La plaça del Diamant - Mercè Rodoreda

SOBRE L'AUTORA

CONTEXT DE L'OBRA

ARGUMENT I TEMES DE L'OBRA

ESPAI I TEMPS

PERSONATGES

LA PLAÇA DEL DIAMANT

MERCÈ RODOREDA

SIMBOLOGIA DE L'OBRA

SOBRE L'AUTORA

Mercè Rodoreda naix l'any 1908 a Barcelona i mor el 1983 a Girona.És considerada una de les millors escriptores de la literatura catalana.

Mercè Rodoreda naix al barri de Sant Gervasi, a Barcelona, en un ambient tranquil amb els seus pares i el seu avi, qui li transmet la passió per la lectura.No és fins als anys 30 que no comença l'activitat literària, la qual utilitza per a evadir-se de l'entorn clos i decebedor del seu primer matrimoni.Aquests seran anys de molta activitat, ja que treballa al Comissariat de Propaganda de la República i és membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes.

L'any 1939 s'estableix a França junt amb altres escriptors catalans, tot i que viurà en altres països durant l'exili.En aquesta època, Rodoreda escriurà algunes de les seues obres més famoses, com és el cas de La plaça del Diamant o El carrer de les Camèlies, el llibre pel qual rep el premi Sant Jordi.L'escriptora no tornarà a Catalunya fins als anys 70 i l'any 1980 rebrà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.El 1983 ens deixa afectada pel càncer, però el seu record queda viu en els llibres que va escriure i que continuen reeditant-se.

+Info

CONTEXT DE L'OBRA

L'obra de Rodoreda no es pot explicar sense atendre al context històric i literari tant català com europeu.

Mercè Rodoreda visqué les dues guerres més grans del segle XX i va patir la misèria que provocaren. És per això que s'hi sent implicada i podem veure com ho il·lustra als seus llibres, tal com feien altres autors europeus.És per aquest contacte amb altres autors europeus que és difícil encabir l'obra de l'autora en el context literari català. Rodoreda vivia en l'àmbit cultural francés i aquest té una gran influència en la seua inspiració quan escrivia.

ARGUMENT I TEMES DE L'OBRA

La plaça del Diamant està considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra.També ha estat traduïda a una quarantena d'idiomes.

Natàlia, la protagonista, ens conta una part de la seua història en aquest llibre. Des del moment en què coneix al seu marit Quimet ens va contant el casament, com tenen fills, com es queda vídua i com es torna a casar. Tot mentre va enraonant sobre la situació personal i sobre el context polític i històric en què es troba.En aquest llibre podem veure una protagonista que provoca que ens fem preguntes sobre l'existència, la mort i, sobretot, l'amor.

ESPAI I TEMPS

Gràcia és l'espai;els anys 30, el temps.

L'obra se situa al barri de Gràcia, a Barcelona, la qual cosa és molt fàcil de veure a partir del títol del llibre i de les descripcions espacials que hi trobem.Quant al temps, tot i que no hi ha moltes referències que el palesen, els fets històrics en què es veuen involucrats els personatges ens ajuden a situar-los. Així, com que es parla del període republicà, de la Guerra Civil i de la postguerra, podem situar La plaça del Diamant en el primer terç del segle XX.

PERSONATGES

Natàlia, també coneguda com a Colometa, és la protagonista sobre la qual gira tota l'obra i a través de qui vivim la història.

Tot i que Natàlia és la protagonista de l'obra, està envoltada de personatges molt importants.Aquest és el cas de Quimet, el seu primer marit i pare dels seus fills, Antoni i Rita, que també formen part d'aquesta primera categoria. També tenim en aquest grup l'Antoni, el segon marit de la Natàlia.Per una altra banda, tenim alguns personatges secundaris que tenen una gran rellevància. Aquests són Mateu i Cintet (amics a Quimet) i, sobretot, la senyora Enriqueta, veïna i confident de la protagonista.

SIMBOLOGIA DE L'OBRA

La plaça del Diamant és una obra amb un univers carregat de símbols.

Com diu Carme Arnau, aquest llibre de Rodoreda té un univers de ficció poblat de símbols, la qual cosa demostra la influència que l'època i els referents literaris tenien sobre Rodoreda.N'hi ha alguns d'importants com l'embut, que simbolitza com d'angoixant s'anirà fent la vida de la protagonista. O l'aparador de les nines, que tracta de reflectir el pas del temps.També n'hi ha d'altres menys recurrents, com el caragol de mar (estabilitat), les flors (felicitat) o el ganivet (alliberament). Però, n'hi ha un que hem de destacar especialment.

El símbol més recurrent i amb més significat són els coloms. I la millor explicació la dona Carme Arnau:«L'evolució i els canvis que experimenten aquests ocells és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista. Mentre que els altres personatges importants es relacionen d'una forma o una altra amb aquest símbol, la seva protagonista es diu, significativament, Colometa, és a dir, petit colom, mentre viu amb Quimet, que és el criador de coloms, uns coloms arrauxats, causants de neguit i de feina que són un símbol de la seva vida amb el primer marit".

Gràcies per la visita