S.R. Ranganathan (1892-1972): la felicitat del prestatge buit

S. R. Ranganathan1892 - 1972

La felicitat del prestatge buit

Una exposició de Jesús Gascónamb la col·laboració del CRAI BIMA

Disseny gràfic: Èlia RomaníSuport en el muntatge: Lluís Anglès

Per a ell, els llibres (la informació) són per fer-los servir i arribar mitjançant seu al coneixement.

"Un bibliotecari només ha d'ésser feliç quan els seus lectors mantenen constantment buits els prestatges; no són els llibres que surten els que l'han de preocupar sinó els que s'hi queden." The five laws... (1931), p. 6

La missió de la biblioteca és posar en relació qui vol saber i el que s'ha de saber: llavors, "knowledge emerges". Quan tothom, independentment de la seva classe social, etc., pugui accedir al coneixement, tindrà eines per conèixer el que és bo i just i la societat millorarà i progressarà.

"El bon pensament circulant arreu portarà a la creació d'un millor pensament: les biblioteques esdevindran llavors missatgeres de la llum". Headings and canons (1955), sec. 972

Qui és S. R. Ranganathan?

Ranganathan i la biblioteconomia

Adaptacions de les cinc lleis

Les cinc lleis de la biblioteconomia

Fes una ullada a la visita de l'exposició presencial per part de Jesús Gascón!

S. R. Ranganathan és un dels grans noms de la biblioteconomia del segle xx i una de les personalitats més influents en el desenvolupament de la disciplina.

L’associem a les cinc lleis de la biblioteconomia, les facetes i la 'Colon classification', però treballà gairebé tots els aspectes de les biblioteques i la informació en el context de la documentació, sobre els quals publicà unes 60 monografies i més de 1.500 articles.

Pioner de la democratització de l’accés a la informació, la seva teoria de la classificació i la recuperació de la informació està en la base, per exemple, de la construcció de sistemes hipertextuals, d’esquemes terminològics, eines de representació com tesaurus i ontologies, el mapatge de dominis de coneixement o la navegació facetada.

S. R. Ranganathan

Shiyali Ramamrita Ranganathan nasqué el 9 d’agost de 1892 a Shiyali (actual Sirkazhi), a Ubhayavedantapuram, llogarret de Nannilam (districte

de Thriruvarur) a l’estat de Madràs (l’actual Tamil Nadu, al sud de l’Índia, llavors colònia sota domini britànic), en el si d’una família de bramans.

El nom en tàmil (la seva llengua) és, en realitat: சீர்காழி இராமாமிருதம் அரங்கநாதன் (transcrit: Cīrkāḻi Irāmāmirutam Araṅkanātaṉ o Sirkazhi Ramamrutham Aranganathan), però en hindi és शियाली राममृत रंगनाथन, la transcripció habitual del qual és Shiyali Ramamrit Ranganathan. Aquest és el nom que ell mateix va fer servir quan publicava en anglès. El nom de la família es vincula a Ranganatha, deïtat, un avatar de Vixnu, de molta devoció al Tamil Nadu.

Orfe de pare als sis anys, es crià amb el seu avi, professor, que li infongué un gran respecte per la cultura i el pensament hindús.

La visió holística de l’univers pròpia de l’hinduisme està present en la seva obra, com també el valor de la disciplina, el rigor, el treball o el de la meditació per arribar al coneixement.

Nuevo atlas mundial. Madrid: Aguilar, 1959.

Feu estudis superiors a Madràs (avui Chennai), al Madras Christian College, on es graduà en matemàtiques el 1916 i en educació el 1917. Treballà a Madràs fins al 1944, quan marxa a la Banaras Hindu University (Benarés). El 1947 s’estableix a Delhi i viatjà per tot el món. Havia quedat vidu en 1928 i tornà a casar-se: tingué un únic fill, que

Fou professor de matemàtiques a les universitats de Mangaluru i Coimbatore, fins que el 1921 és contractat pel Presidency College de Madràs i publica alguns articles sobre la matèria. Era membre del comitè negociador que intentava millorar les condicions del professorat: els professors hindús cobraven només el 10 % del sou que, per la mateixa feina, cobraven els professors britànics a la mateixa universitat. La negociació, però, va fracassar. Això va provocar que marxés a treballar, amb un millor sou, a la biblioteca de la University of Madras (சென்னைப் பல்கலைக்கழகம்), una de les més antigues i prestigioses de l’Índia. Era el gener de 1924.

s’establí a Luxemburg. Morí a Bengaluru (estat de Karnataka, antic Mysore) el 27 de setembre de 1972, amb poc més de 80 anys.

