Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Versió març 2023

Circuit Violència masclista dels EAP del Prat de Llobregat

Circuit EAP/CUAP

Tipus/procés i consequències de VM

Circuit intern EAP

Dx freqüents

Actuació en els serveis sanitaris

Referents Violència Masclista

Marc legislatiu

Objectius

Justificació

Índex

Tatiana Fernándeztfernandeza.apms.ics@gencat.cat Infermeria

Ángels Pizarrompizarro.apms.ics@gencat.catLlevadora

Ángela Llanosallanos.cp.ics@gencat.catInfermera

Referents VM

Emi Ruiz- eruizm.apms.ics@gencat.catInfermera

Referents VM

Miguel López Núñezmlopeznun.apms.ics@gencat.catTreball Social Sanitàri pediatria

Ángela Múñozamunozb.apms.ics@gencat.catTreball Social Sanitàri

Júlia Casaljcasalf.apms.ics@gencat.catTreball Social Sanitàri

Jordi Juncosajjuncosa.apms.ics@gencat.catTreball Social Sanitàri

La violència masclista és un problema multicausal i per tant l'abordatge professional més adient per treballar i donar una resposta efectiva és la coordinació dels diferents professionals i el treball transversal, es per això que els referents de violència masclista dels EAP, han creat aquest circuit intern per millorar l'atenció i el seguiment de les víctimes.
Justificació de la creació comisió Violència Masclista
El nostre propòsit es iniciar una campanya de sensibilització, amb un conjunt d’accions pedagògiques i comunicatives dirigides a generar canvis i modificacions en l’imaginari sanitari que permetin avançar cap a l’erradicació i un millor control de la violència masclista, a les nostres consultes.
Justificació de la creació comisió Violència Masclista
Objectius
  • Facilitar unes pautes d’actuació per a la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones que han patit o pateixen violència i a les que es troben en risc de patir-la.
  • Crear i establir les bases, els mecanismes i els circuits per a dur a terme una actuació correcta en casos de violència masclista.
  • Pautes d’actuació amb fills i filles o persones dependents que puguin conviure amb la dona i són testimonis i víctimes de la violència.
Marc legislatiu

2004: Llei 1/2004, de mesures de protecció integral contra la VM. Àmbit estatal.2008: Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la VM. Àmbit català.2009: Protocol per l'abordatge de la VM en l'àmbit de la salut.2011: Conveni d'Istanbul per l'erradicació de la VM. Ratificat per Espanya l'any 2014. Àmbit internacional estatal.2017: Pacto de Estado contra la VM (vigència de 5 anys).2020: Llei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008. Àmbit català.2021: Model d'atenció a la salut de les dones que viuen o han viscut situacions de VM i la dels seus fills/es

Marc legislatiu

La Llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere es va aprovar per unanimitat al Parlament espanyol el 28 de desembre de 2004 i va entrar en vigor entre el 28 de gener i el 29 de juny de 2005.En l’art. 18, defineix el dret a la informació: “Les dones víctimes de violència de gènere tenen dret a rebre tota la informació i l'assessorament adequat a la seva situació personal, això es farà a través dels Serveis Socials”. Sanitat: estableix que s'ha de crear una comissió contra la violència de gènere al si de la Comissió Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Aquesta comissió s'ha d'encarregar de donar suport tècnic, coordinar i avaluar les mesures sanitàries que estableix la Llei.

LLei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008Amb data 22 de desembre del 2020, la llei 17/2020 aplia, reforça i actualitza la Llei 5/2008, reconeixent noves formes de violència masclista.DEFINICIÓ:Violència que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones Produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant en àmbit públic com privat.CARACTERÍSTIQUESAmplia, reforça i actualitza la Llei 5/2008 i també pretén protegir el dret de les dones transgènere, cisgènere i de les persones no binàriesIncorpora noves formes i nous àmbits de VM.

Article 3 - Concepte de violència masclista "Als efectes d’aquesta llei, s’entén per violència masclista la violència que s’exerceix envers les dones, com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces,intimidacions o coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.”

