EL DOCUMENTALISTA AUDIOVISUAL

COMENÇAR

UNA PROFESSIÓ POLIÈDRICA

Els continguts audiovisuals són presents en molts àmbits de la vida quotidiana i desenvolupen un paper de gran rellevància en la nostra societat. La seva elaboració sovint exigeix la intervenció de professionals de la documentació. La seva tasca és clau i té principalment una funció preparatòria i creativa, que implica una activitat investigadora, detectivesca, amb un gran potencial per millorar i complementar el contingut de qualsevol producte comunicatiu. Documentar una producció, sigui de caràcter informatiu, publicitari o de ficció, tant en el sector televisiu com en el cinematogràfic, contribueix, doncs, a augmentar-ne la qualitat, la varietat i l'originalitat. El material d’arxiu, de fet, és tan ric i polisèmic que pot reutilitzar-se en contextos ben diversos i, alhora, pot ajudar a reduir els costos de producció. Fins i tot, pot esdevenir l'element principal, destacat o protagonista, com passa, per exemple, en els documentals històrics o en els programes de nostàlgia televisiva.Prova de la importància d’aquest perfil professional és que la seva activitat professional és present en els mitjans de comunicació, en produccions cinematogràfiques i publicitàries, o en l’especialitat de film researcher, entre d’altres. Els professionals de la documentació estan especialitzats a gestionar, conservar, recuperar i generar productes audiovisuals i en resoldre les necessitats de documentació que aquestes produccions requereixen, com ara localitzar imatges en arxius audiovisuals d’aquí i d’arreu del món.

Bancs d'imatges

Fonts per la producció audiovisual

Nostàlgia televisiva i programes de segments:la valorització dels arxius audiovisuals

Exemples reals

Quan cal un documentalista audiovisual en una producció de ficció?

Què és un documentalista audiovisual?

Bibliografia

El documentalista audiovisual és un perfil que neix de l’experiència de professionals de diverses disciplines, sobretot d’història, periodisme, documentació i arxiu, que han treballat en projectes audiovisuals. És un documentalista expert en arxius audiovisuals que no només ajuda els equips de rodatge en cerques documentals, sinó també en la solució de problemes relacionats amb la gestió d'imatges i propietat intel·lectual.

El terme documentalista tradicionalment a Espanya també s'utilitza en altres àmbits com per exemple: premsa, per denominar al professional que elabora les tasques de buscar, analitzar conservar i recuperar informació.

FREELANCERESEARCHER

DOCUMENTADOR

CLEARANCERESEARCHER

PRODUCTIONRESEARCHER

FILMRESEARCHER

LES TASQUES DEL DOCUMENTALISTA AUDIOVISUAL

Buscar, resumir i gestionar informació per als equips que elaboren la producció: guionistes, direcció artística, vestuari, perruqueria, etc.

Identificar i suggerir temes per a la creació de peces noves (nous programes, nous episodis d'una sèrie, etc.).

Trobar material d'arxiu per a inspirar als equips o per a inserir en la producció en curs, i gestionar la compra i la cessió de drets.

4

Gestionar qüestions relacionades amb els drets d'autor.

3

2

1

C

Complementarietat: el suport de la documentació permet generar un producte més complet.

DOCUMENTALISTAAUDIOVISUAL

Verificació: afavoreix la credibilitat mitjançant la comprovació de dades, imatges i localitzacions*.

DOCUMENTALISTA

Preparació: recerca prèvia per trobar imatges, persones, localitzacions o textos.

Previsió: previsions informatives de futurs esdeveniments (efemèrides, actes institucionals i altres fets recurrents de l'activitat humana).

Preparació: recerca prèvia per trobar imatges, persones, localitzacions o textos.

Rendibilitat: evita haver de gravar imatges de nou o obtenir-les de fonts externes i permet l'explotació comercial de l'arxiu

ELS BENEFICIS DE TENIR UN DOCUMENTALISTA AUDIOVISUAL AL TEU COSTAT

El documentalista audiovisual és necessari quan una trama de ficció reflecteix fets ocorreguts (o que podrien haver ocorregut) en la vida real.

