Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Començar

BUTLLETÍ DEL CENTRE D'ESTUDIS MARTORELLENCS

número 23

Desembre - 2022

01

Editorial

02

Es pot fer

03

Pas a pas

04

A casa nostra

05

A casa nostra

06

A més a més

1972 - 2022

50 anys del CEM

Índex

Un parc arqueològic a Martorell?

L'exposició
CEM 50 / 40 Arqueologia

L'obra de perdra seca a les serres de les Torretes i de l'Ataix

Notícies i activitats

El priorat de Sant Genís de Rocafort: 2022 - 2025

Recreació del treball de recerca arqueològica a Santa Margarida

(Dibuix d'Albert Álvarez - dbòlit)

Editorial

01

Arribem al final del 2022 amb la satisfacció d’haver assolit la major part dels objectius que ens vam proposar en els diferents àmbits d’activitat del CEM, alhora que ja dibuixem el camí a seguir per a l’any 2023 i, per alguns projectes, fins i tot més enllà. En donem compte en les diferents seccions d’aquest nou butlletí.

Llegir +

EDITORIAL



Amb aquest nou número del nostre butlletí tanquem la crònica de l'any 2022, just en el moment que també ho fem de la celebració dels 50 anys de la creació del CEM i els 40 d'excavacions programades al priorat de Sant Genís. Una celebració que lluny de tancar un cicle, assenyala el camí dels projectes que ens proposem continuar i els que volem encetar i que podeu conèixer a través de les diferents seccions de la publicació.


A la secció Es pot fer s’exposa una reflexió a l’entorn de la importància que han anat prenent els jaciments arqueològics de Santa Margarida i de Sant Genís de Rocafort; el territori on es troben, hereu de la delimitació que va configurar el priorat l’any 1042; del potencial de tot el conjunt com un espai de recerca, de lleure, natural i cultural.


A Pas a pas, partint de l’exposició CEM 50 / 40 Arqueologia, trobareu la crònica de com hem celebrat aquestes dues efemèrides: els 50 anys de la creació del CEM i els 40 d’excavacions arqueològiques a l’antic priorat de Sant Genís de Rocafort. Una exposició a la qual podreu accedir de forma virtual a partir d’ara.


A la secció A casa nostra us presentem dos projectes de recerca. Un de llarg abast, que ja s’ha encetat enguany i s’estendrà fins el 2025 a l’entorn de la recerca històrica i arqueològica del priorat de Sant Genís de Rocafort i que dona continuïtat als estudis que des de 1981 es fan a Santa Margarida i ds de 2018 a Sant Genís. El segon, que va ser objecte d’una presentació pública fa poques setmanes, es fixa una sèrie d’objectius per documentar, estudiar i preservar el patrimoni de pedra seca de Martorell.


A l’última secció, A més a més, podreu seguir com sempre l’agenda de les activitats que hem impulsat en els darrers mesos i alguns apunts de les que programarem properament i de noves propostes de recerca i divulgació.


El camí fet fins ara i el que esperem seguir es fonamenta en les finalitats de l’entitat, tal i com queden recollides en els estatuts:

1. Promoure el coneixement i la conservació del patrimoni història, cultural i natural dins el seu àmbit d'actuació.

2. Fomentar la investigació sobre aquest patrimoni.

3. Promoure la formació de persones dedicades a aquestes tasques d'investigació, de divulgació i de conservació d'aquest patrimoni i facilitar la seva integració laboral.

4. Fomentar la publicació d'estudis i treballs d'investigació i de divulgació relacionats amb els objectius de l'entitat.

5. Fomentar la relació social i humana entre els seus associats i amb altres entitats afins.

6. Col·laborar amb les institucions competents en matèria d'estudi, de conservació i de divulgació del patrimoni històric, cultural i natural.


Tot plegat ha estat i és possible gràcies a l’esforç voluntari de les moltes persones que al llarg dels anys han posat i posen el seu temps i saber a disposició de l’entitat. Peça fonamental és també el finançament provinent de les administracions públiques, molt especialment de l’Ajuntament de Martorell i, en menor mesura, d’altres institucions i de patrocinis privats. Una font de recursos aquesta última que a Catalunya i Espanya té un pes molt secundari si el comparem amb el d’altres països veïns i que necessàriament passa per la reforma de la llei de mecenatge que, finalment, sembla que s’ha reprès. Esperem que el 2023 es materialitzi per afavorir el compromís ciutadà i empresarial amb la cultura.

