Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Línia del temps

Fet per:

Isabel Cano

Crisi de la Restauració, Segona República i Guerra Civil

1902-1939

Índice

1. Francesc Macià

8. Juan Negrín

2. Alejandro Lerroux

3. Enric Prat

4. Primo de Rivera

5. Manuel Azaña

6. Lluís Companys

7. Alfons XIII

9. Francisco Franco

10. Solidaritat Catalana

11. Setmana Tràgica

12. CNT

13. La Mancomunitat

14. Pacte de Sant Sebastià

índice

17. Estatut de Catalunya

15. Segona República

16. Bienni Reformista

18. Casas Viejas

19. El Bienni Conservador

21. Front popular

20.Brigades Internacionals

22. Guerra civil Espanyola

23. Sufragi Femení

Francesc Macià

Va ser milita i polític independentista català, a més a més del President de la Generalitat de Catalunya.

Va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

1859 - 1933

Index

Alejandro Lerroux

Naixement: 4 de març de 1864, La Rambla.

Mort; 25 de juny de 1949, Madrid.
A principis del s. XX liderava el republicanisme i el lerrouxisme tenia un discurs populista, revolucionari i anticlerical.

L’any 1909 va perdre molt suport davant la seva incapacitat durant la Setmana Tràgica, El 1908, va fundar Partido Republicano Radical després d'haver-se traslladat a Madrid, a més a més, va moderar el seu discurs ideològic.

1864 - 1949

Index

Enric Prat de la Riba

Va ser el primer president de la Mancomunitat de caralunya.
El 1907, va ser elegit com a president de la Diputació de Barcelona.

1870 - 1917

Index

Primo de Rivera

Va ser un militar espanyol que va imposar una dictadura i va ocupar el càrrec de president del govern Espanyol.

El 13 de setembre de 1923, va donar un cop d'estat, va obrir un període marcat per la suspensió de les garanties constitucionals, la prohibició d'altres llengües que no fossin el castellà, la dissolució de les diputacions provincials i la censura de premsa.
El 1924, va fundar la Unió Patriòtica, partit únic i personalista.

1870 - 1930

Index

Manuel Azaña

Va ser un periodista i escriptor, a més a més d'haver sigut diverses vegades president del Govern de la Segona República i president de la Segona República.

Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle XX.

1880 - 1940

Index

Lluís Companys

Va ser un polític català, va ser escollit com a primer president del Parlament de Catalunya, a més a més de ministre del Govern Espanyol i president de la Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola.
A part d'això, també va ser president d'ERC.
Tenia una ideologia catalanista i republicana.

1882 - 1940

Index

Alfons XIII

Naixement: 17 de maig de 1886, Madrid.
Mort; 28 de febrer de 1941, Roma.
Alfons XIII, en ser declarat major d'edat, va començar a regnar el 1902, fet que va coincidir amb una forta crisi provocada pel desastre del 98.
Els governs d'Alfons XIII van mirar d'establir algunes mesures per regenerar el país.

1886 - 1941

Index

Juan Negrín

Va ser un fisiòleg i polític Espanyol, a més a més de l'últim president de govern durant la segona República.
Va ser nomenat com a ministre d'hisenda durant el primer govern de Largo Caballero, en representació del PSOE.

1892 - 1956

Index

Francisco Franco

Va ser un militar i posterior ment dictador Espanyol.
Es va autoproclamar cap d'estat el 1939, la seva dictadura va acabar el 1975, junt amb la seva mort.

Durant la seva dictadura es feia nomenar com a caudillo i la seva ideologia era antiliberalista, reflexada en els seus principi i idees.

1892 - 1975

Index

Solidaritat Catalana

Va ser el primer gran moviment unitari català, va sorgir l'any 1906. Aquest moviment unia diversos grups nacionalistes catalans, carlins i republicans.

Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de Jurisdiccions i havia de servir per negociar amb la transformació de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana.
Com a dirigent va sortir Enric Prat de la Riba.

1906 - 1909

Index

Setmana Tràgica

La Setmana Tràgica van ser un conjunt de revoltes populars que van succeir Barcelona, junt amb altres ciutats industrials catalanes.
Això va passar entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
El causant d'aquestes revoltes, va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc.

1909

Index

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Originalment, estava planejat per a 1909, però a causa de la Setmana Tràgica, es va haver d'ajornar.
És un sindicat anarquista, va celebrar el seu primer congrés, entre el 8 i el 10 de setembre de 1911.
LA CNT va tenir un paper fonamental en la consolidació de l'anarquisme a Espanya al primer terç del s. XX.

1910

Index

La Mancomunitat de Calatunya

La mancommunitat de catalunya, va ser establida el 6 d'abril de 1914, sent el primer organisme català, després de 1714.

Va apostar per la modernització del país en tots els àmbits, ajudant a millorar infraestructures i servells publics.

1914

Index

Pacte de Sant Sebastià

Va ser un acord entre els partits polítics republicans, es va establir el 17 d'agost de 1930 al centre republicà de Sant Sebastia.
Hi van participar, republicans moderats o de centre-dreta.

Els representants espanyols van acceptar que Catalunya tingués un poder polític propi, regit per un estatut d'autonomia.
Per la seva banda els catalans donaren suport a la constitució d'un comitè revolucionari, el futur govern de la República.

1930

Index

Segona República Espanyola

Va ser un règim polític democràtic que mantingut a Espanya desde el 14 d'abril de 1931 fins l'1 d'abril de 1939.

