La nau Victòria

La nau Victoria i la primera volta al món

Amb motiu del V centenari de la primera volta al món, el Museu Marítim de Barcelona ha elaborat una recurs educatiu per apropar-nos a aquesta aventura. En ell podreu descobrir una de les peces que formen part de la col·lecció del Museu, la ruta que va fer la flota capitanejada per Fernando de Magallanes, primer, i Juan Sebastian El Cano, després. També us plantegem tres propostes didàctiques per a educació primària i tres per secundària que us descobriran com era la vida a bord i qui eren aquests intrèpids navegants... Us hi embarqueu? Animeu-vos a desenvolupar el vostre projecte vinculat amb la cultura marítima i contacteu amb la Unitat de Programes Educatius del Museu Marítim de Barcelona educacio@mmb.cat

El vaixell

La ruta

La vida a Bord

La tripulació

Interactiu

Interactiu

Descripció

Descripció

Activitats

Propostes educatives

Quiz

Test autoavaluació

L’any 1500, els límits del món conegut pels europeus s’eixamplen al mateix temps que l’oceà es troba dividit pel tractat de Tordesillas entre les dues principals potències marítimes del moment: Castella i Portugal. Els dos regnes, a més a més, estaven en disputa per aconseguir el monopoli de les diferents rutes comercials.

EL REPTE

+Info

Amb la caiguda de Constantinoble el 1453, l’Imperi Otomà havia bloquejat la sortida de la ruta de la seda (de Xina fins a Turquia). Això encaria els productes que es transportaven: espècies com ara la canyella, el clau, el gingebre o el pebre, que provenien del llunyà Orient i tenien pas obligat per aquest punt estratègic. Aquests productes eren molt apreciats a Europa i, a més a més, suposaven un negoci molt rendible degut al baix preu que tenien en origen i l’alt valor de venda a Europa. Per aquest motiu, l’afany de buscar noves rutes per arribar a les Illes de les Espècies, motiva que el rei Carles I de Castella financi l’aventura d’un navegant portuguès, Fernando de Magallanes. Aquest volia arribar a aquestes illes evitant els pirates de la Mediterrània i seguint una ruta diferent a la que feien els portuguesos -vorejant Àfrica-. La seva idea era navegar cap a l’oest i trobar un pas que permetés sortejar el continent americà, per arribar a l’Illa de les Espècies i, d’aquesta manera, demostrar que la terra era rodona.

El vaixell

Info

Model de nau VictoriaMMB 16.951Autor: Antonio ZamudioAny: 1992

Quilla: centre del vaixell en la part baixa que va des de la proa a la popa.Serveix com a base de sustentació, a les quadernes i al cos del vaixell.

Proa: part de davant de l’embarcació.

Popa: part de darrera de l’embarcació.

Pala del timó: peça en forma de pala situada a la popa de l'embarcació. Un mariner situat sota l'alcasser s'encarregava de moure la caya del timó a babord o estribord per a variar la direcció de l’embarcació.

Alcàsser: Part de la coberta d’una nau, des del pal major fins a popa.

Castell: plataforma que servia per disparar o com lloc defensiu en cas d’abordatge

Bauprès: és el pal d'una embarcació de vela, que surt gairebé horitzontalment per la proa i on s’uneixen els flocs.

Pal trinquet: pal situat més a proa, sense comptar el bauprès, en vaixells que en porten dos o més.

Pal de messana: pal de més a popa. La vela que porta aquest pal s’anomena vela de messana. En aquest cas és una vela llatina.

Vela llatina: és una vela triangular, dissenyada per anar contra el vent.

Vela quadra: vela de forma rectangular o trapezoïdal. Va lligada a un pal horitzontal o verga i les seves vores es tiben mitjançant escotes lligades al pont o a la coberta.