Masia de Santa Margarida

Es pot fer

02

Un parc arqueològic a Martorell?

Alfred Mauri

Llegir +

Un parc arqueològic a Martorell?



L’incendi que va afectar les serres de les Torretes i de l’Ataix el juliol de 2021 ha actuat en certa manera com a palanca per posar en valor tota aquesta zona que avui es configura com un futur pulmó per a un territori densament poblat i afectat per tota mena d’infraestructures. Bona part d’aquesta zona de muntanya i la plana que s’estén al peu, fins a tocar l’Anoia, corresponen al territori que l’any 1042 els senyors de Castellvell van cedir com a dotació per a la construcció del que seria el monestir de Sant Genís de Rocafort. Malgrat el trencament en dues parts pel traçat de l'autopista AP-7, és en aquí on actualment Martorell té major permeabilitat d'accés des del riu Anoia cap a la zona de muntanya del Montgoi, la serra de l'Ataix i de les Torretes, enllaçant alhora amb el sector declarat com a PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) al terme municipal de Castellví de Rosanes.


Tot plegat fa de l'antic territori del priorat de Sant Genís un lloc amb unes condicions immillorables per a gaudir d'un espai on es combinen els valors del patrimoni natural i l'històric. A la monumentalitat dels jaciments de Santa Margarida i de Sant Genís, hi hem d’afegir unes condicions, en quan a planejament urbanístic i disponibilitat de fonts històriques, que possibiliten fer-ne un espai d'estudi i educatiu en relació a l'activitat humana i la transformació del medi. Un indret ideal per a la creació d’un parc arqueològic amb una visió integral que ens porta més enllà del jaciment, on el paisatge i la seva transformació esdevenen la font de coneixement històric. Un coneixement clau per afrontar els reptes que es plantegen avui i es plantejaran en un futur cada vegada més immediat com a conseqüència d’una activitat humana que fins ara ha considerat el medi natural com una simple font de recursos a explotar.


A més de Sant Margarida i Sant Genís, dins i a l'entorn del priorat de Sant Genís es conserven els testimonis d'activitats agràries, amb barraques de vinya; de l'explotació minera de plom, documentada des del segle XVIII; o les diverses pedreres, com les que hi ha a tocar de Rocafort, o les de la zona del torrent de les Deveses, al límit amb Castellví de Rosanes, d'on procedeixen part dels carreus de l'obra romana del pont del Diable.


Un potencial que els martorellencs tenim al nostre abast, on es combinen educació, cultura i oci, patrimoni històric i patrimoni natural i enllaçat amb la Via Blava del camí de l’Anoia. Tenim a l’abast un nou futur pel nostre paisatge.



Voluntaris del col·lectiu l'Ataix arranjant camins sota el castell de Rosanes

Pas a pas

03

L'exposició
CEM 50 / 40 Arqueologia

Llegir +

L'exposició CEM 50 / 40 Arqueologia



Amb el tancament d’aquesta exposició els passat 18 de desembre hem finalitzat els actes dedicats a la commemoració dels 50 anys del Centre d’Estudis Martorellencs (CEM), i del quarantè aniversari de l’inici d’excavacions arqueològiques programades al territori del priorat de Rocafort, impulsades des del CEM en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. Sota el títol CEM 50/40 Arqueologia hem volgut oferir al públic una mirada retrospectiva sobre la història de l’entitat i una mostra dels treballs fets al llarg d’aquests cinquanta anys de vida, parant especial atenció a la recerca desenvolupada en matèria d’arqueologia i a la difusió dels resultats obtinguts en dos jaciments de referència per al municipi: Santa Margarida i el monestir de Sant Genís de Rocafort.


L’exposició, ubicada a l’antiga caserna de cavalleria de Martorell, presentava una estructura volgudament circular, que s’iniciava en un espai especialment adreçat als infants, en el qual diverses activitats tàctils i jocs permetien a la canalla familiaritzar-se amb l’arqueologia com a ciència, mitjançant propostes amb les quals relacionar a través d’il·lustracions i recursos gràfics les eines del treball de camp amb la funció per a la qual són emprades. Suposava també un espai per a la descoberta de les troballes arqueològiques a partir de diversos trencaclosques que revelen la forma d’algunes de les troballes ceràmiques a Santa Margarida i Sant Genís.


