DUA

Disseny Universal per a l’Aprenentatge

DUA

Què és?

Per què, què, com

Pautes

És un model que facilita el marc de referència per a la creació de contextos d’aprenentatge en els quals es proporcionen múltiples maneres de presentar la informació, múltiples maneres d’acció i representació i múltiples maneres de comprometre's. En definitiva, és un model que ens permet multiplicitat d’opcions per a què tothom pugui trobar la seva via d’aprenentatge.

I. Proporcionar múltiples maneres per al compromís. L’alumnat difereix en les maneres en les que pot estar motivat per aprendre. És més, hi ha molts elements que ho poden influenciar: neurologia, subjectivitat, coneixement previ o cultura (Rose i Meyer, 2002). Alguns estudiants els agrada tot allò que és nou i espontani mentre que a alguns fins i tot els pot cohibir, tot preferint una estricta rutina. Hi ha alumnes que prefereixen treballar sols, altres en grups o en parelles. Com sempre, una sola manera de fer les coses no serà òptima per a tots, per tant hem de jugar amb la flexibilitat i la variabilitat. El CAST (2018) resumeix aquest principi en tres qüestions per les que hem de proporcionar opcions: per atraure l’interès dels alumnes, per mantenir l’esforç i per què els alumnes puguin autoregular-se. II. Proporcionar múltiples maneres de representació. Els alumnes difereixen en la forma en què perceben i comprenen la informació que se’ls presenta (CAST, 2011). Per exemple, aquells amb discapacitat sensorial (ceguesa o sordesa), dificultats d’aprenentatge, amb diferències lingüístiques o culturals, i un llarg etcètera poden requerir maneres diferents d’abordar el contingut. D’altres, simplement, poden captar la informació més ràpid o de forma més eficient a través de mitjans visuals o auditius que amb el text imprès. A més, l’aprenentatge i la transferència de l’aprenentatge ocorren quan múltiples representacions són usades, ja que això permet als estudiants fer connexions interiors, així com entre conceptes. En resum, no hi ha un mitjà de representació òptim per a tots els estudiants; proporcionar múltiples opcions de representació és essencial. Orkwis i McLane (1998) proposen diferents maneres en les que podem afavorir la percepció de la informació: digitalitzar textos per tal de poder modificar-ne la mida i el color o transformar-lo automàticament en text parlat. Aquesta última opció permet que la informació es presenti de diferents formes, text, so i, també podem afegir, imatge. Per comprendre la informació també hi ha molts ajustos que es poden realitzar a l’hora de dissenyar el currículum: anar des de les idees principals a aquelles més concretes, activar el coneixement previ de l’alumnat, utilitzar exemples o seqüenciar la informació que es dóna en són alguns exemples (CAST, 2011). III. Proporcionar múltiples maneres per a l’acció i l’expressió. Els aprenents difereixen en les formes en què poden navegar per un entorn d’aprenentatge i expressar el que saben. Per exemple, les persones amb alteracions significatives del moviment (paràlisi cerebral), aquells amb dificultats en les habilitats estratègiques i organitzatives (trastorns de la funció executiva), els que presenten barreres amb l’ idioma, etc., s’aproximen a les tasques d’aprenentatge de forma molt diferent. Alguns poden ser capaços d’expressar-se bé amb el text escrit, però no de forma oral i al inrevés. També cal reconèixer que l’acció i l’expressió requereixen d’una gran quantitat d’estratègia, pràctica i organització, i aquest és un altre aspecte en el qual els aprenents poden diferenciar-se. En realitat, no hi ha un mitjà d’acció i expressió òptim per a tots els estudiants; per la qual cosa proveir opcions per a l’acció i l’expressió és essencial. Aquest principi es refereix a les maneres que té l’alumnat de donar-nos feedback. Rose i Meyer (2002) ens recorden que no hi ha un sol mitjà que sigui òptim per a tots els alumnes i que, per tant, en la variació i la flexibilització trobarem els mitjans per donar resposta a la varietat d’alumnes de l’aula. El CAST (2011) ens proposa moltes maneres per aconseguir que els alumnes puguin interaccionar amb els materials i la tecnologia, siguin quines siguin les seves habilitats motores. Per exemple, donar més temps per a completar les activitats, canviar-ne la durada, variar el tipus d’acció motora necessària per completar-les, flexibilitzar les formes d’accés a través de diferents softwares, teclats, ratolins o polsadors, etc. Per tal d’oferir més opcions a l’expressió podem donar alternatives segons si volem reduir les barreres derivades de discapacitats motores –l’alumne parla enlloc d’escriure, o escriu enlloc de parlar- o si les barreres venen derivades de discapacitats cognitives –aplicació de bastides en l’aprenentatge (scaffolding) o donar estratègies amb els passos necessaris per no deixar que el procés depengui de la intuïció (Orkwis i McLane 1998).