Amb el descobriment de la doble hèlix de Watson i Crick es podia creure que s’havia trobat la disposició definitiva de l’ADN a l’interfase cel·lular. Tanmateix, fa només trenta anys es van localitzar noves estructures complexes en les condicions idònies, com la i-motif, amb importància, propietats i funcions abans desconegudes.

L'objectiu principal que s’investigarà durant la recerca és estudiar la i-motif, una estructura complexa d'ADN i analitzar com el pH, la temperatura o la interacció amb lligands afecten la seva estabilitat. La hipòtesi dominant és comprovar si és cert que, en comparació amb la doble hèlix, aporta més estabilitat, resisteix més la temperatura i la seva disposició s’altera especialment amb el pH. El motiu és la seva rellevància, perquè gràcies a les aplicacions que s’han descobert recentment, és d’interès conèixer les propietats i funcions d’aquestes disposicions in vivo.

La part experimental va assolir comprovar l'objectiu i la hipòtesi inicials. Les proves amb instruments especialitzats de química analítica van demostrar propietats de l’estabilitat de la i-motif, com la seva formació en pH àcid, la resistència a la temperatura i la interacció amb lligands, tot i que no hagin permès detectar-la.