UCRAÏNA: CLAUS PER ENTENDRE

Україна

Les claus per analitzar el conflicte actual

Origen conflicte

Conflictes actius

Tractament als medis

Fets ocorreguts

infoK

Conceptes Clau

Associacions

Refugiats

infoK

Cronologia

Desinformació

Anàlisi medis

Racisme

Refugiats

Conseqüències

1r ESO

2n ESO

3r ESO

Treball del'alumnat

Què podem fer nosaltres?

Quins són els conceptes clau?

Quina és la cronologia del conflicte?

Com enviem ajuda?

REDACTEMUN MANIFEST

Hem estat valorant opcions, hi ha l'opció d'enviar material a través d'una empresa de Castellar que organitza transport de material solidari recollit. Actualment, sembla que la millor manera d’ajudar són les donacions. Per tant, hem recollit aquestes associacions que treballen pels drets humans i dels refugiats en molts conflictes actius:

• https://www.unicef.es/noticia/ucrania-75-millones-de-ninos-en-riesgo
• https://eacnur.org/es/guerra-ucrania
• https://www.savethechildren.es/colaborar-ong/ayuda-conflicto-ucrania
• https://www2.cruzroja.es/-/ayuda-crisis-ucrania

1r ESO

Què podem fer nosaltres?

2n ESO

Quins són els conceptes clau?

3r ESO

Quina és la cronologia del conflicte?

Tractament als medis

Aquestes són les conclusions de l'alumnat de secundària després d'haver analitzat com està sent la cobertura del conflicte

Refugiats: tots iguals davant les ajudes?

Aquestes són les reflexions de l'alumnat de secundària després d'haver identificat les desigualtats entre persones que viuen circumstàncies extremes.

Què vol dir ser una persona refugiada?

Què vol dir ser una persona refugiada? - Una persona refugiada és algú que està patint guerra al seu territori i ha de marxar per no morir. - Es una persona que està fora del seu país a causa dels problemes com: religiós, polític, també pot ser per guerres, treballs, menjar. - Algú que ha de fugir d’algun lloc o del seu propi país per condicions molt dolentes o inclús extremes. - El que vol dir ser una persona refugiada és algú que ha hagut d'escapar del seu país perquè allà estan patín violències… - Ser una persona refugiada vol dir que ets persona que has fugit del teu país per obligació - Vol dir fugir d’un conflicte i haver de marxar sense res per intentar sobreviure, vol dir patir per la vida dels teus i no s’haver com acabaràs.

Quines necessitats té?

- Respecte - Jocs de Taula -Ajudes d’idioma -Sostre -Alimentació - Alguna persona que pugui ajudar-lo sentimentalment - Música - Estudis - Drets - Acceptació - Família - Protecció - Amics - Gent que l’entengui - Suport econòmic - Estabilitat familiar - Wifi

Per què hi ha diferències entre els refugiats?

- Perquè el govern vol a persones amb ulls blaus i el cabell ros i que siguin segons ells "civilitzats". I no volen a les persones sirianes, i tampoc musulmans perquè diuen que no s'assemblen als europeus. - Perquè la gent creu que els (negres) venen perquè volen i els ucranians venen per necessitat. I també els ucranians diguin que s’assemblen més a nosaltres pels nostres costums, etc… - Jo crec que hi ha diferències entre els refugiats perquè hi ha molt racisme. - La gent de pell blanca és ben acollida i són ajudats, en canvi, els de pell més fosca els tracten malament. Hi ha diferència perquè hi ha gent superracista. - Perque hi ha gent que pensa que pel to de pell són més o menys humà. - Doncs simplement pel color de pell, és a dir racisme. Les persones que compleixen els estàndard de color de pell clara de classe mitjana. També és important la quantitat de diners que té aquell país. - El que canvia és el color de pell i la religió perquè tots som persones - És pel racisme interioritzat de la gent que està al poder, arriben a dir barbaritats que mai ningú s’imaginaria en medis públics els ukrainians se'ls hi facilita el tremit per anar aquí, però a la gent que està en altres llocs se'l s'hi tracta de animals.

