Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Juny. 2022.

Número 2.

sumari

Número 2. Juny 2022.

1. Editorial2. Premi de narrativa curta d'Alginet. Pau Cortina Pávez.3. How books can influence you. 4. Une image, une histoire...5. Poemas...6. Llegim, creixem... 7. A este lado del retrato. Enrique Giménez. 8. "Asombro" , Habitación de hotel de Cristina Peri Rossi. 9. Rapeando un soneto de Lope de Vega.

sumari

Número 2. Juny 2022.

10. Aforismes fusterians.11. Llegim amb...12. Declaracions d'amor13. The importance of friendship.14. Va de leyendas...15. Muixeranga a l'escola.16. Els patis inclusius: lligues esportives17. Primer premi del Concurs de Dibuix de la Biblioteca d'Alginet. Roser Roig Calabuig.18. Concert Final de Curs al Centre de Dia d'Alginet. 19. La veu dels col.legis. 20. Crucigramas... ¿Te atreves? 21. Art Thinking: donem dignitat a l'espai

La revista Alétheia naix al centre escolar IES Hort de Feliu amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi global de coneixements. La composició escrita amb intenció artística no té una tradició pedagògica en la institució educativa i creiem que el fet literari és una eina comunicativa essencial mitjançant la qual podem significar la nostra existència, moldejar la nostra identitat personal i sociocultural i utilitzar el llenguatge d'una forma afectiva, eficaç i creadora.De caràcter bimensual, aquesta revista vol apropar-se a la realitat de l'aula i a l'espai de la creativitat, del desig i de la inclusivitat dins la comunitat educativa.

Editorial

2n Premi de Narrativa Curta en Valencià d'Alginet

LA HISTÒRIA D’OLIVIA Vaig mirar l’horari, i només vore que tocava ciències a la següent hora, volia eixir corrent de classe. Jo sóc un xic molt estudiós, però eixa assignatura em supera. És massa avorrida! Però hui va ser distint. El professor ens contà que vindria una gran científica, la qual ens contaria les coses per les que ha passat per poder arribar on està. Jo no tenia molta esperança, però em donava il.lusió fer coses noves. De seguida, va entrar: -Bon dia, xiquets i xiquetes! Jo em dic Olivia Alarcó i, com us hauran explicat, vinc a contar-vos el camí ple d’obstacles que he tingut que travessar per complir el meu somni; ser científica.Olivia tenia 7 anys quan va començar a obsessionar-se per la ciència. Sempre demanava jocs d'experiments, i es passava el dia jugant amb aquests. Era una xiqueta molt curiosa i astuta. Als 9 anys, llegia llibres de ciència i de vegades llegia sobre alguns científics. Ja quasi en sisè de primària, Olivia tenia clar que volia sercientífica. El curs passat avisaren a la seua classe que a l’any següent vindria una companya nova, tots estaven molt emocionats. I així va ser, el primer dia de sisè es va presentar a la classe una xica nova.

-Aquesta és Àngels i estarà amb nosaltres aquest curs. Espere que us porteu molt bé amb ella i la cuideu. - Digué la tutora.Olivia es va oferir a ajudar-la en tot allò que necessitara. Poc a poc, Olivia i Àngels es feren molt bones amigues.Olivia anava caminant sola en el pati. Eixe dia Àngels no havia anat a classe. Es va seure a un banc i un grup de xiques va passar davant d’ella. Olivia començà a escoltar riures i veus pel baix. Una de les xiques s'arrimà.-Veig que hui no ha vingut la teua núvia. Una llàstima. -Digué la xiqueta. Les altres van riure. Sense deixar-la contestar, altra va dir:-No poses eixa cara, Olivia. Tots en el col.legi sabem que ets una bollera. No pots ocultar-ho. Amb la teua apariència… Dones asco!La pobra Olivia no entenia res. Bollera? Ángels, la seua núvia? Què tenia la seua apariència?Es passà el dia pensant-ho, i només arribar a casa, començà a plorar. Per què li digueren això? Ella admirava molt la seua amiga Àngels; era una xica meravellosa.Però no va pensar que eixa admiració era romàntica. Perquè això “no era normal”. A ella li agradaven els xics. Veritat? Olivia mai no havia sentit la connexió que tenia amb Àngels amb ningú. Però tampoc s’havia enamorat mai. No sabia com es sentia. Mai cap xic li havia atret , però ella assumia que li agradaven els xics. A lo millor no era així. Sinó, per què dubtava tant?Olivia va passar uns dies sense saber què fer. Sentia que tenia que contar-ho a Àngels, però l’aterrava com podria reaccionar aquesta. No estava segura dels seus sentiments, però necessitava contar-li-ho.

Al següent dia, Olivia li digué a Àngels que al pati es reuniria amb ella en l’aula, per poder parlar-ho a soles. I així va ser. -Àngels, necessite contar-te un problema que estic tenint aquests dies. El dia que no vingueres unes xiques s’arrimaren a mi i em digueren coses que no puc oblidar. Em digueren que nosaltres som núvies..que sóc lesbiana.. i m’ha fet dubtar.. però això no pot ser. Això no està bé. -Quasi tallant Olivia, Àngels va intervenir.-Olivia, no continues. Això no te res de mal. Per què no estaria bé? Què importa si t’agraden els xics o les xiques? Encara que no estàs segura, no tingues por. Eixes persones dolentes no saben el que diuen. Saps què? He estat pensant..si vols, podriem provar a ser parella.. m’oferisc a ajudar-te.I així és com Àngels i Olivia van començar la seua bonica relació, amb el suport de les seues famílies i com es cuidaven mutuament. Olivia va progressar molt, com a persona i com a científica. Amb la motivació i suport que Àngels li donava, era molt més fàcil estudiar.I va aparèixer un nou motiu pel qual esforçar-se: trobar la cura al ASMA, malaltia que patia el germà petit d’Àngels. Olivia va treballar i estudiar durant anys. Es va esforçar moltíssim. Va buscar ajuda per tot món, però ningú l’acceptava, per ser una dona lesbiana. Va passar per moltes humil.liacions i burles. “Això no te res que vore amb les meues capacitats…No és just.” Pensava.Però un dia qualsevol, sense saber bé com, ho va aconseguir. Després de tants anys intentant-ho sense parar, sola, la va trobar. La cura contra l’ASMA. Això no només ajudaria el germà d’Àngels, sinó també moltes persones que el patien. No s’ho podia creure. Olivia va fer públic el seu descobriment, i ràpidament va ser reconeguda i va rebre les recompensesque mereixia pel seu esforç, per haver suportat a tota la gent que la va fer malbé, i haver seguit endavant. Olivia és una dona molt forta, i anava a seguir fent grans aportacions a la ciència, esta vegada amb l’ajuda que mereix. Pau Cortina Pávez (2n ESO C).

