pas a pas-2n trimestre 2021/2022

Escola d'Adults d'Albal2n trimestre curs 2021-2022

Pas a pas

9. Gràcies

7. Falles

6. Concurs relats curts

5. Tu sí que pintes dona

4. Dia Internacional de la Dona

3. L'any Joan Fuster

2. Carme Miquel, Cartes perfumades

8. El millor mestre, el temps; la millor ciència la paciència

1. Presentació

Índex

PAS A PAS, FENT CAMÍ

El segon trimestre acaba i hem fet moltes activitats que les volem ensenyar. L'alumnat s'ha esforçat i ha participat en les activitats proposades. Pas a pas, fent camí, aprenem coses noves i anem tornant a la "normalitat" ja que hem pogut relaitzar una eixida cultural a València, després de dos anys. Este segon trimestre hem llegit a l'escriptora Carme Miquel, hem conegut al mestre dels aforismes, Joan Fuster. Hem ballat i cantat cançons de grups de música en valencià, com El Diluvi. Al tercer trismestre continuarem fent camí, perquè sense aturar-nos, arribarem on voldrem.

Cartes perfumades, Carme Miquel

Este segon trimestre l'hem començat amb la tertúlia literària de Cartes perfumades, de Carme Miquel. La crònica està ambientada en el context de la Guerra Civil i conta la història d’una dona gran que arran de la troballa d’unes cartes, recorda i reviu moments d’una història d’amor clandestí. Sorgeixen tota una sèrie d’entrebancs que es desenvolupen al llarg de la narració, aquests obstacles donen vivacitat i ens apropa al sentiment més intens que sent la protagonista. La protagonista narra en primera persona els fets, explicant les vivències de la seua vida, des de principis de la guerra fins el període de la Transició. Guarda les històries més representatives de la seua vida tant en la seua memòria com en una capsa de cartó que considera part d’ella, la qual perfuma i cuida com si fora un tresor.

L'any Joan Fuster

Hem ret un homenatge a la figura del mestre dels aforismes, Joan Fuster. Hem treballat a partir de la cançó d'Andreu Valor, Entre el bé i el mal.

Isabel de Villena

L'alumnat de Ges 2 ha fet una recerca de dones valencianes importants en la seua trajectòria professional. Hem conegut figures relevants en el camp científic així com literari i hem decidit posar-li noms de dones a les nostres aules.

8 de març Dia Internacional de la Dona

¿I si posem noms de dona a les aules ?

8 de març

Respira, El Diluvi

Tu sí que pintes dona

En esta ruta cultural hem conegut dones que al llarg dels segles van nàixer, van viure o van morir a València, però que la història ignora: DONES VALENCIANES OBLIDADES PER LA HISTÒRIA.

A poc a poc, el conte canvia Una vegada, es varen reunir unes dones majors i contaren tot el que els havia passat al llarg de la seua vida, tant les victòries, com els fracassos. Ventafocs els va contar que s´havia fet arquitecta, perquè en comptes de netejar castells, va decidir construir-los. Blancaneu que, dit pels nans, és una trencacors, va estudiar per a ser metgessa, amb l´especialització de cardiologia. Així mateix, la Caputxeta vermella, es va fer membre del Parlament Europeu i ja no té por a cap llop, malgrat tot, elles es pregunten, si no ho hagueren intentat, mai podrien haver-ho aconseguit. De sobte, la Bella dorment, es despertà, després de cent anys dormint, i es va quedar molt sorpresa de veure el canvi que s’havia produït al seu voltant, mentre ella somiava. I li donà molta felicitat. “Per això serveixen els somnis, no? Per ensenyar-nos fins on podem arribar” Amparo Grancha

Concurs relats curts

Relat guanyador

Un dia vaig somniar Un dia vaig somniar que una dona caminava tranquil·la pel carrer, sense importar l’hora, el dia, la vestimenta o la seua ètnia. Vaig somniar que eixa dona hi caminava sense por, amb pas ferm i decidit, sense dubtar, sense preguntar-se què deu ser eixe soroll que ha escoltat darrere seu, qui deu ser, què voldrà, què o qui es trobarà en girar el cantó següent. Vaig somniar que eixa dona no havia de justificar-se davant ningú per la seua vestimenta, el seu físic o els seus gustos i inquietuds. Vaig somniar que ja no era notícia que eixa dona aconseguia les màximes fites del poder polític, econòmic o social, ja que era un fet normal i no un d’extraordinari. Un dia vaig deixar de somniar amb la plena igualtat atés que era una realitat. Per això serveixen els somnis, no? Per ensenyar-nos fins on podem arribar. Vicent Alemany

Concurs relats curtsAcí vos deixem una pinzellada d'alguns relats presentats

ELS SO​MNIS Rina era una xica senzilla que tenia el do de fer realitat els seus somnis. Era una jove preciosa i sempre havia volgut un príncep que s'enamorara d'ella, els seus dies passaven i era l'únic que tenia al cap, però encara aixina, mai aconseguia poder somniar en el seu desig. Fins que un dia va ocórrer, va somniar amb ell, en com es creuarien en la pradera prop de la seua casa, com es mirarien, somriurien i com ell li demanaria matrimoni. Com anirien a viure al seu castell, la cerimònia i com al final, la part més desitjada de Rina arribava, la nit de noces. Va veure com es llevaven la roba, prenien vi i eren feliços al llit. Va veure fins i tot com el seu, ara, marit començava a no tindre respiració i com el verí feia efecte... Per això serveixen els somnis, no? Per ensenyar-nos fins on podem arribar. Maria Polo

Concurs relats curts

8 de març DIA INTERNACIONAL DE LA DONA El 8 de març celebrem que hem d’estar orgulloses de ser dones, filles de dona, netes i rebesnetes, que no som heroïnes ni éssers màgics, però que també formem part de la nostra història. La lluita no ha acabat, hui més que mai hem de batallar contra la invisible presència de la dona, per la dignitat, la igualtat de drets i, en definitiva, per la vida. Soc d’una generació que ja no s’ha quedat a casa, una generació que no s’ha vist limitada a passar els dies fent bugada i cuinant i per això vull donar les gràcies a eixes dones que han lluitat per la igualtat, vull donar la volta al conte i donar visibilitat a la invisibilitat que sempre ha patit la dona, perquè la història també s’escriu en femení. Per això serveixen els somnis, no? Per ensenyar-nos fins on podem arribar. Mayte Alapont

Concurs relats curts

Singlot blau M’ature davant d’un blau, color del Mediterrani, que fins i tot respirar-ho provoca un singlot en arribar a l’ànima. L’aire que inhale, em dona pau , per què hauria de negar-ho? Pot ser que haja passat desapercebut pels altres o el color del lapislàtzuli siga relatiu segons l’impacte en cada retina, no obstant això, ser diferent no li lleva la seua existència. Doncs, si he de plorar vull fer-ho amb singlots blaus, ultramarins, blaus de l’antic Egipte; tanmateix ho faré d’alegria, perquè a ulls clucs, en l’últim pensament del dia l’aire m’acarona, sempre hi és. Dorm agafada a un fil de plata; per onades de vent arribe a un palau de vidre, on els coneixements, les oportunitats de creixement i els projectes creatius, són revelats fins que, el meu estimat singlot blau em desperta. “Per això serveixen els somnis, no? Per ensenyar-nos fins on podem arribar” Ester Mateo

Concurs relats curts

Somniar és avançar Com cada dia, m'havia alçat a les 7:00 h del matí per a anar a treballar en allò que sempre havia somniat. Des de xicoteta sempre m'havien dit que podria ser el que JO volguera ser, i així fou. El que no sabia és que ho faria demostrant més que altres. Recorde estudiar en una classe en la qual el meu sexe era el minoritari, però acabí sent una més de la colla. Un treball en què he de demostrar més que els meus companys per poder arribar lluny i que em valoren. Que no em posen traves, simplement per ser mare, com van ser les seues. No m'agraden les regles, ni els estereotips, però continue sent coqueta, només per a mi. És de nit, ja és tard. Estic cansada i «necessite somniar», eliminar records irrellevants i preparar-me per a continuar avançant. Per a això serveixen els somnis, no? Per ensenyar-nos fins on podem arribar. Raquel Sevilla

Concurs relats curts

Somniar, no té sostre Al voltant dels anys quaranta, quan jo era menuda, vaig tindre els primers pensaments, al mateix temps que em feia les primeres preguntes; açò per què, allò per què? Eren milers d’idees, de situacions, moments, comentaris que jo observava i vivia diàriament i no hi trobava cap resposta. A tot es donava molta normalitat. Sembla que eren costums heretats dels nostres avantpassats. El nostre destí pareixia estar escrit, fins i tot nosaltres també assumíem el nostre paper al món. Quantes males nits, quantes bones nits… Quants somnis! Tanmateix, mai pensàvem fer una altra cosa que no fora el que ens deien, sempre al servei de tothom. Però, per què no canviar-ho? Hem recorregut un llarg camí, però encara ens queda molt per aconseguir. Per això serveixen els somnis, no? Per ensenyar-nos fins on podem arribar. Ismael Cortés

Concurs relats curts

Ja estem en Falles!

Vocabulari per a unes Falles en valencià!

A l'assignatura de Valencià, hem estat treballant les dites i frases fetes, han quedat uns relats d'allò més curiosos i originals, ací en teniu una mostra.

El millor mestre, el temps; la millor ciència la paciència

Hui he quedat amb una xicona per coneixer-nos una miqueta millor, fa un dia de gossos però al mal temps, bona cara. Portava tot l'any esperant aquest moment i és que de vegades el que no passa en un any, passa en un dia. Cda persona és un món, jo espere que la meua cita siga al mateix món. Els meus amics diuen que soc massa lleig però l'esperança és l'últim que es perd. Tampoc tinc la cartera plena però qui no té salut i llibertat, és ric i no ho sap. La cita amb la xica no ha sigut romàntica, tampoc un espant, aixina que bé està el que bé acaba.Ivan Duato GES 2

Home refraner, poc faener

Els diumenges quede amb els meus amics, perquè qui té un amic té un tresor. Sempre quedem a les 6 del matí, ja que qui s'alça matí caga on vol. La setmana passada agafàrem les bicis i anàrem a la muntanya. De camí, Joan punxà una roda i Andrés no parà de riure's d'ell. El millor ocorregué a la tornada, quan Andrés pegà un bac i és que el que es burla, el dimoni li furga.Quan arribàrem al poble, ens dutxàrem i després esmorzàrem perquè dia passat, dia trobat.I és que mon pare diu: "Home refraner, poc faener"Javier Soler GES 2

L'esperança és l'últim que es perd

És clar que cada persona és un món i seria mervellós que tots fórem bones persones, però a vegades és un impossible si diguent les veritats perds les amistats. Encara que estigues sempre ahí per ajudar, hi ha vegades que el món sembla estar enfadat.M'agradaria que les bones notícies volaren i sempre és el contrari. el món està trastornat, però confiem que a poc a poc tot arribe i puguem entre tots construir un lloc on viure millor!La unió fa la força i l'esperança és l'últim que es perd.María Polo GES 2

ESCOLA D'ADULTS CARRER SENYERA NÚM 4ALBAL

"Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor"