Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Guanyadors

Curs 23-24

SantJordi

1r Cicle

objectes que prenen vida

Utilitza'm - 1r premi

Llengua Catalana1r Cicle

Elena Marín

Records oblidats - 2n premi

Anahí García

Lengua Castellana1r Cicle

LITERARIO

Marc VazVita est bella

Elena RodríguezTempus fugit

POST-IT

ACCÈSSIT

1r Cicle

Ainara Albalat Tempus fugit

Llengües estrangeres1r Cicle

Anahí GarciaCalligramme - 2n premi

Lucas GonzálezHaiku - 1r premi

HAIKU I CALLIGRAMME

Llengües estrangeres1r Cicle

Aran VinyalsCalligramme - Accèssit

Núria CarrilloHaiku - Accèssit

HAIKU I CALLIGRAMME

2n Cicle

Quan escolto el suau parrup de les tórtores i sento l’aroma dolça i primaveral de les flors de l’enfiladissa que s’alça per la paret de casa meva, de forma gairebé instantània em transporto a la meva infantesa, a aquells dies calmats i assolellats de primavera que passàvem soles la meva àvia i jo, sense necessitat de ningú ni res més. Tots els camps que envoltaven casa meva ja eren verds i les flors dels ametllers ja començaven a sortir.El primer que se’m passa pel cap són els vestits de flors de la meva àvia, que encara ara porta. Recordo com ens assèiem juntes al banc sota l’enfiladissa i, mentre compartíem històries, dibuixàvem tot el que ens imaginàvem. De fons, el cant dels ocells es convertia en la nostra banda sonora i l’olor embriagadora i fresca de les flors en el nostre perfum.Encara que aquella nena de 5 anys no li trobava res d’especial a aquells moments, puc dir que mai no s’esvairan del meu cap.

Carla Muñoz

Records de primavera - 1r premi

Llengua Catalana2n Cicle

Records involuntaris

I, de sobte, el meu nas i el meu cervell s’entrellacen formant-ne un de sol. Em ve aquella olor, aquella olor de llenya cremant lentament mentre tot eren riures. El cor se m’omple de nostàlgia quan recordo aquells hiverns freds a casa del meu pare, quan no hi havia preocupacions.En els matins emboirats anàvem caminant per camins d’herba coberta de cristalls pel gebre, en un paisatge blanc emmarcat per cases de pedra que combinaven harmònicament entre elles, per anar a buscar llenya; una llenya que quan l’ensumaves sabies perfectament que era acabada de collir.No puc evitar que se m’omplin els ulls de llàgrimes quan recordo aquelles tardes de jocs de taula mentre (amb unes tasses nadalanques) preníem aquella xocolata desfeta tan gustosa mentre vèiem nevar i, de fons, la llenya cremava molt lentament.Mai oblidaré l’escalfor del foc en contrast amb el fred de l’exterior, una sensació que s’ha quedat gravada en la meva memòria per sempre.

Fiona González

Cor de fusta - 2n premi

Llengua Catalana2n Cicle

Records involuntaris

Estic sol, caminant per la ciutat. El sol comença a esvair-se i la fredor s’endinsa en el meu cos. Però de sobte, una remor molt llunyana em crida l’atenció. La reconec de seguida, és l’impacte de les onades contra les roques. M’oblido del fred i m’apropo a aquell so que em transmet una sensació tan plaent. La sorra m’acaricia els peus, m'adono que no estic sol, les onades m’acompanyen. Penso en aquells temps d’estiu, un lloc càlid i acollidor i tranquil, on m’estava amb la meva família i compartia moments inoblidables. Aquells somriures d’orella a orella, la brillantor del sol i un gelat a la mà. Com m’agradaria tornar a aquells moments quan tot era perfecte, quan era feliç.

Jan Martínez

Les onades - Accèssit

Llengua Catalana2n Cicle

Records involuntaris

Vega Martínez, Chloe Hernández i Lara Espanya

Mentida (Care Santos)

Llengua Catalana2n Cicle

BooktrÀiler

Pinto lo que siento, agotamiento, aburrimiento y frustración. Dibujo una persona que me representa, me representa cuando nada se siente real, cuando quiero aislarme del mundo. Todo lo veo borroso, y así lo expreso en la pintura. La persona la pinto sin detalles, la nariz son dos simples agujeros por dónde respiro para vivir, la boca igual, un agujero para alimentarme. A veces no quiero escuchar al mundo, hago que la persona se tape los oídos. La mirada la tiene perdida, pues me encierro en mis pensamientos y dirijo la mirada hacia la nada. Estoy cansado de este mundo repetitivo e irreal. La pintura es un espejo de mi perspectiva respecto a la vida. ¿Es así como me siento?

