De mostra

El mercat públic era un edifici rectangular porticat, sostingut per columnes, amb un pati central, sempre situat en un lloc cèntric de la ciutat. S'hi accedia a través de 4 portes, orientades a cada un dels punts cardinals, que portaven a un pati central. Al seu interior es concentraven les tavernes, les parades, totes de la mateixa mida on es venien els productes alimentaris i alguns objectes d'artesania. Podia comptar amb una o dues plantes, segons les necessitats de la població, així com amb diversos magatzems. Els carnissers disposaven de taulells de marbre, els quals els permetia conservar la carn més freda, i unes canalitzacions per a la neteja de la sang. El peix es venia en una zona amb aigua perquè era imprescindible netejar-lo. Era gestionat i supervisat per uns magistrats municipals (els edils), que vigilaven el seu bon funcionament i en controlaven la higiene, la quantitat i qualitat dels productes, el preu i les mesures, per tal que no s'estafés ningú.

Els romans i les romanes eren molt presumits i els agradava vestir bé. Tenien diferents tipus de vestimenta que utilitzaven segons la situació.Existien:

• La túnica, que estava formada per dues peces rectangulars de roba cosides per les espatlles, de diferent llargada segons la situació. Eren normalment de llana sense tintar, de color cru. Algunes duien franges de color, indicatives de la situació social. Les vestien tots els homes i els nens, ja que era una peça còmoda. Molts en portaven vàries per anar més calents. Les túniques podien ser:
  • Interior (subucula, indumenta): una túnica de llana o de lli que servia com a roba interior i amb la qual es dormia. Per estar per casa es podia dur sense cinturó.
  • Exterior (amictus): una túnica de llana sense mànigues o fins al colze. El cinturó permetia pujar-la més o menys, no estava ben vist anar sense.
• La toga era una peça de llana embolcallada sobre la túnica. Era de gran format (d'uns 7 metres de llargada per 2'7 metres d'amplada), lleugerament semicircular que es duia sobre una espatlla per deixar l'altre braç lliure i queia fins als turmells. Es fixava amb una fíbula o es lligava amb una peça de cuir. Formava uns plecs que es deien sinus, balteus i umbo. Els plecs del sinus permetien guardar-hi coses petites (feien de butxaca). Les cosien els sastres i havien de prendre'n les mides acuradament per aconseguir una bonica caiguda dels plecs. Amb el temps van anar creixent i arrodonint-se i van esdevenir cada cop menys còmodes. Tots els ciutadans romans estaven autoritzats a portar-la, però només la vestien habitualment els homes de les classes altes. Aquesta peça tan àmplia i pesada tenia una col·locació molt complicada per mantenir els plecs ben posats mentre es caminava i no ensopegar. La feien servir els polítics quan exercien les seves funcions públiques, els homes en situacions formals: com a roba de gala, per ser enterrat, en els actes religiosos i per assistir al teatre i als jocs, especialment si els presenciava l'emperador.
• La stola era el vestit típic de la dona adulta, podia estar decorada amb franges o brodats. La seva llargària arribava fins als genolls (per deixar veure la túnica interior), o fins als peus. Consistia en dues peces rectangulars de roba, unides per agulles a les espatlles, i cenyida per un cinturó, sota el pit i/o als malucs. Amb el temps es van introduir les mànigues, més o menys amples.
• Les dones per sortir al carrer es col·locaven un ampli mantell rectangular, anomenat palla. Les joves anaven amb el cap descobert, mentre les casades se'l tapaven. Els colors eren molt variats segons la moda i la introducció dels tints. A més, podien adornar-se amb pedreries i brodats. N'hi havia dos d'especials:
  • Ricinium, de colors foscos per a les vídues i els funerals, de forma quadrada.
  • Flammeum, vel de la núvia de color safrà.
• Les calligae eren el calçat típic que usaven els romans: unes sandàlies obertes lligades amb cordons de cuir.
• La butlla era un amulet de protecció que es ficava al coll dels infants el dia que neixen i no se'l treien fins a la majoria d'edat o fins al dia de la seva boda. Sovint, el pare a dins hi ficava un escrit amb bons desitjos.
• Els romans i romanes acostumaven a dur guarniments com collarets, pulseres, braçalets... i a empolainar-se amb maquillatges i pentinats.

Han sobreviscut moltes restes històriques que ens parlen sobre els costums i tradicions dels antics habitants de l'Imperi romà. Avui dia és curiós com encara conservem maneres de viure semblants a les de l'antiguitat.Els romans van fer grans invents com l'aqüeducte per transportar l'aigua i el formigó per crear camins i carreteres. També foren idea seva les Termes com a espai de relació, esport i higiene. Un altre aspecte heretat dels romans és la nostra llengua, que prové del Llatí.Algunes de les nostres cerimònies o festivitats, els romans ja les celebraven. Algunes de manera molt semblant i d'altres no tant.

El joc és una activitat natural de l'ésser humà. Permet als nens i nenes complir amb la seva necessitat de moure's, tafanejar, veure coses, tocar-les, manipular-les, intercanviar experiències, inventar, relacionar-se, expressar idees i sentiments... Jugant, les nenes i els nens aprofundeixen en la seva imaginació i coneixement del món. Algunes joguines, fins i tot, els ajudaran a construir la seva personalitat.Igual que avui en dia, els jocs romans els podem classificar des de diversos punts de vista:

• Podien estar dividits per edats i per gènere.
• Podrien agrupar-se per les característiques de cada joc, segons si són de:
  • De competició o col·lectius: aquells que es realitzen en grup i els infants rivalitzen, sigui de manera física o intel·lectual.
  • D'atzar: els que depenen de la sort dels participants.
  • De simulació o imitació: aquells en què els infants representen la vida adulta.
  • D'estimulació: on els infants empren especialment els seus sentits per jugar-hi.