La Segona República consta de quatre etapes; el govern provisional (1931), el bienni reformista (1931 - 1933), el bienni conservador (1933 - 1935) i el Front Popular (1936).

1931 - 1939

Index

Bienni Reformista

Durant la primera etapa republicana en què van governar els partits d'esquerres, es van iniciar un seguit de reformes i millores socials.
Malauradament, aquesta política reformista va fracassar a causa de les pressions que exercien.
Entre aqeustes reformes es troben la militar, la religiosa i la agraria.

1931 - 1933

Index

Estatut de Catalunya

L'Estatut de Catalunya, també conegut com a l'Estatut de Núria, proposava una Espanya federal i el català com a única llengua oficial de Catalunya, a més de competències exclusives.
També deia, que en l'àmbit legislatiu, l'autogovern de Catalunya requeia en el Parlament català, en l'àmbit executiu, en el president de la Generalitat i el seu Consell i en l'àmbit judicial en el Tribunal Superior de Justícia.

1932

Index

Aixecament de Casas Viejas

Va ser un episodi de revolta i forta repressió en la localitat anomenada Casas Viejas, això va succeir durant el bienni progressista i va suposar un gran escàndol periodístic i parlamentari, agreujant la ja existent inestabilitat política.

1933

Index

El Bienni Conservador

Es van convocar noves eleccions per al novembre del 1933, la victòria del centredreta va comportar que es formés un nou govern que va paralitzar bona part del procés reformista de l'etapa anterior.
Una remodelació del govern va donar entrada a ministres de la CEDA, fet que va provocar l'esclat de revoltes.

1933 - 1935

Continuació

Index

El Bienni Conservador

A Catalunya, el mes d'octubre del 1934, el president Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Espanyola.
A Astúries un moviment insurreccional impulsat per socialistes i comunistes va declarar la revolució social i va ocupar la conca minera.
L'exèrcit va reprimir durament tots dos moviments.
El 1935 alguns ministres radicals van quedar implicats en diversos escàndols de corrupció i el president de la República va convocar eleccions per al febrer del 1936.

1933 - 1935

Index

Brigades Internacionals

Van ser unes unitats militars fundades al 1936 i formades per voluntaris.

El seu objectiu era lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil Espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco.

1936

Index

Front popular

Les forces d'esquerra es van agrupar en el Front Popular amb un programa que proposava l'amnistia per als represaliats del 1934 i la recuperació de les grans reformes del primer bienni republicà.
El Front Popular va guanyar les eleccions i al maig, Manuel Azaña va sortir elegit com a president de la República, i Santiago Casares Quiroga com a cap de govern.

1936 - 1939

Index

Guerra civil Espanyola

Les tensions entre bandols van portar a un clima d'enfrontament, que va provocar l'assassinat del diputat monàrquic José Calvo Sotelo en represàlia per la mort del tinent José Castillo.
Aquest clima de confrontació social va servir de pretext a les forces contràries a la República per accelerar els plans colpistes.
L'aixecament militar es va iniciar el 17 de juliol del 1936 al nord d'Àfrica, i es va acabar de desplegar el 18 i 19.
La insurrecció va fracassar a les grans ciutats, però a les regions industrials va donar lloc a una guerra civil.

1936 - 1939

Batalles

Index

Batalla de Madrid

Va començar l'agost de 1936 i va acabar el març de 1937.

El novembre del 1936, les tropes, que havien avançat per Extremadura i Toledo, es van situar a les portes de Madrid. Davant la possibilitat que la ciutat caigués, el govern republicà es va traslladar a València.

A la batalla de Madrid, les forces republicanes van resistir l'atac. Els comandaments revoltats van intentar sense èxit altres vies per entrar a la ciutat i Franco va decidir abandonar el front de Madrid i avançar en altres regions.

1936 - 1937

Seguent batalla

Index

La batalla del Nord i de Terol


A mitjans de 1937 es va produir la batalla del Nord.
L'exèrcit franquista va atacar les ciutats més importants de la costa cantàbrica i el 26 d'abril de 1937 la Legió Còndor alemanya va arrasar la ciutat de Gernika, situada a Biscaia, amb una alta quantitat de víctimes civils.

En un intent de frenar l'ofensiva franquista, els republicans van contraatacar a Terol i Madrid, però no van impedir la caiguda de Cantàbria, l'agost del 1937 i dos mesos més tard Astúries.

1937

Seguent batalla

Index

De la batalla de l'Ebre al fi de la guerra

Al febrer del 1938 les tropes franquistes van ocupar Terol. Posteriorment, van avançar per l'Aragó i finalment van arribar al Mediterrani.
El govern de la República va concentrar totes les seves forces a la batalla de l'Ebre.
El bàndol republicà va veure obligat a retrocedir per l'avanç franquista.
Entre el novembre del 1938 i el febrer del 1939 les tropes franquistes van ocupar tot Catalunya. Madrid i la zona centre.
L'1 d'abril del 1939 un comunicat de guerra va donar el conflicte per acabat.

1938 - 1939

Index

De la batalla de l'Ebre al fi de la guerra

En el bàndol republicà va defensar la igualtat de la dona amb els homes, a més de la incorporació de la dona als àmbits social i laboral.

Com a part d'això, durant es van poder allistar com a milicianes, durant els primers mesos.
També es van incorporar a les indústries de guerra, van participar en programes d'alfabetització, etc.

1938 - 1939

Index