UNIU PARAULES, IMATGES I DEFINICIONS

Relaciona la planta amb la seua explicació

1. PINARS

2. ROSELLES ROGES

3. ROSELLES MORADES

4. CITRONS

A. EXPLICACIÓ

Herba anual, gràcil, erecta i laxament pelosa, amb fulles 1-2 vegades dividides en segments linear-lanceolats. Les flors presenten 4 cridaners pètals de color morat, lliures i molt caducs.

B. EXPLICACIÓ

Arbre que pot sobrepassar els 25 m d´alçada, amb l´escorça marró vermellosa, amb plaques també vermelloses en els exemplars madurs. El tronc, després d´anys es divideix en branques del mateix gruix, generant una copa arrodonida característica. Gemes cilíndriques de color marró clar, amb escames bordejades de blanc. Pinyes que maduren el tercer any, diferenciant-se amb això dels altres pins que tarden dos anys. Són oval- esfèriques, de 8-14 cm de longitud. Poden estar a l´arbre molts d´anys.

C. EXPLICACIÓ

A aquesta espècie pertany el rave, però les varietats silvestres no tenen l'arrel tuberosa i vermella. Són herbes de cicle anual que ocupen camps de conreu de cereals, tenen les flors de quatre pètals característica de les crucíferes, de color groc o blanc. El caràcter més diferenciador és el fruit, perquè té una forma que recorda a un cacauet, entre llavor i llavor i ha una estrangulació del fruit. A la subspècie landra el fruit té poques llavors (1 a 4) les estrangulacions estan poc marcades i el fruit és bastant ample (5 mm o més). Floreix des de l'hivern fins a la primavera.

D. EXPLICACIÓ

Les flors són vermelles. És una planta herbàcia anual que s'escampa pels camps de cereals. Arriba a fer uns 50 cm d'altura. La tija és dreta, ramificada, peluda i aspra. Les fulles són de color verd fosc; tenen el marge dentat o amb lòbuls poc profunds. En trencar-se la tija deixa anar un suc lletós blanc.

Punxa damunt de la paraula per veure la imatge i després busca l'explicació correcta

6. ROMANÍ

5. RAVANISSES

7. TIMÓ

8. ARGELAGUES NEGRES

E. EXPLICACIÓ

Petita mata amb les fulles lanceolades o linears molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits. Les flors són rosades, apareixen disperses per tota la planta. A Eivissa, que és on viu aquesta espècie, coincideix amb altres espècies aromàtiques semblants. Micromeria inodora té les fulles molt petites i quasi no fa olor. Thymbra capitata floreix al arribar l'estiu i té totes les flors agrupades en glomèruls a la part de dalt de les tiges. Viu a les timonedes i savinars d'Eivissa.

F. EXPLICACIÓ

Arbust genistoide d'un verd grisenc, gairebé afil·le (foliós a la primavera). Fa unes espines axil·lars robustes i estriades, que formen un angle molt obert amb la tija. Les fulles són simples, alternes i subsèssils. Les flors es reuneixen en fascicles. El calze és campanulat i bilabiat, amb els llavis més curts que el tub de la corol·la. Aquesta és de color groc fort tendint a carbassa. El fruit és un llegum oblong i comprimit.

G. EXPLICACIÓ

Herba anual, amb tiges cobertes de pèls patents, sobretot a la part inferior. Les fulles estan quelcom engrossides, les basals són piloses, tenen el lòbul terminal de grandària semblant als laterals. Desenvolupa un fruit en síliqua de 3-5 mm de llargària, estretit cap a l'àpex, més llarg que el seu peduncle.

H. EXPLICACIÓ

El romaní és una de les plantes mediterrànies més conegudes per la tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Les fulles són lineals, dures i amb l'anvers blanquinós perquè està cobert per pilositat. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Basta ensumar-la per reconèixer-la, les fulles tenen una semblança a Cistus clusii, però ni la flor, ni el color de les fulles, ni sobretot els seus olors tenen res a veure.

solució

Paraula 1 - Explicació B Paraula 2 - Explicació D Paraula 3 - Explicació A Paraula 4 - Explicació C Paraula 5 - Explicació G Paraula 6 - Explicació H Paraula 7 - Explicació E Paraula 8 - Explicació F