Want to make creations as awesome as this one?

More creations to inspire you

TEN WAYS TO SAVE WATER

Horizontal infographics

NORMANDY 1944

Horizontal infographics

LIZZO

Horizontal infographics

BEYONCÉ

Horizontal infographics

ONE MINUTE ON THE INTERNET

Horizontal infographics

SITTING BULL

Horizontal infographics

Transcript

INSTANTÀNIES D'ULTRAMAR

EL FONS GRÀFIC DE LA CASA D'AMÈRICA DE BARCELONA

HISTÒRIA DE LA CASA D'AMÈRICA DE BARCELONA

El dos d'abril de l'any 1911, naixia la Casa d’Amèrica de Barcelona, una important associació privada, vinculada a la Lliga Regionalista, encarregada de difondre la realitat econòmica catalana a Amèrica i, alhora, les possibilitats d'inversió que oferia el continent americà per als capitals catalans. Agrupava un gran nombre d'empresaris i empreses rellevants així com entitats creades per l'emigració espanyola a ultramar, com la Casa de Galícia de Montevideo, el Casino Español de México i gran part de les càmeres de comerç espanyoles iberoamericanes.

L'any 1927, sota la influència de Francesc Cambó, va assumir la denominació d'Institut d'Economia Americana (IDEA) i es va crear l'Arxiu General d'Economia, que aplegà material per a l'estudi i la investigació econòmica amb l'objectiu de fomentar les relacions comercials amb els països llatinoamericans. La institució desplegà una enorme activitat fins a les acaballes de la Guerra Civil espanyola. A finals dels anys 40 va reiniciar les seves activitats, però mai va recuperar l'esplendor dels anys passats. La seva història continua fins a l'any 1981, quan, mantenint la seva personalitat jurídica, s'integra a l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana.

Saló de l'edifici de la Casa d'Amèrica de Barcelona ( CA-AG 1/1 (16) )

Portal de l'edifici de la Casa d'Amèrica de Barcelona ( CA-AG 1 / 1 (2) )

Sabies què...? La Casa d'Amèrica editava nombroses publicacions de caràcter econòmic com ara el Boletin de Información Americana què pots trobar a la nostra Biblioteca.

Sabies què...? L'any 2005 Catalunya recupera la tradició americanista a través de l'actual Casa Amèrica Catalunya que pretén convertir-se en un pont de diàleg i col·laboració entre la societat iberoamericana i la catalana.

EL FONS DE LA CASA D'AMÈRICA

De resultes de la seva activitat, la institució va anar generant un arxiu documental i bibliogràfic molt destacat de caràcter marcadament econòmic, i que avui és essencial per a comprendre com van ser les relacions entre Catalunya i Amèrica en un període crucial que va des de la pèrdua de les darreres colònies de Cuba i Puerto Rico, el 1898, fins a i l'inici de la dictadura franquista.Aquest magnífic fons documental consta d'uns 32.000 títols de monografies, 1.000 títols de publicacions periòdiques, unes 800 capses amb retalls de premsa i l'arxiu de la institució.

La col·lecció fou donada a la Fundació Figueras l'any 1982, i juntament amb la resta de la biblioteca d’aquesta institució va passar a formar part del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a partir de l’any 1994. Avui, la totalitat del fons està catalogat en fitxers manuals i és consultable al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa, on s’acabà redirigint donada la seva tipologia. Tanmateix, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, custodia l’Arxiu Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona, un patrimoni fotogràfic únic de l’Amèrica de principis del segle XX i que us proposem descobrir en aquesta exposició virtual.

Per a més informació sobre el fons i la història de l’americanisme a Catalunya us proposem la lectura de l’obra “El Archivo documental del americanismo catalán una historia centenaria para la Casa de América (1909-1968)” de Gabriela Dalla Corte-Caballero.

L'EXPOSICIÓ

Des d'Alaska fins a Terra del Foc, Amèrica és un continent ple d'encants, història i persones emocionants. En aquesta exposició us convidem a descobrir-les a través d'un recull d'instantànies procedents del Fons Gràfic de la Casa d'Amèrica de Barcelona.

Clica a sobre dels punts vermells per accedir a la galeria d’imatges de cada país.