Madras University, 1905

Un dels requeriments del nou lloc de feina era anar un any a Londres per formar-se en biblioteconomia. A l’University College londinenc va descobrir les possibilitats de la nova professió. També va adonar-se de la importància que podrien tenir les biblioteques en una societat com la de l’Índia, amb moltes mancances educatives i una gran desigualtat.

En tornar a Madràs, l’estiu de 1925, començà a canviar la biblioteca perquè els fons estiguessin catalogats, classificats i fossin fàcilment recuperables pels usuaris. Augmentà l’horari d’obertura (dotze hores cada dia de l’any), l’obrí a tots

els estudiants i implantà serveis d’informació personalitzats i de préstec a domicili. Va fer accions per fer visible la biblioteca i difondre’n els serveis. El canvi fou radical i la biblioteca esdevingué un model, així com un laboratori on Ranganathan experimentava nous mètodes i eines que s’estengueren a d’altres centres de l’Índia.

Sayers. (1926). A Manual of classification for librarians & bibliographers. Grafton. Enllaç al catàleg

Sayers. (1915). Canons of classification : applied to the subject, the expansive, the decimal and the Library of Congress classifications. Grafton. Enllaç al catàleg

Bliss. (1933). The Organization of knowledge in libraries : and the subject-approach to books. The H.W. Wilson Company. Enllaç al catàleg

En particular, va seguir les lliçons de classificació de W.C. Berwick Sayers, qui va desvetllar el seu interès per aquesta disciplina i els principis del qual (explicats a Canons of classifications) van influir en la seva concepció de la teoria de la classificació.

L’altra gran influència va ser l’obra de Bliss, un dels pioners de l’organització del coneixement. També va concebre un esquema de classificació que va influir en el de Ranganathan i, al seu torn, aquest va influir en el desenvolupament posterior del de Bliss.

Per la seva formació matemàtica, volgué consolidar una base filosòfica i científica per al que feia. Va concebre, així, les conegudes cinc lleis de la biblioteconomia que va publicar el 1931 al llibre 'The five laws of library science'.

Lleis que, substituint “llibre” per “recurs”, “document” o “informació”; “lector” per “usuari”, i fent “biblioteca” extensiu a qualsevol sistema o servei d’informació, continuen essent vigents i útils. Lleis que continuen essent vigents i útils. Preconitza que les biblioteques tenen sentit per assolir les demandes socials mitjançant l’accés universal de la ciutadania a la informació, mitjà vital perquè arribi al coneixement i millori com a societat.

Són lleis simples, gairebé òbvies, però conformen un plantejament filosòfic dels objectius d’un sistema d’informació. Cal situar-les en un context, tant temporal com, sobretot, geogràfic: les biblioteques de l’Índia colonial eren poques, eren poques, elitistes i poc més que magatzems de llibres. Ranganathan pretén (i ho assoleix en part) democratitzar-hi l’accés a la informació, fent que qualsevol biblioteca partís d’aquests principis bàsics.

Ranganathan, Sivaswamy Aiyer, P. S., Sayers, W. C. B., & Sayers, W. C. B. (William C. B. (2006). The five laws of library science. Ess Ess Publications. Enllaç al catàleg

Ranganathan, S. R. (1931). The five laws of library science. Madras Library Association; E. Goldston, Madras, London.

Ranganathan no va contribuir només a l’organització del coneixement. Conscient de la importància de l’associacionisme i la implicació de la societat, va fundar la Madras Library Association el 1928 amb l’objectiu d’estendre el naixent moviment bibliotecari i de crear un bon sistema de biblioteques públiques. Va crear un servei

Perquè les biblioteques poguessin funcionar bé, era necessària la formació del personal. Així, promogué una escola d’estiu a Madràs, ja el 1929, un postgrau en biblioteconomia el 1937, una càtedra el 1957 i, des del 1960, un grau i un Department of Library Science a la mateixa universitat de Madràs. El 1948, va crear un departament similar a la universitat de Delhi amb graus i postgraus. A més, el 1952 fundà l’Indian National Scientific Documentation Centre (INSDOC) per crear serveis de documentació per a les activitats de recerca i desenvolupament. El 1962, fundà el Documentation Research & Training Centre (DRTC) de l’institut d’estadística estatal, concebut per formar documentalistes especialitzats.

i de crear un bon sistema de biblioteques públiques. Va crear un servei de biblioteques mòbils per a les zones rurals, amb carros tirats per bous. Va redactar lleis de biblioteques per a diversos estats de l’Índia i, ja en l’Índia independent, el 1950, redactà un pla de trenta anys per desenvolupar-hi biblioteques.

