Alétheia nº1

Escribe un subtítulo genial n este spacio

Abril-2022. Núm.1

Edita : IES Hort de Feliu

Elaboració: Leticia Espert i Enri RinconCoordinació: Isabel PauloRedacció i edició: Maria José Navarro,Alba Payo, Isabel ComesDisseny: Genially

sumari

1. Editorial

2. Saps què? La triada capitolina informa

3. IV Concurs de microrelats4. ¿Y cómo lo hago? Mar Quiles5. Poesia per a la Pau

6. Poesia dibuixada

7. Criatura dolcíssima (Joan Fuster)8. Dia mundial de la poesia

9. Les emocions que ens apropen10. Llegim amb...11. La veu dels col.legis

Número 1. Abril 2022.

Editorial

La revista Alétheia naix al centre escolar IES Hort de Feliu amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi global de coneixements. La composició escrita amb intenció artística no té una tradició pedagògica en la institució educativa i creiem que el fet literari és una eina comunicativa essencial mitjançant la qual podem significar la nostra existència, moldejar la nostra identitat personal i sociocultural i utilitzar el llenguatge d'una forma afectiva, eficaç i creadora.De caràcter bimensual, aquesta revista vol apropar-se a la realitat de l'aula i a l'espai de la creativitat, del desig i de la inclusivitat dins la comunitat educativa.

Luana McNamara Gómez (1rESOB).Categoria A. Primer Premi.

IV CONCURS MICRORELATS IES HORT DE FELIU 2021-22

Sota terra Tot està fosc i pots olorar un intens aroma a plantes i terra mullada. El cap et retrona i el teu subconscient sap que alguna cosa passa, però no ho recordes. Les respostes estan borroses. Sols escoltes una cosa a més dels teus pensaments, eixos que alguna vegada en la teua miserable vida t’havien fet creure que no mereixien ser escoltats. Sents algunes veus, però no aconseguixes saber a qui pertanyen, són un poc llunyanes, però suficientment clares per a poder saber que estàs just davall d’elles. Per fi, aconseguixes la resposta a tot, entens l’olor a terra mullada, de qui són les veus i perquè els músculs no et responen. Per fi eres lliure dels insults i de les persones que te han assetjat en l’escola fins aconseguir la seua missió. Posar punt i final a la teua vida i amagar-te sota terra per a mai ser trobada.

IV CONCURS MICRORELATS IES HORT DE FELIU 2021-22

El despertar de la vida En un obrir i tancar d’ulls has de viure la vida. Ella, en un principi, sempre és alegria al igual que viure i divertir-se . Però, poc a poc, es complica moltes vegades per ser diferent. Atenent a la complexitat de la diversitat tots hem de aprendre a ser lliures. I triar sempre els que ens fa feliç.En aquest món, on es viu molt de pressa i passa el temps tant silenciós. Per tot el que la societat en general ha lluitat per a la igualtat ara més que mai hem de ser lliures i no valents . El recorregut no ha sigut ni serà fàcil, però igualment lluitarem fins que aconseguim el que volem. Per tot i més enllà espera que tots trobem la igualtat e inclusió en la societat.Per que ara, més que mai, jo vull ser lliure, no valenta.

Xavi Guijarro Navarro (1r ESO B). Categoria A. Segon premi.

IV CONCURS MICRORELATS IES HORT DE FELIU 2021-22

Punyals Ens doneu punyals i així ens mateu. Els amaguem, filosos, sota la carn, per fer front al perill, eixe que diuen s’oculta. No obstant, és sota la carn on es claven, on dolen. En el més profund, les vostres armes criden que el món no serà mai nostre. Que durant el dia la llum ens guarda, però que, en la nit, els carrers són de les ombres, ombres assassines. Qui té valor s’endinsa en l’obscur, diuen. La que és valenta abandona les armadures, camina descalça. S’obri la pell per traure els punyals. Però, quan tard o prompte, l’ombra cau sobre ella, fatídicament descobreix que la fulla de l’arma sols tallava dintre seua. Morim sent valentes, morim sent covards. Ens doneu la responsabilitat de les nostres vides mentre ens priveu de llibertat, de seguretat, i arrabasseu aquest món, que tan nostre és, i així, ens acabeu matant.

