Justos entre les nacions
icanoes
Created on April 1, 2022
Miep i Jan Gies, Ana Frank i Malala Yousafzai
More creations to inspire you
FACTS IN THE TIME OF COVID-19
Presentation
AUSSTELLUNG STORYTELLING
Presentation
WOLF ACADEMY
Presentation
STAGE2- LEVEL1-MISSION 2: ANIMATION
Presentation
TANGRAM PRESENTATION
Presentation
VALENTINE'S DAY PRESENTATION
Presentation
HUMAN RIGHTS
Presentation
Transcript
01
Els justos
04
Malala Yousafzai
02
Miep i Jan Gies
03
Ana Frank
Justos entre les nacions
Fet per:
Isabel Cano
Izan Rosa
05
Webgrafia
- Qui eren?
Són persones que han sigut condecorades perquè sense ser jueus van ajudar a alguns.
Contràriament a la tendència generalitzada, aquestes persones veien els jueus com éssers humans com qualsevol altre.
La majoria dels salvadors eren persones com la resta, alguns amagaven als jueus per convicció política, ideològica o religiosa; d'altres eren persones a qui els importava la gent del seu voltant, en molts casos mai van planejar convertir-se en salvadors, i no estaven preparats per al moment en què van haver de prendre una decisió a llarg termini.
Els justos
Yad Vashem, el memorial nacional d'Israel per a l'Holocaust, ha identificat i honorat a unes 15.000 persones d'uns 44 països, sota un programa creat per llei el 1963.
Yad Vashem
- Que els podia passar?
Els nazis van posar moltes advertències en contra de l'ajuda als jueus i el preu que els salvadors havien de pagar per les seves accions canviava depenent del país.
En Europa Oriental, els alemanys executaven no només a qui amagava a jueus, sinó també a tota la seva família, contràriament, el càstig en Europa Occidental acostumava a ser menor.
- Com ajudaven?
Hi havia diferents graus d'ajuda; uns donaven aliments als jueus de manera discreta per no ser notats, d'altres derivaven als jueus a persones que podien ajudar-los, alguns els donaven un lloc on es podien quedar a les nits, però havien de marxar al matí.
Però molt pocs van assumir la responsabilitat total dels jueus, donat que era una cosa molt arriscada.
Index
Miep i Jan Gies
- Qui són?
Miep Gies i Jan Gies, són un matrimoni el qual va ajudar a dues famílies jueves durant la II Guerra Mundial.
Jan Gies va néixer el 18 d'octubre de 1905 a Amsterdam i va morir el 26 de gener de 1993, amb vuitanta-set anys, en el mateix país on va néixer.
Per altra banda, Hermine Santrouschitz coneguda com a Miep Gies, va néixer a Viena el 15 de febrer de 1909 i va morir amb cent anys l'11 de gener de 2010, a Hoorn.
Miep va anar als Països Baixos amb la idea de quedar-se durant tres mesos amb una família adoptiva, però finalment es va quedar per cinc anys.
Més tard, va anar a Amsterdam, en 1941 es va casar amb Jan Gies i es va aconseguir la nacionalitat holandesa.
- Que van fer?
En 1933 va començar a treballar per Otto Frank i quan la família Frank junt amb la família van Pels es van amagar en l'annex de la seva casa, Miep es va encarregar d'obtenir el que ells li demanaven a més d'ajudar-los emocionalment.
Jan també va ajudar, anava a l'annex cada dia per informar-los de les novetats, portar-los llibres i cigarrets.
Després que els alemanys descobrissin l'amagatall i se'ls emportessin l'agost de 1944, un representant de la companyia per a la qual Miep havia estat treballant, li va enviar a una missió per intentar que alliberessin als vuit jueus a canvi de diners.
Això va fer, tot i els esforços de Miep, va ser impossible alliberar-los.
Miep va quedar desconsolada, per això, en arribar a casa, tot i que estigués prohibit va decidir entrar a l'annex i recopilar el diari d'Ana Frank per guardar-lo.
L'únic de la família Frank que va sobreviure va ser Otto Frank, a qui Miep va entregar el diari.
Otto es va casar per segon cop i la seva esposa, va omplir pàgines del testimoni d'Anne Frank, la seva mare i la seva filla.
El 8 de març de 1972, Yad Vashem Miep i Jan Gies van ser reconeguts per Yad Vashem el 8 de març de 1972 com a Justos entre les nacions.
- Quins riscos van córrer?
Amagant a les dues famílies en l'annex, van arriscar moltes coses, incloent-hi la seva vida, a causa del fet que els nazis, en trobar l'annex podrien haver pres represalies en la seva contra, fins al punt que els podrien haver executat, com els hi va passar a moltes altres persones que van ajudar als jueus.
- Quins drets humans van reivindicar amb les seves accions?
Van reivindicar diferents drets, alguns dels que estan més directament implicats són els següents:
- Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
- Article 3: Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
- Article 5: Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
- Article 18: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
A part d'aquests hi ha menys, però per no posar-ne tants hem escollit aquests, els quals ens han semblat els més clars i lligats al que van fer Miep i Jan Gies.
