Amb els més grans feu la comparació amb el que va succeir a Jesús. De la seva mort a la Creu, en neix la comunitat que es reunirà entorn d'aquest mateix simbol, l'Església.

Respecte

DEFINICIÓ: Reconeixement i consideració del valor d'una persona o d'una cosa.

Imatge: EI-EP ESO

Què us fa pensar aquesta imatge?

Què us fa pensar aquesta imatge?

Què us fa pensar aquesta imatge?

Pregària

DEFINICIÓ: La dansa contemplativa és una forma d'oració per a expressar amb el moviment del cos la Presència de Déu.

Dansa Contemplativa de la Llavor

La música i l'exemple aquí:

Bondat

DEFINICIÓ: Qualitat de qui és bo per a altre,que és inclinat a fer bé.

Lectura: Carta de Sant Pau als cristians de Roma 12,9-10.14.16-17.21

De la carta de Sant Pau als cristians de Romans:Germans,Fugiu del mal, abraceu-vos al bé.Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres.Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Viviu d'acord els uns amb els altres. No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé.

REFLEXIÓ

Reflexió:

Imagina que ets un constructor de castells de sorra a la platja. Tens un munt d'amics, cadascun construint el seu propi castell. Però en lloc de competir per a veure qui fa el castell més gran o bonic, tots decideixen treballar junts. Què creus que passaria? Sant Pau ens diu a la Bíblia que així és com hauríem de ser amb els nostres amics i amb totes les persones. Ell diu que hem de tractar als altres com si fossin els nostres amics. Saps per què? Perquè quan tractem als altres amb amabilitat, construïm un món més bell i feliç. A vegades, pot ser difícil ser amable, especialment quan algú ens tracta malament. Però recordeu que hem de tractar de fer les paus i ser amables fins i tot amb aquells que ens tracten malament. És com si estiguéssim construint un fort castell d'amistat que ningú pugui destruir. Per tant, recorda que ets un constructor de castells d'amistat. Tracta als altres amb amabilitat, comparteix i ajuda a aquells que ho necessitin. Veuràs com el teu món s'omple de somriures i alegria!

Alegria

Himne de l'Alegria de Miguel Ríos (versió en català)

DEFINICIÓ: Sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció d’ànima i es manifesta amb signes exteriors.

Amor

Acció:EI EP ESO

DEFINICIÓ: Afecte intens que se sent per una persona, un animal, una cosa o una idea.

És començarà l'activitat fent un cercle, el cercle segur de la confiança, en ell hi podrem expressar els nostres sentiments des de les preguntes:Com ens trobam? Què sentim? Com estam? Després d'haver escoltat als companys, agraïrem molt la confiança que hem tingut els uns amb els altres i finalitzarem l'activitat fent-nos una abraçada els uns als altres.

És començarà l'activitat fent un cercle, el cercle segur de la confiança, en ell hi podrem expressar els nostres sentiments demanant-nos com està anant la setmana. Com ens trobam? Què sentim? Com estam? Escoltarem als nostres companys i ens preocuparem per les seves inquietuds i problemes, agraïrem molt la confiança que hem tingut els uns amb els altres i finalitzarem l'activitat aportant un missatge positiu als membres de la classe.

Reflexionam sobre la comunicació que hi ha a casa amb tots els membres de la nostra família. Quan ha estat el darrer cop que has dit a algú de la teva família/pares que l'estimes?Finalitzam l'activitat pensant amb la importància que té el sentir-se integrat i estimat a casa.

Pau

Imatge:EI-EP EP-ESO

DEFINICIÓ: Estat de tranquil•litat o quietud que sent una persona.

Què us fa pensar aquesta imatge?

Què us fa pensar aquesta imatge?

Pregària

DEFINICIÓ: Oració amb què es demana a Déu o a un sant la concessió d'una gràcia.

Godly Play: Rostres de la Pasqua

Aquells que encara no emprau la metodologia, teniu un video a la pàgina següent.

Dilluns

Dimarts

Dimecres

REFLEXIÓ

De l'Evangeli de Marc (14, 12-16.22-26):

El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: - On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: - Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. [...] Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: - Preneu: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: - Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Reflexió:

I ara posem-nos en la pell d'un jove jueu de l'època de Jesús... (Dolores Aleixandre, rscj. Relatos de la mesa compartida, CCS, Madrid 1999, pp. 27-32) Per què aquesta nit no és igual a les altres nits?A totes les famílies jueves era el més petit de la casa el que feia aquesta pregunta abans de començar el sopar de Pasqua. Jo esperava tot l'any amb impaciència al fet que arribés aquell dia fascinant, el més important del nostre poble, en el qual cada família reunida celebrava amb solemnitat la memòria de la sortida dels nostres pares de l'esclavitud d'Egipte.Uns dies abans, el meu pare solia portar-me amb ell al mercat per a comprar el me/be: havia de ser mascle, d'un any i sense cap defecte, i quan el triàvem i el portàvem a casa jo m'encarregava de donar-li menjar fins que arribava el dia de sacrificar-lo. Llavors començaven les meves súpliques i les meves protestes, perquè m'havia encapritxat amb ell i no volia que el matessin; per això marxava a jugar lluny de casa, o em tapava les oïdes per a no sentir els seus bels.

Reflexió:

De totes maneres, quan arribava el moment del sopar pasqual, jo m'oblidava de les meves protestes i de les meves llàgrimes, perquè aquell me/be que la meva mare havia preparat amb herbes aromàtiques i enciams amargs, ens convocava a tots entorn d'una taula en la qual tot era festa i alegria. Després de les oracions, els salms, les benediccions i el circular solemne de la copa, començava el banquet; menjàvem fins a sadollar-nos entre riures, acudits i, finalment, cançons i endevinalles destinades als nens.Quan vaig començar a assistir a la sinagoga, em va impressionar molt escoltar una lectura, presa del rotllo del profeta Isaïes, en la qual es parlava d'un servidor misteriós del Senyor que "era portat a l'escorxador com un me/be i emmudia mentre el tonien"(Is 53,7). I també un altre del profeta Jeremies, queixant-se de ser com un me/be submís camí del sacrifici (Jer 11,1).Un dia en què jo havia pujat a Jerusalem, em van dir que havia vingut a batejar-se des de Galilea un tal Jesús, parent de Joan, i que aquest estava commocionat per la trobada. L'endemà, estant jo al costat de Joan, fill de Zebedeu, que era també deixeble del Baptista, vam veure que el nostre mestre es posava en peus, mirant cap al camí que passava al costat del riu i deia dirigint-se a nosaltres i assenyalant amb el dit a algú que s'allunyava: "Mireu l'Anyell de Déu...".

Reflexió:

Era tan estrany en ell aquell to de profunda commoció, que Joan i jo ens aixecarem plens de curiositat per a veure l'aspecte d'aquell home que tant impressionava al nostre mestre. Miràrem a Joan i vam veure que amb els ulls aprovava la nostra decisió d'anar darrere d'aquell home per a conèixer-lo.Ens posarem en camí creient que no s'adonaria que li seguíem, però, de sobte, es girà i ens va mirar de cara. També nosaltres ens vam detenir amb timidesa i sorpresa. Ens demanà: - A qui cerqueu?No vam saber contestar, i jo vaig tractar de desviar la pregunta: - Mestre, on vius?Ell respongué: - Veniu i ho veureu.Anàrem amb ell fins a casa seva, era d'una senzillesa extrema. Ell mateix ens va preparar el sopar.Durant la llarga sobretaula, vaig tenir la sensació que l'home posseïa una estranya força d'atracció capaç de reunir-nos entorn d'ell, com ho fèiem entorn del me/be que ens congregava cada nit de Pasqua amb les nostres famílies.

Feim PA per PARTIR, REPARTIR i COMPARTIR!

Passió, mort i resurrecció de Jesús al cinema!

A ESO recomanem veure La Pasión de Cristo de Mel Gibson