Subministren fotografies i il·lustracions amb finalitats de comunicació social: produccions audiovisuals, llocs web, publicacions d'actualitat, publicitat, etc.

BANCS D'IMATGES COMERCIALS

BANCS D'IMATGES OBERTS

La digitalització d'arxius audiovisuals ha generat una tendència a posar part dels fons a Internet:El documentalista audiovisual pot buscar i gestionar imatges des del seu lloc de treball.Guionistes, productors i directors poden visionar les imatges des del web.La gestió dels drets s'agilitza.En molt poc temps les imatges en alta qualitat estan a punt per ser utilitzades.

Dipòsits d'imatges alimentats pels mateixos usuaris, que volen compartir-les públicament. Els autors de les imatges poden:

• Mantenir el copyright: impedir la distribució o la reproducció
• Cedir alguns drets: permetre uns certs usos citant l'autoria.

CARACTERÍSTIQUES

LLICÈNCIES

EXEMPLES

• Qualitat molt variable
• Poques opcions de cerca
• Cost zero
• No resolen tots els aspectes legals (permís del model, restriccions d'ús comercial, etc.)

Les restriccions s'expressen mitjançant una llicència, una declaració dels usos que l'autor permet o impedeix:

• Copyright
• Llicencia Creative Commons: el reconeixement de l'autoria és sempre obligatori

Click aquí per veure les pàgines web

Bases de dades d'empreses que venen il·lustracions i fotografies d'estoc a un cost menor del que suposaria l'obtenció d'imatges similars per mitjans propis. La consulta és gratuïta, però les imatges només són accessibles a baixa resolució o amb marques d'aigua.

CARACTERÍSTIQUES

LLICÈNCIES

EXEMPLES

• Alta qualitat
• Àmplies opcions de cerca
• Ajudes per a conceptualitzar projectes
• Qüestions legals resoltes

• Lliure de drets (royalty free, LD, RF), no exempt de costos: la imatge adquirida es pot utilitzar un nombre il·limitat de vegades en diversos projectes. (només es paga una vegada)
• Amb drets protegits/gestionats (rights managed, DP, RM): els drets i les taxes es calculen segons l'ús que es donarà a la imatge (mitjà i nombre d'exemplars). (Es paga per cada ús)

Click aquí per veure les pàgines web

AGÈNCIES D'INTERCANVI

ARXIUS COMERCIALS

DIPÒSITS GRATUÏTS

ARXIUS PÚBLICS I INSTITUCIONALS

NOTÍCIARIS CINEMATOGRÀFICS

BBDD ESPECIALITZADA

* * * * * * ** * * * * * ** * * * * * ** * * * * * ** * * * * * *

Els arxius audiovisuals tenen un valor històric, cultural i sociològic i desenvolupen un paper vital en la producció televisiva. Ens demostren que poden subministrar imatges antigues per a elaborar produccions noves i fan que les cadenes de televisió obtinguin rendibilitat i reconeixement.

Interna: perquè la cadena de TV pot reutilitzar les imatges

Externa: perquè la cadena de TV pot vendre les seves imatges

Reportatges especials: centrats en algun tema d’actualitat o personalitat destacada.

Programes d’entreteniment: tenen molt bons nivells d’audiència. La seva màxima expressió són els programes de segments i de nostàlgia televisiva.

Publicitat: utilitzen imatges d'arxiu ocasionalment, ja que són un bon recurs creatiu.

Informatius: es pot il·lustrar un tema mitjançant imatges de recurs, o mostrar la cara d'algun personatge o la façana d'un edifici. Les imatges ajuden a aportar informació nova.

PROGRAMES DE SEGMENTS I NOSTALGIA TELEVISIVA

• Acostumen a utilitzar fragments petits.

• Es crea un producte nou amb imatges antigues.

• Tenen un valor corporatiu, sovint fan autopromoció de la cadena de TV.
• Són molt rendibles: tenen un baix cost de producció i molta audiència, mínima caducitat i una gran versatilitat.

• Serveixen com a comodins: es poden emetre quan falla la programació habitual o cal omplir espais buits.

