Revista Germanor

Germanor

Revista mensual catalana de la col·lectivitat catalana de Xile

Sant Jordi a Xile

1940

1942

Germanor

1939

1941

1943

L'exili català a llatinoamèrica

1946

1951

1960

1945

1948

1955

Revistes d'exili

1944

Title 1

Durant la Guerra Civil, amb l’avenç de les forces del bàndol nacional, bona part de la població civil republicana va veure’s obligada a marxar a l’exili.

El Servei d’Emigració dels Republicans Espanyols (SERE), creat el 1937; i la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) foren institucions reguladores que van posar a disposició dels civils, vaixells dirigits a l’altra banda de l’Atlàntic.

Els principals destins llatinoamericans serien: Mèxic, Xile, República Dominicana i Veneçuela. Les places eren molt limitades, per tant, l’accés quedaria restringit a un grapat d’intel·lectuals, professionals i personalitats republicanes molt destacades.

En el cas xilè, només es va permetre l’arribada d’un vaixell, el ‘Winnipeg’, que portava un total de 2.200 refugiats, entre ells 423 catalans, alguns tan il·lustres com el poeta Joan Oliver (Pere Quart), el periodista Domènec Guansé, l'artista Roser Bru o el pintor Josep Balmes. La seva estada no va estar exempta de polèmica, per la seva marcada vinculació política i la crisi econòmica que patia el país en aquell moment.

Presentava seccions d’actualitat política, cultural, social i artística, alhora que fomentava un programa d’activitats pròpies amb la finalitat de preservar l’esperit de catalanitat a l’exterior.

Malgrat les condicions de desarrelament de la població catalana exiliada, la seva activitat política i cultural a Xile no va deixar d’existir, construint sinèrgies amb aquelles associacions de catalans emigrats en el passat.

És el cas, precisament, de Joan Oliver i Domènec Guansé, directors de la revista Germanor: revista mensual catalana de la col·lectivitat catalana de Xile, publicació editada pel Centre Català de Santiago de Xile des de 1912.

Els seus continguts tenien com a objectiu fonamental mantenir informats i connectats a la seva terra als catalans exiliats.

Sant Jordi a Xile

En el cas de Sant Jordi, l’entusiasme inicial decauria amb el temps, minvant molt la presència d’aquesta festivitat en els números de la revista a partir de la dècada dels cinquanta.

Com no podia ser d’una altra manera, la Diada Nacional de Catalunya, el 14 d’abril, dia en què es va proclamar la Segona República espanyola, i Sant Jordi eren les dates més celebrades de l’any.

Emperò, cal reconèixer la importància de la producció literària i cultural relativa a Sant Jordi durant la primera dècada de l’exili, malgrat les dificultats de la situació en què es trobaven.

1939

1940

Title 1

“... En aquest dia de Sant Jordi, antany ple de llum i d’esperança, ens arriba amb més intensitat que mai el plany desesperat dels catalans en desgràcia, vençuts com nosaltres mateixos, però a més, famolencs, vexats, malalts i avergonyits ...”

“... Si tots plegats ens conjurem, en aquesta trista festa de Sant Jordi, a fer-nos cada dia més dignes de la pàtria gloriosa i sofridora que tenim per nostra, (...) haurem realment convertit aquesta data tradicional, que riscaria d’anar-se’n en esbarjos jovenívols i belles paraules, en el punt de partida de la redempció d’un poble que tots estimem i enyorem ...”

1941

Title 1

1942

“Aquest any la festa de Sant Jordi aconseguí una brillantor poques vegades superada. Com si els catalans de Santiago s’adonessin més que mai que viuen en un dels pocs països del món on encara és possible reunir-se lliurement i parlar en veu alta, van imprimir a tots els actes de la diada un caràcter d’afirmació de la voluntat d’existir i de perdurar que anima tots els catalans del món ...”

“... Com cada any, Sant Jordi revifarà enguany les nostres esperances. Però cal que també ens refresqui la memòria i la consciència dels nostres deures (...) Ser català no és cosa fàcil, i ara ho és menys que mai. En tant que catalans hem de saber renunciar tot allò que pugui ser una ombra per al bon nom de Catalunya o un destorb per al seu ressorgiment ...”