Hi ha refugiats de 1a i de 2a?

- Si, 1era són els rossos d’ulls blaus i de pell blanca i 2a són els morenos dels sud amb mocador. - Perquè hi ha molt racisme i si no es gent de cabell ros i ulls blaus no t’ajuden. - Si hi ha refugiats de 1a i de 2a categoria - Doncs perquè la societat és racista i no accepten que vinguin immigrants negres i els fan fora. - Doncs personalment no perquè no hi ha diferències, els dos necessiten en lloc per viure però la societat d'avui en dia sí discrimina - Jo crec que si hi ha. És un tema de racisme Tracten a la gent diferent, pel seu aspecte, religió i país natal. - No, nosaltres els classifiquem segons els nostres interessos. - Per la gent de fora si, pero jo crec que tothom han de ser iguals, encara sigui negre, blanc o blau, tots som persones i ens hem de tractar de la mateixa manera. - Sí, perquè uns tenen el camí més fàcil que altres només pel color de pell. - Per a mi no, però per les autoritats les persones de color són refugiats de 2a categoria només per ser de color. Les persones europees i blanques estan migrant sense cap problema. Fins i tot, han deixat migrar a una persona i 30 segons després no deixar migrar a un altre només perquè és negre. - Els refugiats de 1era categoria serien les persones d’aquells països que tenen bastants diners i pell blanca, i els de 2a categoria aquells de països d’Àfrica on les persones són de pell fosca no tenen tants recursos com els Europeus - No hi hauria d’haver però ara mateix es veu molt clar amb el ucranians i els altres refugiats

Photo credits:1: Vincent Tremeau / UNHCR 2: Pauline Omagwa / UNHCR 3: Patrick Brown / UNHCR 4: Houssam Hariri / UNHCR 5: Andrew McConnell / UNHCR

1 million refugees have now fled Ukraine.Before a single Ukrainian refugee crossed the border, there were already more than 82 million people forced from their homes globally - the highest number on record. They include over 6 million Syrians - the world’s largest population of refugees - who’ve been displaced for over a decade already. And over 1 million Rohingyas from Myanmar - who as well as being forcibly displaced, are also stateless. And nearly 48 million people who have been forced from their homes by conflict and violence, who are living internally displaced within their own countries - in Yemen, in Somalia, in Afghanistan, in Ethiopia, and in so many other places. All refugees and displaced people deserve equal treatment and rights. @refugees #RefugeesWelcome #Ukraine #Syria #Venezuela #Afghanistan #SouthSudan #Rohingya #UNHCR

En un post al seu compte d'Instagram, Angelina Jolie repassa els grans conflictes armats que estan actius en aquest moment al món:

Photo credit: Nikolay Doychinov / AFP @gettyimages

Ajuda amb l'anglès

Accés al post

have fled: del verb flee, fugir.

Redactem el Manifest conjunt

Tot l'alumnat de secundària i professorat redactarem aquest manifest conjunt per posicionar-nos en aquest conflicte i per enviar un missatge de pau, esperança i llibertat.

Com es redacta?

En aquest cas és el manifest redactat i llegit per l’escriptor portuguès José Saramago a la manifestació en contra de la guerra d’Iraq.Madrid, 15 de març del 2003

Clica a la tablet per obrir-lo i llegir-lo.

Què és?

Conceptes clau

A continuació us proposem un seguit de paraules clau i idees a partir de les quals podeu redactar el manifest:

democràcia diàleg pau respecte justíciavíctimes patiment

“Ells creien que ens havíem cansat de protestes i que els havíem deixat lliures per a seguir en la seva al·lucinada carrera cap a la guerra. Van equivocar-se. Nosaltres, els que avui ens estem manifestant, aquí i arreu del món, som com aquella petita mosca que obstinadament torna una vegada i una altra a clavar el seu fibló a les parts sensibles de la bèstia. Som, en paraules populars, clares i rotundes per a que s’entenguin millor, “la mosca collonera” del poder. Ells volen la guerra, però nosaltres no els deixarem en pau. Al nostre compromís, ponderat en les consciències i proclamat als carrers, no li faran perdre vigència i autoritat (també nosaltres tenim autoritat) ni la primera bomba ni l’última que caiguin sobre l’Iraq. Que no diguin els senyors i les senyores del poder que ens manifestem per salvar la vida i el règim de Sadam Hussein. Menteixen amb totes les dents que tenen a la boca. Ens manifestem, això sí, pel dret i per la justícia. Ens manifestem contra la llei de la selva que els Estats Units i els seus acòlits antics i moderns volen imposar al món. Ens manifestem per la voluntat de pau de la gent honesta i contra els capricis bel·licistes de polítics a qui els sobra en ambició el que els va faltant en intel·ligència i sensibilitat. Ens manifestem en contra del concubinat dels Estats Units amb els súper-poders econòmics de tot tipus que governen el món. La terra pertany als pobles que l’habiten, no a aquells que, amb el pretext d’una representació democràtica descaradament pervertida, al final els exploten, manipulen i enganyen. Ens manifestem per salvar la democràcia en perill. Fins ara la humanitat ha estat sempre educada per a la guerra, mai per a la pau. Constantment ens atordeixen les orelles amb l’afirmació de que si volem la pau demà no tindrem més remei que fer la guerra avui. No som tan ingenus per a creure en una pau eterna i universal, però si els éssers humans hem sigut capaços de crear, al llarg de la història, belleses i meravelles que a tots ens dignifiquen i engrandeixen, llavors és temps de ficar mà a la més meravellosa i bella de totes les tasques: la incessant construcció de la pau. Però que aquella pau sigui la pau de la dignitat i del respecte humà, no la pau d’una submissió i d’una humiliació que masses vegades venen disfressades sota la mascareta d’una falsa amistat protectora. Ja és hora de que les raons de la força deixin de prevaldre sobre la força de la raó. Ja és hora de que l’esperit positiu de la humanitat que som es dediqui, d’una vegada, a guarir les innombrables misèries del món. [...] No hi ha cap exageració en dir que l’opinió pública mundial contra la guerra s’ha convertit en una potència amb la qual el poder ha de comptar. Ens enfrontem deliberadament als que volen la guerra, els diem “NO”, i si tot i així segueixen encaparrats en el seu demencial afany i desencadenen un cop més els cavalls de l’Apocalipsi, llavors els avisem des d’aquí que aquesta manifestació no és l’última, que seguirem les protestes durant tot el temps que duri la guerra, i fins i tot més enllà, perquè a partir d’avui ja no es tractarà simplement de dir “No a la guerra”, es tractarà de lluitar tots els dies i en totes les instàncies per a què la pau sigui una realitat, per a què la pau deixi de ser manipulada com un element de xantatge emocional i sentimental amb què es pretén justificar guerres. Sense pau, sense una pau autèntica, justa i respectuosa, no hi haurà drets humans. I sense drets humans (tots ells, un per un) la democràcia mai serà més que un sarcasme, una ofensa a la raó, una presa de pèl. Els que estem aquí som una part de la nova potència mundial. Assumim les nostres responsabilitats. Anem a lluitar amb el cor i el cervell, amb la voluntat i la il·lusió. Sabem que els éssers humans som capaços del millor i del pitjor. Ells (no necessito ara dir els seus noms) han triat el pitjor. Nosaltres hem triat el millor.” José Saramago, 15 de març del 2003, Madrid.

Segons podem llegir al DIEC, un manifest és la declaració escrita en la qual un govern, un partit polític, un grup cultural o un individu expliquen públicament llurs propòsits i llur programa d’actuació.