El seu prestigi va fer que la Unesco, l’ALA, l’ISO, la FID i altres associacions li demanessin consell i ajut.Va viatjar arreu del món, donants cursos i conferències i visqué a Zuric entre 1954 i 1957. A Zuric i amb Donker Duyvis, va crear el Committee on Classification Theory de la FID, que després esdevingué FID/CR (FID Committee on Classification Research) i avui Committee on Classification Research for Knowledge Organization. Participà a la famosa International Conference on Cataloguing Principles de París el 1961.

Ranganathan, S. R. (1966). Library manual : for library authorities, librarians and honorary library workers. Asia Publishing House, Bombay.

Ranganathan, S. R. et al. The Science and the Profession of Libraries : a Visionary’s Perspective: (a Collection of 20 Papers). New Delhi: Ess Ess Publications on behalf of Sarada Ranganathan Endowment for Library Science, 2019. Enllaç al catàleg

Publicà les seves obres a les revistes de l’Indian Library Association, la FID o Aslib i monografies a la Madras Library Association. Fundà la revista Library science with a slant to documentation (avui SRELS journal of information management). La seva obra és continuada i reeditada pel Sarada Ranganathan Endowment for Library Science i el DRTC.

LES CINC LLEIS DE LA BIBLIOTECONOMIA

1

3

L’objectiu de les lleis és que la informació sigui fàcilment recuperable i accessible. Per aconseguir-ho, Ranganathan desenvolupà eines i tècniques que publicà, fonamentalment, a:

4

5

2

• Colon classification. 1933

• Classified catalogue code. 1934

• Library administration. 1935

• Prolegomena to library classification. 1937

Ranganathan, S. R., & Littlehailes, R. (1935). Library administration. The Madras Library Association: Edward Goldston, Madras, London.

Ranganathan, S. R. (1948). Preface to library science. Delhi Univ., Delhi.

Les cinc lleis de la biblioteconomia

1. Els llibres són per fer-los servir

Les cinc lleis de la biblioteconomia

2. A cada lector, el seu llibre

Les cinc lleis de la biblioteconomia

3. A cada llibre, el seu lector

Les cinc lleis de la biblioteconomia

4. Estalvieu temps al lector

(i el corol·lari posterior: Estalvieu temps al personal)

Les cinc lleis de la biblioteconomia

5. La biblioteca és un organisme que creix

Ranganathan destaca per les seves contribucions a l’organització del coneixement i, en particular, a la classificació. Volgué trobar un sistema de classificació que no es basés només en les relacions jeràrquiques. El seu mètode analítico-sintètic ha passat a formar part de les tècniques habituals en la professió. El 1937, publica la seva teoria sobre la classificació a  'Prolegomena to library classification'.

La faceta és un grup format a partir de l’aplicació d’un criteri de divisió (per exemple, l’agrupació a partir d’una característica o atribut): tots els membres mantenen la mateixa relació amb la matèria general, relació diferent, però, a la que té una faceta diferent de la mateixa matèria. També introdueix els conceptes de sèrie, cadena i categoria fonamental (els conceptes bàsics que permeten dividir el coneixement en grans classes).

Ranganathan, S. R. (1944). Library classification: fundamentals & procedure : with 1008 graded examples & exercises. Madras Library Association ; E. Goldston, Madras, London.

Ranganathan, S. R., Gopinath, M. A., & Gopinath, M. A. (Malur A. (1967). Prolegomena to library classification. Asia Publishing House. Enllaç al catàleg

Ranganathan, S. R. Prolegomena to library classification. 3rd ed. London: Asia Publishing House, 1967.

Per analitzar matèries complexes, el principi sintàctic més conegut és el de “mur-pintura” o de dependència: un concepte o faceta ha de seguir allò a què està subordinat o sense el qual no pot existir (un mural pintat no pot existir si no hi ha mur: per tant, la pintura se subordina al mur). L’anomenat mètode axiomàtic és també rellevant: en analitzar un contingut, cal qüestionar-se què és útil i establir una matèria bàsica i les cinc categories fonamentals (PMEST).

