Dia de la Poesia - Biblioteca FCS Blanquerna

10

pètals de poesia

COMENÇAR

Biblioteca

LES ALES DE LA LIBÈL·LULAPuc ser feliç. Però, quan m'abraces, de l'esquena em neixen les ales d'una libèl·lula que vola, vola i voleia damisel·la, cap a qui sap quins besos i quines carícies que no són les teves. L'esperit, però, et vola sols a tu. Laura Martín Ortiz, del llibre D'aquest breu somni (ed. Bromera )

Els ànecs de Central Park Ahir, mentre em preguntaves on van a parar els records quan s'obliden, pensava en començar aquest poema. I m'hauria agradat dir-te, per exemple, que als records els passa el mateix que als ànecs amb el llac del Central Park quan ve l'hivern i es gela l'aigua, que se'n van a un altre lloc per sobreviure. M'hauria agradat dir-te això: que, ara que és hivern a la teua memòria, t'he guardat els records en un lloc prop del mar, esperant-te. Àngels Gregori

OcellsAsseguda al balcó, em retrobo amb la nena. L’aire calent és com dues mans de mare. Sento els dits de la llum en les meves parpelles, aixeco el cap mirant el cel i em recullo els cabells, ara tintats, en una cua alta, peus i genolls lliures entre cactus i cactus, m’arremango una mica el vestit de cotó vermell amb floretes blanques del mercat de mar perquè em toqui el sol a les cames.

Alguns dirien: moment zen. Jo li dic treure la nena a sentir xisclar els ocells. Mercè Mestre

ANTECIMAUna montaña—a diferencia de la vida—disculpa el ascenso,realza la caída.Nos invita a pisartodos sus inviernos.

Joan de la Vega

Dimitir de mí misma como quien cierra la puerta a su casero y le dice hoy no pago. Renunciar a mi representación porque la piel se me irrita bajo la baratija de los nombres. Romperme los papeles parirme anónima, apátrida esdrújula de orfandad. Relevarme la voz derrotarme los miembros tumbar mi estatua. Me destituyo, me revoco me derroco, me ceso: implanto en mí el imperio de los pájaros. Ana Pérez Cañamares

LA BOTA QUE PISA EL CRIPTOGRAMAPiedra que es lento paso de buey y nervio del pastor; piedra que viaja en el pico del águila y raja el cristal de la luz. Piedra de la albarrada que sostiene las vides. Piedra que cae y cae hasta llegar al fondo y alcanzar su propio corazón: la mano que humilde la sostiene.José García Obrerodel llibre: Hueso (ed. Godall)

Ksar GhilaneEm sé ofegada dins la gola d’aquesta aigua que em banya el cos, aquest cos meu que sé que lluita contra el sacseig d’un gran buit.Consol Vidal. del llibre: Desert de llum (Walidoff ed.)

Una veu que digui el meu nom Entre la llum ataronjada La mà que diu el silenci De la pell contra la pell La paraula que m’empasso Evita Nega Tapa Em protegeixo de l’abisme La paraula que m’empasso Et cremaria sencer. Judit Ortiz

Desnuda de las trazas alfabéticas del verbo la palabra de tus labios es eterna. Es fácil, la muerte, si me besas.

Myriam Soterasdel llibre: Papel de lija(ed. Tremendes)

Pel 21 de març, Dia de la Poesia, hem omplert la biblioteca de poemes que volen. Vine, agafa'n i si vols, deixa el teu.

TORNAR?

Pel 21 de març, Dia de la Poesia, hem omplert la biblioteca de poemes que volen. Vine, agafa'n i si vols, deixa el teu.