Lo riu ens mou

LO RIU ENS MOU

Tortosa

Aldover

Tivenys

Campredó

Móra

Garcia

Flix

Riba-roja d'Ebre

Amposta

Delta de l'Ebre

BAIXADA AMB LLAGUT PEL RIU EBRE

COL·LABORADORS

Comencem!

LO RIU ENS MOU

INICI

HISTÒRIA

REPERCUSSIONS AMBIENTALS

ECOSISTEMES

L'ESPORT AL RIU

LO RIU ENS MOU

LO RIU

ESPÈCIES INVASORES

DIA DE LA SORTIDA

KAHOOT! FINAL

Sempre s’ha dit que el nostre estimat riu Ebre, el riu més cabalós de l'Estat, neix a Fontibre (Reinosa, Cantàbria) però recentment s’ha descobert que sorgeix d’uns brolladors subterranis als peus del Pico Tres Mares i que no surten a l’exterior fins a Fontibre.Durant el seu recorregut passa per diverses regions: Catalunya, Aragó, Navarra, La Rioja, País Basc, Cantàbria i Castella i Lleó. Al seu pas per Catalunya uneix i dona nom a les Terres de l’Ebre.

A la part més alta de les Terres de l’Ebre, el riu Ebre crea meandres molt pronunciats (per exemple, el de Flix). Però a mesura que baixa, disminueixen els revolts i el tram final és més planer.

LO RIU

Durant el seu pas a través de les Terres de l’Ebre hi trobem diverses illes on hi destaquen l’Illa de Buda i l’Illa de Gràcia.

A la part final de l’Ebre hi trobarem la desembocadura al mar Mediterrani i el delta que el riu ha anat formant amb els sediments que ha arrossegat durant milers d’anys (el Delta de l'Ebre).

LO RIU ENS MOU

Un meandre és un revolt pronunciat que fa un curs d'aigua, creat a partir de l'erosió de l'aigua que hi circula. (Imatge Meandre de Flix)

Illa de Buda

El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i està declarat espai protegit des de 1983.

L' Ebre a Fontibre (Cantàbria) .

HISTÒRIA

Des dels temps més remots, les aigües de l'Ebre han estat solcades pels diversos pobles que hi han fet estada: ibers, fenicis, romans... El riu era com una antiga autopista que, des de sempre, ha servit per a desplaçar-se, comerciar i per a viure directament de les seves aigües (beure, pescar, regar els camps...).

Aquesta riquesa de les seves aigües juntament amb les terres de la seva vora, han estat motiu principal de conflicte des de l'antiguitat per al control del riu i el seu voltant.

Un dels episodis més tristament recordats va ser la Batalla de l'Ebre. Una batalla que va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La importància del riu Ebre va ser tan gran, que es va aprofitar per donar-li nom.

LO RIU ENS MOU

Monedes ibers trobades a Catalunya.

Recreació de soldats ibers lluitant.

Com per desgràcia sempre passa en totes les guerres, els i les historiadores parlen de xifres entre 13.000 i 30.000 morts a causa del combat en la Batalla de l'Ebre. DIGUEM NO A LES GUERRES I VISCA LA PAU! (Imatge soldats creuant el riu a Miravet).

La tripulació la conformaven quatre persones: el patró (que solia ser el propietari de l’embarcació) i tres peons (els sirgadors, tots ells dedicats exclusivament a les tasques de navegació que manava el patró, i de càrrega i descàrrega de mercaderies).

El Camí de Sirga era un sender vora el riu que utilitzaven antics navegants del riu Ebre per remuntar els llaguts riu amunt. Si feia vent utilitzaven les veles, però si no en feia, els sirgadors havien de baixar i estirar l'embarcació amb la seva força.

HISTÒRIA

Els antics navegants de les Terres de l'Ebre eren coneguts com a llaguters o sirgadors.Tripulaven els llaguts, que eren les embarcacions que s'utilitzaven per transportar mercaderies al llarg del riu, des de pobles com Riba-roja i Mequinensa, fins a Tortosa o Amposta.

Aquesta pràctica a la meitat del segle XX, va acabar definitivament amb la construcció dels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix. Va ser la fi de la navegació tradicional.

LO RIU ENS MOU

En temps més recents, es va començar a utilitzar la força d'animals com els matxos i les mules per estirar el llagut aigües amunt. Avui dia encara podem recórrer trams diferents del Camí de Sirga, sota el nom de GR99. (Imatge de Llaguters i sirgadors i animals per estirar el llagut, a sobre d'uns llaguts carregats de carbó).