Buc: embolcall exterior del vaixell que té tres funcions principals: La estanqueïtat del vaixell en la seva part inferior, la qual cosa permet a aquest surar.Rigidesa o solidesa, perquè el vaixell conservi les seves dimensions i característiques. Ha de tenir una forma apropiada per permetre que el vaixell es desplaci d'un punt a un altre de la superfície de l'aigua de la manera més eficaç possible. El buc de la nau Victòria té forma arrodonida i ampla per poder transportar mercaderia.

Babord: banda del vaixell que queda a l’esquerra mirant cap a proa.

Estribord: banda del vaixell que queda a la dreta mirant cap a proa.

La nau és l'embarcació que domina la navegació comercial de llarga distància al llarg del segle XVI. Les naus aparellen veles quadres en el pal major i en el trinquet, mentre que en el pal de mitjana aparella vela llatina per a ajudar en la maniobra del timó. El castell a proa, i l'alcàsser a popa, tenen com a objectiu la creació d'estances per als passatgers i membres més importants de la tripulació. La dimensió i el nombre de les cobertes augmenten durant el segle XVI per a donar cabuda a una quantitat creixent de mercaderies provinents d'Orient.

Pal major: pal situat al mig d'una embarcació quan en porta més d'un. És sempre el més gruixut i resistent, i aquell en que radica la part més important i principal de la maniobra.

Quadernes: peces de fusta de forma corba que es col·loquen transversalment sobre la quilla i que donen forma al buc. Popularment s’anomenen les costelles del vaixell.

Civadera: vela del bauprés

La ruta

Tratado de NavegaciónMMB 10.241Autor: José de Mendoza y RiosAny: 1787

Cap Verd, del 10 de juliol de 1522 a 13 de juliol de 1522 El retorn de l'expedició, que havia quedat reduïda a la nau Victoria i la seva tripulació, va estar encara ple d'entrebancs i problemes. El propi Juan Sebastian El Cano ho explica així a la carta que va dirigir a l'emperador Carles I el 6 de setembre de 1522. "Habiendo partido de la última de aquellas islas, en cinco meses, sin comer más que trigo y arroz y bebiendo sólo agua, no tocamos tierra alguna, por temor al Rey de Portugal, que tiene ordenado en todos sus dominios de tomar esta armada, a fin de que V.M. no tenga noticia de ella, y así, se nos murieron de hambre veinte y dos hombres; por lo cual y la falta de vituallas, arribamos a la isla de Cabo Verde, donde el Gobernador de ella me apresó el batel con trece hombres, y quería llevarme junto con todos mis hombres en una nave que volvía de Calicut a Portugal cargada de especiería, diciendo que sólo los portugueses podían descubrir la Especiería; y a ese intento armó cuatro naves para apresarme; pero resolvimos, de común acuerdo, morir antes que caer en manos de los portugueses, y así, con grandísimo trabajo de la bomba, bajo la sentina, que de día y de noche no hacíamos otra cosa que echar fuera el agua, estando tan extenuados como hombre alguno lo ha estado, con la ayuda de Dios y de Nuestra Señora, después de pasados tres años, dimos fondo en [Sevilla]".

Estret de Magallanes, 18 d'octubre de 1520 Magallanes reprèn l'exploració de la costa a la recerca del pas cap a l'oceà Pacífic, per a la qual cosa envià tres de les seves naus per endinsar‑se en aigües desconegudes. Maximilià Transilvano, secretari de Carles I trameté al cardenal arquebisbe de Salzburg una carta datada el 5 d'octubre de 1522, en la qual explicava així aquest episodi del viatge: "Mas la otra nao que a la postre volvió, trajo muy buenas nuevas, diciendo que habían hallado grandes señales, por donde creían haber allí el estrecho y pasaje que buscaban para el otro Mar del Sur". Aquest descobriment provocà un nou enfrontament entre els partidaris de tornar a Espanya amb la notícia i els que volien continuar el viatge, arrel del qual la nao San Antonio abandonà l'expedició i torna a la Península. "El estrecho que con tantos trabajos habían buscado era éste ciertamente, aunque ellos por entonces no lo sabían certificadamente, como después que por él pasaron lo vieron y conocieron (...) Procediendo, pues por el estrecho, tardaron hasta pasar de la otra parte, y llegar al mar del Sur, veinte y dos dias, en el cual tiempo jamás pudieron ver por ninguna de aquellas costas hombre alguno mortal, salvo que una noche vieron gran multitud de fuegos en la tierra que estaba a la mano sinistra del estrecho hacia el austro."