Grup d'escolars al sector de l'exposició dedicat específicament als infants


Aquest espai infantil s’integrava en el propi relat de l’exposició per al públic adult de tal manera que el recorregut per la història del CEM començava amb la il·lusió dels infants, que fan de l’exposició un espai viu que permet el diàleg entre generacions. Aquesta mateixa il·lusió juvenil dels inicis és la que va impulsar l’entrada inicial a Santa Margarida i la que ha motivat durant dècades l’interès pel coneixement i la descoberta que ha mogut els diferents membres del CEM en cada etapa per a desenvolupar la recerca científica sobre un patrimoni que els era familiar. L’estructura de relat, de successió temporal d’esdeveniments, vinculada a la idea de camins i individus entrelligats tot formant un tapís humà que ha configurat les vivències i experiències personals i professionals de molts dels membres del CEM fou des del principi la idea original i a la qual vam donar forma a través dels diferents continguts generats.


Aquesta entrada és la que dona pas als successius mòduls expositius on s’hi recollien la història inicial del CEM i la seva fundació; la història de quaranta anys de recerca arqueològica; els resultats de la recerca a Santa Margarida; els resultats més recents obtinguts a Sant Genís; un espai de síntesi i de mirada àmplia a les altres activitats de recerca realitzades pel CEM i, finalment un espai de projecció de l’audiovisual titulat Memòries de Santa Margarida: un recull de memòries que, tanmateix, traça el camí de futur. El nombre de persones que han col·laborat amb el CEM, i especialment les que han participat en les campanyes d’excavació, supera amb escreix els tres centenars. Tot plegat suma en un esforç col·lectiu que hem volgut homenatjar a partir de les vivències personals d’alguns d’ells, amb una mirada més esperançada que no pas nostàlgica i amb uns testimonis que donen a conèixer el relleu generacional existent en la direcció dels diferents projectes de recerca del CEM. És per això que el cercle es tanca i podríem iniciar el recorregut novament amb la il·lusió dels infants, tot jugant a l’àrea infantil i dibuixant els propers cinquanta anys de recerca, aportant nous resultats i coneixements.


Cadascun d’aquests espais combinava amb una distribució diferent la projecció de recursos audiovisuals que feien de fil conductor del relat amb l’exposició en vitrines i plafons d’objectes significatius de la història del CEM i la recerca realitzada.


L’exposició ha rebut un nombre elevat de visitants, part dels quals han participat en les visites comentades que s’han fet mensualment. També l'han visitat grups escolars pels quals es va dissenyar un tipus de visita i activitats específiques.


Tots els materials que integraven l’exposició es poden consultar a partir d’ara de forma virtual. Hi podeu accedir clicant sobre la imatge.



La celebració d'un doble aniversari

A casa nostra

04

El priorat de Sant Genís de Rocafort: 2022 - 2025

Llegir +

El priorat de Sant Genís de Rocafort: 2022 - 225



La recerca arqueològica al territori de l’antic priorat de Sant Genís de Rocafort es va iniciar el 1972 amb la recuperació i primeres prospeccions a Santa Margarida. Les excavacions programades impulsades des del CEM, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, s’han estat fent de manera ininterrompuda des de 1981. Des de 2018 se’n fan també a Sant Genís. Des de 2014 els projectes de recerca arqueològica a Catalunya s’inscriuen en projectes quadriennals. L’any passat vam tancar el corresponent al període 2018 – 2021, els resultats del qual s’han mostrat en l’exposició CEM 50 /40 Arqueologia, i enguany hem encetat el que correspon al període de 2022 – 2025.


Aquest nou projecte porta per títol L’articulació del paisatge rural altmedieval: Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort. El marc teòric i la hipòtesi de treball sobre la què fonamentem els principals objectius estratègics i de recerca radica en la idea que l’articulació del territori del Priorat de Rocafort va més enrere en el temps respecte de l’acta fundacional del’any 1042 i que hem de buscar els orígens d’aquesta articulació en el període tardoantic, tot parant atenció a la configuració d’un paisatge rural imbuït dels processos de cristianització i de la construcció d’una nova societat que comença a caminar cap a les estructures feudals d’organització social, política i econòmica. En aquesta articulació, la conjunció entre l’espai de culte, l’espai funerari i l’hàbitat juguen un paper preeminent en la formació de l’espai que posteriorment esdevindrà el priorat de Rocafort a partir de 1042. D’aquesta manera, la nostra hipòtesi defensa que la data de 1042 no seria pròpiament l’origen d’una vinculació entre els jaciments de Sant Genís i de Santa Margarida, sinó la culminació d’un procés que s’ha originat des d’antic i que és necessari explorar.