Adrián García Climent. (4 ESO C).Categoria B. Primer premi.

IV CONCURS MICRORELATS IES HORT DE FELIU 2021-22

La foscor dels carrers Són les onze i mitja de la nit, mire per la finestra, no hi ha ningú, sols la foscor dels carrers. Són les dotze de la nit, mire per la finestra, no hi ha ningú, sols el fred i el silenci. Agafe el mòbil i envie un missatge per veure si tot va bé. “Si encara és prompte...! Què ha de passar?” Me’n vaig al llit i em quede dormida. Em desperte amb missatges de la meua filla, els quals ja no reben resposta... Tot això per eixir de nit i per ser dona. Quin món més cruel!

Óscar Capilla Roig . (PR4). Categoria B. Segon premi.

IV CONCURS MICRORELATS IES HORT DE FELIU 2021-22

Paraules de guerra Al Regne de Perièsia, hi havia una llegenda d’una guerrera formidable i valenta, que mai no havia sigut vençuda. Aquesta llegenda va arribar a oïts del rei, el qual va enviar als millors guerrers del continent per reclutar-la. Quan en meitat del bosc, van veure una dona amb una mirada fera i amb cicatrius que demostrava la veterania en el camp de batalla, pareixia ser Ella, la valenta guerrera. Decidiren aproximar-se per parlar-hi amb ella. Quan exposaren el motiu de la inesperada visita, la guerrera va contestar amablement: - Jo no em considere valenta per lluitar contra 100 homes formidables. Em considere lliure per haver triat els camins que em permeten decidir si lluitar o no, són eleccions que he fet jo i no la valentia. Si se’m considera valenta, no m’aconseguireu cridar l’atenció, però si penseu que soc lliure, cosa que no pareix, tal vegada vos escoltaria.

Arnau Novés Fargueta.(1r BAT A).Categoria C. Primer premi.

IV CONCURS MICRORELATS IES HORT DE FELIU 2021-22

Tard Volia viure, volar, gaudir, aprendre coses noves, ser feliç, però no em deixaves. Em feies sentir menuda, m’ofenies, em feies mal. Les teues paraules, les teues accions, són els últims records que tinc de la meua vida, d’una vida que trobe a faltar, d’una vida que em va ensenyar moltes coses, bones i males, i podria dir perfectament quines són les bones i sobretot quines són les males, i tu, sols fores de les males. Ho necessitava, ho volia, a tu, lluny de mi, no escoltar-te, no notar-te a prop, no sentir-te. I hui sé que és tard, massa tard, però per fi tindré eixa llibertat que sempre he volgut i que amb tu mai vaig aconseguir. Ho vaig intentar, ser valenta, però no vaig poder.

Claudia Lucena Font (1r BAT B). Categoria C. Segon premi.

¿Y cómo lo hago?

Ojalá poder volver atrás. Ojalá poder sentir lo que es la adrenalina sin ninguna pausay sin nadie que te diga ¡Para!,que puede pasar esto o puede pasar aquello.Ojalá mirarme al espejoy sentir que soy yosin ningún tipo de droga encima,sin ninguna pastilla que me frene,que me haga dormir,que me maree,que me haga cambiar mis emociones.Ojalá volver a ser yo,pero la yo de antes.Me gustaría ir hacia atrásy ver qué hice para que esta mierda me tocase a mí.

Me gustaría que me preguntasen si estoy bien, no si me he tomado la pastilla.Me gustaría hacer mil cosas sin temor a qué me pueda pasar. Me gustaría ir a la feria, me gustaría ir a las discotecas. Me gustaría hacer mil cosas igual que hacen los de mi edad, pero sin temor a qué me puede pasar. Me gustaría no tener lo que tengo. Ojalá pudiera hacer cualquier cosa para no tenerlo pero no, no se puede hacer nada, ni nadie puede cambiarlo. Lo único que te dicen es: "Mantente tranquila, intenta no tener acelerones", yo siempre me pregunto: "¿Y cómo lo hago?" Mar Quiles (PR4).