La classificació té tres plans: el de la idea (els conceptes), el verbal (els termes) i el notacional (els símbols, que han de permetre una classificació hospitalària i fàcilment actualitzable). Els principis deriven de les cinc lleis i les directrius de treball (canons) per dividir les classes i ordenar els elements representatius dels conceptes a partir de principis com el d’ordenació útil.

La contribució més rellevant de l’autor a la disciplina és l’anàlisi de facetes. Aquesta anàlisi s’ha extrapolat a altres eines i contextos i és totalment aplicable a l’entorn web, com en ontologies, taxonomies o tesaurus.

Ell mateix deia que la idea li vingué en observar un Meccano, joguina que permet construir objectes a partir de la combinació d’elements bàsics.

Establí cinc categories fonamentals comunes a qualsevol matèria i conegudes com a PMEST: personality (la matèria o assumpte més específic), matter (material, propietat de l’assumpte), energy (processos, operacions, activitats), space (lloc, ubicació geogràfica) i time (cobertura temporal).

Per exemple, un contingut com “recerques en la diagnosi del càncer de còlon mitjançant imatge, desenvolupades a Catalunya entre 2020 i 2022)”, es categoritzaria com a: medicina (classe principal), colon (P), càncer (M), diagnosi (E), imatge (M), recerca (E), Catalunya (S), 2020-2022 (T).

Encara que no s’apliquin igual i hagin estat criticades, l’establiment de categories fonamentals i facetes ha esdevingut la base per a qualsevol esquema de classificació posterior, incloses taxonomies i ontologies concebudes en un context digital.

El Classification Research Group va proposar unes categories diferents, però basades en els mateixos principis: Tipus de producte final, Parts, Materials, Propietat, Procés, Operació, Agent, Espai, Temps i Forma de presentació.

El 1933 publica la primera edició de la 'Colon classification' (CC) on els dos punts ( : , "colon" en anglès) eren l’única notació no alfabètica. Fins al 1960, va tenir sis edicions més, revisades i ampliades on s’incorporen noves notacions. La setena edició, que l’autor no va acabar de revisar, es va publicar pòstumament.

Permet una representació molt específica del contingut, la recuperació de diferents aspectes de la matèria i és fàcilment aplicable a entorns digitals. Però, com a desavantatges, requereix un coneixement més gran del camp de coneixement per part de qui classifica, ja que ha de determinar causes, efectes, etc. Encara que el resultat pugui ser òptim, l’aplicació de CC, per la complexitat de les regles sintàctiques

i pel procés d’anàlisi requerit, demana temps i és costosa: pocs centres l’apliquen. Malgrat el seu ús limitat, els plantejaments teòrics de la CC han influït decisivament en altres classificacions, com CDU, i en altres esquemes com els tesaurus.

Té unes matèries bàsiques o classes (generalitats, disciplines instrumentals, ciències naturals, humanitats, ciències socials) que podien variar en funció de les necessitats de cada centre, amb 42 subclasses temàtiques. El codi es fa a partir de l’aplicació de les facetes PMEST. Hi ha taules auxiliars per representar llocs, temps, tipus de document, etc. La notació, complexa, fa servir lletres majúscules i minúscules, nombres, lletres gregues i signes de puntuació: . , : ; ( ) - ‘

Ranganathan, S. R., & Gopinath, M. A. (1989). Colon classification. Sarada Ranganathan Endowment for Library Science, Bangalore. Enllaç al catàleg

Ranganathan, S. R. (1960). Colon classification: basic classification. Asia Publishing House, Bombay. Enllaç al catàleg

És la primera classificació totalment facetada i analítico-sintètica: el codi es construeix segons s’analitza el contingut, combinant diversos elements.Té unes matèries bàsiques o classes (generalitats, disciplines instrumentals, ciències naturals, humanitats, ciències socials) que podien variar en funció de les necessitats de cada centre, amb 42 subclasses temàtiques. El codi es fa a partir de l’aplicació de les facetes PMEST. Hi ha taules auxiliars per representar llocs, temps, tipus de document, etc. La notació, complexa, fa servir lletres majúscules i minúscules, nombres, lletres gregues i signes de puntuació: . , : ; ( ) - ‘

Ranganathan ha estat la persona més influent en la teoria de la classificació de tot el segle xx: la influència de l’anàlisi de facetes ha estat fonamental i s’ha reconegut com a mètode de divisió universal, aplicable per qualsevol, independentment de llengües, cultures o disciplines. A banda d’aplicar l’anàlisi a l’elaboració de tesaurus (com els de Jean Aitchison per a la Unesco o l’ACNUR o el 'Root thesaurus'), Derek Austin hi basà el sistema PRECIS d’indexació que aplicà, des de 1971, per a la 'British national bibliography'.