L’article 262 de la Llei d’Enjudiciament Criminal estableix que:"Els qui per raó del seu càrrec, professió o ofici, tinguin coneixement d’algun delicte públic, estan obligats a denunciar-ho immediatament al Ministeri Fiscal, al Tribunal competent, al Jutge d’Instrucció i, en el seu defecte, al funcionari de policia més proper, quan el delicte s’estigui cometent en aquell moment. L’ incompliment d’aquesta obligació és sancionat amb un pena de multa, que s’agreuja en cas que l’omissió de denunciar fos comesa per un facultatiu en Medicina o Farmàcia i tingués relació amb l’exercici de les seves activitats professionals."

https://www.sanidad.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/protocoloComun.pdf

Barcelona, 15 de setembre de 2011 Elena Pérez Lletrada de l’ICS

Així, doncs, en general, hem de considerar que el metge haurà de comunicar al jutjat tots aquells casos en què apreciï un deteriorament en la salut física d’una persona, que en base als seus coneixements mèdics, ja sigui per allò que refereixi el pacient, o simplement per la seva experiència professional, consideri que es pot deure a una agressió o una actuació violenta provinent d’un tercer.

LLEI 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, a l'article 71

Quan podem compartir informació entre serveis?- Quan la persona és atessa en tots dos serveis.- Compartir dades de caràcter identificatiu, de contacte, i també les relacionades amb els serveis socials rebuts que puguin tenir repercussió en la salut i siguin necessàries per a garantir un procés d'atenció integral i integrada. -Poden accedir a la informació els professionals sanitaris implicats en el diagnòstic o tractament de la persona interessada, degudament acreditats.

Salut pot informar a serveis socials per:- Les dades de llur història clínica que puguin tenir afectació en l'autonomia personal –ja sigui per situació de dependència o de discapacitat–, per a detectar i intervenir en situacions de risc social que puguin requerir l'activació de prestacions socials i que necessitin informació sanitària per a fer-se efectives, i per tal de garantir un procés d'atenció integral i integrada.

Les entitats responsables de les comunicacions han d'aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades al caràcter sensible de la informació, per tal de garantir i verificar periòdicament la confidencialitat, la integritat, la traçabilitat, la disponibilitat i l'autenticitat de la informació, i també l'exercici de drets i del deure d'informar les persones interessades. Els professionals dels serveis socials i sanitaris han de mantenir el deure de secret sobre la informació a la qual tinguin accés, fins i tot un cop finida llur vinculació amb l'entitat per a la qual presten serveis.

COM OMPLIR EL COMUNICAT AL JUTJAT:• Tipus de violència exercida.• Ús d'objectes a l'agressió.• Estat psíquic i emocional (Descriure els símptomes emocionals i l'actitud de la dona). • Lesions físiques que presenta: És important que les lesions (cutànies, músculesquelètiques, oculars, auditives, genitals, internes, etc.) es descriguin de manera detallada quant a tipus, forma, dimensió, color i localització, amb la qual cosa se'n facilitarà la data o possible data de producció• Quan hi hagi la possibilitat d'alguna lesió interna després de la valoració clínica (abdominal, toràcica i/o cerebral)

COM OMPLIR EL COMUNICAT AL JUTJAT:

ANTECEDENTS• Acudeix sola o acompanyada de (nom i parentiu/relació). • Agressió puntual, primera vegada o reiteració de maltractaments. • Si les agressions es pateixen des de fa temps, indicar des de quan i descriure les característiques d'aquestes agressions, el tipus, la freqüència (diàriament, setmanalment, mensualment...), si la intensitat de la violència és cada vegada més gran, si s'ha realitzat prèviament alguna denúncia, etc. i l'evolució de les mateixes. • Altres persones que han patit maltractaments en el mateix incident o en altres ocasions (Si la dona té menors o altres persones dependents a càrrec seu i a més són víctimes de maltractaments, això ha de ser notificat a pediatria i treball social del centre. Si s'estima convenient, al Servei de Protecció de Menors corresponent). • Testimonis: Persones conegudes (veïnat, amistats), menors o altres persones dependents a càrrec seu.

https://www.sanidad.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/protocoloComun.pdf

Al llarg del procés de la violència la dona pateix una pèrdua progressiva d'autoestima, i també perd les esperances de canvi de la situació, augmentant la submissió i la por envers l'agressor. Per a l'home maltractador, serà la ratificació que la seva estratègia funciona. Tot això fa difícil que la dona trenqui la relació. Per això, quan una dona demana ajuda, ha de rebre en totes ocasions suports concrets per canviar la seva situació, respectant i no culpabilitzant-la per les seves decisions. És important que comprengui que la violència continuarà i anirà en augment, i que no podrà corregir la conducta del seu agressor perquè sigui conscient del perill que corre.