poesia per a la pau

Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit tellus curae, duis fringilla eros eget vestibulum feugiat eleifend at, ridiculus lacinia nisl suscipit penatibus inceptos aliquam molestie. Rutrum a faucibus dictumst urna viverra lectus sollicitudin condimentum, euismod non est suspendisse arcu volutpat cum eros nostra, iaculis ultrices lacus purus curae nunc porttitor. Eu feugiat per tempus nascetur pulvinar massa libero morbi inceptos, suspendisse consequat ligula vestibulum interdum proin rhoncus magnis varius praesent, natoque maecenas lobortis leo hac sagittis pellentesque sem.

poesia dibuixada

Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit tellus curae, duis fringilla eros eget vestibulum feugiat eleifend at, ridiculus lacinia nisl suscipit penatibus inceptos aliquam molestie. Rutrum a faucibus dictumst urna viverra lectus sollicitudin condimentum, euismod non est suspendisse arcu volutpat cum eros nostra, iaculis ultrices lacus purus curae nunc porttitor. Eu feugiat per tempus nascetur pulvinar massa libero morbi inceptos, suspendisse consequat ligula vestibulum interdum proin rhoncus magnis varius praesent, natoque maecenas lobortis leo hac sagittis pellentesque sem.

EMPATIA Si hagueres nascut a una altra terra, sabries qui soc, sabries on queda, no remaries contra tu mateixa, la vida no seria tan dolenta. T'hauries criat d'una altra manera més lliure, o igual molt més intensa, sentiries com el teu cor batega per viure més a la teua manera. Hauries de ser amo de ta vida i que ningú mai més et dirigira no pensant en la mort, millor la vida, encara que no siga casa teua. Podries disfrutar de la innocència vivint tots els teus somnis d'infantesa de castellets de sorra ben blanqueta que són destrossats a la maduresa.

I ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del desert i de la tristesa, podries acabar en la pobresa, la seua vida podria ser teua. Carmen Canet (poesia i dibuix).1r BAT A.

Llibertat Si hagueres nascut en una altra terra potser viuries ple d’amor i riquesa o tot rodejat de sol i arena buscant tresor per acontentar la pena. T’hauries criat d’una altra manera, potser allò de pensar llibertat seria la gent que no busca guerra per poder així trobar la pau teua.Duries així l’odi pegat vestit que prové d’on la gent fa guerra fugint d’on serà sang, llàgrimes i pena. El fred o calor seria cosa teua.Podries llegir, jugar i pensar plorar i cridar per tota la selva admirar el pa o fer de tot pega buscant com calmar la pesant tristesa.

I ajudar qui ve fugint de la guerra. Potser l’amor teu serà pau seua reclamar un món a joia teua, gaudir igualtat i no més pena. Arnau Novés 1Batx A (poema i dibuix).

Els meus amicsMai tens que oblidar que tots som iguals Que tots som humans i ens hem de respectar Podries ser ric o podries ser fugitiu Podries estar estudiant o estar treballant al camp. Perque mentres tu estas disfrutant Jo estic imaginant i creant un nou mon A on la pobresa ,la guerra i la fam Són contes de fades, històries de por. Però imaginat viure en altres terres On estudiar es un gran misteri A on sobreviure es un privilegi On la fam i pobresa son guerres que maten al teu imperi.

Ells, els nostres amics, que intenten fugir D’aquesta malson, de la seua terraO lluitar sense cap opció en aquesta guerra I destruir la seua única fortalesa.I nosaltres els hem d’acollir Perque venen solcant els mars, buscant una nova llar I viure en un món en que la guerra i fam No siguen el motiu de la mort del seus amics. Nisrine Essalouh Sahlaoui ( 1Bat A).

PARAULES DE GUERRA Si hagueres nascut en una altra terra, jugaries a jocs propis d'un xiquet i no lluitaries en cap guerra amb la incertesa de tornar maltret. T'hauries criat d'un altra manera, pensant que voldries ser de major, no hauries de defensar la teua bandera i no passaries cada nit fredor. Duries la millor roba que imagines, o potser una bruta que trobares. Tindries somnis, tindries il·lusions, i moltes ganes d'una vida millor.

Podries accedir a l'educació, o no saber ni què és una escola. Ajudaries amb la teua comprensió, a la gent que fuig sola. I ajudar qui ve fugint de la guerra seria la millor opció perquè visquen una vida digna, com tu i com jo.Poema i veu: Anulka Gil Podgorka (1rBatxB).Dibuix: Andrea Marquina (2n ESOF).

I ajudar qui ve fugint de la guerra

Si hagueres nascut en una altra terraa una altra casa hi viuries,potser a un castell com altesao al carrer vivint estaries.T'hauries criat d'una altra manera.qui sap amb qui hi estaries,si a l'escola algú anar poguerao inclús si a la guerra hi lluitaries.Duries una motxilla o potser armesen lloc de jugar, dibuixar i fer sumespotser familiars morir hi veuriesi de la teua casa anar-te'n hauries.

Podries ser feliç i amb els amics jugar,com hi podries no ser-ho i sol estar,et podrien els sorolls de la guerra despertari entre trèmols on fora et voldries amagar.I ajudar qui ve fugint de la guerraque la seua casa sola ha hagut de deixarqui com als seus familiars el dolor enterrai arriba amb l'esperança d'un nou començar.Potser amb molts luxes hi visquesi d'una guerra una paraula mai hages escoltadano obstant reflexiona que afortunat eresi ajuda a qui ha viscut una vida més agitada. Enrique Ortuño (1r batxillerat B)

POEMA Si hagueres nascut en una altra terra allunyada del perill que t’envolta, dels crits, dels plors, d’aquelles nits de guerra, de tot allò que et ferix i et mata.T’hauries criat d’una altra manera, estimaries d’una altra manera d’aquella que s’estima per sempre sense la por d’haver de perdre.Duries una vida molt diferent, una vida que donaria enveja una vida en què riuries aprenent una vida en què mai hi hauria pluja.Podries veure eixir el sol pels matins abraçar a qui t’acompanya en la vida ballar i cantar totes eixes cançons poder curar la teua ferida.I ajudar qui ve fugint de la guerra, encara que siga difícil i arriscat i poder trobar per fi més d’una terra on poder ser estimat.Poema i veu: Claudia Lucena Font (1batxB)Dibuix: Oceania Gadea López (3rB)

Criatura dolcíssima (Joan Fuster)

Muntatge audiovisual fet amb l'alumnat de batxillerat per la professora Enri Rincon, dintre del conjunt d'activitats per commemorar l'any Fuster.(Centenari del naixement de l'escriptor).

Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit tellus curae, duis fringilla eros eget vestibulum feugiat eleifend at, ridiculus lacinia nisl suscipit penatibus inceptos aliquam molestie. Rutrum a faucibus dictumst urna viverra lectus sollicitudin condimentum, euismod non est suspendisse arcu volutpat cum eros nostra, iaculis ultrices lacus purus curae nunc porttitor. Eu feugiat per tempus nascetur pulvinar massa libero morbi inceptos, suspendisse consequat ligula vestibulum interdum proin rhoncus magnis varius praesent, natoque maecenas lobortis leo hac sagittis pellentesque sem.

21 de Març: DIA MUNDIAL DE LA POESIA Memòria i poesia

Narrador 1: Bon dia a totes i a tots! Hui és el dia Mundial de la poesia, el dia d’eixa expressió tan elevada de la intel•ligència humana. Narrador 2: Hi ha moltes formes de commemorar la sort de la poesia, però –ai que bonic!-, si són els poetes els qui reten homenatge els uns als altres. Això és insuperable!. Narrador 3: El poeta José Agustín Goytisolo Gay va publicar en 1960 una reivindicació del valor ètic de Miguel Hernández. Miguel Hernández Gilabert és un model humà, poeta, a més, essencial i universal dins la literatura del segle XX.Narrador 1: José Agustín Goytisolo, va quedar orfe de mare a causa d’un bombardeig de l’exèrcit nacional a Barcelona durant l’última guerra civil a Espanya. Narrador 2: Miguel Hernández, va morir de tuberculosis als 31 anys a la presó d’Alacant després d’aquella guerra despietada i injusta. Narrador 3: Empresonat per qui no el va voler llegir ni escoltar, és el moment en que el poeta assoleix la seua maduresa literària, cas del seu últim poemari, Cancionero y romancero de ausencias, inacabat per la mort de l’autor:

Veu 1: TRISTES GUERRAS Tristes guerras si no es amor la empresa. Tristes, tristes. Tristes armas si no son las palabras. Tristes, tristes. Tristes hombres si no mueren de amores.Tristes, tristes. Cancionero y romancero de ausencias, Miguel Hernández.