Vista de la zona en excavació a Santa Margarida el 2022


Hem fixat tres objectius estratègics com a eix conductor de la recerca bàsica que desenvolupa el CEM als jaciments de Sant Genís i Santa Margarida en tres àmbits diferents: (1) el de l'arqueologia del poblament, (2) l'arqueologia funerària i (3) la reflexió teòrica i conceptual sobre el propi mètode arqueològic. En aquest sentit podem formular els nostres objectius estratègics de la manera següent:

  • Anàlisi històrica dels processos d'articulació d'un territori rural: Aprofundir en el coneixement de l'Antiguitat Tardana i els mecanismes d'articulació d'un paisatge rural a partir de les sinergies entre dos jaciments propers amb precedents comuns però dinàmiques evolutives diferents. La recerca de base ens permetrà endarrerir alguns segles la cronologia coneguda per a ambdós jaciments i investigar sobre les restes més antigues.
  • Estudi de les comunitats humanes: poblament, característiques i vida quotidiana de la població: Al llarg de les darreres actuacions, hem identificat al jaciment de Santa Margarida una extensa àrea de necròpolis. La recerca en aquest espai ha d'aportar en els propers anys un coneixement actualitzat sobre les característiques de la població de Santa Margarida en els diferents horitzons d'enterraments. Igualment, a Sant Genís de Rocafort s'hi han excavat diversos enterraments i el jaciment és susceptible de presentar-ne d'altres, fet que possibilita una anàlisi comparada d'ambdues poblacions.
  • Desenvolupament metodològic i conceptual: El Centre d'Estudis Martorellencs ha estat al llarg dels darrers 50 anys un pol d'atracció per a investigadors preocupats per la definició de protocols rigorosos per a la construcció i interpretació del registre arqueològic i en ocasions ha actuat com a viver d'empreses i iniciatives de dinamització econòmica i cultural. En els darrers anys, el desenvolupament del Sistema d’Informació Arqueològica i la seva aplicació als jaciments de Sant Genís i Santa Margarida ha constituït un revulsiu en l'automatització i digitalització de processos i la normalització i estandardització de la recerca en un equip col·laboratiu d'investigadors. Dins d'aquest projecte, el sistema gestat ha de fer un salt qualitatiu vers la reconciliació de dades procedents de múltiples fonts (arqueològiques, documentals, fotogràfiques, iconogràfiques) a través del nou sistema Horai.


En funció d'aquests tres eixos estratègics, articulem els nostres objectius de recerca bàsica, encaminats a marcar les línies a través de les quals s'han de portar a terme les diferents actuacions del projecte.

  • OE1: Arqueologia del poblament
    • Precisar es antecedents d'ocupació a Sant Genís i la Serra de l'Ataix amb anterioritat a 1042, data de fundació del monestir, a partir dels precedents que detectem al territori.
    • Definir l'estructura i funcionalitat de les edificacions paleocristianes recuperades a Santa Margarida i llur relació amb el temple conegut per tal d'interpretar la fase d'ocupació del lloc durant l'Antiguitat Tardana.
    • Avaluar la xarxa d'influència entre la parròquia de Santa Margarida i els precedents tardoantics de Sant Genís, a fi d'explorar la configuració d'un territori rural en el marc el procés de cristianització del territori, en el context de les diòcesis de Barcelona i Egara.
  • Arqueologia funerària
    • Definir la seqüència d'enterraments al jaciment de Santa Margarida a partir de l'excavació d'una extensa necròpolis altmedieval que se superposa a fases més antigues.
    • Aprofundir en el coneixement de l'arqueologia funerària al jaciment de Sant Genís de Rocafort i detectar les possibles especificitats antropològiques i poblacionals d'una comunitat monàstica o nobiliària.
    • Analitzar les transformacions en la població d'aquest entorn rural entre els segles VI – XI, a partir de les dades antropològiques que proporcionen els individus d'ambdós jaciments, especialment a partir del coneixement d'una necròpolis extensa excavada de manera sincrònica.
  • Teoria arqueològica i metodologia
    • Desenvolupar la plataforma Horai, per tal d’aconseguir una gestió integrada de les diferents unitats d’informació patrimonial susceptibles de ser identificades al llarg de tots els processos de la recerca històrica, des de l’excavació fins a la restauració i des del jaciment fins al territori.
    • Reflexionar sobre els mecanismes de socialització del procés de gestió de la recerca, definint un protocol de comunicació i accessibilitat a les dades del registre arqueològic que enforteixi el caràcter interdisciplinari del projecte.
    • Integrar la documentació generada pels processos de restauració i altres intervencions de preservació i difusió del patrimoni històric i arqueològic (buidatge documental, estudi de materials, etc.) de Sant Genís i Santa Margarida.


