Want to make creations as awesome as this one?

Boogie Woogie · Pianistes · Blues

Transcript

blues a fons

número 28

Butlletí informatiu del "Fons de blues" de la biblioteca tecla sala · L'hospitalet

primavera · 2022

Pianistes · Blues

Boogie Woogie

L'instrument més destacat del blues és la guitarra, sovint acompanyada de l'harmònica. El piano, en canvi, està més lligat al jazz. El piano li dona al blues una certa sofisticació. El pianista és vist com un músic de ciutat, estable i ben situat; en canvi, el guitarrista és més un rodamon d'origen rural, illetrat i esparracat.


El piano blues, animador de burdells i bars de mala mort, va transformar, en part, l'instrument. El barrelhouse seria l'estil per excel·lència del piano blues, amb una interpretació potent de la ma dreta, i l'ús constant d'aguts contracants amb l'esquerra. Això seria la base del boogie woogie.

Erwin Helfer

Fats Domino...

1900

1920

1930

1950

1910

Floyd Dixon

Memphis Slim

Pinetop Perkins

Champion Jack Dupree

Willie Mabon

Profesor Longhair

Charles Brown

Piano Blues

Sunnyland Smith

Big Maceo

Roosevelt Sykes

1905-1935

Leroy Carr

Little Brother Montgomery

1909-1985

1907-1989

1906-1995

1906-1985

1906-1983

1905-1953

Cousin Joe

Lloyd Glenn

1920-1984

1910-1992

1915-1988

1913-2011

1914-1994

Eddie Boyd

Percy Mayfield

August Tharrats

Lluís Coloma

1918-1980

1922-1999

1925-1985

1928-2017

1929-2006

Marcia Ball

Barrelhouse Chuck

David Giorcelli

1936

1949

1958-2016

1956

1973

1976

De

casa

Pianistes (blues, b&b, r&b...)

Ray Charles

1930-2004

Otis Spann

1930-1970

Boogie Woogie

Al llarg dels anys 20, al south side de Chicago hi va haver una forta activitat jazzística així com nombrosos teatres de vaudeville. Això va canviar a finals de la dècada. Un allau d'immigrats afro-americans procedents del sud rural, arribà a la ciutat, i amb ells, també arribà el blues.

Els guetos estaven abarrotats. Petits apartaments allotjaven diverses famílies que feien torns cada vuit hores, en règim de llits calents. Aquestes condicions de vida, a més de l'ambient gangsteril i la llei seca -amb cabarets i tavernes clandestines- fomentaren la prostitució i la delinqüència.

La banda sonora d'aquesta pel·lícula fou, al principi, el blues clàssic de Bessie Smith i Ma Rainey. Però aquest gènere va passar de moda i el rellevà el blues del Mississippí, i sobretot un nou estil, sorgit dels pianistes de barrelhouse del sud i que a Chicago acabaria de prendre forma: el Boogie Woogie.


La primera vegada que es va fer servir aquest nom, va ser el 1928 en un tema de Pinetop Smith titulat "Pinetop's Boogie Woogie".

Boogie Woogie

El Boogie Woogie és un estil potent i swingant, que consisteix en tocar figures de 8 notes per compàs amb la ma esquerra, mentre que la dreta executa frases i riffs que contrasten amb el ritme regular i aclaparador dels baixos. És ideal per ballar.

El Boogie Woogie fou la música de les House Rent Parties, les festes del lloguer. Quan algú no tenia diners per fer front a les despeses de l'habitatge, cosa que passava molt sovint: llogava un piano i un pianista de Boogie Woogie, i amb uns plats de tripa i molta beguda ja tenia organitzada la festa a casa. Amb l'import de l'entrada, pagava el lloguer. El piano era ideal per aquestes gresques, ja que es feia sentir més que qualsevol altre instrument.

El Boogie Woogie es va estendre a d'altres ciutats del nord, com Detroit, Nova York o Saint Louis, i més tard a la resta del país. Tots els pianistes de blues i orquestres de jazz van incloure el boogie al seu repertori.

Als anys 50, el boogie fou un dels fonaments del rock&roll, la nova música que arrasaria els anys següents, amb pianistes tan coneguts com Little Richards, Fats Domino o Jerry Lee Lewis.

Una de les atraccions que es van popularitzar van ser els concerts de Boogie amb dos pianos, a quatre mans, un costum que ha arribat fins als nostres dies, com hem vist en moltes ocasions al Centre Cultural Barradas de l'Hospitalet, conduïdes pel pianista català Lluís Coloma.

Tret dels pianistes de la primera època, els posteriors han alternat, en els seus repertoris, el boogie amb el blues. Actualment, els pianistes de blues han desaparegut pràcticament del panorama. La gran majoria han quedat relegats com a acompanyants d'algun líder guitarrista o harmonicista, i han substituit el piano per un teclat electrònic.

