Want to make creations as awesome as this one?

Projecte 2n cicle Primària Col.legi Sant Salvador

More creations to inspire you

FIRE FIGHTER

Horizontal infographics

STEVE JOBS

Horizontal infographics

ONE MINUTE ON THE INTERNET

Horizontal infographics

SITTING BULL

Horizontal infographics

BEYONCÉ

Horizontal infographics

Transcript

EL Que hem de saber

7 meravelles

Hàbitat

Descripció

Cicle de vida

Reproducció

Espècies que hi habiten

més espècies

Amenaces

Curiositats

LA POSIDÒNIA

Xifres per recordar

Nom científic: Posidonia oceanica Nom comú: posidònia, alga dels vidriers

Deu el seu nom a Posidó, el déu grec de la mar

Germinació del fruit

Planta de posidònia a Formentera de 8km de llargada

El que hem de saber

No és una alga. És una planta marina, amb flors i fruits. Només habita a la mar Mediterrània. A Balears, els límits més habituals són els 30 m.

Hàbitat

La Posidonia oceanica és una espècie endèmica de la mar Mediterrània.

Endèmica significa que no la trobam en cap altre lloc del planeta.

La trobam sempre en zones ben il.luminades i en aigües ben transparents, fins als 40 metres de fondària. Forma grans praderies en els fons arenosos.

Hàbitat

La Posidonia oceanica és una espècie endèmica de la mar Mediterrània.

Endèmica significa que no la trobam en cap altre lloc del planeta.

La trobam sempre en zones ben il.luminades i en aigües ben transparents, fins als 40 metres de fondària. Forma grans praderies en els fons arenosos.

1 cm

Un creixement horitzontal molt lent, només 1 cm per any.

100.000 anys

Un dels éssers vius més longeus del planeta.

10 km

Una mateixa planta pot mesurar entre un extrem i un altre 10 km.

750 Km2

Una de les plantes més extenses a les Balears.

Xifres per recordar

Descripció

La posidònia és una planta aquàtica amb arrels, tija, fulles, flors i fruits que creix molt lentament formant grans praderies en els fons marí. Com totes les plantes superiors, les fulles fan la fotosíntesi.

Arrels

Rizomes

Fulles

Flor

Fruits

Són molt reduïdes, però part de les tiges s’enterren horitzontalment i contribueixen a ancorar la planta al fons.

Són llargues i amb forma de cinta. Tenen un pecíol de color blanquinós que es queda adherit al rizoma quan cauen les fulles. Aproximadament fan 1 cm d'ample i entre 10 i 120 cm de llarg.

Són subterranis i poden arribar a gruixos de 10 a 20 cm. Recobreixen el fons en forma vertical o horitzontal. De cada rizoma surt un feix de 4 a 8 fulles verdes.

Són inflorescències de color verdós, en forma d’espiga situades sobre un llarg peduncle, sense calze ni corol·la. Tenen tres estams que produeixen un pol·len viscós que pot ser transportat pels corrents cap als pistils d'altres plantes.

Tenen forma d’oliva i són de color verd, per això reben el nom d'olives de mar. Contenen una sola llavor. El fruit pot surar mentre no es descompongui la seva polpa i pot ser transportat per l'onatge.

Cicle de vida

Estiu

Tardor

Primavera

Hivern

Paisatge d'hivern És quan el creixement de les fulles és més lent, però d'un color verd intens. Continua la floració i a finals d’hivern es poden veure els primers fruits. Praderia de posidònia amb la coloració típica d’hivern Floració i fruit a finals d'hivern

Paisatge de tardor Comença a perdre les fulles. Els temporals acumulen aquestes fulles de color marró a les platges, formant-hi alguers que serveixen per fixar l’arena durant l’hivern. A finals de la tardor comença la floració i en pocs dies es desenvolupen les inflorescències. Inflorescències Pistil de la flor

Paisatge de primavera S’accelera el creixement de les fulles. Les praderies es veuen frondoses i s’assemblen a una selva submergida. El fruit madura i es desprèn de la planta. Sura seguint els corrents, i al cap de dies s’obri, alliberant una única llavor que cau fins al fons marí, on germina una nova planta. Els fruits de la posidònia arriben a la platja arrossegats per l’onatge Germinació del fruit

Paisatge d'estiu Les praderies adquireixen un to més blanquinós i marró perquè s’omplen d’una gran quantitat de microorganismes i algues que s’adhereixen a les fulles.