Vickery, B. C. (1968). Faceted classification: a guide to construction and use of special schemes. Aslib, London. Enllaç al catàleg

Root thesaurus. (1988). BSI, London. Enllaç al catàleg

Aitchison, J. (1990). Thésaurus international de la terminolgie relative aux réfugies. La Documentation française, Paris. Enllaç al catàleg

Austin, D. W. (1974). PRECIS: a manual of concept analysis and subject indexing. Council of the British National Bibliography. Enllaç al catàleg

Palmer, B. I., & Wells, A. J. (1951). The fundamentals of library classification. G. Allen & Unwin, London.

Metcalfe, J. (1959). Subject classifying and indexing of libraries and literature. Scarecrow Press, New York.

Satija, M. P. Manual of Practical Colon Classification. 4th rev. ed. New Delhi: Concept, 2002. Enllaç al catàleg

El 1955, el Classification Research Group (liderat llavors per gent tan important com D.J. Foskett, E.J. Coates, B.C. Vickery, Jack Mills o Barbara Kyle) va publicar oficialment que la classificació facetada havia de ser la base per a qualsevol mètode futur de recuperació de la informació.

Abans, el 1951, el britànic B.I. Palmer, que havia conegut Ranganathan a Madràs i n’havia rebut lliçons, va publicar, amb A.J. Wells, Fundamentals of library classification, que va donar a conèixer l’anàlisi de facetes al Regne Unit (l’edició dels Prolegomena de 1937 no havia arribat a Europa, i la segona, publicada a Londres, és ja de 1957).

La teoria també ha estat qüestionada i criticada, especialment la limitació de les categories de PMEST o la complexitat de la CC: John Metcalfe, per exemple, negava l’originalitat de Ranganathan. El mateix CGR també va criticar alguns aspectes de la teoria que, d’altra banda, van admetre i aplicar. L’experiència pràctica en el disseny de sistemes de classificació diversos ha demostrat, però, que les idees bàsiques de l’esquema (matèries bàsiques, categories fonamentals, facetes...) són útils i funcionen a l’hora d’estructurar dominis temàtics.

En el camp de la catalogació (que també inclou la indexació), Ranganathan exposa els seus postulats a:

Hi destaca el concepte d’indexació en cadena, derivat de l’anàlisi facetada del contingut, però sintetitzant-ne els resultats amb paraules en un ordre determinat per unes regles. El mètode va tenir influència i aplicació arreu. Usada a la 'British national bibliography ' entre 1950 i 1970 i en altres sistemes de representació i recuperació d’informació com PRECIS. També veié la necessitat de diferenciar clarament obra, edició i conceptes similars, prefigurant les entitats dels FRBR.

• Classified catalogue code. 1934

• Theory of library catalogue. 1938.

• Headings and canons. 1955

Ranganathan, Neelameghan, A., & Neelameghan, A. (1964). Classified catalogue code: with additional rules for dictionary catalogue code. Asia Publishing House, London. Enllaç al catàleg

Ranganathan, S. R., & Bhattacharyya, G. (1975). Cataloguing practice. Asia Publishing House, Bombay. Enllaç al catàleg

En catalogació, és el primer (el 1938!) a plantejar uns principis científics per a l’elaboració d’un catàleg: els anomenà "canons" o regles. Fins al moment, Panizzio o Cutter només havien formulat objectius i regles específiques de treball, sense plantejar-se un fonament teòric consistent.

Regla de la comprovabilitat (ascertainability)

Regla de la individualització

Regla de la prepotència (prepotence)

Regla de l’encapçalament cercat (sought heading)

Regla de la coherència (consistence)

Regla de l’ús acceptat (currency)

Regla del context

Regla de la permanència

Regla del valor del record (recall value)

Les dades per a la descripció s’han d’extreure d’unes fonts prescrites; en el cas de les monografies impreses, ha de ser la portada i preliminars.

Els punts d’accés s’han de triar en funció de les possibilitats que l’usuari els cerqui i si no n’hi ha probabilitats, no s’ha d’incloure.