Vista aèria de Sant Genís de Rocafort des del costat oest al final de l'excavació de 2022


El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament de Martorell i del Departament de Cultura de la Generalitat. Aquest 2022 ha estat el primer any de treball en el marc d’aquest nou projecte, assolint resultats molt satisfactoris que s’han donat a conèixer especialment a través dels mitjans de comunicació locals, la tramesa de butlletins electrònics i la realització de Jornades de Portes Obertes.


Les presentacions de final de campanya a cada jaciment , que podeu consultar des d'aquí, mostren una síntesi dels resultats a cadascun dels dos jaciment:

Santa Margarida

Sant Genís de Rocafort


Delimitació del terme del priorat de Sant Genís de Rocafort

A casa nostra

05

L'obra de pedra seca
a les serres de
les Torretes i de l'Ataix

Llegir +

L'obra de pedra seca a les serres de les Torretes i de l'Ataix



Malgrat la notable presència d’obra de pedra seca al terme municipal de Martorell, especialment a la zona de muntanya de les serres de les Torretes i de l’Ataix, la seva existència ha estat pràcticament ignorada fins a temps ben recents. Si bé en els darrers anys s’han fet algunes actuacions puntuals de desbrossament i consolidació d’alguna de les barraques impulsades des del Motor Club Micorella i l'ADF de Martorell, en conjunt es pot considerar un patrimoni desconegut i més encara quan considerem les construccions corresponents a marges, camins i corrals.


A meitat de 2021 dins la Wikipedra es documentaven un total de cinc barraques de pedra seca dins el terme municipal de Martorell, en general desconegudes per part de la majoria de la població. L’incendi forestal que va afectar la zona el juliol de 2021 va suposar un punt d’inflexió quan se’n van poder detectar de noves, fins a sumar fins ara ja un total de 18, en diferents estats de conservació. L’incendi va deixar a la vista, a més, l’aterrassament de la muntanya mitjançant l’extensa i complexa construcció de marges i la xarxa de camins i de drenatges.


Fins a les darreries dels anys 1960 Martorell era un referent en el món de la viticultura tant per la producció pròpia com per l’activitat que es concentrava a l’entorn del Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell, fundat el 1917. Això no ha servit fins ara per esperonar la recerca sobre un període històric clau en el desenvolupament cultural, social i econòmic de Martorell i del qual l’obra de pedra seca que es conserva a la zona n’esdevé gairebé el darrer testimoni.


Aquest patrimoni, parcialment visible en les fotografies de finals del segle XIX i inicis del XX, no ha estat fins ara objecte de documentació i estudi i solament s’hi ha fet referència ocasionalment en alguna publicació local, sense aprofundir-hi (CLOPAS, I (1977): “Postales de antaño”. A: Semanario Martorell, núm. 692, p 7).


Aprofitant la convocatòria anual d'ajuts per a projectes d'investigació o de difusió cultural de l'Institut Ramon Muntaner, des del Centre d'Estudis Martorellencs, conjuntament amb els Museus de Martorell, hem elaborat un projecte amb la finalitat de revertir aquesta situació i que es proposa els següents objectius:

1. Cartografiar les construccions de pedra seca de l’àrea de les serres de les Torretes i de l’Ataix al terme municipal de Martorell.

2. Realitzar l’aixecament planimètric de les barraques de pedra seca identificades

3. Generar models digitals de 3D de les barraques de pedra seca identificades que conservin més d’un 60% de la seva estructura.

4. Avaluar l’estat de conservació i les necessitats de restauració, consolidació i preservació de les construccions identificades.