- Diari d'Ana Frank
Per trobar més informació sobre ells, a part d'en pàgines web, una bona opció és llegir el diari d'Ana Frank.
Index
- Qui va ser Ana Fank?
És la filla d'Otto i Edith Frank, va viure durant el període de la II Guerra Mundial, durant la qual, pel fet de ser jueva es va haver d'amagar junt amb la seva família sota l'ajuda dels Gies, però van ser descoberts dos anys despès.
No va poder sobreviure a aquesta guerra, en 1945, va morir en el camp de concentració de Bergen-Belsen i va passar a ser un dels 1,5 milions de nens jueus que van ser assassinats durant la Shoá.
Ana Frank
- Per què és coneguda?
És coneguda pel fet que durant el temps que va passar en l'annex de casa els Gies, va escriure un diari, en el que explicava com eren els seus dies durant la II Guerra Mundial, estant amagada.
Tot això va donar a conèixer de manera molt més precisa com era el dia a dia d'una família jueva que intentava sobreviure durant la Shoá.
A aquest diari, va ser anomenat com "El diari d'Ana Frank".
Ha tingut moltes adaptacions per intentar arribar al major nombre de persones possible, entre aquestes adaptacions no només hi ha de novel·les, també hi ha algun còmic, buscant atreure el més persones de les quals faria sinó.
Entre altres coses, en el seu diari Ana Frank contava que volia ser periodista i escriptora.
- Qui va delatar a la família Frank?
Al llarg del temps s'han anat formant moltes teories sobre qui va delatar a la família Frank.
Una d'elles investigada per un productor d'origen holandès anomenat Pieter van Twisk, que assegura que Arnold van den Bergh, un notari jueu, que vivia a Amsterdam al mateix temps que la família Frank, és el responsable de delatar-los.
A finals de gener d'aquest any, La Vanguardia, va publicar un article, escrit per Laura Cuesta, parlant sobre aquesta teoria.
Tot i no estar interesat en aquest tema, és una bona idea llegir l'article, donat que dona informació sobre la història d'Anne Frank, que potser, tot i que t'agradi el tema, no coneixies o trobes interessant.
Index
Malala Yousafzai
- Qui és?
Malala Yousafzai va néixer al Pakistan, el 1997.
- Que va fer?
Malala Yousafzai, amb només 11 anys es va oposar públicament a la prohibició d'educar a les nenes que la branca dels talibans al Pakistan, anomenada "Tehrik-e-Taliban Pakistan", van imposar quan van arribar al govern en la seva regió.
Fent servir el nom de 'Gul Makai' va fer una sèrie de publicacions escrites per a la BBC sobre com és viure sota l'ocupació dels talibans, que estan destruint totes les escoles de nenes.
Posteriorment, va ser entrevistada per televisió, a més de sortir en dos documentals del New York Times.
Arran de tot això és cada vegada més coneguda com a activista per l'educació de les nenes.
- Quins riscos va córrer?
En Octubre de 2012 els talibans la intenten assassinar. Rep un tret al cap. Va sobreviure gràcies a diverses operacions i va haver de ser traslladada al Regne Unit per a curar-la.
Al Regne Unit es va recuperar i va continuar estudiant i amb el seu activisme a favor de l'educació de tots els nens i nenes.
- Quins drets humans va reivindicar amb les seves accions?
El dret principal que va reivindicar va ser el següent:
- Article 26: Tota persona té dret a l'educació. L'ensenyament elemental és obligatori.
Donat que aquest dret parla sobre l'educació i ella ha dedicat catorze anys de la seva vida, des dels 11 fins als 24, lluitant perquè les nenes puguin continuar estudiant sense importar d'on siguin o on visquin.
- Premi:
En 2014, Malala Yousafzai, va rebre el Nobel de la pau, aconseguint ser la persona més jove en rebre un premi Nobel.
Tot i aquest premi, no ha parat i ha continuat aprofitant el ser tan coneguda per continuar lluitant per l'educació de les nenes a tot el món.
Index
- Més informació:
A part d'internet, es pot trobar informació sobre la Malala als següents llocs:
- Autobiografia:
Anomenada "I Am Malala: The Story of the Girl Who Stood Up for Education and Was Shot by the Taliban", va ser escrita amb Cristina Lamb, una periodista anglesa, també hi ha una edició infantil anomenada "I Am Malala: How One Girl Stood Up for Education and Changed the World".
- Documental:
Conegut com "He Named Me Malala", és un documental que va ser nominat als Oscar.
- Pel·lícula:
"Gul Makai", és una pel·lícula Índia que explica la seva història.
Entre altres, ha escrit un llibre amb històries de refugiats, incloent-hi la seva; "We Are Displaced: My Journey and Stories from Refugee Girls Around the World ", i un conte dibuixat per a nens que també conta la seva història amb el nom de "Malala's Magic Pencil".
Els justos
Miep i Jan Gies
Ana Frank
Malala Yousafzai
https://www.yadvashem.org/
Informació:
Pàgina
Pàgina
Pàgina
Pàgina
Index
Imatges:
Informació:
Imatges:
Informació:
Imatges:
Informació:
Imatges: