Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

COMENÇA

Mòdul 5: WLB (Work Life Balance)

Equilibri entre lavida i la feina

Següent

Aquestes polítiques actuals: funcionen?

RomaniaRomania no té cap legislació específica per afrontar la igualtat de gènere: l'Article 41 de la Constitució Romanesa garanteix el mateix salari pels homes i per les dones, mentre que l'Article 233 del Codi Penal defineix l'assetjament sexual a la feina com una ofensa criminal. La referència principal per la igualtat de gènere i legal de l'educació superior i l'educació és la llei 202/2002 de Mateixes Oportunitats i Mateix Tracte pels Homes i per les Dones. La llei dicta les mesures per eliminar la discriminació sexual en els sectors públics i privats, en camps que incluen la feina, l'educació, la presa de decisions, etc. Totes les formes de discriminació són legalment senscionades. Exemples rellevants d'aquestes pràctiques:

  • L'Agència Executiva pels fons per a l'Educació Superior, la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació, ha desenvolupat un GEP (Plan d'Igualtat de Gènere), que pretén implementar canvis estructurals i construir una pericia més equitativa pel que fa a gènere a totes les organitzacions.
  • Promoure l'accés de les dones a sectors tècnics superiors: la organització 'Smart Everuthing Everywhere (Intel·ligència a tot arreu i per tothom) té un projecte que promou les carreres digitals per noies i dones, incrementar la literatura digital i començar un diàleg sobre la desigualtat de gènere en aquest sector.
  • Es recomana millorar el codi ètic de totes les universitats en aquesta qüestió.

Següent

Com hem dit, recentment s'ha proposat una nova llei (encara necessita rebre la firma del president del païs), que restringeix severament què es pot ensenyar als nens sobre igualtat de gènere a les escoles i també quines qüestions poden ser discutides a les universitats. La llei explícitament diu que la ideologia de gènere, un terme vague per al conjunt de qüestions sobre aquest tema, no pot discutir-se a cap institució educativa. Algunes estadístiques més: la maternitat de les dones es paga a un 85% del sou normal, només un 18,5% dels seients del parlament eren ocupats per dones el febrer de 2021; les dones mçes grans de 1' anys dediquen un 17,5% més de temps a feines de cura i de casa (al costat del 9,4% dels homes); l'edat reproductiva de les dones a vegades ha de superar obstacles pel que fa als drets reproductius i a la salut reproductiva.

Següent

EspanyaA Espanya, la situació és molt millor. hi ha una estructura legal comprensiva. La llei Orgànica per a una Igualtat Efectiva entre Homes i Dones (3/2007), va introduir la igualtat de gènere com un dels principis bàsics de l'acció pública, aplicable a les Universitats i els Centres d'Investigació. La llei va manar a institucions i companyies amb més de 50 treballadors a incloure plans d'igualtat de gènere. Recentment, el 2019 i el 2020, el govern va aprovar tres decrets amb el propòsit d'extendre l'obligació de les companyies i les institucions d'incloure plans per a la igualtat de gènere. Donen suport a uns drets salarials equitatius per feines equitatives, per l'equilibri entre la vida i la feina, i per tal que les responsabilitats familiars acabin en mans dels dos pares.

Següent

Exemples rellevants d'aquestes pràctiques:

  • El 2020, el CSIC (el Consell Superor de Recerca Científica va aprovar el comitè Dones i Ciència. El comitè aconsella la presidència del CSIC sobre qüestions relacionades amb l'accés a la Universitat i la promoció d'investigadores, identifica els problemes i analitza les causes, a la recerca de l'accés de les dones i la seva progressió acadèmica.
  • La Universitat Politècnica de Catalunya ha identificat una falla el 2016, essent les dones només un 8,6% de tot el professorat. La UPC va aprovar una mesura afirmativa per corregir les desigualtats i els obstacles estructurals que van en contra del desenvolupament acadèmic de les dones. El Programa Total de Professorat aplica un coeficient de gènere, que correixeix la puntuació final de les candidates. Aquesta mesura va incrementar immediàtament el nombre de dones al professorat, amb un 12,9% el 2021. La mesura a més a més promou una major presència de les dones a càrrecs responsables de la presa de decisions. Finalment, ha tingut un impacte molt important en la cultura organitzativa, incloent l'acceptació de mesures transformatives i estructurals per promoure la igualtat de gènere.
  • El protocol contra la violència de gènere: la Universitat del País Vasc va realitzar un procés participatiu d'un any per dissenyar un protocol contra la violència de gènere, i vol respondre a les necessitats i realitat de la comunitat universitària. El juny de 2018, el protocol es va aprovar, amb l'objectiu d'aconseguir un ambient segur a tota la comunitat.
A Espanya, ja hi ha un 91,7% de les lleis que promouen, encoratgen i dirigeixen la igualtat de gènere, amb l'indicador SDG, amb l'atenció a la violència contra les dones. Tot i així, encara s'ha de fer molta feina a Espanya per aconseguir una igualtat de gènere de debò: per exemple, les noies i les dones de més de 20 anys encara gasten més temps (19%) per fer cures no pagades, en contra del 8,6% que gasten els homes.

