PRESENTACIÓ MENTIDA PODRIDA

Començar

Mentida Podrida

ÍnDEX

Gràcies!

Conceptes

Tasca: penseu un anunci

Exemples de publicitats

Campanya Mentida Podrida

Etiquetatge

Publicitat i públic infantil

La Publicitat

Perquè mengem tan malament?

Programació d'avui: Mentida Podrida

Presentació

Presentació

L’ALIMENTACIÓ ÉS EL QUE MÉS ENS ENMALALTEIX

Secció 1

ENMALALTIM CADA VEGADA MÉS I ELS PRODUCTES QUE MÉS ENS ENMALALTEIXEN SÓN ELS PRODUCTES PROCESSATS

• PRIMERA CAUSA DE PÈRDUA DE QUALITAT DE VIDA I MALALTIES COM DIABETIS, OBESITAT I SOBREPÈS ; MALALTIES CARDIOVASCULARS I ALGUNS CÀNCERS.
• 90.000 MORTS ANUALS A L’ESTAT ESPANYOL PER UNA MALA ALIMENTACIÓ
• EL 70 % DE LA NOSTRA DIETA ES BASA EN PRODUCTES PROCESSATS RICS EN GREIXOS SALS I SUCRE

LA MALA ALIMENTACIÓ

A MÉS… IMPACTES AMBIENTALS DEL NOSTRE SISTEMA ALIMENTARI

• Pèrdua de biodiversitat i paisatge
• Sobreexplotació de recursos naturals
• Agreuja el canvi climàtic
• Pèrdua de Biodiversitat.
• Transgènics.
• DeforestacióDependència de productes químics
• Pèrdua de fertilitat del sòl

A MÉS… IMPACTES SOCIALS DEL NOSTRE SISTEMA ALIMENTARI

• Vulneració dels drets humans
• Dependència d’ajudes econòmiques
• Moviments migratoris
• Desigualtat de gènere. Tinença de terres.
• Concentració dels Beneficis en poques mans
• Pèrdua de coneixements tradicionals, gustos, patrimoni...

info

• Infants menors de 5 anys amb sobrepès: 40 milions (5,9%)
• Infants i adolescents en edat escolar amb sobrepès: 338 milions
• Adults obesos: 672 milions (13% o 1 de cada 8 adults)

• Segons la FAO, uns 820 milions de persones, la desena part de la població del món, pateixen subalimentació al món

VIVIM EN UN MÓN ON CONVIUEN LA FAM I LA MALA ALIMENTACIÓ

PERQUÈ MENGEM TAN MALAMENT?

Secció2

1. MALA AGRICULTURA = MALA ALIMENTACIÓ: EL PAPER DEL NEGOCI DE L’AGROINDÚSTRIA
2. EL PREU: 45% DE LA POBLACIÓ NO POT SEGUIR LES RECOMANACIONS
3. ETIQUETATGE I PUBLICITAT:INCIDÈNCIA EN DECISIONS DE COMPRAPUBLICITAT ENGANYOSA MANCA REGULACIÓ TERMES COM NATURAL, BIO...INCOMPRENSIÓ DE L’ETIQUETATGE I ÚS COM A MITJÀ PUBLICITARI

EL PROBLEMA NO ÉS SEMPRE DE LA NOSTRA DECISIÓ INDIVIDUAL

LA PUBLICITAT

Secció3

US SENTIU MANIPULATS/DES PER LA PUBLICITAT?QUE ÉS PER A VOSALTRES LA PUBLICITAT?VOSALTRES SOU PUBLICITAT?

PERQUÈ MENGEM TAN MALAMENT? LA PUBLICITAT

+ info

Vídeo

Frase presa del llibre "99 francs", de Frédéric Beigbeder

"El vostre desig és el resultat de la meva inversió"

Frase

+ info

• INVERSIÓ EN PUBLICITAT SECTOR ALIMENTACIÓ A L’ESTAT ESPANYOL: més de 1.000 milions d’euros.
• INVERSIÓ EN MARQUETING SECTOR ALIMENTACIÓ, HOSTELERIA Y DISTRIBUCIÓ: 5.500 millons d'euros (equivalent al 10% de la depesa pública en Sanitat)

UN DE CADA QUATRE EUROS GASTATS EN PUBLICITAT TÉ A VEURE AMB ELS ALIMENTS.