HOW BOOKS CAN INFLUENCE YOU By Paula Fuster Blasco Many people believe that books can’t shape our personality. But can a book really change our life in some ways? On the one hand, when you read a book that the main character is similar to you, that can influence your attitude and your way of living because you could feel so reflected in the character. On the other hand, a good point to bear in mind is that books can affect you in negative ways such as reacting badly or adopting an aggressive attitude with the people around you and this fact can cause serious problems to you. In conclusion, I believe that books can influence you depending how you understand them.

THE THREE LITTLE PIGS A Book that shaped my personality by Joana Esteve Guijarro .The book that has taught me the most things and has changed my personality is “ The Three Little Pigs ”. How can that be? And why? On the one hand, we have de education and the message that the book shows, because if you read it when you are older you understand the different economic life that each little pig has. Another opinion is that, nowadays, the same things happen or in a worse way, because the things in that book are similar to real life. Another reason why it has changed my point of view is the power that the Wolf has and how bad it is, and I relate this to the evil people today. Finally, I love this book and it is a tricky book, I hope you like it too.

THE BOOK THAT CHANGED MY LIFE:LORD OF THE RINGS WORD by Rubén Ferrer Martí (4t ESO D).Specially in kids and teenagers, the stories we read or watch can shape our personalities and influence in how we see the world.In my case that story was The Hobbit, a book written by J.R.R.Tolkien and published in 1937. The Hobbit is about a hobbit called Bilbo, who one day, thanks to a wizard, Gandalf, leaves his comfortable life in the Shire to go to live an adventure. During the story we meet lots of different characters such as elves, dwarfs or orcs. This book was really important to me because was one of the first books I read, and more important, the one that made me love the Lord of the rings’ universe. When I finished the book all I could think about was knowing more and more about the story that Tolkien created. So that’s why I think this book changed in someway my life, because if I hadn’t read this book, maybe today I wouldn’t be the Lord of the rings fan I am nowadays.

Sur ce banc, j’ai passé le plus beau jour de ma vieTout a mal commencé un jour de décembre, il pleuvait et tout était triste pour moi. L’amour de ma vie était parti avec une autre fille et m’avait laissé seule le jour de mon anniversaire. J’étais tellement triste que je pleurais et que les nuages pleuraient avec moi. J’ai acheté des pipes et je me suis assis sur ce banc pour les haïr et pleurer. Soudain, un jeune garçon s’est approché de moi et m’a demandé ce que je faisais assise toute seule avec cette pluie. Je lui ai raconté ce qui m’est arrivé et il a ri. J’étais surprise de voir sa réaction. Il m’a dit que la même chose lui est arrivée et depuis ce jour nous sommes meilleurs amis et quelque chose de mauvais comme un chagrin d’amour m’a apporté quelque chose de bon comme une amitié. Neda Lahrach (4t ESO A).

Une image, une histoire...

Une image, une histoire...

J’écoute le son de l’eau couler et l’odeur des fleurs et du café… Je me trouve près de la tour Eiffel, dans une terrasse. J’entends aussi le bruit du trafic et deux filles qui rient et qui s’approchent, l’une porte une chemise et l’autre porte un anorak. Elles semblent être de bonnes amies et elles se promènent en face de la tour Eiffel. La fille de la chemise est photographe et Sophie est modèle. Elles rient quand elles se souviennent de sa sortie du vendredi. Ana a une histoire bien intéressante parce qu’elle n’a pas de famille, elle vient d’Espagne et sa famille adoptive est très riche. Sophie est la première personne qu’Ana a connue et elles sont des amies depuis ce moment. Ana est triste, malgré l’air content qu’elle montre d’habitude. Elle désire rencontrer sa famille et Sophie est en train de l’aider. Sophie semble joyeuse, on dirait que sa vie est parfaite mais, en réalité, elle n’a jamais voulu travailler comme modèle mais d’animatrice. Elles sont arrivées au bar où vont prendre un verre avec d’autres amis et amies. Tout à coup, il commence à pleuvoir. Quand les quatre amies entrent au bar, on peut voir tout en désordre. Il y a un inconnu qui a un pistolet à la main et tire contre deux des quatre filles et elles tombent mortes immédiatement. C’est un moment terrifiant pour tout le monde. Tout le monde crie, les deux amies vivantes choquées pour cet instant incompréhensible, pleurent mais en silence, peu après elles commencent à soupçonner des amis qui ne sont pas venus au rendez-vous. Paula Ferrer (4t ESO A)

UN LIEU INCONNU Dans la ville de Colmar, une ville extrêmement colorée, il y a beaucoup de personnes qui font sa vie quotidienne ; le père typique qui porte sa fille à l'école, l'homme à vélo qui va travailler comme chaque matin… Tout le monde semble très heureux de vivre dans cette ville. L'odeur est bonne, comme de la nourriture faite dans les rues. Une nouvelle nourriture que je n'avais jamais dégustée. Je remarque surtout deux personnes qui ne sont pas de cette ville, ils sont étrangers. Comme je suis étrangère aussi, je vais parler avec eux, et ils me disent qu'ils sont femme et mari. Elle s'appelle Léa et il s'appelle Jean-Paul, et ils me disent qu'ils sont ici pour célébrer leurs 30 ans de mariage, ça me semble très romantique et amoureux. Soudainement, je sens que quelqu'un vole mon sac, ou j'ai un billet de loterie avec un prix de 10 millions d'euros. Rapidement les deux anciens me disent qu'ils sont espions et qu'ils recherchent depuis longtemps ce voleur professionnel. Finalement, ils capturent l'homme à vélo et un mois plus tard la CIA me donne un prix pour ma collaboration, aussi ils me retournent les 10 millions d'euros et je vais aux Maldives pour oublier ce qui m'est arrivé. Anulka Gil (1rbatx B).

Lágrimas no bajaban de sus mejillas como diamantes. Y nadie estaba ahí para cariñosamente cepillar la humedad de su cara. Ella a menudo lloraba en la oscuridad, sola, acompañada solo de los sollozos que salían de su pecho. A veces se quedaba mirando la triste vista en el espejo. Y si miraba lo suficiente, ella podía pretender que era alguien totalmente diferente. SOFÍA GOURAR (2n ESO).

Poemas...

Sara Samsón González (2ESOC).

Ainhoa Zálve García (2ESOA).

Llegim, creixem...

A este lado del retrato “Lord Henry es un sofista”, se dijo el primer día de tertulia dialógica respecto al controvertido amigo de Dorian Gray en la novela de Óscar Wilde. Abundando sobre la insidiosa relación de amistad se afirmó: “lo malo no es que influyamos los unos en los otros, sino qué tipo de personas nos influyen; no es malo si quienes nos influyen son buenas personas”. Las Tertulias Literarias ponen a dialogar a personas diversas en torno a las grandes obras literarias de la humanidad bajo una serie de criterios que ha de garantizar la persona moderadora: valor de los argumentos de validez y no de los de poder, igualdad de las diferencias, respeto de los turnos de palabra, solidaridad entre las personas participantes y fomento de la amistad y valores positivos que, desde luego, excluyen la violencia de cualquier tipo. Hacer de moderador y escuchar los argumentos de los estudiantes es uno de los grandes placeres a los que me ha conducido mi carrera docente. Un placer adictivo. Nuestra naturaleza de seres sociales que se construyen a través de la interacción con otros sujetos le da un valor excepcional a estos espacios de buen hablar en los que poder construir cadenas de diálogos. Si los textos son de calidad y los principios se respetan estos espacios permitirán el contraste de ideas y sentimientos que nos ayudan a transformarnos juntos. Esta tertulia de los viernes a la hora del patio con estudiantes de tercero, cuarto y segundo de bachillerato en torno al Retrato de Dorian Gray es un ejemplo excelente.