ESTATS UNITS

INFORMACIÓ

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Governador dels indis "Passamaquoddy" de Maine amb els seus fills ( CA-AG 2 / 1 (17) )

Els indis iroquesos dediquen el lloc "Adirondack" a la tribu ( CA-AG 2 / 1 (18) )

Belleses indies a la dedicació del lloc "Adirondack" a la tribu iroquesa ( CA-AG 2 / 1 (21) )

Els cabdills iroquesos visiten la pedra sagrada de les Oneides ( CA-AG 2 / 1 (20))

ESTATS UNITS Els Estats Units d'Amèrica es presentaven a inicis del segle XX com la gran potència política i econòmica del seu continent i a poc a poc també del món sencer. Aquesta gran importància es fa evident al Fons Gràfic de la Casa d'Amèrica que en conserva moltíssimes mostres ben diferents. A tall d'exemple n'hem recollit unes quantes que hem organitzat en quatre seccions:• Nadius americans, vistos amb exotisme en actes especials.• El bullici de les ciutats. Detroit i la seu de la General Motors, Cincinnati, Boston i la seva Cambra de Comerç, o una Nova York que ja deixa veure els seus primers gratacels i un Times Square sense grans pantalles.• Una indústria potent, com demostren l'extensió del ferrocarril, l'automòbil o la mineria.• Un recull de curiositats, com la casa de la famosa Pola Negri a Hollywood, la pesca del salmó a Alaska o l'abans i el després del tall d'un arbre.

Estats Units pàgina 2

ESTATS UNITS

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Estats Units pàgina 1

Vista de "Times Square" (Nova York) ( CA-AG 2 / 1 (71) )

Vista d'edificis de Nova York ( CA-AG 2 / 1 (70) )

Centre de Cincinnati ( CA-AG 2 / 1 (9) )

Edifici de la Càmara de Comerç de Boston ( CA-AG 2 / 1 (24) )

Centre de Detroit ( CA-AG 2 / 1 (28) )

Estats Units pàgina 3

Vista de l'edifici de "General Motors" de Detroit ( CA-AG 2 / 1 (31) )

ESTATS UNITS

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Estats Units pàgina 2

Camió "Chevrolet" utilitzat pel servei de correus d'Estats Units ( CA-AG 2 / 1 (91) ) -

Preparació de locomotores elèctriques per ser enviades, Pittsburgh ( CA-AG 2 / 1 (118) )

Mineria de fosfat ( CA-AG 2 / 1 (55) )

Ferrocarril en el seu pas per les Muntanyes Rocalloses ( CA-AG 2 / 1 (82) )

Estats Units pàgina 4

Dues imatges de l'estació "Grand Central Terminal" de Nova York ( CA-AG 2 / 1 (66) )

ESTATS UNITS

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Estats Units pàgina 3

Caiguda d'un arbre gegant ( CA-AG 2 / 1 (104) )

Tall d'un arbre gegant a Oregon ( CA-AG 2 / 1 (103) )

Escena després de la pesca del salmó i l'halibut a Anchorage (Alaska) ( CA-AG 2 / 1 (36) )

Pola Negri a l'entrada de la seva casa a Hollywood ( CA-AG 2 / 1 (11) )

MÈXIC

INFORMACIÓ

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Tehuana portant aigua ( CA-AG 3 / 4 (46) )

Vestit de ball tehuana ( CA-AG 3 / 4 (45) )

Vestit de plaça ( CA-AG 3 / 4 (47) )

Tehuana vestida de núvia ( CA-AG 3 / 4 (49) )

MÈXIC El Mèxic de principis del segle XX mostrava molt interès a recuperar aspectes del món prehispànic que contribuïssin a la construcció de la seva identitat nacional, en conseqüència els treballs arqueològics en les antigues ciutats deixaren al descobert temples a través dels quals descobrir la visió del món dels seus avantpassats. Per altra banda, us mostrem també aquesta selecció d'imatges de nenes indígenes vestides per diferents situacions de la vida quotidiana.