Següent

PortugalPortugal té moltes provisions estatutàries per aconseguir la igualtat de gènere, però, des del setembre de 2021 no ha adoptat cap d'aquestes lleis corresponents. Ha prioritzat la intervenció cap als problemes d'igualtat de gènere mitjançant principis d'igualtat i en contra la discriminació, ja que un dels objectius fonamentals del govern és omplir l'abisme de gènere. La Comissió d'Igualtat de Gènere (CIG) és el cos oficial responsable d'implementar polítiques públiques que ajudin a aconseguir la igualtat de gènere. Han establert protocols colaboratius amb moltes universitats per integrar la recerca sobre la igualtat de gènere. Exemples rellevants d'aquestes pràctiques:

  • Seguir el progrés cap a la igualtat de gènere: la Universitat de Beira Interior va ser la primera universitat a seguir el seu propi progrés cap a la igualtat de gènere. Després de 2016, aquesta pràctica es va portar a altres universitats.
  • Reconciliació entre l'activitat professional i la vida personal/familiar: l'IST, una part de la Universitat de Lisboa, va llançar una mesura per facilitar la reconciliació entre la feina i la vida familiar. Té l'objectiu que els homes i les dones tinguin les mateixes responsabilitats a casa.
  • Equilibri de gènere al lideratge i a la presa de decisions
Algunes estadístiques: cap el febrer de 2021, el 40% dels seients del parlament estaven ocupats per dones, i les dones i les noies més grans de 15 anys, dedicaven un 17,8% del seu temps a fer cures no pagades i a cuidar la casa, en contra del 10,2% que hi dedicaven els homes.

Següent

ItàliaItàlia té el Codi Nacional d'Oportunitats Equitatives entre Homes i Dones (des del 2006), que obliga a l'administració pública a adoptar un Pla d'Acció Positiva per eliminar els obstacles cap a la igualtat d'oportunitats a la feina entre els homes i les dones. A més a més, hi ha una llei a la Reforma General de l'Educació Universitària que demana l'equilibri de gènere a una part major de les Institucions de Recerca, però encara està limitada a una declaració d'intencions. També van allargar la baixa maternal (5 mesos, al 80% del sou) pels investigadors post-doctorals. Les institucions de recerca també han afegit beneficis extra per les dones. Des del 2021, com a Espanya, les companyies amb més de 50 treballadors han d'aprovar plans d'igualtat i demostrar que s'implementen aquestes polítiques.

Següent

Exemples rellevants d'aquestes pràctiques:

  • Pressupost per la igualtat de gènere del CNR: el CNR és la organització pública de recerca més gran, amb més de 9000 treballadors. L'informe mostra que la composició dels membres de la CNR està equitativament distribuida, però el problema sembla evident en nivells de carrera inferiors: el 28% dels investigadors novells i el 26% de directors de recerca són dona. El problema és encara major a nivell d'organització, a on les dones només compten amb el 22%.
  • El transformatiu esquema de seguiment de la Universitat de Nàpols Federico II: estudis recents han confirmat que hi ha un problema força gran a l'acadèmia italiana o, encara millor, uns processos de segregació que afecten negativament l'accés de les dones a carreres científiques i acadèmiques. L'observatori de la Universitat i la recerca va desenvolupar un nou esquema de seguiment per combatre les pràctiques i els mecanismes que promouen les desigualtats de gènere a l'acadèmia.
  • Un espai per cuidar a les criatures a la Universitat Politècnica de Milà: el 2015, es va instal·lar una estructura per la cura dels nens a la Universitat Politècnica de Milà, una de les universitats tècniques més grans del nord d'Itàlia. Durant l'estiu i els casals d'estiu, hi ha un lloc disponible per tots els treballadors amb nens d'entre 4 (el primer any d'educació infantil) i 13 anys (l'últim any de l'educació primària), a dos centres de Milà.
Algunes estadístiques han informat sobre el còmput total de dones a la UN: el 35,7% dels seients del parlament estan ocupats per dones. A més a més, les dones i les noies de més de 15 anys dediquen 20,4% del seu temps per fer cures no pagades i cuidar la casa, en comparació al 8,4% dedicat pels homes.

Has completat amb èxit la Unitat 5.6!