QUINS SÓN ELS ESPAIS TELEVISIUS EN ELS QUALS LA DOCUMENTACIÓ AUDIOVISUAL ÉS L'ELEMENT PROTAGONISTA?

Un espot de Turkish Airlines (2020) empra metratge d'arxiu de la carrera espacial per suggerir que descobrir un país és comparable a trepitjar la lluna.

Peça del magazín Corazón, de TVE (2018), muntada amb imatges d'arxiu amb motiu del retorn del cantant David Bisbal a Operación Triunfo, el programa que el va convertir en estrella.

Secció "Tvimos", del programa Tvemos, dedicada a recordar moments poc coneguts o gairebé oblidats de les emissions de TVE.

Amb humor autoconscient, l'episodi “Horrorvisión” (2020), de Cachitos de hierro y cromo, subratlla el baix cost de producció del propi programa.

De totes les marques que apareixen en algun moment en pantalla s'han de gestionar els seus drets, com per exemple la cafetera Marzocco, els mitjons Happy socks o els pijames de ‘Hello Kitty’.

LA TASCA D'UN DOCUMENTALITA AUDIOVISUAL A 'FOODIE LOVE'

'Foodie Love' és una sèrie de televisió de ficció, escrita i dirigida per Isabel Coixet i produïda per HBO Spain, que versa sobre una parella que se cita a través d'una app per a amants de la gastronomia o ‘foodies’. L'equip de Documentació de ‘Foodie Love’ va estar format per una persona que exercia les funcions de documentalista researcher. Es va encarregar fonamentalment de la cerca i l'adquisició de material i de la gestió dels drets d'aquest mateix material amb les persones i entitats responsables. En el cas d'aquesta sèrie, es van utilitzar dues denominacions per a la seva figura, la més genèrica de film researcher i la més concreta de clearances (gestió de drets).

Els personatges en diferents moments de la sèrie van al cinema o veuen pel·lícules a casa. Així, en una seqüència en què van al cinema, es visionen fragments de la pel·lícula Hiroshima, mon amour, d'Alain Resnais, o en una altra seqüència en què la protagonista roman a casa amb grip estirada en el sofà, està veient Pranzo di Ferragosto, de Gianni Di Gregorio. En tots aquests casos es van gestionar els drets d'aquests materials.

En una seqüència, el protagonista està veient el programa de cuina AB a Astúries amb Jose Andrés. En aquest cas, es van tramitar els drets, però finalment no es va arribar a un acord i no va poder utilitzar-se aquest material en el capítol.

Es van gestionar amb les entitats pertinents les portades de diversos llibres que apareixen en pantalla.

PEL·LÍCULES

PROGRAMES DE TELEVISIÓ

LLIBRES

MARQUES

La música ha d'aparéixer citada als crèdits, tant si té llicència Creative Commons com copyright.

MÚSICA

LA TASCA D'UN DOCUMENTALITA AUDIOVISUAL A 'FOODIE LOVE'

This is Art’ és un programa de televisió especialitzat en Art, que vincula la divulgació de l'Art amb les emocions. Cada capítol versa sobre un sentiment o emoció i com aquest ha influït en artistes i en les seves obres en el transcurs de la història de l'Art. És una coproducció entre la productora de Televisió Brutal Mitjana i TV3 Televisió de Catalunya i amb la col·laboració de Movistar. Està presentat i dirigit per Ramon Gener, que prèviament es va donar a conèixer amb els programes ‘Òpera en Texans’ i ‘This is Opera´. El documentalista audiovisual en ‘This is Art’ participa en totes les fases de l'elaboració del programa, des de l'inici fins al lliurament dels capítols a les plataformes o televisions per a la seva posterior emissió.

Documentació organitza tota la informació i crea una fitxa denominada “Obra d'Art” per a cadascuna de les obres que apareixen en el capítol.

Completada la fase anterior, es procedeix a organitzar l'arxiu per seqüències. Cada seqüència consta d'un nombre determinat d'obres artístiques que cal ordenar.