Port de San Julián, entre 21 de març de 1520 i el 24 d'agost de 1520 Des del Port San Julián, Magallanes realitzà múltiples temptatives per descobrir el pas cap a l'oest, però la proximitat de l'hivern i els enfrontaments amb els altres capitans de les naus de l'expedició, van obligar els navegants a hivernar en aquest enclavament.

Sortida de la Badia de Santa Lucía 27 de desembre de 1519, arribada a San Julián el 31 de març de 1520 El recorregut entre la Badia de Santa Lucía i San Julián, un enclau al sud de la costa argentina, va ser realitzat per l'expedició a escassa distància de terra, amb els perills consegüents (la nau Santiago s'esfonsà en topar contra uns esculls a la costa). Aquesta navegació els permeté d'observar tan el paisatge canviant com les traces dels indígenes que hi vivien, amb els quals prengueren contacte. "Pues como los nuestros llegasen con sus naos por la costa de aquel golfo de San Julian, vieron algunos indios que andaban por al ribera cogiendo de las conchas que por allí había, los cuales eran de muy valientes cuerpos como gigantes, y andaban vestidos de pellejos de animalías fieras, y su color era algo tostada y morena, más de lo que el sitio de aquella tierra y región requería y demandaba." Magallanes anomenà aquests indígenes "patagons", tal com explica Pigafetta al seu diari, degut a les grans dimensions del seus peus, mot del que derivà el nom de la regió on vivien, la Patagònia.

Sevilla, 10 d'agost de 1519 L'expedició salpa de Sevilla comandada per Fernando de Magallanes. Aquest va obtenir de la corona espanyola una dotació de cinc naus (la Trinidad, la San Antonio, la Santiago, la Concepción i la Victoria), 230 homes i queviures per a dos anys. El seu objectiu era buscar un pas que pogués unir l’Atlàntic amb el Pacífic i poder passar-hi per arribar a les illes Moluques, productores d’espècies molt valuoses per a l’època. "Partió de Sevilla a diez días del mes de agosto de dicho año [1519], demorándose en la Barra [Sanlúcar de Barrameda] hasta los veintiún días del mes de septiembre, y, una vez que la pasó, gobernó al Sudoeste, en demanda de la isla de Tenerife (...).”

Tenerife, 29 de setembre de 1519 "(...) y llegaron a dicha isla dia de San Miguel, que era 29 de septiembre; y de aquí siguió su derrota en busca de las islas de Cabo Verde, y pasando por entre ellas y el cabo, sin ver ni éste ni aquéllas, y después de adelantar hasta dicho paraje, continuó su marcha en demanda del Brasil(...).”

Badia de Santa Lucía, 13 de desembre de 1519 Arribada a la Badia de Santa Lucía on entren en contacte amb els indígenes guaranis, segons explica Antonio de Pigafetta en el seu diari. “(...) y tan luego como estuvieron a la vista de la costa, gobernó al Oeste, cosa de treinta leguas en demanda de Río de Janeiro, (...) y entraron en dicho río el día de Santa Lucía, que era 13 de diciembre, en el cual río tomaron leña y estuvieron allí hasta la primera octava de Navidad, que era 26 de diciembre del mismo año".