• A L’ÚLTIM ANY ELS DOS SECTORS QUE MÉS HAN INCREMENTAT LA SEVA DESPESA PUBLICITÀRIA HAN ESTAT ALIMENTACIÓ (13%) I BEGUDES (10%).

Inversió en publicitat

A l’estat espanyol es creen en un any al voltant de 5.000 campanyes dirigides al públic infantilEls nens i nenes veuen una mitjana de 19.000 anuncis a l’anyLa població infantil té una gran capacitat d’influencia en la compra dels seus progenitors i té una gran confiança en la publicitatPer influir en el públic infantil és habitual que s’utilitzin ganxos comercials, l’ús dels quals es concentra, justament, en els aliments més insans

LA PUBLICITAT I EL PÚBLIC INFANTIL

LA PUBLICITAT I EL PÚBLIC INFANTIL

Secció4

El 44% dels productes d’alimentació anunciats en màxima audiència infantil són:

1. xocolates i derivats (9,5%)
2. caramels i llaminadures (8%)
3. brioixeria i pastisseria (8%)
4. embotits (7%)
5. aperitius (4,5%)
6. salses i maioneses (3%)
7. gelats (3%)

Productes

L’altre 46% són aliments que, en molts casos, malgrat comptar amb una aparença nutritiva més saludable, representen una aportació de sucres excessiu si es consumeixen diàriament:

1. Són els iogurts i postres làctiques ensucrades (16%)
2. productes làctics (12%)
3. cereals d’esmorzar (7,5%)
4. galetes (5,5%)
5. formatges (4%).

Productes

Quin lloc queda per als aliments especialment indicats en la dieta infantil, com la fruita i la verdura, peix, oli, arròs i pasta? Un anecdòtic 2%...

Productes

+ info

VS

Amb ingredients naturals presents a la dieta mediterrània, la nova llet descremada t'ajuda a mantenir-te sa. Enriquida amb Omega 3 i nous... també t'ajuda a combatre el colesterol. El teu cor t´ho agraïrà tota la vida.

Imagina un pa natural, fresc, tendre, sense res artificial i que duri 6 mesos tan tendre com el primer dia ...

Versus

+ info

ETIQUETATGE

Secció5

Per a la persona consumidora:Via fonamental per accedir a la informació sobre el producte que vol comprar.Per a les administracions publiques:Un dels principals àmbits de regulació, ja que poden establir la informació que s’ha de facilitar perquè en comprar puguem prendre decisions fundades sobre la nostra alimentació.Per a les empreses alimentàries:L’envàs i l’etiqueta són un espai publicitari fonamental, traslladen el missatge directament a la persona consumidora i són menys costosos que una campanya publicitària..

L'ETIQUETATGE: PEÇA CLAU

A l’etiquetatge hi ha, per llei, una informació obligatòria (informació nutricional dels aliments) i una de altra facultativa.Els resultats de diversos estudis indiquen que les etiquetes sovint aporten més opacitat que transparència. tendeixen a desorientar més que informar.la ubicació de l’etiqueta també és important. les empreses recorren a múltiples estímuls: colors, formes, imatges, missatges, etc. per fomentar que determinats aliments siguin considerats més atractius, sans, saborosos, ecològics, tradicionals, frescos, etc. El procés de compra està molt estudiat: la majoria de les nostres compres estan guiades per allò emocional més que per la racionalitat, les decisions que marquen els nostres hàbits alimentaris són en la majoria ràpides, inconscients i automàtiques.

L'ETIQUETATGE: PEÇA CLAU

• 60% es queixa de l’excés d’informació
• 53% de la grandària de la lletra
• 1/3 dificultat per comprendre el missatge
• El 64% de les persones no entén pràcticament res del que llegeix a les etiquetes sobre els valors nutricionals i els ingredients.

Què pensem les persones consumidores de l’etiquetatge?

• Claredat en la informació.
• Utilitat de la informació.
• Eliminació de la informació no essencial.
• Presentació de fàcil lectura, grandària de lletra adequat.
• Paraules menys tècniques.

Com hauria de ser una etiqueta?

Estudi australià: les probabilitats de triar productes més saludables s’incrementen cinc vegades amb el sistema semàfor i que el consum de sucre es redueix el 20%

Sistema intuïtiu, senzill, rigorós i pràctic, avalat científicament, aplaudit per les organitzacions de consum i rebutjat per la indústria. Consisteix a determinar les quantitats d’energia, greixos, sucres i sal que conté un aliment, comparar-les amb les quantitats màximes recomanades i atorgar un color a cadascuna en funció de si està lluny, a prop o molt a prop d’aquest límit. Verd indica que no hi ha problema; taronja, precaució; i vermell, molta atenció. La major part de l’etiquetat semàfor que existeix es basa en els estudis de l’Agència de Salut Pública del Regne Unit. La taula mostra els rangs per 100 g/100 ml.

MANERES ALTERNATIVES D’ETIQUETAR

Segons les administracions que l’han implantat, «triar aliments amb el símbol Key Hole fa que sigui més fàcil i es necessiti menys temps per trobar els productes més saludables. Els aliments etiquetats amb aquest símbol contenen menys greixos, sucres i sal, i més fibra que els aliments del mateix tipus que no porten el símbol».

Creat per l’Agència Nacional d’Aliments de Suècia. Icorpora un logotip a les opcions més saludables dels diferents tipus d’aliments. És una etiqueta voluntària. Per portar-la, els aliments han de complir uns requisits especificats per les autoritats quant al seu contingut en greix, sucres, sal i fibra dietètica. Darrere de l’ús del logotip es troba un complex procés de catalogació i sistematització, tant d’aliments com de nutrients, la qual cosa el converteix en un sistema molt més sofisticat que l’etiquetatge semàfor.

MANERES ALTERNATIVES D’ETIQUETAR

Promocionat pel Institut Nacional de Salut Publica de Mèxic, l'etiquetatge frontal facilita la postura per utilitzar la millor evidència científica disponible i les recomanacions d'experts convocats per organismes internacionals. Així, la proposta d'etiquetatge frontal se centra en el contingut d'energia, nutriments, ingredients i components l'excés de la qual en la dieta pot ser perjudicial per a la salut, com sucres afegits, sodi, greixos totals, greixos saturats i energia. El grup recomana implementar un etiquetatge frontal que, de manera senzilla, permeti avaluar de manera ràpida la qualitat d'un producte al moment de fer una compra; per això, és indispensable que proporcioni informació directa, senzilla, visible i fàcil d'entendre.

MANERES ALTERNATIVES D’ETIQUETAR

+ info

CAMPANYA MENTIDA PODRIDA

Secció 6

Què és Mentida podrida?Mentida Podrida és una de les campanyes de Justícia Alimentària que pretén cridar l’atenció sobre la necessitat de comptar amb una normativa estricta que reguli i controli la publicitat alimentària.La campanya posa a l’abast de les consumidores les claus per acabar amb mites i idees preconcebudes del significat dels reclams publicitaris més utilitzats.

En quin context?Que la publicitat és un element quotidià al nostre dia a dia, ningú ho posa en dubte. Des de la infància, i al llarg de la nostra vida, ens enfrontem contínuament, de forma directa i indirecta, a missatges publicitaris en totes les seves formes, i els anuncis relacionats amb l’alimentació són els principals protagonistes.

EXEMPLES DE PUBLICITATS

Secció 7

RED BULL TE _____

EL SECRETO ESTÁ EN _____

LA CHISPA_________________________ El sabor que nos ____ DESTAPA ____ _____________________

ME ____________ _____

I´M ____________ _____

TOMATE _______ ____________________, TOMA _______ ___________________

ACTIMEL, ____________ ____ DEFENSAS

ALIMENTANDO______________________

¿A QUÉ NO PUEDES COMERTE _______ _____? ENYOY!

PENSEM UN ANUNCI DE TELEVISIÓ D’UN PRODUCTE ALIMENTARI.

Públic al què va dirigitTipus productes (a més de l’aliment en sí, què més conté l’anunci?Hi ha actors/actrius conegudes que apareguin? Diseny, super erois..Avals que garantitizin la salubritat del producte (AEP Asociación española de pediatría, Fundación Española de Nutrición…). Exemple galetes dinosauriosQuin model d’alimentació representen aquests productes? Quina relació existeix entre aquests productes i la nostra forma de consumir/ modus de vida

Publicitat enganyosa és aquella que conté informació que podria resultar enganyosa per als consumidors, que conté afirmacions o omissions explícites o implícites que és possible que dirigeixin malament al consumidor a l’hora de realitzar una compra.A l’estat espanyol la Llei General de Publicitat prohibeix expressament aquest tipus de publicitat, definida a la Llei de competència deslleial com la que "contengui informació falsa o informació que, tot i sent veraç, pel seu contingut o presentació indueixi o pugui induir a errors als seus destinataris".