Trobar alguers a les platges és un indicador de bona qualitat de l’aigua. Aigües cristalines a Menorca

Reproducció

Asexual

Sexual

Reproducció asexual És la més freqüent. Es produeix per fragmentació o regeneració dels rizomes. Aquest procés és, però, lentíssim. Es calcula que pot avançar un metre cada 10 anys.

Reproducció sexual Es pot reproduir sexualment a través de les flors i els fruits. Les flors produeixen un pol.len molt dens que l’aigua pot transportar fins a altres plantes. El fruit transportat per l’onatge i els corrents marins, si les condicions són bones, podrà generar una nova planta quan arribi al fons.

Espècies que hi habiten

Nacra

Agulla

Cavallet de mar

Morena

Pop

Més de mil germans! La femella produeix els ous, però els pon dins d’una bossa que el mascle té al ventre. Aquest protegeix i alimenta les cries fins que ja estan completament formades i les expulsa a l’exterior al cap d’un més aproximadament. Però mirau si els cavallets són diminuts, que en neixen centenars de cop. En algunes espècies, fins a 2.500!

NACRA Pinna nobilis És un mol.lusc endèmic de la mar Mediterrània. És el més gran, ja que pot arribar a fer un metre de llargada. Ès de color bru i es col.loca de manera vertical en l’arena, sovint en les praderies de posidònia. S’alimenta de plàncton per filtració. Els seus depredadors són els pops i les orades. Actualment és una espècie amenaçada.

CAVALLET DE MAR Hippocampus hippocampus És un peix molt especial. És de color marronós. No té escates. Té el cos protegit per una sèrie d’anells ossis. Neda amb el cos ben dret i s’impulsa amb l’aleta dorsal. No neden gaire. S’estimen més quedar-se quiets, aferrats a les algues o plantes amb la seva cua prènsil. Així esperen que passin les seves preses preferides, que són petites gambes i peixets. Sempre tenen moltíssima gana. Com que no tenen estómac, si no volen morir-se no poden parar de menjar Els seus depredadors són els crancs i les rajades. És una espècie protegida.

AGULLA Syngnathus typhle rondeleti És un peix de la família dels cavallets de mar. Té el cos allargat amb forma d’agulla. Té la boca rectangular i molt aplanada. És de color verd-marronós i es camufla entre la posidònia on captura les seves preses. S'alimenta de crustacis i plàncton. Els seus depredadors són les rajades.

MORENA Muraena helenaÉs un peix amb el cos allargat i comprimit lateralment. Té una boca gran amb unes dents molt afilades i uns ulls petits. No té aletes pectorals ni ventrals. Té una cresta que comença just on s'acaba el cap. Té colors bruns amb taques grogues i negres. Habitualment surt a caçar de nit. S'alimenta de peixos, crustacis, pops, calamars i sípies. Els seus depredadors són l’anfós i la tintorera.

POP Octopus vulgarisÉs un mol.lusc. Té tres cors. Davall del cap gran, s’amaga la boca en forma de bec de lloro, que utilitza per depredar. Té 8 braços amb dues fileres de ventoses. És de color marró groguenc i lleugerament clapat. Té la capacitat de canviar de color i superfície del cos molt ràpidament per adaptar-se a l’ambient on es troba i per passar desapercebut. És un animal de vida nocturna. Utilitza la tinta com a mesura de defensa en cas de veure’s amenaçat. S’alimenta de crustacis, bivalves i peixos. Els seus depredadors són les morenes i els congres.

GAMBETA D’HERBA Hippolyte inermisÉs un crustaci amb una silueta prima i allargada amb poca curvatura. Mesura uns 4 cm de longitud. El color és verdós o bru fosc, cosa que li permet passar desapercebuda entre la posidònia i les algues. Té una línia dorsal que normalment és negra o blanca. S’alimenta d’algues i petits organismes. Els seus depredadors són el cavallet de mar, l’agulla i el pop.

Més espècies

Tremolor

Eriçó

Moll

Estrella

Cogombre de mar

Cranc ermità

ESTRELLA DE MAR Echinaster sepositus És un equinoderm amb el cos aplanat format per un disc pentagonal, d’on surten cinc braços arrodonits i punxeguts. És de color vermell-taronja brillant. A la part inferior dels braços té diverses files de petits peus amb ventoses (peus ambulacrals) que utilitza per desplaçar-se, enganxar-se a les roques o subjectar l’aliment. S’alimenta d'eriçons, mol.luscs i cogombres de mar. Els seus depredadors són els crancs i les gavines.

ERIÇÓ Sphaerechinus granularisÉs un equinoderm de cos lleugerament ovalat amb tot de punxes que l’envolten. Les punxes, d’un 2 cm, són de color violeta i tenen la punta de color blanc. S'alimenta de peixos morts, mol.luscs, algues i posidònia. Sol alimentar-se de nit, quan no té depredadors, normalment estrelles de mar, crancs i llagostes.