Pacífic, principis de 1521 Després de passar l'estret, s'inicià una llarga navegació per l'oceà Pacífic durant la qual les tripulacions de les naus patiren tota mena de malalties i privacions. Pigafetta torna a ser cronista d'excepció d'aquesta etapa del viatge: "La galleta que comíamos no era ya pan, sino un polvo mezclado con gusanos, que habían devorado toda la sustancia, y que tenía un hedor insoportable por estar empapado en orines de rata. El agua que nos veíamos obligados a beber era igualmente pútrida y hedionda. Para no morirnos de hambre llegamos al terrible trance de comer pedazos del cuero con que se había recubierto el palo mayor para impedir que la madera rozase las cuerdas (...) Frecuentemente quedó reducida nuestra alimentación a serrín de madera como única comida, pues hasta las ratas, tan repugnantes al hombre, llegaron a ser un manjar tan caro que se pagaba cada una a medio ducado".

Illes Marianes (Illa de los Ladrones), 6 de març de 1521 Després de tres mesos i vint dies de navegació, l'expedició arribà a les illes Marianes, on es va iniciar un peregrinatge per diversos arxipèlags, presidit pels enfrontaments amb els nadius i pels intents d'aconseguir bones càrregues d'espècies per tornar a Espanya.

Illes Filipines, entre el 16 de març de 1521 i 6 de novembre de 1521 L'estada de Magallanes i la seva expedició per les illes Filipines va estar plena d'episodis tràgics; en diversos enfrontaments amb els indígenes perderen la vida nombrosos components de les tripulacions, i el propi almirall, que morí el 27 d'abril de 1521. Dels 238 mariners només en quedaven 113, per la qual cosa es veieren obligats a cremar la nau Concepción, perquè no hi havia prou tripulació per navegar.

Illes Moluques, 6 de novembre de 1521 fins 7 de febrer de 1522 Després de 32 mesos de navegació, arribaren a les Illes Moluques. Ginés de Mafra descriu en el seu relat del viatge, la càrrega de les naus amb les espècies més preuades: "Estando aquí en Tidoré los nuestros aunque eran muy pocos, eran muy bien tratados, luego comenzaron a entender en cargar las naos y asignaron precio en la tierra con el Rey de ella que se llamaba Almanzor (...) y así cargaron ambas las naos de clavo. La capitana cargó para Su Majestad mil y ochocientos quintales y para la gente doscientos, la otra nao que se llamaba la Victoria cargó ochocientos quintales para su Majestad y doscientos para la gente. Estando para partir estas naos, la capitana descubrió una agua que fue menester para aderezarla tornarla a descargar y para que no se perdiese tanto tiempo acordaron que se partiese la otra nao, y así se hizo, y por el mes de enero de año de mil y quinientos y veinte y dos se partió de Maluco y en ella Juan Sebastian del Cano, vizcaíno, su capitán..."

Sanlúcar de Barrameda, 6 de setembre de 1522 La primera circumnavegació va concloure amb un balanç econòmic molt positiu: la càrrega de la nau Victoria es va vendre per més del doble del que havia costat tota la organització de l'expedició, però el cost humà ‑només van tornar 18 homes dels 236 que havien partit‑ i material ‑tan sols la nau Victoria va poder tornar a port‑, va ser importantíssim.

Naufragi de la nau Santiago

Crema de la nau Concepción per falta de tripulació

Deserció de la nau San Antonio

Naufragi de la nau Trinidad després de ser capturada pels portuguesos

Al inici de l'expedició la Nau Victoria comptava amb una tripulació de 44 homes: 8 oficials, 10 mariners, 3 artillers, 11 grumets, 2 patges i altres 10 homes més entre criats del capità i altres passatgers. El capità general de l’expedició era Fernando de Magallanes, qui capitanejava la nau Trinitat, mentre que el comandament inicial de la nau Victoria era de Luis de Mendoza. Un cop mort Magallanes a les Filipines, Juan Sebastián El Cano és escollit capità de la Victoria i comandarà la nau fins el 6 de setembre de 1522 quan arriba a Sanlúcar de Barrameda amb només 18 tripulant a bord i el vaixell carregat amb les preuades espècies. La càrrega de la nau Victoria es va vendre per més del doble del que havia costat tota la organització de l'expedició i es va convertir així, en el primer vaixell que va aconseguir fer la volta al món.