Els sirgadors i llaguters anaven amb el típic vestit d’aquella època: mocador de coll, armilla de vellut, camisa, faixa, saragüells (uns pantalons que els arribaven fins als genolls), calcilles (uns mitjons que els tapaven la part de la cama que tenien descoberta pels pantalons) i espardenyes. De vegades portaven barret pel sol o fins i tot jaqueta pel fred. (Imatge d'un sirgador sobre un llagut en un port vora l'Ebre).

Antic port fluvial a l'Ebre, als últims anys abans de la fi de la navegació tradicional .

Característiques del llagut tradicional:- Embarcació d’uns 14-18m de llargada.- Podia arribar a portar fins a 30 tones de pes.- Tenia dos cambres una per als sirgadors i l'altra per al patró.- Subjectades a l’arbre (el pal central) tenia dos veles quadrades, el trau (vela petita) i la gàbia (vela gran).- Al final de l’arbre s’hi trobava la sirga que utilitzaven per estirar l’embarcació. (Imatge d'un llagut navegant per l'Ebre).

Exemples d'altres embarcacions tradicionals a l'Ebre: - La pontona: embarcació més petita que el llagut que s’emprava com a transport de mercaderies fins a 2 tones. Servia de transbordador al riu Ebre i per diversió fent curses a les Festes Majors d'alguns pobles de vora el riu (tradició que avui dia encara perdura, en poblacions de la Ribera d'Ebre).- El molí: molí fariner flotant compost per dos llaguts de diferent mida.(Imatge d'una cursa de pontones i d'un molí navegant per l'Ebre).

8 remers/eres + 1 timoner

L'ESPORT al riu

L'origen del rem com a esport és molt antic. La veritable formació i evolució del rem com a esport fins a arribar a l'estat en què el coneixem actualment, es duu a terme a Gran Bretanya durant els segles XVII al XIX.

Un dels principals esports que trobem al riu Ebre, és el rem. És un esport nàutic on les embarcacions són propulsades per la força de les i dels esportistes. Es va assegut d’esquena a la direcció a la que es desplaça l’embarcació.

Fins llavors, totes les embarcacions eren de banc fix, és a dir, no hi ha un desplaçament de les cames per a moure el cos, i el banc on van els remers està fix a l’embarcació. A Catalunya existeixen les següents embarcacions de banc fix:

El llagut i llaüt mediterrani

Muleta

Pontona

6 remers/eres + 1 timoner

BANC FIX

4 remers/eres + 1 timoner

LO RIU ENS MOU

Prova de la rellevància que té el rem a les Terres de l’Ebre, són els seus deu clubs, associacions o seccions esportives, dedicats a la pràctica del rem, set fluvials i tres marítims. Alguns s’han constituït recentment, però la majoria tenen una antiguitat considerable, que és remunta fins i tot, als anys quaranta dels segle passat:

Les fonts escrites més antigues on trobem referència de vaixells moguts per rems com a esport, les hem de situar en època de l'antic Egipte i de l'antiga Grècia. (Pintures de remers de l'antiga Grècia i de l'antic Egipte).

Les regates amb llagut es disputaven majoritàriament als pobles mariners de tota la costa catalana, tenen el seu origen en la rivalitat que s’establia entre els pescadors per arribar abans a la llotja a vendre el peix i d’aquesta manera obtenir uns majors guanys. Aquestes curses es continuen fent avui en dia i l’Ebre també n’és escenari d’alguna d’elles. Any rere any, es celebren a poblacions com Flix, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, entre d’altres, el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana de Llaguts. El Llaüt mediterrani és una embarcació moderna molt pareguda al llagut, però està construïda amb materials molt més lleugers. (Imatge d'un llagut competint, en aquest cas del Club Nàutic Flix)

El llaüt i la muleta són en realitat la mateixa embarcació amb l’única diferència que, a les Terres de l’Ebre són sis remadores o remadors més un timoner, mentre que a la costa catalana són vuit remadores o remadors més un timoner. (Imatge d'una regata de muletes)

Lamentablement, les curses pròpiament de pontones estan quasi desaparegudes a les Terres de l’Ebre, tal i com hem dit anteriorment, només es mantenen i són de caire festiu a la Ribera d’Ebre. (Imatge d'una cursa de pontones)

L'ESPORT al riu

L'any 1857, el nord-americà C.Babcok, crea el carro que llisca en dos carrils i que es perfecciona en anys posteriors, donant pas al banc mòbil, conegut també com a rem olímpic.

COUPLE o SCULL

Skif

Un rem per persona que l'agafa amb les dues mans.

