Imagen interactiva

El seu origen procedeix d’una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans. A la fi de segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un dinar de tardor amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts.

La Castanyada és una festa popular que se celebra el 31 d'octubre, el dia abans de Tots Sants, a Catalunya.

A la castanyada es menjen sobretot llegums i fruita seca, pans o panellets i castanyes.

• Faldilla àmplia
• Davantal de color negre
• Mocador al cap
• Caputxa blanca de llana, lligada a el coll i als muscles

Alternativament, hi ha la figura del castanyero, que vesteix pantalons, camisa, davantal i boina. La imatge tradicional els situa rostint les castanyes en un forn de fang. Antigament, aquest tenia forma de copa i, de fet, a Girona se segueixen dient així, copes. Després les lliuraven en una paperina de paper de diari, per mantenir la caloreta. Les castanyes acabades de fer són boníssimes!

Es considera l’acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes. De fet, de vegades es rostien mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts, una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.