Producció es posa en contacte amb Documentació per a verificar aquest punt. Acostuma a passar que el procés d'aconseguir llicències de drets d'obres és una tasca lenta. En primer lloc, perquè cal localitzar en cada cas l'entitat o persona responsable, i, en segon lloc, perquè una vegada realitzat el contacte, cal negociar el preu.

Obtenir les imatges en alta resolució, buscant en museus, galeries, blocs d'art, etc., o bé si no es pot adquirir d'aquesta manera, a vegades cal comprar el suport físic en alta qualitat.

Muntatge, grafisme i visionat: en aquesta fase és molt habitual fer canvis d'última hora, substituint algunes obres per unes altres. Si no generen drets és molt més senzilla la tasca, però si generen drets, la tasca és més complicada, perquè ja no es disposa de molt de temps.

COL·LABORACIÓ AMB GUIONISTES

DISTRIBUCIÓ D'OBRES D'ART

COL·LABORACIÓ AMB PRODUCCIÓ

COL·LABORACIÓ AMB L'EQUIP D'ART

C

COL·LABORACIÓ AMB POSTPRODUCCIÓ

LLIBRES

GUIONS

LLIBRES SOBRE UNA PEL·LÍCULA

DRETS AUTOR I PROPIETAT INTEL·LECTUAL

ARTICLES

PEL·LÍCULES

TREBALL FI DE GRAU

López de Solís, I. (2013). El Film researcher. Editorial UOC. Enllaç al catàleg

Franganillo, J. (2022). Formatos digitales: propiedades técnicas y contextos de uso. Universitat Oberta de Catalunya. Enllaç al catàleg

de España, R. (2001). La Caja de las sorpresas: una historia personal de la televisión. Planeta. Enllaç al catàleg

Moreiro González, J. A. ; Caridad Sebastián, M. (2000). Manual de documentación informativa. Cátedra. Enllaç al catàleg

Caldera-Serrano, J. ; Arranz-Escacha, P. (2013). Documentación audiovisual en televisión. Editorial UOC. Enllaç al catàleg

Giménez Rayo, M. (2007). Documentación audiovisual de televisión: la selección del material. Trea. Enllaç al catàleg

TV3: 10 anys. (1993). Columna. Enllaç al catàleg

de la Cuadra, E. (2014). Documentación cinematográfica: roles y fuentes del documentalista en el cine. UOC. Enllaç al catàleg

García Castillejo, Á. (2012). Régimen jurídico y mercado de la televisión en abierto en España. Editorial UOC. Enllaç al catàleg

Niqui, C. (2011). Cronologia dels primers 15 anys de l’audiovisual a internet. Editorial UOC. Enllaç al catàleg

Caridad Sebastián, M. (2011). Documentación audiovisual: nuevas tendencias en el entorno digital. Síntesis. Enllaç al catàleg

García Castillejo, Á. (2012). Régimen jurídico y mercado de la televisión de pago en España. Editorial UOC. Enllaç al catàleg

Duran, J. (2011). La Ficció cinematogràfica, avui. Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona. Enllaç al catàleg

Saavedra Bendito, P. (2011). Los Documentos audiovisuales: qué són y cómo se tratan. Trea. Enllaç al catàleg

Martínez Abadía, J. ; Fernández Díez, F. (2010). Manual del productor audiovisual (1a ed. en lengua castellana). UOC. Enllaç al catàleg

Marimón, J. (2022). El montaje cinematográfico: del guión a la pantalla (Quinta edición). Universitat de Barcelona Edicions. Enllaç al catàleg

Ferro, M., Romaguera i Ramió, J. ; Elias, J. (1980). Cine e historia. Gili. Enllaç al catàleg

Maduell, À. (1997). Televisió catalana abans de TV3. [s.n.]. Enllaç al catàleg

Barsam, R. M. (1992). Nonfiction film: a critical history (Rev. and expanded). Indiana University Press. Enllaç al catàleg

Aranda, D., de Felipe, F., Icart, P. ; Pujol Ozonas, C. (2016). Cómo construir un buen guión audiovisual (Primera edición en lengua castellana). Editorial UOC. Enllaç al catàleg