Narrador 1: [publicació pòstuma en Buenos Aires, 1958] Narrador 2: La crítica literària ha entès que Miguel Hernández per les seues característiques expressives era el poeta millor dotat per omplir el gran buit que va deixar en la poesia la mort –ai, pobres assassins!-, la mort de Federico García Lorca. Narrador 3: El mateix Vicente Aleixandre, Nobel de Literatura, el 1977, va expressar davant la tomba de Miguel Hernández: “Tú, el más puro y verdadero, tú el más real de todos, tú el no desaparecido”.

Narrador 1: Al poema Historia conocida, José Agustín Goytisolo reivindica, una vegada més, al gran poeta universal nascut a Oriola (la Vega Baja del Segura), el 1910, Miguel Hernández Gilabert.Veu 2:HISTORIA CONOCIDA Es una historia conocida, amigos, todos la recordamos -viento del pueblo se perdió en el pueblo- pero no ha terminado. Hace tiempo hubo un hombre entre nosotros, alegre, iluminado, que amó y vivió, cantaba hasta en la muerte, libre como los pájaros. ¡Qué bonito sería! Nace, escribe, muere desamparado. Se estudian sus poemas, se le cita, y a otra cosa, muchachos.

Pero su nombre continúa, sigue, como nosotros, esperando el día en que este asunto, y otros muchos, se den por terminado. ¡Qué bonito sería! Nace, escribe, muere desamparado. Historia conocida, José Agustín Goytisolo.

Narrador 2: [Claridad, 1961].Narrador 3: Quant a memòria i a poesia, la jugada –crec- no va més!

Veu 1: SOFÍA PAZOS MOLINA (1r A) Veu 2: AHD MOHAMED HACENE (1r A) Narrador 1: ERIK ESPERT RUANO (1r A) Narrador 2: AROA GODINO BAINAT (1r A) Narrador 3: WALID ESSAMOUDY ENNACIRI (1r A) Coordina: JOSEP RAFAEL PÉREZ BORREDÀ

UNA REFLEXIÓ... BESTIAL Ací em trobe, un altre dia, mirant el carrer des del balcó de ma casa, tal com vaig fer ahir, tal com faré demà. Encara no ens deixen eixir, hem d’esperar dins, confinats. I quan sortim hem de tapar-nos la boca... Això és el que ens ha tocat viure. Però no tot és dolent. La meua família m’estima molt i em dóna moltes alegries: alguna celebració a casa, regals, algun dinar especial... I també està el meu germanet, ens volem molt i juguem a tothora, encara que de vegades ens barallem i ens castiguen quan fem alguna cosa de les nostres... Alerta! I eixe soroll? És la porta! Ara sí... no m’aguantava més! Ens criden: - Bobby, Tobby! Vinga, vaig a posar-vos la corretja i el boç que ja he vingut de treballar i pegarem una volteta. Sabeu? Hui la farem més curta perquè he de comprar un regal a la meua millor amiga. Demà és el nostre aniversari, vam nàixer el mateix dia, un 14 de març de l’any 2000. Farem vint anys! Paco Rubiales

LES EMOCIONS QUE ENS APROPEN

(POESIA) a b c d e f g h i j k l m n o p q r s u v w x y z Luís Lozano (1r BAT C)

La rosa estimada que es clava al pit és com una espasa que et deixa el cor buit. Hi ha una espina blanca que és com un coet, i es sent com una traca en el cor d’un faller. Núria Guillén (1r BAT C)

Per recordar el meu poble, escriuré uns quants versos que del meu cor dictaré i encara que ningú recorde el meu nom sempre quedarà el del poble, de renom. Terra de cultura i encisadora natura amb gent que abans treballava l’agricultura, orgullosos criden, major i jovenet, que de València, el millor, Alginet. Roser Roig (1r BAT C)

Sara Sanmartín (1r BAT C)

