Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

centre d'estudis martorellencs

Sant Genís de Rocafort 2022

Intervenció arqueològica a Sant Genís de Rocafort 2022

5a campanaya d'excavacions arqueològiques: del 10 al 28 d'octubre

Tercera setmana de treball de camp

Resultats finals

L'excavació de 2022

Amb aquesta tercera setmana de treball de camp completem la intervenció prevista per aquest 2022.


Us presentem un resum de com s'ha desenvolupat la feina i la valoració provisional dels resultats que ha donat.

Imatge aèria del monestir de Sant Genís de Rocafort.

1

2

4

3

Procés de treball

Identificació i documentació dels elements a excavar

Excavació

Neteja del sector a excavar

La neteja prèvia dels sectors a excavar i la seva delimitació i documentació precises són imprescindibles per a un desenvolupament correcte del procés d'excavació. Aquesta informació serà clau per a la interpretació posterior i comprensió dels processos històrics que ens descobreix l'arqueologia a través de les restes materials. Un cop finalitzat el treball de camp, comença el treball de laboratori, que exigeix encara més dedicació.

Treball de laboratori

L'excavació de 2022

L'excavació a Sant Genís de Rocafort forma part del projecte de recerca L'ARTICULACIÓ DEL PAISATGE RURAL ALTMEDIEVAL: SANT GENÍS DE ROCAFORT I SANTA MARGARIDA (MARTORELL (2022-2025).


L'equip de treball està integrat pels membres del grup de recerca del CEM, amb el suport tècnic de la cooperativa Sistemes de Gestió de Patrimoni i de Qark Arqueologia.

Membres de l'equip d'excavació treballant al sector nord del monestir.

L'excavació de 2022

Cliqueu sobre els punts actius que apareixen a la imatge per obtenir la informació sobre els resultats finals de l'excavació

Efectivament, podem afirmar que l'extrem oest d'aquest sector nord va ser ocupat per diversos enterraments. La seva datació ara per ara no és factible a partir de l'estratigrafia ja que aquesta apareix molt erosionada i posa de relleu una important pèrdua del sòl que recobria els enterraments. Per aquest motiu apareixen ara a escassa profunditat i parcialment malmesos.


Per altra banda, l'emplaçament dels enterraments, l'estat de remoció d'alguns, i la proximitat a estrats amb materials de datació anterior a la fundació del monestir, porten a plantejar-se la possibilitat d'una fase de necròpolis també més antiga. En tot cas serà mitjançant sistemes de datació absoluta que podrem resoldre aquesta qüestió en els propers mesos. Ara les restes antropològiques passaran al laboratori per al seu estudi.


Tomba núm. 12 un cop excavada

Tomba 14



Com ja vam assenyalar, tant per les condicions topogràfiques com per la situació, tot apunta que durant la fase monàstica aquest era un espai d'ús marginal. La situació al costat nord de l'església, amb una sola finestra en aquesta banda a diferència de les tres i una porta lateral a l'oposada, fa pensar que l'edifici de l'església s'aprofita com a element de protecció de les dependències monàstiques del costat sud davant de les inclemències climàtiques provinents del nord.


No obstant aquesta interpretació per a la fase monàstica, l'extrem oest del sector (a la part inferior dreta de la imatge) presenta estrats amb materials que apunten a una ocupació o presència humana molt anterior que ens portarien, quan menys, a etapes primerenques de l'ocupació romana. Tot i això, no s'han identificat per ara estructures que es puguin atribuir a aquest moment, però si materials ceràmics.


L'impacte de la construcció del monestir, afegit al dels terratrèmols del segle XV, sembla que va afectar l'estabilitat de les roques, afavorint un procés erosiu que ha reduït de forma notable el potencial arqueològic de la zona, que fonamentalment s'ha conservat en els rebliments de les esberles entre els diferents blocs de roca.


Vista de l'església i el sector nord un cop finalitzada l'excavació.



Situada al nivell inferir dels tres en els quals es distribueixen les construccions del monestir, trobem les restes de la cisterna. Conserva una petita part de la volta que la cobria i la totalitat de la planta. Durant la campanya d'enguany s'ha retirat una part de la runa que la reomple, tasca que es continuarà en les futures campanyes.