Y ello porque los grandes temas que nos preocupan siempre acaban aflorando y nos muestran que las tertulias son un camino excelente para poder trabajarlos juntos y mejorar nuestras vidas: el amor, la amistad, la belleza, el odio, el miedo, los sueños y anhelos. Querría compartir algunos ejemplos de esa socialización preventiva que se da gracias a las tertulias dialógicas.La tensión entre la belleza aparente y la bondad es uno de los grandes temas de la obra y, obviamente, las personas participantes no la han pasado por alto: “Dorian está enamorado del amor, no de Sybil”, pero “no lo veo amor porque no se han conocido de verdad”. “Es muy heavy que se haya separado, y se siga haciendo, amor y pasión”. “Para mí es imposible separarlo, no podría sentir amor sin pasión, ni pasión por quien no ame”. Ninguna de mis palabras, como docente, podrá sustituir al poder transformador de estos comentarios compartidos con brillo en la mirada entre personas de diferentes edades que están forjando su manera de amar en un contexto en el que un discurso coercitivo muy fuerte nos impulsa a vincular el atractivo y el deseo con las personas más violentas. Estas chicas y chicos de la tertulia están previniéndose contra ese discurso y encontrando deseo y belleza en otros sentimientos más auténticos.Otro viernes al conectar la obra de Wilde con otros productos culturales se sigue encontrando ese vínculo entre deseo y violencia: “me preocupa cómo puede conectar Dorian el mal y la belleza”; “para mi eso no es belleza, no puede haber belleza sin bondad”; “el mal está idealizado como belleza, se ve en muchas películas con villanos a los que se perdona porque son atractivos o el tema de Ted Bundy” se afirmó.

Pero, de forma transformadora, otra chica dice “no puede ser atractivo y ser un capullo” o “Dorian es un narcisista que le gusta ver su propia alma mala”. “Un día hablaba con una amiga y me decía que prefería un macarra malo a un buen tío y listo porque mola más” concluía otra participante que, desde luego, no parecía dispuesta a aceptar sin mirada crítica esos argumentos. ¡Qué cortos se hacen los patios y qué ganas de que llegue la siguiente tertulia! Enrique Giménez

"Vivimos en una época en la cual las cosas innecesarias son nuestra única necesidad".O. Wilde.

"Asombro" Habitación de hotel de Cristina Peri Rossi

La vida brota por todas partes...Lo natural es el asombro...

Rapeando un soneto de Lope de VegaAlejandro y su grupo (3ºB).

Desmayarse, atreverse, estar furioso Áspero, tierno, liberal, esquivo Alentado, mortal, difunto, vivo Leal, traidor, cobarde y animoso.No hallar fuera del bien centro y reposo.Mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,Enojado, valiente, fugitivo,Satisfecho, ofendido, receloso.Huir el rostro al claro desengaño,Beber veneno por licor suave,Olvidar el provecho, amar el daño.Creer que un cielo en un infierno cabe,Dar la vida y el alma a un desengaño,Esto es amor, quien lo probó lo sabe.

Rapeando un soneto de Lope de VegaPablo y su grupo (3ºB).

Aforismes fusteriansCommemoració de l'Any Fuster

Tecleja ací

Aquests aforismes ordenats alfabèticament són reproduccions literals o, en algun cas, inspirades a partir dels escrits de l’alumnat de 1r BAT.

Llegim amb... Quique Ortuño i Salva Martí

Llegim amb... Carmen Canet

Declaracions d'amor...

DECLARACIÓ DE TIRANT A CARMESINA Tirant va posar-se la mà a la màniga i en va traure l'espill i va dir: -Senyora, la imatge que hi veureu pot donar mort o vida. Que vostra altesa li demane que em tinga mercé. La princesa va agafar de seguida l'espill i amb pas ràpid va entrar a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, i no hi va veure altra cosa que la seua cara. Llavors ella va tindre notícia plena que la festa anava per ella, i va quedar molt admirada que es poguera demanar l'amor d'una dama sense parlar. JUSTIFICACIÓ : La manera de declarar-se que té Tirant a Carmesina és original i bella. En el tema de l'amor observem que Tirant és tímid, ens demostra que no s'atreveix del tot a declarar-se a ella, ja que no li diu amb paraules el que sent. També ens mostra la inseguretat de Carmesina en pensar que trobaria una altra dona pintada a l'espill, i la felicitat que desprén quan s'assabenta que Tirant n'està enamorat. L'amor els ha atrapat.

Missatges dalt dels núvols La nostra història podríem dir que comença quan érem petites. Des de l’escola havíem sigut amigues, i, en acabar-la, encara que jo havia estudiat aeronàutica i ella filologia, havíem seguit estant en contacte. Clàudia era una xica amb els cabells rossos d’una estatura podríem dir normal. D’altra banda, jo tenia els cabells castanys i era un poc més alta. Ara que hem acabat la carrera, i com que vivim juntes a un pis prop de les pràctiques, hem tingut temps per posar-nos al dia. Sense cap dubte, una de les últimes converses que diria més entretingudes i gracioses va ser començada per mi quan vaig preguntar: -Clàudia, tu que has estudiat filologia, acabe de veure un documental sobre Plató, tu què penses sobre el que diu?Pregunta a la que em va respondre amb ironia dient:-Doncs Marta, que és un nom propi, comença amb majúscula, és una paraula aguda i porta accent gràfic a la “o”. Havia estat tantes hores sense dormir, que havia oblidat el que Clàudia estudiava, però sense cap dubte, l’esclat de rialles després de la pregunta va valdre la pena. Passà el temps, i cada vegada ens dúiem millor i passàvem més temps rient, fins el punt que vaig sentir una cosa que mai havia sentida per una xica: estava enamorada. Com estava indecisa sobre què fer, vaig decidir telefonar al meu amic Jordi per demanar consell. Li vaig preguntar: -Jordi, no li ho digues a Clàudia, però crec que sent alguna cosa per ella. Què creus que hauria de fer?