Tot i això, continua havent-hi pianistes especialistes en Boogie Woogie, la majoria d’ells, blancs i europeus.
Miquel Abella

El mateix David Giorcelli ens ha compartit la seva pròpia tria, 'la llista Giorcelli', amb 10 pianistes: Pete Johnson, Albert Ammons, Meade Lux Lewis, Jimmy Yancey, Little Brother Montgomery, Mary Lou Williams Professor Longhair, Allen Toussaint Charles Davenpourt i Katie Webster.

Trobareu el llibre i els pianistes al 'Fons de Blues' de Tecla Sala.

Pianistes de Blues

L'especialista en blues, Miquel Abella ens ha facilitat un llistat, més curt i temàtic, de pianistes a seguir. De l’època clàssica: 'Pinetop' Smith, Meade 'Lux' Lewis, Jimmy Yancey, Albert Ammons, 'Cow Cow' Davenport, Pete Johnson, Clarence Lofton, Arthur 'Montana' Taylor, 'Speckled Red', Hersel Thomas, 'Piano Red', Sammy Price, Memphis Slim, Mr. B, Little Willie Littlefield.

Intèrprets actuals: Ervin Helfer, Bob Rio, Marcia Ball, Barrelhouse Chuck, Mr B, Bob Sheeley. Pianistes europeus: Axel Zwingenberger, Mike Sanchez, Joachim Palden, Chris Rannenberg, Philippe Lejeune, Carl Sonny Leyland, Jean Paul Amouroux, Christian Dozzler. Intèrprets de casa: August Tharrats, Lluís Coloma, David Giorcelli.

El llibre Pianistas de Blues. Guia completa de José Maria Domenech, publicat per Lenoir Ediciones, ens acosta el perfil biogràfic de 108 pianistes de blues, tant barrelhouse, boogie woogie o rhythm & blues. És un llistat exhaustiu i alfabètic que inclou dades biogràfiques, evolució musical i recomanacions musicals.

August Tharrats interpretant "Kelly's Blues"

la Llista Giorcelli

1986

1985

1985

Pete Johnson

1904

Little Brother Montgomery

1906

Albert Ammons

1907

Meade Lux Lewis

1905

Jimmy Yancey

1894

Mary Lou Williams

1910

Professor Longhair

1918

Allen Toussaint

1938

Katie Webster

1936

Charles Davenport

1894

Clicant la foto de cada pianista, podreu consultar la biografia

i la discografia a la pàgina especialitzada AllMusic.

El documental inclou entrevistes i actuacions en directe de pianistes destacats com Ray Charles, Dr. John, Marcia Ball, Pinetop Perkins, Dave Brubeck, Jay McShann o Henry Gray. També enregistraments d'arxiu de Fats Domino, Otis Spann, Art Tatum, Big Joe Turner, Albert Simmons, Pete Johnson, Nat King Cole, Martha Davis, Professor Longhair o Charles Brown, entre altres.

Piano Blues

The Blues es una sèrie documental produïda per Martin Scorsese l'any 2003, Any del Blues als Estats Units.​Són set pel·lícules dirigides per set cineastes entusiastes del blues que fan un repàs a l'origen i evolució del gènere al llarg del segle XX.


Piano Blues, última entrega de la sèrie i dirigida per Clint Eastwood, explora la seva passió pels pianistes de blues i jazz. Sempre he pensat que el jazz i el blues són formes d'art autènticament americanes. Potser les úniques realment originals que tenim, diu Eastwood.




El blues sempre ha format part de la meva vida musical i el piano té un lloc especial, des del moment que la meva mare va portar a casa tots els discos de Fats Waller. A més, la música sempre ha tingut un paper important a les meves pel·lícules. Un documental de piano blues és l'oportunitat de fer una pel·lícula directament dedicada a la música.

documental

"Piano Blues" de Clint Eastwood

pianistes

1976

1905

1949

Lluis Coloma

1973

Marcia Ball

Leroy Carr

Pinetop Perkins

1913

Memphis Slim

1915

1930

Otis Spann

1930

Ray Charles

David Giorcelli

Leroy Carr

Leroy Carr (1905-1935). Cantant, compositor i pianista de blues. La seva popularitat i un estil relaxat van influir en artistas com Nat King Cole o Ray Charles. Es va fer famós amb el seu primer àlbum: "How Long, How Long Blues", enregistrat por Vocalion Records en 1928.
Al llarg de molts anys, va ser parella artística del guitarrista Scrapper Blackwell. El piano blues lleuger de Carr combinat amb la guitarra melòdica de jazz de Blackwell va atreure el públic negre més sofisticat. L'estil vocal, més refinat de Carr, també va influir en la manera de cantar blues a músics com ara T-Bone Walker, Charles Brown, Jimmy Witherspoon, Ray Charles, o Amos Milburn.

Biografia de Leroy Carr

Leroy Carr al catàleg de Biblioteques

1905

Leroy Carr

Carr fou un dels artistes de blues més prolífics i populars entre 1928 i 1935.