CONCEPTES

Secció 9

Artesanals

• Concepte regulat
• Segons la normativa, artesania alimentària és l’elaboració de productes alimentaris que estan subjectes a unes condicions durant tot el procés productiu que garanteixen als consumidors un producte final individualitzat, de bona qualitat i amb característiques diferencials, obtingut gràcies a petites produccions controlades per la intervenció de l’artesà/ana.

Casolà

• Concepte no regulat
• S’hauria de reservar per la producció alimentària de petita escala i venda local.

Light

• Concepte regulat
• És un 30% menys calòric que el producte original.
• Això significa que tots els light són baixos en calories? NoMahonesa light, les patates xurres light o el paté light segueixen sent molt calòrics en comparació amb altres aliments.
• Una bona manera de saber si un producte és alt en energia consisteix en veure si hi ha una versió light del mateix. Aquesta versió pot seguir sent molt alta en energia, però menys que l’original.

VS

LIGHT

NORMAL

Versus

0%

• Concepte no regulat i sense normativa.
• Neix amb la regulació del Light (30% menys calories que l’original).
• El 0% pot referir-se a qualsevol cosa
• Hauria de reservar-se per a la producció alimentària de petita escala i venda local.

«Leche desnatada, aceites vegetales (girasol alto oleico y oliva), azúcar, emulgentes (lecitina de soja y ésteres cítricos de monoglicéridos y diglicéridos), estabilizadores (trifosfato pentasódico, citrato potásico, E-460 y E-466), aceite de pescado azul, miel, colorante caramelo (E-150d), preparado de nuez en polvo (0.05 % de nuez), fosfato tricálcico, aroma y vitaminas (A,B6,ácido fólico,C,D y E). Ácido Oleico: 1.40g / 100ml. Ácido grasos omega3 de cadena larga (EPA+DHA y otros) 60mg / 100ml». Nota: una sola sardina contiene 20 veces más de Omega 3 que un vaso de esta leche

Enriquit

Productes que s’anuncien en base a un ingredient principal, quan, en realitat, la seva presència al producte final és mínima.

Natural

• Concepte no regulat
• Natural apareix al 23% dels productes nous
• Segons normativa, no es pot utilitzar aïllat sinó s’ha de referir a una declaració nutricional aprovada i quan aquest aliment reuneixi les característiques de forma “natural”, és a dir, sense alteració posterior.

Sa

• Per normativa un aliment només pot anunciar-se com a tal si s’acompanya d’una declaració de propietats saludables específica autoritzada sobre els concrets beneficis que té el producte alimentari promocionat en relació amb la salut. A la majoria dels casos, això no és així.
• Si un product és SA pensarem que n’hi ha d’altres que no ho són o que aquest aliment és més sa que els altres.

Tradicional

Un altre dels reclams utilitzats i que es mouen en el terreny de l'engany és el de TRADICIONAL. Més enllà de la definició lingüística, a nivell normatiu, els aliments catalogats com tradicionals estan perfectament regulats per normativa europea. Els aliments que siguin catalogats com tradicionals han de reunir una sèrie de característiques molt exigents i serà la figura d'Especialitat Tradicional Garantida (ETG) qui valorarà que si producte alimentari de l'estat membre mereix aquesta catalogació.A l'estat espanyol només existeixen, fins a la data, quatre aliments tradicionals catalogats com a tals: el pernil serrà, la llet de granja, els panellets, i les coques d'oli de Castilleja de la Costa. Un exemple son les Lay’s Artesanas Sabor Tradicional.

El cas dels Kekos: denúncia a Autocontrol

L’Agència Europea de Salut (EFSA) estableix que hauria de contenir un màxim de 10g/100g de sucre i la quantitat màxima de greixos no hauria d’excedir els 10 g/100 g.

L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i Artiach han signat un acord de colaboració que té per objetiu promoure la nutrició saludable i responsable entre la població infantil i juvenil.

• Regular aquests termes per assegurar que la publicitat d’aliments i begudes sigui transparent, clara i real.
• Especial èmfasi hauria de tenir aquesta regulació quan parlem de publicitat alimentària dirigida a la infància.
• Establir mecanismes obligatoris i sancions per a la vulneració de la publicitat.

moltes gràcies!