Pregunta a la qual em va respondre rient: -Marta, sincerament, he passat molt de temps amb vosaltres i me n’havia adonat. Doncs dit açò, t’aconselle que, abans que acabeu les pràctiques, li ho digues. Passà el temps, i la data de finalitzar les pràctiques s’acostava, fins que un dia vaig decidir donar el pas i ser valenta. Havia de ser original, sabia el que li agradava i vaig decidir telefonar a diversos amics i companys perquè m’ajudaren. Arribà el dia, i li vaig dir a Clàudia: -Clàudia, havia pensat d’anar hui a la platja ja que fa bon oratge. Proposta a la qual ella, una amant incondicional de la platja, em va respondre amb rapidesa: -Marta, per mi, encantadíssima. Aleshores, a la vesprada hi anàrem i passàrem una estona fins que el meu pla es va posar en marxa. Abans d’anar-hi, havia estat amb uns amics pintant un cartell antic de cremes d’un avió publicitari, on havia escrit les típiques paraules, si volia eixir amb mi.Com ja dúiem un temps allí, telefoní i despegaren. Als cinc minuts, quan l’avió s’apropava, li vaig dir a Clàudia que tenia una sorpresa per a ella, per la qual cosa ens gitàrem i observàrem el cel.

Després d’uns deu minuts hi va aparéixer. Es tractava d’una avioneta no molt gran, amb un cartell penjant. En veure-la li vaig dir que llegira el que posava al cartell. Ella, nerviosa, em comentà: -Ai Marta, quina sorpresa em tens preparada?- i una vegada estava prop va llegir-“ Clàudia, t’agradaria eixir amb mi?, almorrana". Havia dit almorrana? Doncs sí. Es transparentava i es podia veure el cartell publicitari original. Després d’haver-ho llegit, ella començà a riure, i per cada rialla seua, a mi la cara em pujava un tó de roig, per la qual cosa vaig decidir parlar i preguntar-li directament: -Clàudia, que hi ha hagut una errada. El que volia preguntar-te era si t’agradaria eixir amb mi. -Clar que sí, Marta-em va respondre- El que més voldria seria passar el temps amb algú que fa de la meua vida una bogeria i l’ompli de rialles. QUIQUE ORTUÑO 1 BAT B

TEMPS Em vaig decidir, m’havia estat mentalitzant molt de temps per a aquest moment. Se sentia de fons el soroll dels cotxes en la carretera, el murmuri de la gent, el soroll del vent al xocar contra les fulles dels arbres. Vaig començar a parlar, decidit, sense por. -Ens coneixem de fa molt de temps Diana, crec que és moment ja de dir-t’ho -vaig dir decidit. -De dir-me què Diego? -va contestar. -No sé com començar. Quan estic amb tu sent coses que no havia sentit abans -em vaig començar a posar nerviós. Ella no va dir res. -No puc parar de pensar-te -vaig continuar- i no m’imagine una vida en la qual no hi estigues, Diana -no podia quasi ni parlar, tremolava, però vaig seguir- t’estime un dia de pluja a l’estiu, t’estime quan cauen les fulles dels arbres a la tardor, t’estime encara que no florisquen les flors a la primavera, t’estime eixos dies d’hivern en què no vols ni alçar-te del llit, t’estime en totes les estacions de l’any, t’estime en tots els fenòmens meteorològics, t’estime quan m’estimes. De sobte es va fer un silenci, tot estava quiet, els cotxes pareixia que s’havien parat, la gent va callar, el soroll del vent contra les fulles va desparéixer. Tot es va tranquil•litzar. -No sé què més dir-te -vaig decidir trencar el silenci-, sé que pot ser difícil d’assimilar tot el que t’acabe de dir, però és el que sent, i necessitava dir-t’ho, em sentia com una bomba a punt d’explotar -se’m feia un infern cada silenci d’ella. Vaig alçar el cap i ahí estava el meu reflex, davant de l’espill de la meua habitació, sense ella i amb les llàgrimes caient-me per les galtes. Altra vegada que es impossible. CLÀUDIA LUCENA 1BAT B

ESTIMAR-TE SEMPRE Carles tenia 19 anys quan va conéixer a Joan a València. Els dos eren joves i vivien en una societat injusta, sense llibertat a expressar allò que sentien. Carles es va enamorar de Joan, però tenia tanta por de perdre l’amistat que tenien que no li va dir res. Un dia, Carles va haver de marxar a Barcelona, per temes de treball. Aleshores, ambdós s’acomiadaren: -Doncs… ens tornarem a trobar algun dia? -Si el destí ho vol, ho farem -Digué Carles i viu la teua millor vida aconseguint tot allò que vols. -Igualment Joan, gràcies per fer-me la persona més feliç i espere poder estimar-te algun dia com toca. I així Joan i Carles es deixaren anar, intentant deixar així enrere el que sentien. Actualment Carles té 32 anys, es va casar amb una dona, però es va separar d’ella al poc temps, pel fet que no podia deixar de sentir coses per Joan. Passaren els anys i Joan ho deixava de buscar a Carles, volia tornar a trobar-se amb ell. Va ser ahí, quan un dia de sobte, es trobaren al carrer antic de Carles, on vivia abans. -Bona vesprada! -va dir Joan per educació sense saber que era Carles- -Bona vespr… Espera, Joan? Eres tu? Va ser ahí quan els seus ulls i els seus cors es tornaren a trobar i es tornaren a il•luminar, aleshores ràpidament, es pegaren una forta abraçada. -Com és que estàs per ací? -Preguntà Carles- -He vingut per recordar els bons moments, i tu? -Podria dir-te que no faig el mateix tots els dies, però sí que ho faig, vinc ací per tindre una part de tu amb mi. -va dir Carles a punt de plorar-

-Carles… sé que han passat molts anys i no he sabut res de tu durant molt de temps, però en veure’t, he sabut perfectament que mai he deixat d’estimar-te i que no puc estar sense tu (li va caure una llàgrima i va continuar). -Jo no t’he oblidat, i sé que es tard però duia anys esperant a dir-t’ho i encara que sé que no és el millor moment, havia de fer-ho. (Carles va traure un somriure i decidir va besar Joan). -Joan, jo tampoc he deixat d’estimar-te mai, no he pogut veure a ningú de la manera que ho faig amb tu. T’estime Joan i ho faré sempre. Finalment, Joan i Carles començaren a veure’s a seguit i a contar-se tot allò que havien fet durant tots aquells anys aconseguiren, després de tants anys, aquella llibertat que volien i necessitaven. Joan i Carles estaven junts finalment. Va ser un camí llarg i dolorós per als dos, però aconseguiren estimar-se com es van prometre, aconseguiren que els deixaven estimar-se. ANIA DE LA CONCEPCIÓN GIRONA 1BAT A

A friend in need A big crash avoided By Toni Atienza (3EsoC). Long ago, in the 2nd term, we were practising with roller skates, and I didn’t know how to use them, so I was very bad with them, but I tried. One day, we were doing some exercises, but suddenly, I lost the control of the roller skates, and I thought I was going to fall, which it would have hurt me a lot, but, I was in front of my friend Irene, who was an expert at roller skating, so, to save myself, I tried to grab Irene and don’t fall. But I didn’t archieve my goal, the two of us fall, but at least, it didn’t hurt me a lot, and I got Irene to fall, that’s how friends can save your day.

The importance of friendship

WHAT IS FRIENDSHIP FOR ME? By Carles Bosch (3ED). For me, friendship is very important because my friends are like my second family. I have a lot of friends in my town and in other places too. I like practising sports with my friends. I am in a football club, U.D. Alzira. In my football team there are 20 players and I think that all are friends. We spend a lot of time training, playing football and sometimes some of us meet to have dinner, for example. I also have friends in my town, Alginet. Most of them have been my friends since I was a little child and we were in the same school, Emilio Luna. Others are my friends because we met while we were playing in the football school of Alginet. We often meet at the weekend and we like going to parties, watching football on TV, especially the Champions League, etc. In conclusion, friendship is one of the most important things in my life because I feel very happy when I am with my friends.

I do it for my friend, not for myself By Gabriele Belardo (3ESO B). Carla is a college-bound girl who is excited to be able to afford a house with her family. But when she finds out her friend needs her, she decides to put college on hold and go work as a nanny. The story is about Carla, an 18 year old girl who is going to head off to college in the fall. She has just found a house with her siblings, but when she hears that her friend's nanny quit and she needs someone desperately, Carla decides to forget the opportunity for education in order to help out. The story begins with Carla coming home from work one day. Her mum greets her at the door saying how proud she should be of herself and how proud they are of her for helping out. She responds by saying "I do it for my friend, not for myself." And then there's this big thing all about how hard it is to watch your friends head off into the distance while you stay.

A FRIEND IN NEED by Paula Exposito (3ESOD). Have you ever had a really difficult day, but then it had become in the best of your life? Well, I’m going to start for the beginning. It was the day of my birthday and I was waiting for that day a lot of time. I had high expectations but when it arrived, nobody remembered and nobody said anything about my birthday, and also all my friends asked me for favours, like helping to do their homework, taking care of their dog and things like that, and I, like a good friend, I helped all my friends. I was crying in my bedroom and then I went downstairs to eat something and all my family and friends were there, they had prepared me a surprise party! After that I understood lots of things. I really like the surprise but I don’t want to pass for that again.

True friendship Since we are little we make a lot of friends, people we meet in the kindergarten, school and so on. But while we are growing up we realize that not all of them were real friendship and then you decide to change. For me the real friendship is when you have a person or a lot people that help you as much as they can, they advise you, are concerned about you and they are there for better and for worse on the contrary, the people who are only there for good or you just like them and nothing else, for me they are classmates or colleagues. In my opinion, when you get older you change friends, that not all of them are forever and you only keep the real ones. Ariadna Espert Espert (3ESO D).

Va de leyendas...

Muixeranga a l’escola “Muixeranga a l’escola” és un projecte educatiu que es desenvolupa, en col·laboració amb la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament d’Alginet, des de 2016 als tres col·legis públics del poble (CEIP V. Blasco Ibáñez, CEIP Emili Luna i CEIP Pepita Greus). Es tracta d’una activitat extraescolar, adreçada a xiquets i xiquetes de primària, que pretén col·laborar en la formació integral d’aquests des d’un punt de vista emocional, a més de físic i artístic, i que es fonamenta en quatre grans eixos: 1) Educar en valors, com ara la tolerància, la generositat, la solidaritat, el respecte a la diversitat, la col·laboració, l’empatia, l’esforç o el treball en equip. 2) Conèixer la història i la tècnica del món muixeranguer, emprant un llenguatge col·loquial i lúdic. 3) Familiaritzar-se amb la cultura popular, treballant altres vessants culturals com la música, els balls, la poesia o els contes. 4) Exercitar el cos i la ment, organitzant circuits físics i acroesport, així com treballant tècniques de relaxació i concentració. A més, Muixeranga a l’escola complementa l’assignatura d’Educació Física i Música , ja que es treballen els estiraments, la potenciació dels músculs de cames, esquena i braços, i especialment s’insisteix en la plasticitat, l’elegància dels moviments i la seua depuració. Però també es potencia l’educació musical, l’adequació dels cossos als ritmes de tabal i dolçaina i la coordinació dels moviments dels cossos amb els acords i els compassos musicals, perquè tot encaixe. Al llarg de la seua existència, “Muixeranga a l’escola” ha comptat amb la col·laboració de personalitats reconegudes de la cultura valenciana, com ara l’escriptor d’Algemesí Enric Lluch o el conta contes i músic de l’Alcúdia, Dani Miquel; així com d’altres entitats com la Biblioteca Municipal d’Alginet o el Museu Valencià d’Etnologia (projecte “Espanta la Por”). Ens podreu trobar a les xarxes socials, tant a facebook @muixerangadalginet @escolaimuixeranga com a Instagram @muixerangaalginet

Raspall: Raul Atienza, Josep Palau,Eduardo Zapater,Pablo Miralles (2n ESO).

El patis inclusius: lligues esportives

Finalistes equip futbet: Lucía Ramirez,Eva Pavía,Ainoa García, Arnau Roig

La nostra alumna Roser Roig Calabuig de 1r de Batx. C guanya el 1r premi del Concurs de dibuix de la Biblioteca d’Alginet.

Concurs de dibuix

Concert dels alumnes de batxillerat al Centre de Dia d'Alginet.

LA VEU DELS COL.LEGIS

REBEM LA VISITA D’ALUMNES DE L’ IES HORT DE FELIU El passat 29 d’abril rebérem al CEIP V. Blasco Ibáñez la visita d’exalumnes de l’escola, Salva Martí, Lucia Montero , Jorge Parra i Claudia Lucena. Ja com alumnes de Batxillerat , acudiren amb la seua professora de Castellà, Isabel, com a representants de l’IES Hort de Feliu, per a fer un encontre amb l’alumnat de 6è de Primària que el proper curs estarà en 1r de la ESO. Mostraren molta implicació durant tota la jornada, en la que van explicar detalladament i amb l’ajuda d’un tríptic els projectes que es desenvolupen a l’institut. Aproparen amb el seu testimoni el que és el dia a dia a l’institut i, a més de la dinàmica d’estudis, estigueren oberts a respondre totes les preguntes de l’alumnat de 6è, plenes d’inquietuds i i d’expectatives. Volem felicitar a Claudia, Jorge, Lucia i Salva per la seua implicació i com de bé feren la tasca que se’ls havia encomanat i a l’IES d’Alginet per aquesta iniciativa tan encertada. Va ser una experiència molt gratificant i un plaer per a tots tornar-nos a retrobar i comprovar com de bé han crescut estes personetes. Mestres i alumnat del CEIP V. Blasco Ibáñez.