5. Documentar el context històric de construcció i ús de les estructures de pedra seca identificades.

6. Analitzat la tipologia, tècnica constructiva i materials utilitzats.

7. Potenciar en coneixement i la divulgació d’aquest patrimoni

8. Impulsar la declaració com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).


Aquesta vista de Martorell, anterior a 1915, ens mostra la muntanya sense bosc i ocupada amb cultius


La vistositat i atractiu de l’obra de pedra seca de les barraques és, sens dubte, la que desperta un primer interès. Amb tot, des del punt de vista de la recerca i de l’estudi de l’obra de pedra seca, la investigació i documentació s’han de fer extensives a tot tipus de construccions que empren aquesta tècnica, com ja s’està fent, i al coneixement del seu context històric.


El projecte que presentem s’emmarca en la dinàmica creixent de revalorització i estudi d’aquest patrimoni i es planteja amb un enfocament interdisciplinari tant pel que fa al procés i metodologia de documentació i recerca, com d’aplicació de tecnologies digitals en les fases d’investigació i de divulgació.


El proper mes de gener l'Institut Ramon Muntaner resoldrà la convocatòria de 2023, de manera que aviat en sabrem el desenllaç i amb quins ajuts comptem per aquest projecte.


Podeu escoltar l'entrevista sobre aquesta proposta al programa Gent amb entitat, de Ràdio Martorell, des d'aquest enllaç.


Barraca de vinya a la serra de l'Ataix

A més a més

06

Notícies i activitats

Llegir +

Notícies i activitats


ACTIVITATS


Campanya d’excavacions a Santa Margarida

Entre l’11 i el 29 de juliol es va dur a terme la campanya d’excavacions programades a Santa Margarida d’aquest 2022, amb l’equip de recerca del CEM, el suport tècnic de Sistemes de Gestió de Patrimoni i la participació de diversos estudiants en pràctiques del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’excavació d’enguany s’ha concentrat al sector nord-est exterior de l’església, on s’ha iniciat l’estudi detallat de la necròpolis que l’ocupa. Els resultats han confirmat la importància d’aquest sector, que entre d’altres aspectes, permetrà la realització d’estudis antropològics que aportaran dades de gran interès sobre la població medieval.


El 21 de juliol es va celebrar la Jornada de Portes Obertes, recuperant així la presencialitat en la divulgació, després dels dos anys en els quals no havia estat possible.


Visites comentades a l’exposició CEM 50 / 40 Arqueologia

Des del 24 de juliol i fins el 18 de desembre s’han fet mensualment visites comentades a l’exposició, les quals han comptat sempre amb una notable afluència. Durant el mes de novembre s’han fet a més visites específiques per a centres docents, en les quals han participat un total de 292 alumnes de diversos centres i neivalls educatius de 5 i 6 curs de Primària i de primer curs d’ESO. Les visites s’acompanyaven d’una introducció sobre l’Arqueologia com a disciplina científica i de diverses activitats que es desenvolupaven durant la visita i posteriorment al centre docent.


11 de setembre

L’11 de setembre el Centre d’Estudis Martorellencs va ser entitat cultural invitada a l’ofrena floral que anualment es fa amb motiu d’aquesta celebració a l’antic fossar de Sant Bartomeu.


Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l'Arqueologia

El 7 d’octubre es va presentar en aquesta jornada celebrada a Roses la comunicació titulada Noves descobertes a Sant Genís de Rocafort (Martorell): Precedents i distribució del monestir medieval a la llum de la recerca arqueològica segles IX – XV, de la qual són autors Pablo del Fresno, Josep Socorregut, Esther Travé, Montserrat Farreny, Alfred Mauri i Rosario Navarro.


Podeu veure el vídeo de la presentació des d'aquest enllaç.


Jornades Europees de Patrimoni

Amb motiu de les Jornades, el 9 d’octubre es va oferir una Jornada de Portes Obertes a l'antiga farmàcia Bujons i la projecció de l'audiovisual 50 anys de la creació del Centre d'Estudis Martorellencs


Campanya d’excavacions a Sant Genís de Rocafort

Del 10 al 28 d’octubre es va fer la cinquena campanya d’excavacions programades al monestir de Sant Genís de Rocafort, amb l’equip de recerca del CEM i el suport tècnic de Sistemes de Gestió de Patrimoni i de Qark Arqueología. Enguany s’ha excavat al costat nord exterior de l’església i al sector oest de la terrassa inferior de les tres en els quals es configura l’estructura del monestir. En el primer sector s’ha pogut excavar la totalitat de l’estratigrafia fins al nivell de la roca, i ha proporcionat materials ceràmics que testimonien una ocupació del turó anterior a la construcció del monestir, així com alguns enterraments conservats parcialment. Al segon sector s’ha treballat en el buidatge de la cisterna i en els estrats d’enderroc que possiblement cobreixen les estructures de la façana del monestir en aquest sector.