SUPORT A LA CIÈNCIA La ciència sempre està en continu moviment, produint nous avanços en camps tan importants com és el camp de la medicina, sense el qual no gaudiríem de la gran esperança de vida a la qual aspirem a arribar o, allò més essencial, sense la qual patiríem malalties que actualment són tractables; a diferència de fa escassament dos segles, on qualsevol moria per problemes de salut tan minúsculs com és un refredat. En efecte, nombrosos avanços continuen produint-se als nostres dies. Pel que fa als avanços ocorreguts al 2022, al primer terç d’aquest any, hem sigut testimonis d’un gran avanç científic que interferirà favorablement en la vida d’aquells que lluiten contra el parkinson, indesitjable malaltia que, segons un estudi de la Societat Espanyola de Neurologia, pateixen entre 120.000 i 150.000 persones a Espanya. També provoca incessants i molestos tremolors de cap sobretot, cames i, en el pitjor dels casos, tremolors de veu que dificulten excessivament l’expressió oral, a més d’altres accions que, aquells que no patim aquest problema, realitzem sense impediments. Fins i tot, aquest nou avanç tecnològic en sanitat realitzat a l ́Hospital Germans Trías, permet millorar la cura del parkinson ja que, a diferència de l’anterior, l’actual tractament manca de cirurgia i els resultats són immediats. Efectivament, és un tractament fàcil de realitzar, a més d’indolor, que consisteix a col.locar un casc al pacient amb feixos d’ultrasons que travessen el crani i es dirigeixen a la part de l’hipotàlam per poder cremar la cèl.lula que causa aquesta tremolor. A més, cal esmentar que aquest tractament ha tingut molt d’èxit en Maria Santos, una pacient intervinguda a la qual se li havien aguditzat les tremolors en els últims 40 anys i que després havien desaparegut notablement. Així mateix, altres dos pacients també han notat canvis positius en la seua malatia. En conclusió, no hem de tancar l’orella als passos que la medicina ens atorga, sinó que hem d’invertir en ciència, mostrar suport a aquelles sanitàries, sanitaris, científiques i científics que lluiten constantment. No invertir en investigació no sembla molt greu, degut que les científiques i científics investiguen per amor a la seua professió, però açò és tot el contrari, perquè part de la seua labor necessita de la nostra contribució per poder arribar a les necessàries cures de malalties com el parkinson. Encara i així, quant devem a les científiques i científics que investiguen voluntàriament amb el propòsit d’ajudar a superar les adversitats dels altres! Lucía Florido (2n BAT A)

LA GUERRA D’UCRAÏNA El dijous 24 de febrer ens despertàvem amb la notícia de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Cap a les sis del matí, hora de Moscou, el president Vladimir Putin va anunciar una «operació militar especial» a l’est d’Ucraïna i es van registrar els primers atacs amb míssils en diversos punts del país, també a la capital, Kiev. Últimament, el món està revolucionat per aquesta guerra i no es para de donar prioritat a Ucraïna, que és el país afectat, com per exemple als actes solidaris d’ONGS, l’adopció de nens ucraïnesos per allunyar-los del perill de la guerra o recollides de menjar i roba. Sincerament, pense que són actes solidaris dignes, però s’obliden que Ucraïna no és l’únic país que està en guerra. Per què el món no aplica els mateixos actes en altres països en guerra? Per què els nens palestins, per exemple, no són adoptats? O per què Síria no rep recollides solidàries? Pense que si cal donar ajuda a Ucraïna, també els altres països en guerra han de rebre el mateix perquè, d’una manera o altra, els marginarien. Jo crec que Ucraïna rep més atenció pel simple fet de ser «rossos amb ulls blaus» i per localitzar-se a Europa. Això és un acte inconscient de la societat que sense voler no imparteix justícia cap als altres estats afectats i pense que això hauria de canviar, amb tot el meu respecte cap als ucraïnesos. La guerra d’Ucraïna és un conflicte que només fa dies que va començar. Palestina o Síria, per exemple, porten lluitant més de 50 anys i el patiment és interminable. També vull afegir que la societat, quan veu un perill a prop, és quan interactua, perquè moltes vegades pensen que, com no els afecta, no cal fer res. En conclusió, crec fermament que tota ajuda és necessària però, si cal ajudar, cal ajudar a tots els afectats perquè, al contrari, no existiria la igualtat. Tot i l’argumentat anteriorment, vull mostrar el meu respecte i suport a Ucraïna, Palestina, Síria, Afganistan i molts països més que es troben en pitjors situacions, però que no els donen el mateix tractament. Ibrahim Mohamed (2n BAT A)