Lavandier, Y. (2003). La Dramaturgia: los mecanismos del relato: cine, teatro, ópera, radio, televisión, cómic. Ediciones Internacionales Universitarias. Enllaç al catàleg

Grau Rafel, M. (2017). La Mente narradora: la neurociencia aplicada al arte de escribir guiones (Primera edición). Laertes. Enllaç al catàleg

Giger, H. R., & Bonzanigo, M. (1999). Giger’s Alien: film design 20th Century Fox. Galerie Morpheus International. Enllaç al catàleg

Wachowski, L., Wachowski, A., Skroce, S., Kunitake, T., Darrow, G. ; Lamm, S. (2000). The art of The Matrix. Newmarket Press. Enllaç al catàleg

Snyder, Z. (2011). Sucker punch: the art of the film. Titan Books. Enllaç al catàleg

Salisbury, M. ; Scott, R. (2012). Prometheus: the art of the film. Titan Books. Enllaç al catàleg

Bercovitz Rodríguez-Cano, R. (2015). Manual de propiedad intelectual (6a ed.). Tirant lo Blanch. Enllaç al catàleg

Ortego Ruiz, M., Serrano Gómez, E. ; Carrancho Herrero, T. (2019). Medios de comunicación, contenidos digitales y derecho de autor (Primera edición). Editorial Reus. Enllaç al catàleg

Stacey, P. ; Pearson, S. H. (2017). Made with creative commons. Creative Commons. Enllaç al catàleg

Alonso Palma, Á. L. (2020). Propiedad intelectual y derecho audiovisual (5.a edición). Centro de Estudios Financieros. Enllaç al catàleg

Guichot, E., Boix Palop, A., Carrillo Donaire, J. A., de la Sierra Morón, S. ; Vázquez Alonso, V. J. (2018). Derecho de la comunicación (Quinta edición). Iustel. Enllaç al catàleg

Ferguson, C. (2011). Inside job. Speak Up. Enllaç al catàleg

Stone, O., Sklar, Z., Costner, K., Bacon, K. ; Jones, T. L. (2000). JFK. Warner Bros Pictures. Enllaç al catàleg

Allen, W., Farrow, M., Buckwalter, J. ; Chatinover, M. (1983). Zelig. Orion Pictures. Enllaç al catàleg

Medem, J. ; Laboa, M. (2004). Euskal pilota: larrua harriaren kontra (La Pelota vasca la piel contra la piedra). SAV. Enllaç al catàleg

Franganillo, Jorge ; Guallar, Javier. (2022). Nostalgia televisiva y programas de segmentos: la valorización de los archivos audiovisuales. Anuario Think EPI, vol. 16. Enllaç al dipòsit digital

Boté Vericad, Juan-José ; Vállez, Mari. (2022) Aplicaciones de deepfakes. Manipulación de contenido audiovisual y riesgos para los usuarios basados en las políticas de privacidad. Documentación de las Ciencias de la Información, vol. 45, num. 1, p. 25-32. Enllaç al dipòsit digital

Lillo, Sonia : Guallar, Javier. (2020) El documentalista researcher y la gestión de derechos de obras musicales en una serie de ficción. El caso de 'Foodie Love'. Cuadernos de Documentación Multimedia, vol. 31. Enllaç al dipòsit digital

Lillo, Sonia ; Guallar, Javier. (2019). El documentalista researcher en un programa de televisión especializado. Proceso de trabajo y gestión de fuentes en 'This is Art'. Cuadernos de Documentación Multimedia , vol. 30, p. 229-245. Enllaç al dipòsit digital

Guallar, Javier ; Pedraza Jiménez, Rafael ; Pérez-Montoro, Mario ; Antón, Laura. (2021). Curación de contenidos en periodismo. Indicadores y buenas prácticas. Revista Espanola de Documentacion Cientifica, vol. 44, num. 2, p. e296 Enllaç al dipòsit digital

Guallar, Javier ; Codina, Lluís ; Abadal, Ernest. (2020). La investigación sobre curación de contenidos: análisis de la producción académica. Ibersid, vol. 14, num. 1, p. 13-22. Enllaç al dipòsit digital