Mèxic pàgina 2

MÈXIC

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Mèxic pàgina 1

Temple de les Tortugues, vista des del patí del Quadrangle de les Monges, ciutat maia d' Uxmal, Yucatan ( CA-AG 3 / 4 (2) )

Casa del Gobernador, ciutat maia d' Uxmal. Lloc arqueològic, Yucatán ( CA-AG 3 / 4 (3) )

Quadrangle de les Monges, ciutat maia d' Uxmal, Yucantan ( CA-AG 3 / 4 (4) )

Quadrangle de les Monges, ciutat maia d' Uxmal, Yucantan ( CA-AG 3 / 4 (5) )

PANAMÀ

INFORMACIÓ

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Grua flotant del Canal de Panamà que passa per Miraflores ( CA-AG 3 / 1 (19) )

Terminal del Pacífic, Canal de Panamà ( CA-AG 3 / 1 (60) )

Creuer militar britànic, H.M.S. Renown, al Paso de la Cucaracha, Corte Culebra, Canal de Panamà ( CA-AG 3 / 1 ( 40) )

Vaixell de vapor, "Eten", passant pel Canal de Panamà camí a New York ( CA-AG 3 / 1 (49) )

PANAMÀ En una mentalitat economicista com la dels membres de la Casa d'Amèrica de Barcelona de principis del segle XX, Panamà es presenta com a sinònim del seu famós Canal. L'obertura a vies més ràpides de comerç transoceànic, fou una realitat el 1914 i aquí podem veure la seva activitat i funcionament en diferents parts del recorregut. Sens dubte un prodigi del seu temps que despertà l'atenció dels americanistes catalans.

Port de Baldoa, Canal de Panamà ( CA-AG 3 / 1 (50) )

Entrada atlàntica al Canal de Panamà ( CA-AG 3 / 1 (48) )

VENEÇUELA

INFORMACIÓ

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Monument de Carabobo.- Al·legoria de Veneçuela ( CA-AG 7 / 195 )

Power House. Engines & Generators ( CA-AG 4 / 1 (25) )

Vagó d'un tren de La Guaira i Caracas ( CA-AG 4 / 1 (29) )

VENEÇUELA De Veneçuela les mostres fotogràfiques són menys nombroses però de gran valor simbòlic. Resulta curiós trobar un monument dedicat a Cristòfor Colom i un altre fent al·legoria de la Nació Veneçolana, per bé que, en aquella època les opinions sobre el passat colonial era força diferents de les actuals. Altrament, els comerciants i empresaris catalans també se centraren en les oportunitats que podien oferir la indústria i el ferrocarril del país, però no un de qualsevol, sinó la línia Caracas- La Guaira, aquella que connectava la capital del país amb el seu port més important, present de nou, per tant, la mentalitat economicista, en aquest cas enfocada a les exportacions.

Monument a Colom. Caracas, Veneçuela ( CA-AG 3 / 5 (4) )

BRASIL

INFORMACIÓ

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Port i zona comercial de Rio de Janeiro ( CA-AG 2 / 2 (27) )

Façana de l'Hotel Quitandinha de Petropolis ( CA-AG 2 / 2 (9) )

Imatge dels treballadors d'un restaurant ( CA-AG 2 / 2 (10) )

Vista del conjunt del parc industrial "Volta Redonda" ( CA-AG 2 / 2 (11) )

Vista des del Corcovado ( CA-AG 2 / 2 (18) )

Brasil pàgina 2

Torna al mapa

BRASIL El turisme, sobretot per les elits, va començar a ser una activitat econòmicament molt potent de la que no va estar-se de participar els països americans. Un hotel, l'espectacular bellesa de Rio de Janeiro des del Crist Redemptor o les platges de Copacabana es barregen en aquesta exposició amb més mostres industrials, com no podria esperar-se d'una altra manera per un Estat tan influent com el brasiler, i una simpàtica fotografia de família dels treballadors d'un restaurant que ens fa preguntar que haurà estat d'ells, i quines històries amagarien els seus testimonis.

BRASIL

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Brasil pàgina 1

Escena del parc industrial "Volta Redonda" ( CA-AG 2 / 2 (14) )

Platja de Copacabana ( CA-AG 2 / 2 (23) )

Monument del Cristo Redentor a la muntanya del Corcovado, la cala i el barri de Botafogo i la badia "Pao de Açucar" ( CA-AG 2 / 2 (24) )

La badia de "Pao de Açucar" vista des del mar ( CA-AG 2 / 2 (26) )

Torna al mapa

PARAGUAI

INFORMACIÓ

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Senyor mostrant fibra ( CA-AG 3 / 3 (4) )

Paraguai: Tribut espiritual a dos mil·lennis de cristianisme ( CA-AG 8 / 2 (5) )

PARAGUAI La seva condició de país sense sortida al mar, fa del Paraguai una terra enigmàtica, quasi desconeguda, de la qual, van arribar poques fotografies. Hem destacat algunes molt curioses com ara un cartell promocionant el país sota la premissa “dos mil·lennis de cristianisme”, una quinta a Asunción o la increïble llargada d’unes fibres.