“... Si als germans de Catalunya pertoca resistir passivament – desarmats com estan – l’alè pútrid de l’invasor (...) a nosaltres, els catalans d’Amèrica, correspon (...) la missió de conservar en la seva puresa màxima l’instrument d’expressió del nostre esperit nacional, la llengua catalana ...”

1943

Title 1

“... ja fa anys que començaren a poblar-se de llibres els carrers de Barcelona y que començà una festa del llibre (...) festa que fou al mateix temps de Sant Jordi, del llibre, de les roses i de la primavera, i que es convertí en una de les més senyalades, plena de contingut i de profunditat. Una festa com la que ara es celebra aquí, es una emigració més plena d’esperança que de melancolia, una festa que es convertí en una bella tradició catalana ...”

1944

“Els catalans que han arribat a les Amèriques després de la caiguda de Catalunya, hi ha retrobat Sant Jordi. Un Sant Jordi potser més resplendent encara del que teníem a la mateixa pàtria. Un Sant Jordi més idealitzat, més representatiu en certa manera, fins diria més estimat pels catalans (...) i és que mentre a Catalunya teníem moltes diades per a commemorar, moltes diades per a exaltar el sentiment patriòtic i de vegades vivents encarnacions del mateix Sant Jordi, ací era la única, la que les reunia totes. Sant Jordi, només Sant Jordi unia tots els catalans en un mateix sentiment i en una mateixa flama; Sant Jordi que no era de cap partit, però que era de tota la gent catalana ...”

Title 1

“... penseu que avui els catalans de l’interior a penes poden fer res per Catalunya; que tot el poc que fan és amb dolor i persecucions. I ja que nosaltres vivim en terres lliures, hem de realitzar, per tant, tot el que ens sigui possible per donar prestigi a Catalunya. Unim, doncs, tots els nostres esforços per tal que Catalunya tingui a Xile la digna representació que es mereix ...”

“... tots els catalans, tant els de l’interior com els de l’exterior, honorem la figura de Sant Jordi, símbol de llibertat, i que expressen d’aquesta manera, eloqüentment, la protesta contra els que pretenen anul·lar la nostra personalitat. Car ara i sempre els catalans treballarem per tal de defensar el nostre patrimoni nacional. Sant Jordi significa per a nosaltres l’orgull d’ésser catalans. I aquest orgull hem de mantenir-lo a través de totes les nostres vicissituds, ja que només mantenint aquest orgull, podem viure en plenitud...”

Title 1

“... En la diada de Sant Jordi cal recordar més que mai Catalunya amb gran fervor. Concentrem el nostre esperit i procurem, mitjançant la força de la nostra imaginació, traspassar la imponent i bella serralada dels Andes, avançar per la grandiosa Pampa argentina, creuar la immensitat de l’Atlàntic, seguir pel formós Mediterrani fins a contemplar amb admiració la nostra costa i, en trepitjar la terra catalana, en un acte de pura meditació, fer promesa solemne que aquí, en aquest país tan noble i altiu com hospitalari seguirem treballant per a mantenir ben alt el prestigi, la grandesa i la dignitat de Catalunya...”

“... Amb paraules serenes, equilibrades, on tanmateix la passió bategava, recordà el significat de la Diada de Sant Jordi: evocà els dies en què se celebrava lliurement a Catalunya; encoratjà a mantenir en vetlla l’esperit patriòtic, i reclamà a tots els socis la col·laboració en les activitats del Centre ...”

“... Ara, caiguts altra vegada, més que mai trossejats en províncies, veiem Sant Jordi trist, macilent, aguantant a penes la llança en repòs. Sembla un retaule de la decadència. ¿Ens resignarem a deixar que s’extingeixi?... ¿Ens resignarem, fent-nos-en indignes, a renunciar al passat?... ¿Renunciarem a l’ideal de llibertat que, desde temps remots, ens ofereix Sant Jordi quan ajudava els catalans a esbandir els sarraïns de Catalunya?... ¿Permetrem que el drac segueixi pasturant i empestant en les nostres “províncies”? ...”

Title 1

Santiago de Chile : [s.n., 1943-1949]

Santiago de Xile : l'Agrupació, 1943-

Title 1

Bon Sant Jordi 2023!