revoltes de dones

començar

Revoltes i reivindicacions de dones a Barcelona

Avortaments com a forma de protesta- 1985

La Revolta de les Dones - 1918

L'Abril de les dones - 1891

La Revolta de les Quintes - 1870

El Rebombori del pa - 1789 ​

Revoltes i reivindicacions de dones a Barcelona

INici

bibliografia

Autor desconegut. Font Wikipèdia

VILAR, P., 1962. La Catalogne dans l’Espagne moderne : recherches sur les fondements économiques des structures nationales. Paris: S.E.V.P.E.N. Pàg. 393

“El paper dirigent i agitador de les dones era comú per altra banda en aquest gènere de revoltes. Una dona serà penjada amb cinc homes, el mes de maig del mateix any, com a capdavantera del motí”.

El Rebombori del pa - 1789 ​

L’any 1789 va esclatar a Barcelona una revolta urbana i popular protagonitzada per les dones a causa d'un fort increment del preu dels aliments bàsics com el pa.​ La revolta es va iniciar el 28 de febrer de 1789 i fou activa uns quants dies fins que va ser sufocada, amb una forta repressió, pel capità general de Catalunya Francisco González y de Bassecourt. ​ Les dones hi van tenir un paper essencial, iniciant la revolta i encoratjant els homes a unir-s’hi.​ ​

índex

Moreu-Rey, E. (1967). Revolució a Barcelona el 1789. Institut d’Estudis Catalans.

Curet, F. (1971). Rebomboris i bullangues de Barcelona. Bruguera.

Carrera Pujal, J. (1951). La Barcelona del segle XVIII. Bosch. ​

Carrera Pujal, J. (1946). Historia política y económica de Cataluña, siglos XVI al XVIII. Bosch.

El Rebombori del pa - 1789

* Escalans, Antoni. Valentí Almirall: Fundador de “La campana de Gràcia”. La campana de Gràcia, núm. 3309 (24 de desembre de 1932)​

150 anys de la insurrecció barcelonina La revolta De les quintes DISTRICTE MUNICIPAL DE GRÀCIA​

La Revolta de les Quintes - 1870

bibliografia

“Conta l'anècdota que a Barcelona el 1870, quan la revolta de les quintes una dona humil, encarnació del Poble amb majúscula, va passar-se tot un dia tivant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (...) no gosaven moure's per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d'allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d'aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d'Alcalà d'Henares. (...) Tres anys després i ja proclamada la República, (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí”*​

índex

Masriera i Colomer. (1930). Barcelona isabelina y revolucionaria : episodios, anécdotas, recuerdos, documentos. Políglota.

Derch, F. (1870). La contribución de sangre. Sucesos de Barcelona, Gracia y pueblos comarcanos en la última insurrección (Abril de 1870). Edició Facsímil. Taller d’Història de Gràcia. ​

Bonamusa, i Serrallonga i Urquidi, J. (1995). Del roig al groc : Barcelona, 1868-1871 : quintes i epidèmies. L’Avenç.

Babiano Sánchez, E. I Contel Ruiz, J.M. (2015) El campanar de Gràcia: símbol i testimoni d’una vila. Ajuntament de Barcelona.

La Revolta de les Quintes - 1870

* Siles, Gregor. Barcelona 125 anys de l’abril de les dones, per Gregor Siles. Catxipanda, diari no diari d’història, 15 d’abril de 2016.​

Teresa Claramunt. Autor desconegut. Font: Viquipèdia​

L’Abril de les dones- 1891

bibliografia

“Les dones obreres, volien tenir una veu pròpia i diferenciada de la dels homes. Patien una major explotació laboral, amb salaris molt més baixos, jornades prolongades i nocturnes, discriminació social dins la feina i la llar, violència sexual i major analfabetisme, i sovint les seves reivindicacions eren ignorades per les societats obreres, majoritàriament dirigides per homes.​ La descripció que fa la premsa de les assistents als mítings és de dones de totes les edats, “la hermosa matrona y la honesta doncella catalana” la majoria obreres del sector tèxtil, moltes acompanyades dels seus fills/files infants. Hi han alguns homes, però d’inici se’ls convida a marxar i si es quedaven, a cooperar en l’acte.”*

índex

Vicente Villanueva. (2006). Teresa Claramunt (1862-1931) : pionera del feminismo obrerista anarquista. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo.

Vadillo Muñoz. (2013). Abriendo brecha : los inicios de la lucha de las mujeres por su emancipación. El ejemplo de Soledad Gustavo. Volapük Ediciones.

Siles Molina, G., Vinyes i Roig, P. (2019). Històries de Barcelona : especial “Catxipanda, diari no diari d’història.” TOT Història Associació Cultural.

L’Abril de les dones- 1891

“Les dònes han remogut les nostres reminescencies anàrquiques, han santificat les cases de plaer, han excitat l'humiltat, han fet rebaixar els preus, i després de tots aquests miracles, han conseguit el d'introduir una paraula més catalana en el lèxic dels castellans i els extrangers. Les dònes aquests dies no eren «mujeres» en els castellans, ni «femmes» en els francesos, ni «women» en els anglesos, ni «frauen» en els alemanys, sino dònes. «¡Ya vienen las donas!»—deien els castellans.” ​ Les dones. L’esquella de la Torratxa, núm. 2038 (18 gener de 1918), pàg. 51​

L’Esquella de la Torratxa, 1918

La Revolta de les Dones - 1918

bibliografia

L’hivern era especialment dur i va ser el preu del carbó el que va encendre la revolta de les dones aquell gener de 1918. El dia 10, una barcelonina del carrer de l’Om, a prop de les Drassanes —en ple barri de l’actual Raval, llavors Districte V—, decideix penjar un cartell convocant les dones per marxar fins a Govern Civil i exigir una baixada del preu del carbó. Es diu Amàlia Alegre. I acaba d’endegar una protesta que l’acabarà superant i radicalitzant-se, que serà exclusivament de dones —fins al punt que faran fora els homes que vulguin sumar-s’hi— i que durarà 16 dies fins a la declaració de l’estat de guerra.​

índex

Siles Molina, G., Vinyes i Roig, P. (2019). Històries de Barcelona : especial “Catxipanda, diari no diari d’història.” TOT Història Associació Cultural.

Balcells. (2017). Testimonis de la Catalunya contemporània (1875-1986) (Primera edició). Obrador Edèndum.

Álvaro, T. (2018). La Revuelta de las mujeres : Barcelona 1918. El Lokal.

La Revolta de les dones - 1918

Font: Betevé: La lluita feminista pel dret a l’avortament lliure i gratuït

Avortaments com a forma de protesta- 1985

bibliografia

Les mobilitzacions feministes van aconseguir que el 1985 el PSOE s'avingués a legalitzar l’avortament amb certes condicions (només el despenalitzava en tres supòsits). Dins de les Jornades Feministes del 1985, el moviment feminista va practicar dos avortaments a les Llars Mundet per reclamar una llei que passés per l’avortament lliure i gratuït. Amb els dos avortaments públics de les Llars Mundet, les dones van deixar clar que consideraven insuficient la nova llei. Les tres-mil dones que assistien a les Jornades Feministes van recollir signatures en contra de la llei i les van presentar al jutjat. La campanya va trobar ressò entre tot el moviment feminista.

índex

Segura Soriano. (2019). Barcelona feminista : 1975-1988. Ajuntament de Barcelona.

Jornades Feministes Estatals : 1-2 i 3 novembre : Barcelona 1985. (1985). [Moviment Feminista]. ​

Avortaments com a forma de protesta- 1985

Crai FGH

cercabib

INici

índex

Gràcies!