En qualsevol punt d’accés o element de recuperació que sigui idèntic a un altre, cal incloure un element que els diferenciï per tal d’aconseguir un punt d’accés únic i evitar confusions.

L’ordre de diferents entrades en un catàleg dependrà de la rellevància de la informació al document i la més “potent” en serà la primera.

Els elements dels registres i punts d’accés han d’ésser coherents i triar-se i fer-se d’acord amb els mateixos criteris, independentment del recurs que es catalogui.

En seleccionar un terme, és preferible el d’ús més habitual entre els usuaris.

Les regles de catalogació s’han de formular d’acord amb el context, que determinarà les característiques del document en un moment determinat. Així, hauran de revisar-se i actualitzar-se per adequar-se als canvis.

No obstant això, les regles per determinar i construir els punts d’accés no han de canviar.

Els punts d’accés i els termes del registre s’han de triar en funció de la major probabilitat d’ésser recordats per una majoria d’usuaris.

El seu llegat es pot veure a les biblioteques i entitats relacionades de l’Índia, però també arreu del món per la seva influència en la teoria i la pràctica de l’organització del coneixement. Els conceptes que introduí, com els de categoria, faceta i anàlisi de facetes, i la teoria facetada analítico-sintètica (FAST), de naturalesa multidimensional, tenen encara més sentit en un entorn digital com la web semàntica que en els catàlegs en fitxes que va treballar.

Les facetes s’han fet servir per desenvolupar sistemes hipertextuals, on es representen continguts des de diferents punts de vista. L’anàlisi de facetes crea tota una xarxa de relacions conceptuals que la fa adient per a un entorn com la web semàntica. També pot ser la base per estructurar portals de recursos digitals i per crear vocabularis de representació i recuperació.

Ranganathan S. R. (1955). Heading and canons: comparative study of five catalogue codes. Published for the College of Librarianship Wales by University Microfilms Ltd.

Satija, Martínez Ávila, D., & San Segundo Manuel, R. (2018). Library classification and S. R. Ranganathan: a guide. Ess Ess Publications, New Delhi. Enllaç al catàleg

Bianchini, C. (2015). I fondamenti della biblioteconomia: attualità del pensiero di S. R. Ranganathan. Editrice bibliografica, Milano. Enllaç al catàleg

Van influir, com també el seu estudi comparatiu de codis catalogràfics (el primer que se’n va fer, concretament de cinc codis: Heading and canons, 1955) en l’obra de Seymour Lubetzky i en la declaració dels principis de catalogació de 1961, com també en la redacció de les AACR2. RDA i la Declaració de principis de catalogació de l’IFLA mantenen alguns d’aquests principis, com els de l’ús comú o la utilitat per a l’usuari. També és seva la idea de “catalogació prenatal”, feta abans de la publicació del recurs, que adoptà la Library of Congress a partir de 1958 per al programa de “cataloging-at-source”, l’actual CIP o cataloging in publication que fan biblioteques d’arreu del món.

Les 5 lleis continuen sent vigents i s'han anat adaptant

1

3

4

2

Laws of Library Science (Michael Gorman, 1998)

1. Les biblioteques serveixen la humanitat.
2. Respecteu totes les formes en què el coneixement s'ha transmès.
3. Useu la tecnologia amb intel·ligència per a millorar el servei.
4. Protegiu el lliure accés al coneixement.
5. Honoreu el passat i creeu el futur.

Laws of Web (Alireza Noruzi, 2004)

1. Els recursos web són per a fer-los servir.
2. A cada usuari, el seu recurs.
3. A cada recurs, el seu usuari.
4. Estalvieu temps a l'usuari.
5. La Xarxa és un organisme que creix.

Laws of Media (Carol Simpson, 2008)

1. Els mitjans de comunicació són per a fer-los servir.
2. A cada usuari, la seva informació.
3. A cada mitjà, el seu usuari.
4. Estalvieu temps a l'usuari.
5. La biblioteca és un organisme que creix.

Laws of Knowledge (B. Shadrach, 2019)

1. El coneixement és per a fer-lo servir en totes les formes.
2. Cada ciutadà té el dret a accedir a totes les formes de coneixement.
3. Tot coneixement ha de ser d'accés per tothom sense cap mena de discriminació.
4. Estalvieu temps a tots els que busquen el coneixement.
5. Un sistema de coneixement és aquell que evoluciona amb el temps per assolir totes les lleis anteriors.

S. R. Ranganathan1892 - 1972

La felicitat del prestatge buit