LO RIU ENS MOU

A les embarcacions, els seients de cada remer estan col·locats sobre carrils, que permeten un desplaçament endavant i enrere, que aprofita millor la força i proporciona més velocitat.

La principal classificació de les modalitats de rem en banc mòbil, es determina a partir del nombre de rems de cada embarcació. N'hi ha dos:

BANC MÒBIL

PUNTA

Dos rems per persona, agafant-ne un amb cada mà.

Doble Scull

Quatre Scull

Vuit Scull

Dos sense

Quatre Sense

Vuit

començar

VOLEU FER UN JOC SOBRE EL VOCABULARI BÀSIC DEL REM?

La tècnica s’efectua amb l’extensió de les cames i el cos al mateix temps, i la flexió de braços a continuació. (Imatge de dues remadores entrenant la tècnica).

Es practica principalment sobre aigües tranquil·les (rius, canals, llacs, estanys, ports, embassaments...), l’Ebre és un dels llocs habituals. A Catalunya hi ha deu clubs que participen habitualment en les regates de banc mòbil autonòmiques i estatals, quatre d’ells són de les Terres de L’Ebre: el Club Nàutic La Ràpita, el Club de Rem Delta, el Club Nàutic Amposta i el Club de Rem Tortosa. (Imatge d'una regata de banc mòbil a Catalunya).

Embarcació individual i sense timoner que es representa com: 1x

Embarcació per a dos remadors o remadores i sense timoner, que es representa com: 2x

Embarcació per a quatre remadors o remadores amb timó a la pedalina i que es representa com: 4x

Embarcació per a vuit remadors o remadores i un timoner, és la modalitat més ràpida i espectacular del rem, i es representa com: 8+

Embarcació per a dos remadors o remadores i sense timoner, que es representa com: 2-

Embarcació per a quatre remadors o remadores amb timó a la pedalina i que es representa com: 4-

Embarcació per a vuit remadors o remadores i un timoner que es representa com: 8-

Durant milers d'anys, el riu Ebre ha anat transportant aigua i sediments (llims, sorra...) que s'han anat dipositant al final del seu recorregut donant forma al delta de l'Ebre.

REPERCUSSIONS AMBIENTALS

Els humans hem volgut aprofitar aquesta aigua del riu per poder regar els camps, tenir aigua a les cases i produir electricitat, per això hem construït les preses o embassaments.

Per a què ho entengueu, és com si tenim un got de llet amb cacau en pols i remenem amb una cullera: el cacau es queda en suspensió i es transporta, com el riu quan porta cabal i arrossega els sediments. Però... si deixem de remenar? El riu es troba amb aquestes parets/embassaments provocant que els sediments es quedin atrapats al fons dels pantans i no arriben al delta.

I... Què està passant ara amb els sediments?

LO RIU ENS MOU

Evolució del delta de l'Ebre al llarg de la història. Enllaç al vídeo

A partir dels anys 60/70 es van començar a construir els embassaments i ja n'hi ha prop de 200 al llarg del recorregut del riu Ebre. Enllaç al vídeo

Abans de la construcció dels pantans, al Delta arribaven anualment entre 20 i 30 milions de tones de sediments (sorres, llims, terra de diferents pesos i mides) arrossegats per l’aigua del riu. Actualment arriben menys d’un 1% dels sediments (0,1 tones anuals), que majoritàriament són molt fins i ràpidament es dispersen pel mar. La pèrdua de sediments per inundació, unit al fenomen natural de compactació del sòl (subsidència), provoca un enfonsament anual d’entre 1 i 3 mil·límetres. Si s’afegeix a la pujada del nivell del mar per efectes del canvi climàtic, fa que les previsions per aquí 50 anys siguin molt descoratjadores, ja que bona part del Delta està a nivell del mar i inclús en alguns punts per sota.

REPERCUSSIONS AMBIENTALS

El fet que no baixin sediments pel riu, ha provocat que la població de mosca negra augmenti fins esdevenir una plaga.Com que l'aigua és transparent, cada cop hi ha més algues (macròfits) dintre del riu i és allí on la mosca posa els ous.Això provoca que la mosca tingui molts llocs on posar els ous.

Un altre dels efectes adversos a la manca de cabal d'aigua del riu Ebre és la falca salina.El riu està completament domesticat degut als embassaments, això provoca que ja no baixa la mateixa quantitat d'aigua pel riu. A la desembocadura de l'Ebre hi trobem el mar, aquest entra uns 45 km. riu amunt a causa de la poca força que té el riu avui en dia.