Tipus de violència masclista
Tipus de violència masclista

Violència psicològica. Tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà d’amenaces, d’humiliació, de vexacions, d’exigència d’obediència o submissió, de coerció verbal, d’insults, d’aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat.L’abús sempre presenta un component de tipus psicològic i emocional que acompanya tota agressió de qualsevol tipus.

Violència física. Comprèn qualsevol acte de força contra el cos d’una dona, així com qualsevol omissió de socors, intencionals o negligents, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany.
Tipus de violència masclista

Violència econòmica. Consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona i, si escau, de llurs filles o fills, i la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella.Es tracta de l’establiment i el manteniment d’una dependència econòmica forçada. Es pot negar a la dona el dret a l’autonomia econòmica, a la cerca o l’acceptació de feines remunerades o a l’accés als mitjans de coneixement i formació per conèixer aquests drets.

Violència sexual i abusos sexuals. Comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.
Àmbits en què es manifesta la violència masclista
Violència en l’àmbit de la parella. Consisteix en qualsevol tipus de violència exercida contra una dona i perpetrada per l’home que n’és o n’ha estat el cònjuge o per la persona que hi té o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat.Violència en l’àmbit familiar. Consisteix en qualsevol tipus de violència contra les dones i les menors d’edat en el si de la família i perpetrada per membres de la mateixa família (execpte la parella),en el marc de les relacions afectives i dels lligams de l’entorn familiar. Violència en l’àmbit laboral. Consisteix en qualsevol tipus de violència que espot produir en el centre de treball i durant la jornada de treball, o fora del centre de treball i de l'horari laboral si té relació amb la feina, i que pot adoptar dues tipologies:• Assetjament per raó de sexe. • Assetjament sexual.
Àmbits en què es manifesta la violència masclista
Violència en l’àmbit social o comunitari:• Agressions sexuals. • Assetjament sexual.• Tràfic i explotació sexual de dones i nenes.• Mutilació genital femenina o risc de patir-la. • Matrimonis forçats.• Violència derivada dels conflictes armats. • Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones, com ara els avortamentsselectius i les esterilitzacions forçades.
El procés de la violència en l'àmbit de la parella

En la violència de parella el maltractament comença a l’inici de la relació amb conductes d’abús psicològic. Conductes restrictives i controladores amb la intenció de minimitzar les capacitats de decisió i autonomia de la dona, com ara el control sobre la roba, les trucades telefòniques, les amistats o les relacions familiars. Sovint, el procés dels maltractaments obeeix a l’augment progressiu de la violència, que pot estendre’s durant un llarg període de temps, i sol ser difícil per a la víctima adonar-se del procés en el qual es troba immersa.

• Lesions diverses: contusions, traumatismes, ferides, cremades... • Deteriorament funcional. - Símptomes físics inespecífics (per exemple cefalàlgies). • Pitjor salut subjectiva. • Obesitat o primesa extrema.

EN LA SALUT FÍSICA

FATALS

• Mort immediata (per homicidi o suïcidi). • Mort per conseqüències tardanes o cròniques (lesions, suïcidi, VIH/SIDA, etc.).

Conseqüències/Indicadors en la salut de la dona a causa de la violència

• Relacions sexuals forçades: pèrdua de desig sexual, tr. menstruals, MTS, dessagnament i fibrosi vaginal, dolor pelvià crònic, ITU, embaràs no desitjat, avortament, etc. • Per violència durant l’embaràs: hemorràgia vaginal, amenaça d’avortament, embaràs de risc, part prematur, baix pes en néixer, etc.

EN LA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA

• Dolor crònic.• Sd. de l’intestí irritable, altres trastorns gastrointestinals.• Queixes somàtiques.• Trastorns cardiovasculars.• Trastorns metabòlics o endocrinològics.• Incompliment dels tractaments de salut, desinterès per la cura personal.• Dolor pelvià.