LES XARXES SOCIALS Al 2004 va nàixer una de les primeres grans xarxes socials, Facebook. En aquell moment ningú esperava que una cosa tan innovadora poguera canviar tant la societat i la seua manera de relacionar-se. A causa del seu gran èxit es van anar creant diverses plataformes com twitter, instagram, whatsapp... i el nivell d’usuaris totals es va incrementar dràsticament. Hui dia, no podem concebre la nostra vida sense les xarxes socials. Hem creat una dependència molt gran cap a aquestes, en tot moment estem pendents si algú ens envia un missatge o simplement comparteix una publicació. Una cosa és l’ús i una altra molt diferent l’abús i ara per ara, gran part de la nostra societat abusa de les xarxes socials. Estes són un gran mitjà de comunicació i exposició, però el seu abús és un gran problema. Les xarxes socials ens han aportat beneficis com la comunicació instantània però també problemes com l’ansietat, depressió... causades per una sobreestimació constant. Hi ha persones que es refugien en les xarxes socials per aparentar tenir una vida que no tenen. Podem afirmar que la comunicació virtual mai pot ni podrà substituir totalment la comunicació cara a cara. Els éssers humans necessitem socialitzar i no tan sols ens val comunicar-nos amb la resta de persones a través d’una pantalla, sinó que també ens fa falta el contacte humà. Hui per hui, les xarxes socials poden provocar molta ansietat en algunes persones, per això és important tindre present que, al cap i a la fi, les persones només hi mostren la part de la vida que volen. Segons el meu punt de vista, molta gent jove fa ús de les xarxes socials i els pares no són conscients al cent per cent de la ferramenta que estan deixant en les mans dels seus fills En definitiva, les xarxes socials han aportat grans avanços a la societat però hem de tindre present que no podem abusar-ne perquè si no, en lloc d’ajudar-nos, ens atraparan. Carla Pérez (2n BAT A)

SENTIMENTS AMAGATS Una de les majors pors que tenim les persones és el fet de mostrar els nostres sentiments i que no siguen valorats o menyspreats. Esta por ens du a amagar-nos i aparentar que estem bé, que som forts i que no tenim cap sentiment que ens puga fer semblar dèbils. Com a persones, hem d’evitar que aquestes reaccions passen i que cadascú puga mostrar-s’hi, sense importar el que pensen els altres. Com Nicolás Maquiavelo va afirmar: «pocos ven lo que somos, pero todos ven lo que aparentamos», és a dir, el fet de mostrar el que sentim, bé siga un sentiment de tristesa o bé un sentiment d’alegria, moltes vegades es veu com una mostra de debilitat, com una oportunitat perquè la gent es burle de nosaltres i ens faça sentir pitjor del que estem. Per això, preferim aparentar el que no som i mostrar que certes situacions no es causen cap dolor o que som tan forts com per a no aparentar que alguna cosa ens afecta. Com a conseqüència, la societat està convertint-nos en persones que ens protegim amb una capa invisible baix la qual amaguem els sentiments i només mostrem als altres el que volem per a no ser ferits o infravalorats. Però, pensem realment que açò és una situació favorable? Òbviament no, al contrari, tots estarem d’acord que és una situació totalment perjudicial. Ens fa sentir moments de soledat, perquè com no mostrem que no estem bé, ningú ens pot ajudar, així com situacions d’estrés o ansietat per fingir que som una altra persona. Per tant, hem d’evitar que passe, hem d’aconseguir que tots mostrem sense cap por el que sentim i ajudar-nos en cas que ho necessitem, sense burles ni aprofitar la situació per despreciar-nos i fer-nos quedar malament. Nerea Martínez (2n BAT A)

Llegim amb... Quique Ortuño Hervás

Sobre l'obra Tirant lo Blanch de Joanot Martorell

Sobre l'obra Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas

Llegim amb... Carmen Canet

Sobre l'obra Júlia d'Isabel-Clara Simó

LA VEU DELS COL.LEGIS