La tripulació

Fernando de Magallanes + info

Fernando de Magallanes va néixer a Portugal el 1480, en una família de la petita noblesa. Des de ben jove va participar a diverses expedicions marítimes, entre les que destaca la de Fernando de Almeida a l’Índia, Sumatra i Malaca, on va tenir notícies de l'existència de les Illes de les Espècies. La recerca d'una ruta per arribar a aquestes illes fou l'objectiu del projecte que presentaria primer al rei de Portugal i més tard a l'emperador Carles I d'Espanya. Magallanes va obtenir de la corona espanyola una dotació de cinc naus (la Trinidad, la San Antonio, la Santiago, la Concepción i la Victoria), 230 homes i queviures per a dos anys, i va sortir de Sevilla per descobrir una ruta que, navegant cap a occident, arribés a les Illes de les Espècies. L'estada de Magallanes i la seva expedició per les illes Filipines va estar plena d'episodis tràgics; en diversos enfrontaments amb els indígenes perderen la vida nombrosos components de les tripulacions, i el propi almirall, que morí el 27 d'abril de 1521.

Juan Sebastian El Cano + info

Juan Sebastián El Cano va néixer a Getaria, Guipúscoa. Se sap, que abans d’enrolar-se a l’expedició de la primera volta al món, va participar en batalles al nord d’Àfrica que li van donar molta experiència com a marí. Amb 32 anys, s’allista a l’expedició de les espècies com a contramestre. El Cano va participar en el segon motí que hi va haver durant l’expedició, però Magallanes li va perdonar la vida. No se sap, si perquè no el va trobar culpable, o perquè era imprescindible com a marí per continuar el viatge. Nou mesos després de la mort de Magallanes, només queden dues naus de les cinc que van partir. La Victoria, capitanejada per Juan Sebastián El Cano, i la Trinidad, a les ordres de Gonzalo Gómez de Espinosa. Gómez de Espinosa era soldat i va optar per obeir la instrucció de no navegar per aigües portugueses i prova de tornar creuant altre cop el Pacífic. Mentre que El Cano, decideix aprofitar els vents favorables del final de la tardor i tornar culminant la circumnavegació amb la nau Victoria plena de clau. Juan Sebastián El Cano mor el 6 d’agost del 1526, tan sols sis dies després d’haver estat nomenat capità general.

+ INFO

Al inici de l'expedició la Nau Victòria comptava amb una tripulació de 44 homes: 1 capità: Oficial encarregat del comandament del vaixell. En sortir de Sevilla, el capità fou Luís de Mendoza. A les Filipines, Juan Sebastian El Cano esdevé el capità de la Victoria. 1 mestre: persona encarregada dels afers econòmics a bord sota les ordres del capità. 1 contramestre: persona encarregada de comandar els mariners. 1 pilot: persona que pot governar el vaixell per totes les mars del món, estava a les ordres del capità. 1 escriba: persona encarregada d’escriure a mà el que se li dictava. 1 reboster: persona encarregada de tenir cura dels aliments a bord del vaixell. 1 fuster: persona encarregada de treballar la fusta a bord. 1 calafat: persona encarregada de tapar les juntures entre fusta i fusta amb estopa perquè no entri aigua al vaixell. 3 artillers: persones encarregades de disparar els canons. 10 mariners: tripulants encarregats de la maniobra de les veles i altres tasques a bord. Estaven sota les ordres del contramestre. 11 grumets: eren nois molt joves que ajudaven els mariners i feien les feines més humils. 1 patge: criat jove que acompanyava i servia al capità. 11 tripulants més anomenats notables que tenien diferents funcions a bord: ferrers, boters o criats del capità.