EN CONDICIONS CRÒNIQUES DE SALUT

Conseqüències/Indicadors en la salut de la dona a causa de la violència

• Aïllament social.• Pèrdua d’ocupació.• Absentisme laboral.

EN LA SALUT SOCIAL

•Depressió.• Ansietat.• Trastorns del son.• Trastorn per estrès posttraumàtic.• Trastorns del comportament alimentari.• Intent de suïcidi.• Ús, abús i dependència d’alcohol, drogues i psicofàrmacs.

EN LA SALUT PSÍQUICA

Conseqüències/Indicadors en la salut de la dona a causa de la violència

• Risc d’alteració del desenvolupament integral.• Sentiments d’amenaça.• Dificultats d’aprenentatge i socialització.• Adopció de comportaments violents amb les companyes i els companys.• Augment de la freqüència de malalties psicosomàtiques.• Amb freqüència són víctimes de violència per part del pare.• Violència transgeneracional amb alta tolerància a situacions de violència.• La violència pot afectar també altres persones dependents de la dona i que convisquin amb ella.• Comportaments de risc com l’ús de drogues i alcohol..

EN LA SALUT DELS FILLS I LES FILLES

Conseqüències/Indicadors en la salut de la dona a causa de la violència

Els menors testimonis de violència són considerats víctimes de violència

Els menors testimonis de violència són considerats víctimes de violència

L’actuació en els serveis sanitaris s’estructura en les dimensions següents:1. Prevenció 2. Detecció 3. Atenció i recuperació
Actuació en els serveis sanitaris

https://aquas.gencat.cat/web/.content/minisite/aquas/ambits/atencio_centrada_persones/violencia_genere/infografia_violencia_masclista_dades-qualitatives_aquas2019.pdf

Dependència emocional o Amor?
Aprendre a dir NO
Espai de confiança
Tenir Xarxa social
Autoestima

• Preguntar amb regularitat, quan sigui factible, a totes les dones sobre l'existència de violència domèstica, com a tasca habitual dins les activitats preventives. • Estar alerta a possibles signes i símptomes de maltractament i fer-ne el seguiment. • Oferir atenció sanitària i registrar-la a la història clínica. • Ajudar a entendre el malestar i els problemes de salut com una conseqüència de la violència i la por.• Informar i remetre les pacients als recursos disponibles de la comunitat.

• Mantenir la privadesa i la confidencialitat de la informació obtinguda. • Estimular i donar suport a la dona al llarg de tot el procés, respectant-ne la pròpia evolució. • Evitar actituds insolidàries o culpabilitzadores ja que poden reforçar l'aïllament, minar la confiança en elles mateixes i restar la probabilitat que busquin ajuda. • Establir una coordinació amb altres professionals i institucions. • Col·laborar a dimensionar i investigar el problema mitjançant el registre de casos.

https://www.sanidad.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/protocoloComun.pdf

https://www.sanidad.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/protocoloComun.pdf

«No fer» és permetre que la violència continuï i que la salut de les dones empitjori.Actuar contribueix, a més de poder resoldre el cas, a fer desaparèixer els mites i les creences que acompanyen la violència de gènere. Sovint no s'intervé per por de no saber què fer, a fer més mal..., però és important assenyalar que el sol fet de escoltar amb respecte és un acte terapèutic. Sovint la consulta és l'únic espai que la dona té per parlar del que li passa. Quan parlem amb la dona es pot anar descobrint en què se la pot ajudar i com.

• Pors (a la resposta de la seva parella, a no ser entesa i ser culpabilitzada, al fet que no es respecti la confidencialitat, si no és capaç d'iniciar una nova vida, a les dificultats econòmiques, judicials, socials, al que passi amb els seus fills...) • Baixa autoestima, culpabilització• Patir alguna discapacitat, ser immigrant, viure al món rural o en situació d'exclusió social • Dependència econòmica. Estar fora del mercat laboral • Vergonya i humiliació • Desig de protegir la parella

PER PART DE LA DONA

Dificultats per identificar la violència de gènere

• Desconfiança en el sistema sanitari • Resistència a reconèixer el que li està passant• Minimització del que li passa (de vegades no són conscients de la seva situació i els costa identificar el perill i el seu deteriorament) • Aïllament i manca de suport social i familiar • Valors i creences culturals (si la societat ho tolera, elles també) • Estan acostumades a amagar-ho • El trauma físic i psíquic les manté immobilitzades, desconcertades, alienades

