VIU EL XÚQUER

Qui som?

Xúquer Viu és una plataforma constituïda en 2003 a la ciutat d’Alzira. Hui en dia és una associació cívica que treballa activament per la protecció del riu Xúquer i les seues masses d’aigua associades i la difusió i protecció dels nostres espais naturals conformats pel bé més valuós: l’aigua.

ON DESEMBOCA

El riu Xúquer té el seu naixement a la Serrania de Conca, en un lloc conegut com Ojetes de Valdeminguete, a 1700m d'altitud, baix la Mola de Sant Felipe. Aquest lloc està quatre quilòmetres del poble de Tragacete (Conca), prop d'on naixen altres rius com el Cabriol, el Túria o el Tajo.

Assuts, preses, ... Segons la CHJ hi ha un total de 238 preses en el Xúquer. A Castella la Manxa: Embassament de la Toba, Alarcón (el més gran), el Picazo/Henchideros, el Molinar. A la Comunitat Valenciana: Embarcaderos, Cortes-La Muela, el Naranjero i Tous (el segon més gran). A la nostra comarca sols en el riu Xúquer després de la presa de Tous, n'hi ha 5 assuts: la presa d'Escalona, l'assut de Carcaixent, l'assut d'Antella, l'assut de Sueca i l'assut de Cullera. A part n'hi ha moltes més en els afluents.

El Xúquer té una longitud de 509 km. La seua conca té una extensió de 23.000 km2

Altres denominacions al llarg del seu recorregut Els romans l'anomenaven Sucro. Durant la dominació musulmana adquirí el sobrenom de "Devastador", per les seues temibles riuades. A Castella la Manxa i comarques valencianes castellano parlants li diuen Júcar.

Per quines comunitats/províncies passa?El riu Xúquer travessa la Comunitat de Castella-la Manxa, on passa per les províncies de Conca i Albacete; i pel País Valencià, on només creua la província de València.

Fortaleses del Riu Xúquer

• És el riu més important del País Valencià. Aporta una gran quantitat d'aigua que origina diversos ecosistemes. Ha creat la Ribera del Xúquer amb un gran aprofitament agrícola.
• El Xúquer ha originat la zona humida valenciana més important: l'Albufera.
• La seua aigua és de molta qualitat i per això té una important demanda urbana, a part de l'agrícola. El Massís del Caroig garanteix una aportació d'aigua constant i important. El Xúquer travessa molts territoris despoblats on no rep aportació d'aigües residuals urbanes o industrials.

• La sobreexplotació ja que s'extrau molta més aigua de la que seria convenient, posant en perill la supervivència dels ecosistemes fluvials, sobretot a Castella-La Manxa amb la sobreexplotació de l'aqüífer de la Manxa Oriental. Existeix una demanda creixent de la seua aigua des de distints territoris de fora de la seua conca (el transvasament Xúquer-Vinalopó.) i no paren de demanar nous transvasaments.

• Les barreres com els embassaments. L'excessiu nombre de preses al Xúquer i als seus afluents reté els sediments i impedeix que el riu es regenere i la sorra arriba a la mar. Tot això deriva en cabals ecològics insuficients que afecten l’equilibri dels seus ecosistemes.

• La modernització dels regadius, priva al riu de les escorrenties que rebia abans.

• El canvi climàtic ja es nota, especialment al curs alt, on plou i neva molt menys, i el riu rep menys aigua.

El riu Xúquer a la seua entrada a la Ribera duia per Sumacàrcer un cabal mitjà de 50 m3/s fins als anys 60 (S XX). Els anys següents començà la seua sobreexplotació i arribà a quedar-se uns pocs dies sec, diverses vegades, una d'elles l'any 2006 per Alberic. Els Plans Hidrològics del riu tenen com a objectiu aconseguir el bon estat del Xúquer, i això obligatòriament s'ha d'aconseguir l'any 2027. Però no es prenen les mesures necessàries per aconseguir-ho, i s'assignen uns cabals mínims insuficients: per Tous menys de 2 m3/s; per l'assut de la Marquesa (Cullera) només 0,5 m3/s (tan sols un 1% del cabal mitjà natural).

Desemboca a Cullera (València).