Durant la campanya s’han rebut les visites de dos grups d’alumnes de 5è curs de Primària de l’Escola Juan Ramon Jiménez i d’un grup d’alumnes del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, acompanyants de la professora Dr. Esther Travé.


Quan Martorell no hi era. Itinerari geològic VII

El 29 d’octubre vam seguir un nou itinerari geològic amb un recorregut amb inici a l’estació de Martorell - Enllaç, la visita a les restes de la vil·la vil·la romana, els polígons industrials actuals i la transformació del territori camí del barri de Can Bros, des d’on vam visitar parcialment l’antiga colònia, el riu Llobregat i la resclosa, tot observant la dinàmica fluvial i elements geològics del Miocè i terrasses fluvials del Quaternari, així com la vegetació i la fauna de la zona. L'itinerari va ser guiat per Josep Maria Tella i Pedro Muñoz (geòlegs); Alfred Mauri (historiador), Alfred Bellès (Educador Ambiental) i Glòria Fordada (geòloga de la UB). Podeu consultar els dossiers d'aquesta ruta i totes les anteriors des d'aquest enllaç.


Jornada de Portes Obertes a Sant Genís de Rocafort

Amb la col·laboració del grup de recreació històrica Sagramental de Sant Genís, el 30 d’octubre es va fer la visita al monestir de Sant Genís. A més de conèixer els resultats de l’excavació, que tot just havia finalitzat, amb la col·laboració del grup de recreació històrica es van donar a conèixer aspectes de la vida i de la indumentària i armament al segle XIV segons la classe social. També es van comentar aspectes documentats sobre la vida dels monjos i habitants del priorat de Sant Genís en aquesta mateixa època. L’activitat va comptar amb una participació notable.


Setmana de la Pedra Seca 2022

Dins els actes de la Setmana de la Pedra Seca, del 28 de novembre al 4 de desembre, promoguda per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), el dia 2 de desembre des del CEM vam fer la presentació del projecte Descobrir i documentar l’obra de pedra seca a Martorell.


El dia següent, 3 de desembre, es va fer la Caminada de la pedra seca a Martorell per les serres de l’Ataix i de les Torretes. Aquesta activitat va ser organitzada en col·laboració amb el col·lectiu l’Ataix i va comptar amb la col·laboració del Motor Club Micorella i l’ADF de Martorell que es van fer càrrec de les tasques de desbrossament i condicionament del camí. Ambdues activitats van tenir molt bona acollida.



PROJECTES 2023


Des d’aquest 2022 i fins el 2025 el projecte L’articulació del paisatge rural altmedieval: Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort, amb les excavacions arqueològiques als dos jaciments seguirà ocupant un espai central en l’activitat del CEM. Això no és inconvenient per desplegar altres projectes, algun dels quals ja hem presentat en aquest butlletí, com el referit a l’estudi del patrimoni de pedra seca. També altres projectes tindran continuïtat, com el tractament dels fons bibliogràfics i arxivístics que custodiem a la Farmàcia Bujons, o la nostra participació en el projecte que finalitzarà aquest 2023, Modelado Argumentativo y Conceptual para la Mejora de la Participación y las Políticas de Gestión en Patrimonio Cultural, que impulsa l’INCIPIT – CSIC, amb seu a la Universitat de Santiago de Compostela.


Però les previsions són d’anar més enllà. Primerament donant sortida a diverses publicacions que anirem presentant al llarg de l’any i que, per diverses raons, s’han anat endarrerint però que ja es troben molt avançades en la seva producció. En segon lloc, posant en marxa projectes que ens ajudin a aprofundir en el coneixement de la nostra història i del patrimoni, de manera prioritària a partir de l’explotació de fonts d’arxiu que romanen inèdites.


Conforme anem concretant les actuacions a fer, les donarem a conèixer per integrar aquelles persones que considerin que poden participar en aquests nous projectes i ampliar així el ventall de col·laboradors.



Recreació històrica a Sant Genís de Rocafort

Edita:
Centre d'Estudis Martorellencs
Plaça de la Vila, 41 - baixos. 08760 - Martorell
Correu: intranetcem@gmail.com
Web: www.infocem.net

Amb el suport de