Fernando de MagallanesMMB 13.577Autor: desconegutAny: 1702

Juan Sebastián El CanoMMB 9.037Autor: desconegutAny:

La vida a bord

1. l'alimentació

SABIES QUE... La major dificultat amb la que es trobaven els integrants de l'expedició durant les travesses llargues era la manca d’una bona conservació dels aliments i de l’aigua. Aquests es guardaven a la bodega inferior del vaixell on sovint es mullaven i es feien malbé, és per això que en poc temps tan sols podien menjar sopa de galeta. La galeta era una mena de pa cuit dues vegades que aguantava molt temps sense fer-se malbé gràcies a la seva manca d’aigua, però era molt dura per menjar i calia remullar-la en aigua o sopa per poder empassar-la ja que molts mariners tenien problemes amb les dents. La mala alimentació i l’escorbut els feien malbé la dentadura. La resta d’aliments com la carn de porc o de vaca procedia de bestiar que es duia a bord i de conserves fetes amb sal o adob, encara que amb la calor també es podrien. La fruita i la verdura duraven ben poc, les pomes resistien un cert temps però també acabaven tenint cucs. En general, aquests aliments, quan n’hi havia, eren reservats per als oficials. En les llargues travesses sempre s’acabava passant gana, fins al punt que es menjaven les rates que hi havia a bord, que eren considerades un luxe. En el Pacífic, la tripulació de la flota de Magallanes van arribar a bullir els seus cinturons i sabates de cuir per fer-ne sopes.

2. l'aigua

SABIES QUE... L’aigua s’emmagatzemava en bótes i es podria al cap d’un mes, passat el qual calia seguir bevent un líquid pudorós i infecte. Només podien recollir aigua quan tocaven terra o l'aigua de la pluja quan plovia.

3. dormir a bord

SABIES QUE... La vida dels mariners a bord de vaixells com la nau Victoria era molt dura i sovint no tornaven a port. De fet, els mariners dormien poc i on podien. El més semblant a un lavabo era un privilegi dels oficials mentre que la resta de la tripulació havia d’anar a la proa quan tenia necessitat. Els mariners eren professionals que rebien el sou en funció de la càrrega que transportaven. Podien estar molt temps sense tocar terra ni veure les seves famílies. Hi havia expedicions que duraven anys. Tot això feia que fossin una gent molt desarrelada que, en arribar a terra, no s’adaptava a la vida quotidiana i molta acabava tornant a embarcar-se.

4. malalties

SABIES QUE... Les malalties eren un problema comú dels llargs viatges, especialment l’escorbut que començava manifestant-se per la caiguda de les dents i una gran debilitat. L’escorbut és una malaltia que es produeix per la manca de vitamina C. Els símptomes que manifesta aquesta malaltia són sagnat de les genives, caiguda de les dents, hemorràgies i dolor intens a tot el cos, fins i tot, pot causar la mort. Durant el segle XV, s’inicien els grans viatges marítims a la recerca de noves rutes marítimes, i això feia que les tripulacions dels vaixells estiguessin molts mesos sense tocar terra i per tant sense menjar fruita i aliments frescos, fet que els provocava una manca de vitamina C. Durant molt de temps aquesta malaltia es va conèixer amb el nom de la pesta dels mariners. Es considerava contagiosa i es creia que era deguda al fred que es donava a alta mar. Totes les persones que formaven part de l’expedició de la primera volta al món, en major o menor grau deurien sofrir l’escorbut. Durant la llarga travessa de l’Oceà pacífic de més de tres mesos sense tocar terra ferma els aliments es van acabar als vaixells. Els mariners van començar a sentir els símptomes de la terrible malaltia i molts van morir. Quan per fi van poder arribar a les illes Filipines, hi van desembarcar i van poder menjar fruita i aliments frescos, la malaltia va remetre i els símptomes van desaparèixer.