LO RIU ENS MOU

La mosca negra no és una espècie invasora, sempre ha viscut al nostre riu. A causa de la falta de sediments a l'aigua, ara ha esdevingut una plaga. La mossegada d'aquesta mosca és molt dolorosa i urticant, i està sent un malson per a la gent que viu i treballa a la vora del riu.

Aquesta intrusió d'aigua marina riu amunt provoca una sèrie de repercussions ambientals negatives a l'ecosistema:

• Salinització dels camps d'arròs adjacents al riu.
• Desaparició de fauna i flora del fons del riu, ja que el que hauria de ser aigua dolça esdevé aigua salada.

Cicle de vida de la mosca negra.

Ara us proposem un joc per descobrir els arbres més característics del bosc de ribera. Primer observeu bé la imatge de la dreta i quan estigueu llestos/es comenceu!

ECOSISTEMES

Lo riu és vida ja que ens proporciona un ecosistema molt divers començant pel bosc de ribera, (arbres, plantes i arbusts ubicats a les vores del riu) passant pels animals invertebrats, peixos, amfibis i rèptils i acabant amb els ocells.

Cliqueu a la imatge per poder veure les aus més característiques que podem trobar al riu Ebre i a la seva desembocadura.

COMENÇAR

LO RIU ENS MOU

Pòster de l'ecosistema del Riu Ebre. Font: Associació CEN

ECOSISTEMES

Cliqueu a les diferents imatges per poder observar els invertebrats, peixos i amfibis que ens podem trobar al riu:

LO RIU ENS MOU

Tortosa

Aldover

Tivenys

LO RIU ENS MOU

Campredó

Móra

Garcia

Flix

Riba-roja d'Ebre

començar

Amposta

Delta de l'Ebre

Una espècie invasora és aquella que arriba a un ecosistema que no li és propi i que ocasiona desequilibris en aquests ecosistemes. Eliminen i desplacen espècies que són naturals d'aquest indret. Al nostre riu en tenim moltes...

Espècies invasores de l'Ebre

VOLEU FER UN JOC SOBRE ESPÈCIES INVASORES?

El silur (Silurus glanis)Aquest peix va ser introduït a Mequinensa per poder practicar la pesca esportiva al 1974. És un gran depredador, de fins a 2,5 m i més de 100 kg. No té depredadors directes amb la qual cosa, ràpidament va proliferar i va esdevenir una plaga, depredant tota mena d'espècies autòctones i provocant importants canvis ecològics al riu. És molt freqüent als embassaments, com el de Flix, Riba-roja i Mequinensa. Li agrada moure's pel fons, on la falta de llum la compensa palpant l'entorn amb seus bigotis.

Perca americana (Micropterus salmoides) Aquest peix va ser introduït a Catalunya als anys 60 a raó de la pràctica de la pesca esportiva. És un depredador voraç d'altres espècies autòctones de peixos, i ha provocat greus desequilibris en les poblacions locals. És força gros, ja que pot assolir els 50 cm de llargada i uns 3 kg de pes.

Musclo zebra (Dreissena polymorpha) Aquest mol·lusc bivalve invasor és present a l'Ebre des de 2001. El seu hàbitat preferit són les aigües dels trams mitjans del riu. No se li coneixia enemic natural, tot i que segurament si el cranc blau comença a pujar pel riu Ebre, pot tenir tanta sort com el cargol poma. La seva problemàtica ve, sobretot, de la seva facilitat per reproduir-se creant grans colònies en poc temps, taponant vies de pas d’aigua, com per exemple, els tubs de captació d'aigua per refrigerar la Central nuclear d'Ascó.

Lucioperca o Sandra (Sander lucioperca) Aquest peix originari de l'Europa de l'est (mar Caspi i Bàltic) va ser introduït a Catalunya per practicar-ne la pesca esportiva. És encara més gran que la Perca americana i arriba a fer 1 m de llargada i uns 20 kg de pes. És un depredador voraç d'altres espècies autòctones de peixos i ha provocat greus desequilibris en les poblacions locals. És molt habitual als embassaments, com el de Riba-roja, Mequinensa, i també el de Flix.

Cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea) Aquest mol·lusc bivalve va ser detectat per primera vegada a l'Ebre al 2002. És una espècie molt utilitzada en aquaris i, des d'aquests, es va escapar fins al medi natural. El seu principal efecte negatiu sobre l'ecosistema ha estat el desplaçament de les espècies autòctones, i el taponament de canonades que transporten aigua.