El Riu Huécar (Castella la Manxa), el riu Cabriol, afluent més important, que conflueix amb el Xúquer per Cofrents. El riu Escalona, que ho fa a la presa de Tous. Per la Ribera el riu rep per la dreta al Sellent i l'Albaida; i per l'esquerra, al riu Verd i al Magre.

Són importants perquè subjecten la terra de la vora, impedint l'erosió i protegint de les inundacions .

Donen ombra al riu, evitant que l'aigua es calfe massa en estiu.

Impedeix la vegetació invasora com les canyes.

Proporcionen un espai que afavoreix la biodiversitat d'espècies.

La canya comuna (Arundo donax) és la principal amenaça per al bosc de ribera, perquè es reprodueix molt i és altament combustible. Quan hi ha un incendi a vora riu es crema tot, i al cap d'un més les canyes han rebrotat, però la majoria d'altres plantes ja no tornen a nàixer; d'esta manera cada vegada els canyars han anat apoderant-se de les riberes dels rius. En alguns llocs en les vores del riu s'han construit marges artificials amb escolleres de pedra, gavions de grava o formigó, eliminant així tota senyal de vida.

GRANOTA VERDA

SAMARUC

BARB

MADRILLA O LOÍNA DEL XÚQUER

ANGUILA

COLL VERD

TORTUGA MEDITERRÀNIA

LLÚDRIA

PORC SENGLAR

POLLA D'AIGUA

MERLA

OFEGABOUS

CADERNERA

AGRÓ BLAU

BLAUET

CUIDEM EL RIU

La majoria de l'aigua potable ve de pous, però a La Ribera ja n'hi ha almenys 12 pobles que no poden utilitzar-la perquè està contaminada per nitrats. Estos pobles se sortixen d'una planta potabilitzadora que pren l'aiqua del riu Xúquer. També els camps de la comarca es reguen la majoria amb aigua del riu. Per això hem de cuidar-lo. La nostra vida depén d'ell.

Alguns tips per estalviar aigua:

• Tanca l'aixeta quan no estàs utilitzant-la (mentre et dutxes o et rentes les dents).
• Utilitza atomitzadors d'aigua en l'aixeta que regulen la seua eixida.
• Millor utilitza la dutxa.
• Recull l'aigua freda en poals mentre esperes que ixca la calenta i utilitza-la per a la cisterna.
• Redueix la capacitat de la teua cisterna amb una botella d'aigua o arena.
• Estira de la cisterna quan siga imprescindible.
• Recull l'aigua de pluja per regar les plantes.
• Depura i reutilitza l'aigua de la piscina.

Les aigües brutes van a una estació depuradora, que després de tractar-les, les aboca al riu que acaba desembocant en el mar.

És important cuidar els productes que aboquem pels desaigües...

• Utilitza productes de neteja respectuosos amb el medi ambient: vinagre, bicarbonat o detergents d'orige vegetal.
• Per la teua salut i la del riu, utilitza sabons i cosmètics el més natural possible: sabó i xampú sòlid artesanal, pasta de dents, cremes, ...
• Recicla l'oli gastat correctament (porta'l a un punt net).

VIU EL RIU

Alguns dels paratges a la vora del riu Xúquer són llocs molt apreciats per al bany, com per exemple l'Assut d'Antella o l'escoletja de Sumacàrcer.

Xúquer Viu organitza tots els estius "Mulla't pel Xúquer", una activitat que intenta apropar el bany al riu a l'hora que es reivindica la qualitat de les aigües.

Una altra activitat lúdica és la baixada popular del Xúquer.

El Xúquer també és molt apreciat com a entorn de la pràctica d'esports com el piragüisme o la peixca. Destaca el Club de Piragüisme d'Antella o el de Sueca i Silla.

La maerà d'Antella recrea el treball dels perxadors quan baixaven la fusta amb barques fetes de forma artesanal amb troncs. D'orige medieval, la Unesco ha declarat aquesta festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2022.

A més a més, també podem trobar la primera ruta fluvial de la Comunitat Valenciana entre Cofrents i Cortes de Pallás per dins de l'embassament de Cortes. El passeig de 14 km es realitza en una embarcació elèctrica i permet contemplar el paratge de la Muela de Cortes.