La comerciant d’espècies

01

Educació primària

Educació secundària

Quin és el millor vaixell

02

LA meva volta al món

03

El discurs de Magallanes

Catel·les del Museu

LA meva volta al món

01

02

03

La comerciant d’espècies Serena Desmàs és una ciutadana de Barcelona que es fa càrrec del negoci de comerç d’espècies després de la mort del seu marit. Serena té molt clar com són les espècies i per a què serveixen, però vol tenir tota la informació sobre les espècie amb les que comercia recollides en un document per entregar a la seva filla, quan sigui prou gran per fer-se càrrec de negoci familiar. Repte: Elaborar el document, el més gràfic possible, que reculli la informació sobre les espècies perquè la Serena Desmàs el pugui lliurar a la seva filla. Llista d’espècie:

• gingebre
• clau
• pebre
• canyella
• nou moscada
• safrà

Informació de cada espècie

• nom
• dibuix detallat de l’espècie
• descripció de la planta
• per a què serveix

Si ens el feu arribar un dels documents que la Serena entregarà a la seva filla a educacio@mmb.cat el publicarem en l’interactiu de la nau Victòria.

El Museu Marítim de Barcelona us plantegem tres activitats per educació primària i tres per educació secundària. Aquestes activitats són propostes que podeu adaptar a les necessitats del vostre alumnat. Les activitats estan plantejades a modus de repte en el que us demanem que elaboreu un producte final. També us animem a que ens feu arribar un parell d’exemplars de la feina feta a educacio@mmb.cat la puguem publicar en aquest interactiu Engresqueu-vos!!

Per a què serveixen els vaixells? L’Àrea d’Exposicions del Museu Marítim està preparant una exposició sobre els usos dels vaixells al llarg de la història. En l’exposició cada vaixell té una cartel·la. Una cartel·la és un cartell que es col·loca al costat de la peça que explica les seves característiques i una breu explicació de la funció del vaixells. S’han de fer les cartel·les dels dos vaixells que tens a continuació. La informació que falta és la que relaciona la forma del vaixell i la funció que feia. Repte: Doneu un cop de mà a les persones de l’Àrea d’Exposicions escrivint un text de 50-60 paraules en el que es descrigui quina relació hi ha entre la forma del vaixell i la seva funció. Model de nau Victoria MMB 16.951 Autor: Antonio Zamudio Any: 1992 Descripció: Model Galera reial MMB 12.353 Autor: José Carreras Any: 1968-1971 Descripció: Us recomanem que visiteu aquestes dues peces de la col·lecció del Museu per tenir més informació a l’hora de redactar el contingut de la cartel·la. Si ens el feu arribar un parell de cartel·les a educacio@mmb.cat les publicarem en l’interactiu de la nau Victoria.

La meva volta al món Juan de Arratia era originari de Bilbao. Es va embarcar en l’expedició de Magallanes com a grumet. Va ser un dels 18 supervivents de va arribar a Sevilla el a bord de la Nau Victòria. Repte: Poseu-vos en la seva pell i escriviu el relat de tot el viatge de Juan de Arratia o el d’una part del viatge com a grumet a bord de la nau Victòria. El podeu presentar en format text, vídeo o com considereu més oportú. Tingueu present tota la informació sobre el viatge i la vida a bord per poder escriure la història. Si ens feu arribar un parell de relats a educacio@mmb.cat el publicarem en l’interactiu de la nau Victòria.

El discurs de Magallanes Fernando de Magallanes va haver de convèncer el rei Carles I perquè financés la volta al món. Repte: Posa’t en la pell de Fernando de Magallanes. El rei Carles I de Castella t’ha donat audiència i has de preparar el discurs que li has de fer per convèncer-lo que financi una flota de vaixells per arribar a les Illes de les Espècies. Li has de descriure quina ruta vols seguir i justificar perquè esculls aquesta ruta i no una altra. Ho podeu representar com una petita obra de teatre i gravar-ho en un vídeo. Si ens feu arribar un parell dels vídeos del discurs Magallanes davant del rei a educacio@mmb.cat el publicarem en l’interactiu de la nau Victòria.