Lengua Castellana2º Ciclo

Reflejo1r premi

Clàudia García

El grito

¿Quién es?¿Por qué lo hice?¿En qué estaba pensando? Yo no lo hice. O sí que lo hice. Pero, ¿por qué? No soy yo. Tal vez sí que lo soy. No puedo más. Me estoy volviendo loco. Solo quiero gritar. Quiero sentir. Todo me sale mal. Todo se deforma a mi alrededor. Todo se desvanece. Me derrumbo. No sé transmitir mis palabras. Solo se hacerlo pintando este tipo de cuadros. ¿Puede alguien ayudarme?¿Alguien lo entiende? Solo me expreso a través de la pintura. Habrá seguramente alguien que entienda mi situación. O no. Nadie. Absolutamente nadie. Estoy solo. No me comprenden. No sé qué hacer. Estoy perdido. Reflexiono. Recapacito. Ese soy yo, representado a mi estilo, el arte. Quizás debería mostrarlo. O no. Todos me juzgarían. Solo estoy yo y mi sombra. Solo yo me entiendo. Soloyo me conozco. Yo sé cómo me siento. Pero dudo. Dudo de todo. Le doy demasiadas vueltas. ¿Cúal es mi rumbo?¿Hacia dónde me dirijo? Estoy al borde del final. Del suicidio. De la muerte. Que alguien me pare, o acabaré con todo.

Lengua Castellana2º Ciclo

2n premi

Maria Trilla

El grito

Un día iba caminando por un puente de madera, de repente vi a unas personas que empezaron a seguirme. Me puse nervioso y aceleré el paso, pero la pareja me perseguía más rápido. De repente vi a uno de ellos como empujaba a la otra persona al vacío y caía al río. El río se manchó de sangre y yo empecé a gritar y gritar....De repente esa persona empezó a correr detrás de mí como si quisiese algo de mí, pero yo seguía y seguía corriendo, tenía el pulso a mil por hora y la adrenalina que me salía por la boca.Inmediatamente, sentí que tenía que parar para asimilar lo que estaba pasando, mi cuerpo empezó a sentir un cosquilleo y era como me gustaba y de repente enloquecí. Ni yo sé por qué lo hice.....miré hacia atrás, seguí, yo estaba a 5 metros de él. Miré a la derecha y cogí una rama puntiaguda que había al lado mío. No me lo pensé, se la clave en el pecho, él empezó a sangrar. Me había vuelto loco, ya no tenía escapatoria, empecé a gritar y la desesperación me hizo tirarme al vacío.

Lengua Castellana2º Ciclo

Una noche enloquecidaAccèssit

Hugo Aradilla

El grito

Un día iba caminando por un puente de madera, de repente vi a unas personas que empezaron a seguirme. Me puse nervioso y aceleré el paso, pero la pareja me perseguía más rápido. De repente vi a uno de ellos como empujaba a la otra persona al vacío y caía al río. El río se manchó de sangre y yo empecé a gritar y gritar....De repente esa persona empezó a correr detrás de mí como si quisiese algo de mí, pero yo seguía y seguía corriendo, tenía el pulso a mil por hora y la adrenalina que me salía por la boca.Inmediatamente, sentí que tenía que parar para asimilar lo que estaba pasando, mi cuerpo empezó a sentir un cosquilleo y era como me gustaba y de repente enloquecí. Ni yo sé por qué lo hice.....miré hacia atrás, seguí, yo estaba a 5 metros de él. Miré a la derecha y cogí una rama puntiaguda que había al lado mío. No me lo pensé, se la clave en el pecho, él empezó a sangrar. Me había vuelto loco, ya no tenía escapatoria, empecé a gritar y la desesperación me hizo tirarme al vacío.

Lengua Castellana2º Ciclo

El eco de mi propio pensamiento Accèssit

Gisela Carbonell

El grito

Y de pronto siento un escalofrío. ¿Qué me pasa?¿Por qué se me eriza la piel? Nunca me ha pasado antes. Jamás que yo recuerde. Es solo un cuadro, Carla. Relájate. Mi siento incómoda. Respiro. Vuelvo a respirar. Pero, ¿por qué? Joder, que extraña me siento. Voy a intentar cambiar de pensamiento. Bien, ¿qué voy a comer hoy? ¿Tal vez pescado al horno o sopa con carne? Pero, ¿por qué no se me va la incomodidad? Maldito cuadro. Es solo un cuadro, Carla. Ni siquiera es una persona real. Relájate. Mira hacia otro lado. No seas tonta. ¡Uy!, ¿qué es eso? ¿Una mosca? ¡Ostras, no! Es una araña. ¡Qué asco! Me quiero ir. Este cuadro me causa incomodidad. La araña también. ¿Son los colores?¿La historia que esconde detrás? Debo de ser yo. ¿Seré rara? Los demás no se sienten así. ¿Qué me pasa? Mejor cojo mi mochila y me voy.

Lengua Castellana2º Ciclo

Accèssit

Carla Batista

El grito

Ariadna Navarro1r premi

English2n Cicle

COMIC STRIP

Àlex Carbonell2n premi

English2n Cicle

COMIC STRIP

Laia MartínezAccèssit

English2n Cicle

COMIC STRIP