Casa Quinta del Sr. Diego Martínez. Casa Enrique Martínez, arquitectes Enrique Clari Hnos, Asunción de Paraguay ( CA-AG 3 / 3 (1) )

URUGUAI

INFORMACIÓ

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

URUGUAI Aquesta selecció d’imatges referides a l’atenció i cura dels infants ens ensenyen l’aspecte més social de l’Uruguai de principis del segle XX, alhora que són una bona mostra dels serveis públics d’educació i sanitat que oferia el país. Alhora, mostrem també una oficina d’immigració, que ens parla de la importància d’aquest fenomen a tot el con sud en aquells temps, una màquina de cinema, destacant que els avenços tècnics arribaven al país i diferents imatges de sectors econòmics estratègics d’aquest Estat com ara uns pescadors, una dona treballant a la indústria làctica, o fins i tot, un concurs de vaques!

Nens i nenes a classe de tasques domèstiques a una escola ( CA-AG 2 / 4 (32) )

Sala de maternitat d'un hospital de l'Uruguai ( CA-AG 2 / 4 (15) )

Nens i mestres descansant al pati d'una escola ( CA-AG 2 / 4 (27) )

Brasil pàgina 2

Nens i nenes al menjador de l'escola ( CA-AG 2 / 4 (29) )

Mares i fills en un edifici ( CA-AG 2 / 4 (35) )

URUGUAI

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Oficina d'informació per als migrants al port de Montevideo ( CA-AG 2 / 4 (10) )

Màquina de cinema d' un museu de l'Uruguai ( CA-AG 2 / 4 (41) )

Brasil pàgina 1

Una dona treballa a la fàbrica envasant llet ( CA-AG 2 / 4 (64) )

Uns pescadors recollint el peix de les xarxes ( CA-AG 2 / 4 (85) )

Imatge d' un concurs de vaques ( CA-AG 2 / 4 (148) )

ARGENTINA

INFORMACIÓ

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

Tren de combinació directa a Corrientes ( CA-AG 2 / 3 (13) )

Imatge rural, home i bou ( CA-AG 2 / 3 (20) )

Casa de camp i tarongers a San Roque ( CA-AG 6 / 1 (1.21) )

Ranxo i assecador de tabac ( CA-AG 2 / 3 (5) )

Camp de la Sucesión, a San Roque ( CA-AG 6 / 1 (1.33) )

ARGENTINA Tot i que molts imaginem Argentina pensant en la potència urbana de Buenos Aires, els membres de la Casa d'Amèrica van creure més atractiva d'assenyalar la potencialitat agroramadera que oferien determinades províncies de l'interior del país i sobretot, el tren per connectar aquests recursos amb el port de sortida, ja que no podem oblidar que aquestes finalitats comercials i econòmiques eren les que cercaven principalment.

XILE

INFORMACIÓ

PODEU FER CLIC A LES IMATGES PER VEURE-LES AMPLIADES

Torna al mapa

XILE En aquest darrer apartat veurem des dels cims nevats dels Andes a les poblacions indígenes de Terra del Foc, i entremig d'ambdues, l'Estret de Magallanes creuat en vaixell com també mostrem en una d'aquestes fotografies. Certament, no podríem tancar aquesta exposició d'una millor manera que visitant Xile, i de passada, prendre consciència de com en un país tan extens, hi havia cabuda per un ferrocarril creuant la neu i gent patinant sobre gel, alhora que també per a l'existència de persones caçant com a mode de vida i supervivència.

Tren a Punta Arenas, Xile ( CA-AG 3 / 2 (1) )

La Tierra del Fuego pintoresca: indis Ona caçant guanac ( CA-AG 3 / 2 (5.12) )

Llacuna per a patinar, Cerro de la Cruz. Punta Arenas ( CA-AG 3 / 2 (19) )

Navegant pels Canals de l' Arxipèlag Magallanes ( CA-AG 3 / 2 (29) )

La Tierra del Fuego pintoresca: Indi ona caçant ( CA-AG 3 / 2 (5.13) )

CRAI Biblioteca del Pavelló de la República