Les cartel·les del Museu En l’exposició 7 Vaixells 7 Històries hi ha exposades 7 maquetes de vaixells que ens permeten conèixer com eren i perquè es feien servir. L’Àrea d’exposicions del Museu vol millorar la informació en relació a les maquetes exposades. Repte: Visiteu l’exposició 7 vaixells 7 històries i escolliu 4 vaixells de vela dels que hi ha a l’exposició. Un dels quals ha de ser la nau Victòria. Recopileu informació de cadascun d’ells per elaborar una cartel·la que presenti la següent informació: Nom de la peça: Número de registre: Autor: Any: Descripció: Si ens feu arribar un parell de cartel·les a educacio@mmb.cat les publicarem en l’interactiu de la nau Victoria.

La meva volta al món Juan de Arratia era originari de Bilbao. Es va embarcar en l’expedició de Magallanes com a grumet. Va ser un dels 18 supervivents de va arribar a Sevilla el a bord de la Nau Victòria. Repte: Poseu-vos en la seva pell i escriviu el relat de tot el viatge de Juan de Arratia o el d’una part del viatge com a grumet a bord de la nau Victòria. El podeu presentar en format text, vídeo o com considereu més oportú. Tingueu present tota la informació sobre el viatge i la vida a bord per poder escriure la història. Si ens feu arribar un parell de relats a educacio@mmb.cat el publicarem en l’interactiu de la nau Victòria.

La nau Victoria i la primera volta al món

Demostra els teus coneixments sobre la nau Victoria i la pimera volta al món

Mou la ruleta!

PER 25 PUNTS

Per què Magallanes va navegar cap a l’oest buscant un pas a l’Amèrica del sud que els permetés arribar a les Illes de les Espècies?

0 PUNTS

La ruta mediterrània estava bloquejada per l’Imperi Otomà

La ruta africana era monopoli de la corona portuguesa

Les dues respostes són correctes

Sigueix tirant de la ruleta!

25 PUNTS

CORRECTE!

PER 100 PUNTS

Les naus eren vaixells de tres pals. Les seves característiques els feien aptes per ...

25 PUNTS

al transport de passatgers

a la guerra contra els vaixells portuguesos

al transport de mercaderies

125 PUNTS

CORRECTE!

Sigueix tirant de la ruleta!

PER 75 PUNTS

A bord de la nau Victoria hi viatjaven 44 persones, entre les quals hi havia un calafat que s’encarregava de ...

125 PUNTS

tenir cura dels queviures a bord

donar cops de fuet als mariners que no treballaven

d’impermeabilitzar el vaixell introduint estopa entre les fustes

200 PUNTS

CORRECTE!

Sigueix tirant de la ruleta!

PER 250 PUNTS

L’escorbut era una malaltia típica de la gent de mar produïda per ...

200 PUNTS

la ingesta de rates.

la manca d’ingesta de productes frescos rics en vitamina C.

la ingesta excessiva de sucre.

450 PUNTS

CORRECTE!

Sigueix tirant de la ruleta!

PER 50 PUNTS

La nau Victoria és l’única que aconsegueix arribar a Sevilla després de tres anys carregada de/d'...

450 PUNTS

espècies

esclaus

sucre

500 PUNTS

CORRECTE!

Sigueix tirant de la ruleta!

PER 500 PUNTS

Per què és important la primera volta al món?

500 PUNTS

Perquè es demostra que la terra és rodona

Perquè es troba un pas cap a l’oceà que anomenaran Pacífic

Totes les respostes són correctes

1000 PUNTS

ENHORABONA!

Has demostrat els teus conexiements sobre la nau Victoria i la primera volta al món.Et convidem a que vinguis al Museu Marítim de Barcelona a descobrir més coses sobre la cultura marítima.Anima't!!

INTENTA-HO UN ALTRE COP!