MOLL Mullus surmuletusÉs un peix de cos allargat i comprimit lateralment. Normalment són de color rosat i tenen una banda rogenca des de l’ull fins a la cua. Té la boca a la part inferior del cap amb dos barbillons que utilitza per remenar el fons a la recerca d’aliment. S’empassa l’arena per filtrar-la i l’expulsa per les brànquies retenint l’aliment. S'alimenta de petits crustacis, mol.luscs i peixets. Els seus depredadors són les servioles i els dofins.

TREMOLOR Torpedo torpedo El seu cos és rodó i molt gruixut i el seu cap és xato. Té el cos cobert per una pell llisa. És de color marró amb algunes taques blanques. Les seves aletes pectorals són grans i arrodonides i estan situades a cada un dels costats del seu cos. S’alimenta de crancs i peixos petits. Els seus depredadors són les tintoreres.

COGOMBRE DE MAR Holothuria tubulosaÉs un equinoderm de pell gruixuda de color marronós. Té el cos allargat, cilíndric i musculós amb tres fileres de peus ambulacrals. A un extrem té la boca que està envoltada per tentacles i a l’altre extrem es troba l’anus. S’alimenta de plàncton i petits organismes que són absorbits al mateix temps que l’arena, la qual després expulsa per l’anus. Els seus depredadors són les estrelles de mar i els crancs.

CRANC ERMITÀ Pagurus anachoretusÉs un crustaci de color castany, amb línies de color blau fluix o roig. Té el rostre arrodonit. L’abdomen és bla i el protegeix introduint-lo en petxines, que anirà canviant a mesura que se li quedin petites. Els ulls són de color verd blavós i es troben al final d’uns peduncles blanquinosos. Té la pinça dreta molt més grossa que l’esquerra. S’alimenta d’algues i petits crustacis. Els seus depredadors són pops, tortugues marines i gavines.

Pot produir descàrregues elèctriques fins a 200 volts gràcies a uns òrgans que té darrere els ulls. Els fa servir per paralitzar les seves preses i també per defensar-se.

Amenaces

Hi ha moltes amenaces per a les praderies de posidònia i algunes provoquen el desarrelament directe de la planta.

Pesca d’arrossegament

Ancoratge d’embarcacions

Espècies invasores

Contaminació de l’aigua

Aigües residuals

Curiositats

Antigament va ser emprada com a jaç per al bestiar, aïllant tèrmic dels terrats de les cases, cicatritzant de ferides, adob per als camps, embalatge de peces de vidre i com a insecticida, repel.lent de xinxes en matalassos i coixins. Posidònia seca com a aïllant tèrmic en vivendes actualment

Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera

L'any 1999 les seves praderies de posidònia varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat.

Planta de posidònia més gran del món.

És l'ésser viu més gran i longeu del planeta. Té 8 km de llargada i una edat de 100.000 anys.

S'han arribat a contar fins a 400 espècies d'algues i diversos milers d'espècies animals.

Flamencs a ses Salines

7 meravelles de la posidònia

Producció d’oxigen Genera més de 20 litres d'oxigen per m2 al dia. Són els pulmons de la Mediterrània. Actuen com a autèntics boscos aquàtics, oxigenant l’aigua de la mar a través de la fotosíntesi, mantenint així la seva transparència.

Tranparència de les aigües És molt sensible a la contaminació i és un molt bon indicador de la qualitat de l’aigua. Funcionen com uns grans filtres, i ajuden a mantenir l’aigua neta i cristal.lina.

Protegeix les dunes Els alguers de posidònia morta a les platges ofereixen protecció en les tempestes de tardor i aconsegueixen evitar la regressió del sistema dunar.

Captura CO2 Actua com a albellons de CO2, superant la capacitat de la selva amazònica. Una hectàrea de posidònia de Formentera segresta tant de carboni com a 15 hectàrees de selva amazònica.

Genera arena Les platges de les Balears estan formades per un gran nombre de restes d'animals orgànics.

Hàbitat de fauna marina Les praderies de posidònia són el lloc de posta i refugi de peixos, crustacis, mol·luscs... Són l'hàbitat de més de 400 espècies de plantes i 1000 d'animals.

Té cura del fons de la mar Entre les seves nombroses funcions, les praderies tenen un paper fonamental en l'estabilització dels fons marins i en l'amortiment de la mar de fons i de les ones. També en la protecció de litoral contra l'erosió.

LA POSIDÒNIA