Cranc de riu americà (Procambarus clarkii) Aquest crustaci s'introdueix voluntàriament a la península al 1974. Es troba per tot el transcurs del riu Ebre i també a la plana del delta, als camps d'arròs, on excava les seves galeries que resulten un gran maldecap pels arrossaires del delta. Aquesta espècie pràcticament ha fet desaparèixer l'espècie de cranc de riu autòctona de l'Ebre (Austropotamobius pallipes).

Tortuga de Florida (Trachemys scripta) Aquest rèptil d'origen Americà va ser introduït com a animal exòtic domèstic i moltes van ser alliberades al medi natural quan els seus propietaris ja no les volien a casa. La seva comercialització està prohibida per aquest motiu des de 1997. Aquesta espècie desplaça les autòctones, la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga d'estany (Emys orbicularis), menys agressives i amb un desenvolupament i cicle reproductiu més lent. Són fàcils d'identificar ja que tenen una taca vermella molt característica darrera els ulls.

Mosquit tigre (Aedes albopictus) Recentment, aquest insecte s’ha trobat en grans colònies per totes les Terres de l'Ebre. Detectat per primera vegada al nostre territori l’any 2013. La seva problemàtica, a part de la seva picadura, és que és un gran transmissor de malalties tropicals produïdes pel virus: Dengue o Zika. Actualment encara no es coneix cap cas al nostre territori d’infecció pel mosquit tigre però, com totes les coses, és qüestió de temps. Almenys, aquest mosquit se li coneix un enemic natural per controlar-lo: el ratpenat.

Gambusia (Gambusia holbrooki) Aquest peix s'introdueix voluntàriament a la península al 1974, la seva introducció va ser per lluitar contra la malària, una malaltia transmesa pels mosquits, i que aquest peix se'n menja les larves. Ha desplaçat espècies autòctones com el fartet (Aphanius iberus) o el samaruc (Valencia hispanica), amb el qual competeix de manera directa per l'aliment i el territori.

El cargol poma (Pomacea insularum) Aquest mol·lusc gasteròpode procedent de l'Amèrica del Sud, va arribar al delta el juny de 2009. Representa un greu problema donat que s'alimenta dels brots tendres de la planta de l'arròs quan aquesta és més vulnerable. Cada femella pot arribar a pondre 800 ous (de color rosa xiclet), cosa que fa molt difícil poder-lo eradicar. No només es troba als camps d'arròs sinó que puja riu Ebre amunt cap al tram mitjà del riu.

Cranc blau (Callinectes sapidus) Aquest crustaci arriba a l'Ebre l'any 2012, però en 7 anys s’ha estès per tota la costa ebrenca i, a més a més, no para de colonitzar nous territoris ja que tolera tant l'aigua dolça del riu com la salada del mar. Tot el que atrapa s'ho menja, exterminant qualsevol espècie que troba al seu pas. El mascle té les pinces completament blaves i la femella les té una mica més vermelles. Entre les seves víctimes tenim el cranc verd o autòcton que ha desaparegut de la fauna ebrenca. Segons els biòlegs, la femella pon 2 milions d’ous a l'any i, amb aquesta facilitat per reproduir-se, es fa difícil el seu control.

Granota toro (Lithobates catesbeiana) Aquest amfibi s'ha detectat exclusivament al delta de l'Ebre als filtres verds de l'illa de Mar, el primer cop l'any 2018 esdevenint així l'espècie invasora més recent. És una de les granotes més grans i voraces del planeta, pot arribar a pesar 1 kg i mesurar uns 25 cm! Té un dieta carnívora i variada, s’alimenta pràcticament de tot el que li cap a la boca: ocells, insectes, altres amfibis, rèptils, crustacis i, fins i tot, petits mamífers gràcies a la força que té a la mandíbula. Probablement ha entrat als nostres ecosistemes a causa de l'afició d'algunes persones a tenir-la com a mascota i quan ja no la volen i els hi fa nosa a casa, l'alliberen.

QUÈ HEU DE PORTAR EL DIA DE LA SORTIDA?

Roba i calçat còmodes

Ampolla d'aigua, alguna cosa per menjar, protecció solar, gorra i ulleres

Jaqueta tallavents o impermeable i samarreta de recanvi

Guants per a protegir les mans al remar

Posar-nos bé l'armilla de seguretat que se us facilitarà.

Parar atenció a les indicacions de l'instructor/a que us acompanyarà.

Gaudir de l'entorn i de la pràctica esportiva.

Recordeu que és un treball en equip i al remar hem d'anar a una.

KAHOOT FINAL

LO RIU ENS MOU

Per acabar de repassar i veure què heu après, us proposem aquest kahoot final.