LA VEU DELS COL.LEGIS

LA VEU DELS COL.LEGIS

El teatre de piles El passat dilluns 2 de maig al col·legi Pepita Greus, vàrem veure un teatre per conscienciar als alumnes de la importància de cuidar el nostre planeta. S’anomenava “Berto Zampapiles” i venia de la mà dels actors Boro i Guillem. El teatre tractava de Berto, un monstre que vivia a una ciutat situada a tres quilòmetres baix terra anomenada Carbònia. Els de la seua espècie s’alimentaven de minerals com el zinc i manganés. Un dia es quedaren sense aliment i Berto va decidir pujar a la superfície on trobà a uns xiquets. Aquests decidiren portar-lo fins a la seua mestra. Ella els va contar que els materials del quals s’alimentaven els habitants de Carbònia s’utilitzaven per a fer piles. Berto es menjà una pila i com li va agradar decidiren fer una recollida de piles.Aquest repte és el que ens han proposat a l’escola. Com a Boro i a Guillem no els agradaven les bosses de plàstic, ens han donat un “regalet”: Una caixa de cartró per a poder ficar piles a l’interior i reciclar així la major quantitat possible. I el millor, la possibilitat de poder guanyar un premi. Sense dubte ha sigut un teatre genial. Escrit redactat per Nuria, Iker i Elena. Alumnat de 5é B.

CONCURS DE NARRATIVA Com tots els anys des de la regidoria de Cultura i Educació es convida a tots els xiquets del poble a participar en el concurs de narrativa curta en Valencià on es promou la importància de la nostra llengua. Dos alumnes del nostre centre han sigut les guanyadores en la categoria D de 4t de primària. Amb el primer premi per a Maria Valero Bustos amb l’obra “El lèmur que es quedà sense ratlles”. I, el tercer premi va ser per a l’alumna Alexandra de la Ossa amb l’obra “L’arbre encantat”. Des del centre volem donar l’enhorabona a les famílies i a la tutora Mª Jesús Escoms Pérez pel seu treball. El proper curs tornarem a motivar a l’alumnat per a concursar amb la mateixa il·lusió que ho fan curs enrere curs.

Crucigramas... ¿te atreves?

CONCEPTOS LITERARIOS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26

Teclea aquí en interactividad:

Horizontal

Horizontal 1 Narrar un suceso desde distintos puntos de vista. 4 Género literario que consiste en la narración de hechos heroicos / en general género narrativo. 5 Poesía que trata de explicar la unión del alma con la divinidad. 6 Narración de un acontecimiento que pertenece a un momento posterior. 7 Género literario que consiste en la expresión de emociones. 8 Texto en el que el autor manifiesta sus reflexiones sobre un tema de cualquier índole. 9 Cuando en diversas secuencias se van mezclando y alternando historias distintas,se dice que se utiliza la técnica de 10 Acción heroica como las que se cuentan en los Cantares medievales 11 Subgénero literario creado por Valle Inclán que ofrece una visión degradada de la realidad, en la que las situaciones y los personajes aparecen como "deformados por un espejo cóncavo". 12 En una narración, toda interrupción de la HISTORIA para hacer un comentario o reflexión del narrador. 14 Tipo de novela en la que el narrador no cuenta lo que piensan o sienten los personajes, sino que se limita a reflejar su conducta externa, es decir lo que es manifiesto a la observación externa. 16 Personajes que van evolucionando a lo largo del relato. 17 El emisor cuenta lo que otro dijo sin reproducir textualmente las palabras del personaje: estilo ... ("Me dijo que llegaría a las cinco") 18 Reflexión que hace un personaje como hablando consigo mismo / Intervención de un personaje que habla solo. 19 Narrador que conoce todo lo que piensan y sienten sus personajes. 21 Indicaciones que hace el autor de un texto dramático referidas al decorado, al movimiento de los actores, al tono en que deben hablar, etc. 22 Narración de hechos siguiendo el orden cronológico. 23 Verso, generalmente largo, no sujeto a ningún ritmo métrico tradicional (no tiene rima ni número de sílabas regular), pero que sí atiende a un ritmo semántico, consistente en la reiteración de ideas o impresiones semejantes. 26 El recurso mediante el cual el narrador desaparece y se reproduce directamente el pensamiento más íntimo del personaje, próximo a lo subconsciente antes de toda organización lógica, se llama monólogo ...

Teclea aquí en interactividad:

Vertical

Vertical 2 Narración de un acontecimiento que pertenece a un momento anterior (flash back). 3 Estilo que se da en aquellos discursos en los que se cita las palabras o pensamientos de los personajes de manera textual. 4 Diálogo en el que aparecen pastores en medio de una naturaleza idealizada. 12 Género caracterizado por la representación ante le espectador de diálogos protagonizados por diversos personajes. 13 Tramo de la ACCIÓN novelesca dotado de cierta unidad parcial. 15 Cuando la voz del narrador apenas aparece a través de unas escuetas acotaciones y lo que predominan son las voces de los personajes, se dice que en el discurso narrativo predomina el modo ... 20 Cuando el narrador domina toda la historia pero sólo a través de la perspectiva de un personaje escogido, se dice que la omnisciencia es... 24 Texto, en verso o en prosa, cuyo tema es el dolor por la muerte de un ser querido. 25 La reproducción de las palabras o el pensamiento de un personaje sin prescindir de la tercera persona del narrador (como si fuera un monólogo narrado) recibe el nombre de estilo indirecto ...

REALISMO

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Teclea aquí en interactividad:

Teclea aquí en interactividad:

Horizontal/Vertical

Horizontal 1 Lo que cuenta la novela realista es creíble, es decir, tiene ... 3 En los comienzos de la literatura realista española destacan autores como Juan Valera, autor de "Pepita Jiménez", y el santanderino José Mª Pereda, autor de "Sotileza" y ... 4 Dentro de la literatura relaista hay una tendencia que defiende una filosofía de tipo determinista y que trata de reflejar en sus obras los aspectos más sórdidos de la realidad. Esta tendencia, cuya máxima figura es el francés Émile Zola, recibe el nombre de ... 5 El narrador de las novelas realistas es un narrador ... 6 La escritora autora de "Los pazos de Ulloa" es la gallega Emilia ... 8 El desarrollo del realismo coincide couna nueva tendencia filosófica que admite como principal fuente de conocimiento la observación y la experimentación, que recibe el nombre de... 10 Entre 1880 y 1890 galdós, Clarín, Pardo Bazán y Blasco Ibáñez escriben las obras más importantes del realismo español. A esta década se la conoce con el nombre de década ... 11 Apellido del escritor más prolífico del Realismo español ... 12 En la segunda mitad del XIX se desarrolla un movimiento artístico que coincide con el triunfo de la burguesía, clase social caracterizada históricamente por su espíritu mercantilista y su mentalidad práctica. Este movimiento literario recibe el nombre de ... 14 Pseudónimo del escritor Leopoldo Alas, autor de "La Regenta" 15 El escritor español cuyas novelas tienen rasgos naturalistas es el valenciano ... Vertical 2 La última etapa de Galdós se conoce con el nombre de "novelas espiritualistas". Entre ellas destaca una novela donde se nos presenta a personajes idealizados como la protagonista Benigna o Nina, una criada desprendida e idealista. El título de esta novela es ... 7 Con el Realismo y Naturalismo los artistas se volcaron en la observación de la sociedad y en el análisis de los acontecimientos ... 9 Título de la novela realista cuya acción se desarrolla en Vetusta (Oviedo) 13 La novela realista cuenta una historia con principio y final, en un espacio y tiempo concretos, y la acción avanza de forma ...