Guallar, Javier ; Cornet, Anna. (2020). Centros de documentación de diarios en el siglo XXI. Panorama después del tsunami // Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami. BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació , num. 44. Enllaç al dipòsit digital

De la Cuadra, Elena ; López de Solís, Iris. (2012). Imágenes de archivo en cine de ficción: cine basado en una historia real. Tripodos, (31), 11-36. Enllaç a la revista

Bailac i Puigdellívol, Montserrat. (2002). Documentalista audiovisual, un ofici apassionant. Item: revista de biblioteconomia i documentació, Núm. 32, p. 5. Enllaç a la revista

López de Solís, Iris. (2007). Nuevos perfiles profesionales en el mundo de la documentación audiovisual: el “researcher”. In IX Jornadas de Gestión de la Información, Madrid (Spain), 22-23 November 2007. Enllaç al dipòsit

Salvador Esteban, Lucía. (2016). Historia y ficción televisiva. La representación del pasado en ‘Isabel’. Index. Comunicación, 6(2), 151–171. Enllaç a la revista

Bazán Gil, Virginia. (2014). La memoria colectiva: contenidos para el recuerdo, del archivo a la Web de RTVE. Métodos de Información, 5(8), 5–16. Enllaç a la revista

De la Cuadra, Elena ; López de Solís, Iris ; Nuño Moral, María Victoria. (2014). Uso de imágenes de archivo en publicidad audiovisual: estudio de casos. El Profesional de La Informacion, 23(1), 26–35. Enllaç a la revista

López de Solís, Iris. (2011). El uso de la documentación en programas informativos no diarios: El caso de Informe Semanal. Documentación de Las Ciencias de La Información, 34. Enllaç a la revista

Lopez-de-Solis, Iris ; Martin-Lopez, Carlos. (2011). Nuevas estrategias de negocio y valorizacion de los archivos audiovisuales en internet. El profesional de la informacion, 20(6), 659–. Enllaç a la revista

Castillo Blasco, Lourdes ; Soler Monreal, Concha ; Rodríguez Armengol, Milagros. (2014). Uso de secuencias de película para ilustrar noticias por los servicios informativos de una emisora de televisión regional. Profesional De La información, 23(1), 044–050. Enllaç a la revista

Franganillo, Jorge (2015). «Imatges d'arxiu, testimonis d'un passat». Núvol, 5 de desembre. Enllaç a la revista

Hidalgo-Goyanes, Paloma ; López de Solís, Iris. (2014). Reutilización de imágenes de archivo en televisión: derechos de propiedad y de uso. Profesional De La información, 23(1), 065–071. Enllaç a la revista

Paz, María Antonia ; Montero, Julio. (2012). El archivo audiovisual de RTVE. Programas emitidos entre 1956 y 1975 sobre la Guerra Civil. Revista General de Información y Documentación, 21, 225-247. Enllaç a la revista

Torrado Morales, Susana. (2008). La página web del archivo histórico del instituto Luce: un instrumento de difusión cinematográfica. Anales de Documentación, 10, 413–428. Enllaç a la revista

Guallar, Javier. (2012). Tendències en documentació en els mitjans de comunicació. Tripodos, (31), 7-10. Enllaç a la revista

Inarejos L. y Guallar J. (2015). Centros de documentación de televisiones en Catalunya. Estudio de BTV, RTVE, TVC y 8tv. Cuadernos de Documentación Multimedia, 48-65. Enllaç a la revista

CRAI Biblioteca de Biblioteconomia (2017). Film research: l'experiència de la cerca. Guia de lectura. Enllaç al dipòsit digital

Codina, Lluís. (2020). La Documentación en los medios de comunicación: sitaución actual y perspectivas de futuro. Cuadernos de Documentación Multimedia, 10, 49-66. Enllaç a la revista

Inarejos Vendrell, Lluís. Estudi de la gestió documental en les televisions catalanes de referència. Treballs Finals de Grau d'Informació i Documentació, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Javier Guallar. Enllaç al dipòsit digital

UNA PROFESSIÓ POLIÈDRICA

Les nostres xarxes socials