La gestió de l'aigua és un element fonamental per a poder mantenir la vida al monestir. El seu emplaçament no fa possible el proveïment mitjançant la canalització de les aigües de cap font propera, raó per la qual depèn exclusivament de les aportacions de la pluja i de la capacitat d'emmagatzematge.


Més enllà de la importància dels aspectes relacionats amb la gestió de l'aigua al monestir, és de destacar la identificació d'una doble funció d'aquesta estructura. La seva disposició i una potència de murs considerable ens fa plantejar-nos una major complexitat de les construccions. És versemblant que sobre la volta de la cisterna s'aixequés almenys una altra planta, que donaria a la construcció un aspecte de torre rectangular. El retall a la roca i les restes de paviment a la mateixa cota al costat est ens assenyalen amb claredat la cota de la planta sobre la volta. Per altra banda, caldrà veure el paper que jugava en l'articulació de l'accés a l'església i com es plantejava la circulació des de les dependències monàstiques al pou que permetia recuperar les aigües de la cisterna, Són qüestions que podrem resoldre amb l'excavació de conjunt del costat oest del monestir.

Vista de la cisterna. A la part superior de la imatge es pot observar el rebliment que formava la plataforma que la cobria i que definiria un espai de terrat, o bé ocupat per una dependència, que donaria a la construcció un aspecte de torre

L'àmbit de l'església i la major part de les construccions que ocupen el sector sud de la plataforma intermèdia, de les tres en les quals es distribueix el monestir, han estat estudiats en el període 2018 - 2021.


Podeu veure l'evolució dels treballs i els resultats en aquests sectors a través de la visita virtual al monestir:


Recorregut autoguiat pel jaciment

La imatge de conjunt del monestir des del costat oest mostra clarament la complexitat de la interpretació d'aquest sector, on s'evidencia un espoli molt intens de les edificacions monàstiques. L'obra de la cisterna, a la part inferior esquerra de la imatges n'és bon exemple.


En aquest sector, a més del treball a la cisterna, s'ha iniciat l'excavació de l'espai delimitat per la rampa actual d'accés a l'església. Est tracta d'una zona que sembla força alterada pel procés d'espoli i on, fins i tot, es podria haver donat l'explotació moderna com a pedrera d'una part de la base rocosa del monestir, provocant un arrasament absolut de les edificacions. En tot cas es tracta d'una hipòtesi que s'haurà de confirmar un cop excavat completament el sector en les campanyes dels anys següents.


Malgrat aquest espoli, la imatge palesa com, lentament, el monestir romànic va emergín en un espai on s'acostumava a identificar l'església i poca cosa més. L'arqueologia mostra que estem davant d'un conjunt força notable, que proporciona i proporcionarà coneixements precisos de les característiques d'aquests monestirs, fins ara tant poc estudiats pel que fa a la seva configuració arquitectònica.


És de destacar com lentament es fa evident una major sumptuositat de les construccions. Any darrera any l'excavació posa al descobert elements constructius que ho demostren, ja siguin capitells, fragments de columna, etc. Enguany destaquem la troballa d'una dovella profusament motllurada (foto inferior) entre la runa que forma els estrats excavats i que caldrà seguir excavant l'any vinent al costat oest.


Més informació sobre el jaciment

Des d'aquí podeu accedir a més informació sobre el jaciment i el desenvolupament de la recerca en la primera fase (2018 - 2021).


+ Informació

Us presentem a continuació un seguit de recursos que us permetran aproximar-vos al procés de recerca i als resultats assolits al llarg d'aquest anys.


  • Exposició 50 CEM / 40 arqueologia

Vídeo sobre Sant Genís de Rocafort que es projecta en aquesta exposició, oberta fins el 18 de desembre de 2022 a La Caserna (Martorell):


Recorregut autoguiat pel jaciment


Imatge aèria del monestir de Sant Genís de Rocafort

Jornada de Portes Obertes

No ho oblideu
El dia 30 d'octubre,
a les 10 del matí

Punt de trobada:
plaça del Portal d'Anoia

Imatge aèria del monestir de Sant Genís de Rocafort

Amb el suport de