PER PART DE LA DONA

Dificultats per identificar la violència de gènere

• Estar immersos en el mateix procés de socialització que la resta de la societat • No considerar la violència com un problema de salut • Experiències personals respecte a la violència • Creença que la violència no és tan freqüent • Intent de racionalització de la conducta de l'agressor • Doble victimització de la dona (la dona maltractada culpada de la seva situació de maltractament)

PER PART DEL PERSONAL SANITARI

Dificultats per identificar la violència de gènere

• Por a ofendre-la, a empitjorar la situació, per la seva seguretat o per la pròpia integritat • Desconeixement de les estratègies per manejar aquestes situacions • Formació fonamentalment biologicista (no abordatge de problemes psicosocials) • Freqüents actituds paternalistes

PER PART DEL PERSONAL SANITARI

Dificultats per identificar la violència de gènere

https://www.sanidad.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/protocoloComun.pdf

A L'ÀMBIT SANITARI

• Manca de privadesa i intimitat • Dificultat en la comunicació (per exemple idioma en el cas de dones immigrants...) • La dona ve acompanyada de la parella. • Sobrecàrrega assistencial • Escassa formació en habilitats de comunicació a l'entrevista clínica• Manca de coneixement i coordinació entre els diferents recursos • Absència de treball en equip • Deficient formació en violència

A LA CONSULTA

Dificultats per identificar la violència de gènere

https://www.sanidad.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/protocoloComun.pdf

situació de perill o no

ACTUACIÓ SEGONS PROTOCOL

REGISTRAR HISTÒRIA Seguiment a la consulta

SENSE RISC ACTUAL

Reconeixement

No Reconeixement

INVESTIGAR si pateix violència

INDICADORS de sospita (+)
INDICADORS de sospita (-)

CERCA ACTIVA a la consulta atenent indicadors de sospita

PRIMERA VISITA. Obertura d´història clínica.Preguntes d'abordatge psicosocial: Com van les coses a casa? Està contenta en la relació amb la seva parella i amb els familiars?

https://aquas.gencat.cat/web/.content/minisite/aquas/ambits/atencio_centrada_persones/violencia_genere/infografia_violencia_masclista_dades-qualitatives_aquas2019.pdf

https://aquas.gencat.cat/web/.content/minisite/aquas/ambits/atencio_centrada_persones/violencia_genere/infografia_violencia_masclista_dades-qualitatives_aquas2019.pdf

En aquells casos en què el maltractador o la seva parella sol·licitéssin ajuda els serveis sanitaris per modificar la seva conducta violenta, se li oferiria informació dels recursos disponibles.Podem generar una reunió amb els referents de Violència masclista per oferir el millor assessorament pel maltractardor.

Actuació amb el maltractador

https://aquas.gencat.cat/web/.content/minisite/aquas/ambits/atencio_centrada_persones/violencia_genere/infografia_violencia_masclista_dades-qualitatives_aquas2019.pdf

Dx freqüents de sospita
Dx freqüents confirmats
Si durant l'atenció de la dona es detecten que hi ha menors a càrrec, seria convenient identificar el nom dels menors i nom de l'agressor. Informar a l'equip pediàtric perquè pugui fer seguiment d'aquests infants.
Dx freqüents confirmats
Confirmar telèfon segur per contactar amb la dona
Circuit ACUT-EAP
* Si tots 3 estan fora del centre, agendar amb TSS d'un altre centre
Qui rebi la 9T, haurà de gestionar la reunió per fer seguiment del cas

GIS del EAP-Programa 9T el mateix dia

Referents VM:TSS - TSS pediàtricInfermera VM
Etiqueta al comentari:ACUT_Maltractament
Programar 9T (4CW) al seu CAP- Agenda Call center
Comunitcat al jutjat. SEMPRE
Seguir CIRCUIT
ACUT detecta cas de Maltractament (Dona o Infantil)
Registre e-CAP
Quan donem d'alta un dx. de maltractament, el sistema ens avisarà, la necessitat d'omplir uns espais a l'intel·ligència activa
Registre e-CAP
Omplir els testCalcular el risc
Bibliografia

Gràcies a totes!