Pinetop Perkins

Pinetop Perkins (1913-2011) ha estat un dels últims grans bluesmen de Mississipí de la seva generació. Va començar a tocar blues a finals dels anys vint, i és considerat com un dels millors i més perdurables pianistes de blues, amb un estil propi que ha influït en tres generacions de pianistes. Després de compartir, molts anys els escenaris amb Earl Hooker, Sonny Boy Williamson, Robert Nighthawk i Muddy Waters, l'èxit en solitari li arriba als 80 anys.

Fundació Pinetop Perkins

Pinetop Perkins al catàleg de Biblioteques

1913

Pinetop Perkins interpretant 'How long...' de Leroy Carr

Pinetop Perkins

Memphis Slim

Memphis Slim (1915-1988). Pianista, cantant i compositor de blues. Va liderar diverses bandes que, reflectint l'atractiu popular del jump blues , incloïen saxos, baix, bateria i piano. El seu primer èxit, Every Day I Have the Blues, de 1947, s'ha convertit en un estàndard del blues i ha estat gravada i versionada per molts altres artistes. Va fer més de 500 enregistraments i ha estat inclòs, pòstumament, al Blues Hall of Fame l'any 1989.

Biografia de Memphis Slim

Memphis Slim al catàleg de Biblioteques

1915

Gravació de "Every day I have a Blues" (1962)

Memphis Slim

Otis Spann

Otis Spann (1924 o 1930-1970). Per molta gent, és el millor pianista del blues de Chicago de postguerra. Va formar part durant molts anys de la banda de Muddy Waters i és el pianista a moltes gravacions de Howlin' Wolf i Bo Diddley amb el segell Chess Records. Mort a causa d'un càncer, amb poc més de 40 anys, no va ser a temps de fer carrera en solitari i n'ha quedat molt poc material enregistrat.

Sobre Otis Spann, a Cultura Blues

Otis Spann al catàleg de Biblioteques

1924o 30

Muddy Waters al Newport Festival de 1960, el piano que se sent i es veu, de tant en tant, és Otis Spann

Otis Spann

Ray Charles

Pàgina oficial de Ray Charles

Ray Charles
al catàleg de Biblioteques

1930

"Slow Blues"

Ray Charles

Ray Charles (1930-2004). Cantant, compositor i pianista. Va ser pioner de la música soul durant la dècada de 1950 combinant els estils de blues, jazz, rhythm&blues i gospel en la música que va gravar per a Atlantic Records. El 1953 Mess Around es va convertir en el seu primer petit èxit per a Atlantic, i a finals de 1954, Charles va gravar I've Got a Woman, un dels seus èxits més notables, que combina elements de gospel, jazz i blues.

Accés al programa "Serie Amigos"

dedicat a Ray Charles (1981) RTVE,
presentat per l'Àngel Casas

Marcia Ball

Marcia Ball (1949). Nascuda a Texas, però va créixer a Lousiana. El seu estil al piano combina elements típics de zydeco, swanp blues, delta blues i boogie woogie. Descrita com una cantant sensacional, descarada i una pianista excel·lent... on es troben el stomp-rock de Texas i el blues swamp de Louisiana. L'any 1998 va ser nominada als premis Grammy i als Blues Músic Award a la categoria de" Millor àlbum de blues contemporani".

Pàgina oficial de Marcia Ball

Marcia Ball al catàleg de Biblioteques

1949

Marcia Ball

Lluís Coloma

Lluís Coloma, Barcelona 1973. És un dels pianistes més actius i reconeguts del Blues i el Boogie Woogie. Influenciat pels discos de Jerry Lee Lewis, Roosevelt Sykes i Alan Price, Lluís s'allunya a poc a poc dels estudis de piano clàssic per dedicar-se, exclusivament i de manera autodidàctica, al Rock and Roll. Aviat mostra una sorprenent habilitat pel blues i el boogie woogie. És un especialista, guardonat amb nombrosos premis. Fa classes magistrals sobre història del blues i boogie woogie piano.


Biografia de Lluís Coloma

Lluís Coloma al catàleg de Biblioteques

1973

Andrew Alli amb Jontavious Willis

Lluís Coloma

David Giorcelli

David Giorcelli, Barcelona (1976). Pianista de blues especialitzat en boogie woogie. Amb 13 anys es compra el primer piano i s'endinsa al món del blues i el boogie a través dels vells àlbums que col·lecciona. Autodidacta, ha tocat amb llegendes del gènere com Louisiana Red, Janis Martin o els Mississippi Heat. Ha gravat àlbums amb el David Giorcelli Trío, també amb la formació Wax & Boogie, acompanyat de la cantant Ster Wax.

Biografia de David Giorcelli

David Giorcelli al catàleg de Biblioteques

1976

Wax & Boogie "Honey Rum"

David Giorcelli

número 27

número 26

número 25

Llarga vida al fons de Blues !

Blues a Fons

Últims números