Teclea aquí en interactividad:

Literatura de fin de siglo (fin del siglo XIX y principios del XX)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Teclea aquí en interactividad:

Horizontal/vertical

Horizontal 1 En el fin de siglo los movimientos filosóficos imperantes son el irracionalismo vitalista, el marxismo y el psicoanálisis y el ... 3 En la literatura de fin de siglo, entre los renovadores del teatro destaca VALLE-INCLÁN. Valle fue le creador del de un género teatral que trataba de ofrecer una visión caricaturizada de la realidad para hacer un crítica profunda de la misma. La obra más representativa de este género es "Luces de bohemia". ¿Qué nombre recibe este género teatral? 4 Los dos grandes temas de la generación del 98 fueron "el problema de España" y "el paisaje español". Encuentran la esencia de lo español en el paisaje ... , puesto que ven en Castilla (por la Reconquista) el origen de España. 6 Para los modernistas había una ciudad que colmaba todas las aspiraciones intelectuales y artísticas. Esa ciudad era ... 8 Entre 1900 y 1912 podemos situar el períod más creativo de Baroja. Sus personanjes son vitalistas y buscan el sentido de su vida y de su existencia. Se deja notar el espíritu noventayochista y un filosofía de tipo ... (que ve con pesimismo la exitencia del hombre). 9 En la obra de A. Machado se pueden distinguir tres etapas: a) Modernista, b) Etapa noventayochista, con la publicación de "Campos de Castilla" (1912) y c) Etapa de reflexión, con la publicación de "Nuevas Canciones", "Cancionera Apócrifo" y "Juan de Mairena". La obra más representativa de la etapa modernista es ... 10 Algunas de las características del modernismo son el refinamiento verbal, la relevancia del mundo de los sentidos y la preferencia por lugares exóticos como el Oriente, la Grecia clásica o la Francia del siglo XVIII con sus palcios y jardines. Esta última característica se conoce con el nombre de ... 13 La segunda etapa de kla poesía de Juan Ramón Jiménez comienza con la publicación en 1916 de "Diario de un poeta recién ... " 14 . Tanto modernistas como noventayochistas rechazaron el movimiento anterior: el ... decimonónico. 16 Para el modernista el arte es el valor supremo; rechaza la vulgaridad de lo burgués. Este aristocratismo artístico se conoce con el nombre de ... 18 Modernismo y G.98 no son más que dos caras de la misma moneda. Los noventayochistas intentaban proponer soluciones a los problemas individuales y colectivos de los españoles; en cambio los modernistas se centraron en la persecución de la ... 19 Entre sus obras destacan "La busca", que nos presenta a dos jóvenes que buscan un futuro mejor dentro de una sociedad injusta y otra obra que plantea el tema de la inadaptación y la desorientación existencial del hombre, cuyo título es "EL ÁRBOL DE LA ..." 20 Modernismo y Noventayochismo comparten una serie de nombres que no siempre son fácilmente clasificables, por ejemplo, Antonio Machado y ... Vertical 2 Tradicionalmente se ha divido la poesía de Juan Ramón Jiménez en dos grandes etapas: una modernista ysentimental; y otra que trata de encontrar lo esencial de las cosas y que recibe elnombre de etapa ... 5 Las referencias artísticas de los modernistas fueron dos movimientos de la literatura finisecular francesa: el Parnasianismo y el ... 6 Lejos del realismo del XIX, el mundo poético modernista está lleno de cisnes, jardines exóticos y ... 7 En el modernismo hay poemas en los que predomina lo sensorial, la evocación del mundo sensitivo, y otros que reflejan el mundo interior con sus recuerdos; estos últimos decimos que son de tipo ... 11 Los temas de la poesía de Machado son "España y su paisaje" y la propia "realidad ...". 12 El movimiento modernista influyó notablemente en poetas como Antonio Machado y J R ... 15 Los escritores de la G. del 98 intentan rescatar la auténtica tradición española, lo netamente español. Este interés por lo puramente español se conoce como interés por lo ... 17 El origen del movimiento modernista hay que buscarlo en el escritor nicaragüense RUBÉN DARÍO, con la publicación de dos libros fundamentales: "Prosas profanas" y "..." (que es anterior).

Teclea aquí en interactividad:

LAS VANGUARDIAS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Teclea aquí en interactividad:

Horizontal

Horizontal 2 Se conoce con el nombre de ... el conjunto de manifestaciones artísticas que en Europa se experimentaron en el primer tercio del siglo XX 4 De las obras surrealistas que escribieron los poetas del 27 destacan: "Sobre los ángeles" de Alberti, "Poeta en Nueva York" de Lorca y "Espadas como ... " de Aleixandre. 6 Vicente Aleixandre cultiva una poesía casi mística, en la que el poeta parece querer fundirse con la realidad, por ejemplo, su obra "La ... o el amor". 7 Uno de los movimientos vanguardistas decía en su manifiesto: "cantaremos las grandes multitudes agitadas por el trabajo [...] las fábricas erguidas a las nubes [...], los puentes semejantes a gimnastas gigantes". Ensalzan la civilización mecánica y las nuevas tecnologías (así, poer ejemplo, Pedro salinas tiene un poema a la máquina de escribir). ¿Cuál es el nombre de este movimiento? 8 Miguel Hernández escribió, entre otras cosas, unos bellos sonetos de amor que incluyó en su obra "El ... que no cesa". 11 ¿Que nombre recibe el verso, utilizado en muchos poemas surrealistas, generalmente largo, que no tiene rima ni número de sílabas regular, y que se basa en un ritmo semántico? 12 Uno de los componentes de la Generación o Grupo del 27 recibió en 1977 el Nobel de Literatura; su apellido es ... 13 Una de las obras más importantes de Lorca es "Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías", dedicada a la muerte de un torero, amigo suyo yde otros miembros de la G.27. ¿Qué nombre genérico recibe el poema cuyo tema es el dolor por la muerte de un ser querido? 14 Entre los movimientos vanguardistas destacan el FUTURISMO, DADAÍSMO, CUBISMO, etc; pero el que dejó más influencia fue el ... 16 La Generación del 27 también recibió el nombre de "Generación del 25 o de la Dictadura" (de Primo de Rivera), y Generación de la ... 17 Luis Cernuda es para muchos "el más becqueriano, el más romántico, el más apasionado" de la G"/. Como él mismo decía es "como el viento a lo largo de la noche / amor en pena o cuerpo solitario". Cantó el deseo amoroso en poemas que recogió bajo el título de "Placeres ..." 19 Entre las características de las vanguardias están la importancia que se da a la ..., aunque en un nuevo sentido que rompe con la tradición y la lógica, y la incorporación de nuevos elementos al arte (exaltación del progreso, de la técnica, de las nuevas realidades cotidianas) 20 La obra más importante de Pedro Salinas quizás sea "La voz a ti debido", que se encuadra dentro de la temática ... 21 Jorge Guillén expresa en su obra " ..." el entusiasmo ante la vida y un mundo bien hecho. 22 Además de l apoesía vanguardista, los poetas del 27 escribían una poesía heredera de Juan R. Jiménez, que suele expresarse en versos cortos y que pretende aislar en el poema lo esencial de la idea. Su máximo representante quizá sea Jorge Guillén. Este tipo de poesía recibe el nombre de pesía ... 23 Uno de los temas de la poesía de Luis Cernuda es la insatisfacción provocada por la oposición entre la realidad y el deseo. Precisamente bajo el título de "La realidad y el ..." agrupó toda su producción poética.

Vertical

Vertical 1 La vanguardia está representada en Españ por dos movimientos: el ultraísmo de Guillermo de Torre y el ... de Vicente Huidobro. 3 Lorca es conocido popularmente sobre todo por una colección de romances en los que trata de reflejar, como él mismo dice, "lo más profundo de mi país..., la sangre y el alfabeto de la vedad universal". Esta obra es el "Romancero ..." 5 En la poesía de Lorca podemos distinguir una primera etapa de influencia de la lírica tradicional ("Canciones" "Romancero gitano") y una etapa más surrealista con títulos como "Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías" y "Poeta en ..." 9 Nombre que reciben los versos que aun estando en renglones diferentes, constituyen una sola unidad métrica. 10 Apellido delpoeta considrado el epígono del G27 y que "de pastor de cabras, casi sin saber leer, se convirtió en una de las voces más profundas de la poesía española del XX". 15 Uno de los movimientos vanguardistas más importantes en España fue uno que como el "Futurismo" mostraba su predilección por las innovaciones técnicas (rascacielos, cinematógrafo, máquinas...). Su nombre es ... 18 En los poetas del 27 conviven las formas tradicionales y la experimentación vanguardista. Un ejemplo o tenemos enel autor del soneto "El ciprés de Silos"; su nombre es Gerardo ... y fue uno de los máximos representantes del "creacionismo". 21 En su obra " ..." J. Guillén plasma lo horrible del mundo, un mundo "mal hecho".

Teclea aquí en interactividad:

Literatura española después de la Guerra Civil

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Teclea aquí en interactividad:

Horizontal

Horizontal 3 Dámaso Alonos, poeta y estudioso de nuestra literatura dividió las tendencias de la poesía española de posguerra en dos: la arraigada y la ... 5 Una fecha fundamental en la poesía española de posguerra es la de 1944, año en que se publican "Sombra del paraíso" de Vicente Aleixandre e "Hijos de la ..." de Dámaso Alonso, que marcan una línea de poesía existencial. 6 Uno de los más importantes poetas del realismo social es Blas de ... 7 Otra de las novelas de la renovación de los 60 es "Señas de ...", escrita por Juan Goytisolo, y en la que el protagonista, un expatriado de paso por España, evoca su pasado. 9 Uno de los dramaturgos que intentaron un teatro más vanguardista es Francisco Nieva, cuyas obras tienen como tema ba´sico la represión de la sociedad. Una de sus obras es "Pelo de ...", en la que el dragón Mal-Rodrigo vive enun pozo de Madrid y exige comerse cada semana a una doncella. 11 En los años 40 y 50, junto con los autores de poesía arraigada y poesía desarraiga, hay una serie de poetas que intentan mantener encendida la antorcha de las vanguardias. Este movimiento recibe el nombre de ... 12 En el 1949 Buero Vallejo estrena una obra que aignificará el inicio del drama realista. Su título es "Historia de una ..." 13 Muchos de los temas de la poesía de los 60 es el recuerdo de los tiempos pasados, pero también es frecuente el tema de lo ... 14 En los años 60 se introducen novedades en el discurso narrativo, siguiendo el ejemplo de la novela europea y americana de principios de siglo. Una de estas obras renovadoras es la escrita por Luis Martín Santos, radiografía de lso diferentes grupos sociales del Madrid de los 40, y cuyo título es "Tiempo de ..." 15 Francisco ... es uno de los dramaturgos renovadores del teatro a partir de los 70. 16 Algunos de los poetas de la poesía 'arraigada' (satisfecha del orden establecido después de la guerra, y con temas como lo humlde cotidiano, la familia y Dios) son Leopoldo Panero, Rafael Morales y Luis ... 18 De los poetas de los 60 sobresalen los nombres de Ángel González. elorensano José Ángel Valente y Jaime Gil de ... 20 Entre los cuentistas del 'realismo social', sobresale Ignacio ... , cuya obra refleja un aspecto triste de la España de los 50 22 Entre los autores del teatro social figuran los nombres de Buero Vallejo, Alfonso Sastre y Lauro ... , nacido en el Barco de Valdeorras, y autor de "La camisa" obra que trata el tema de la emigración.. 24 En 1951 Cela publica una novela que marcará el camino del realismo social. La novela refleja la vida del Madrid de 1942 y su título es "La ... "

Vertical

Vertical 1 En los años 50 muchas novelas se encaminan por la senda del 'behaviorismo' o conductismo, con técnicas basadas en el diálogo y en le punto de vista de una cámara de cine. Una de estas novelas es la escrita por rafael Sánchez Ferlosio, cuyo título es el nombre de un río que pasa por Madrid: ? 2 El máximo representante de la nueva generación de poetas de los 70 es el catalán Pere ... 4 En los 70 aparece un nuevo grupo de escritores que escriben una poesía esteticista y refinada, y que se conocen con el nombre de 'venecianos' y también con el nombre de ... 8 En los 70, una de las nuevas técnicas narrativas es el uso del estilo indirecto libre y del monólogo ... 10 los sesenta significan la superación de la poesía más claramente comprometida (poesía social de los 50) y aparecen poetas como José Angel Valente o Ángel ... 13 En los años 40 y 50, unos poetas cordobeses, conocido como "Grupo ... " recogen la antorcha de las vanguardias. 17 Un dramaturgo español exiliado en París crea, junto ocn otros autores, el llamado "teatro pánico", de raíces surrealistas y de tono burlón. Este dramaturgo se llama Fernando ... 19 Hacia 1975, con el inicio de la nueva etapa democrática en España, surgen una serie de autores que abordan temas contemporáneos. Uno de ellos es José Luis Alonso de Santos que estrena obras como "Bajarse al ..." 21 En los años 50 la tendencia predominante de la literatura es el realismo ... 23 La tendencia que parece tener una mayor repercusión en el panorama poéticoactual es la llamada "Poesía de la Experiencia". Uno de los poetas más representativos es Felipe Benítez ...

Art Thinking: donem dignitat a l'espai