Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Sumari

Pròleg

Perspectives històriques

Ràdio tradicional i moviment LGTBIQ+

Podcasting i moviment LGTBIQ+

Podcasting i feminismes

Radiodifusió i amateurisme

Bibliografia

Pròleg

Els mitjans estan en constant evolució i, com les espècies en un ecosistema, poden presentar-nos mutacions inesperades. L’eclosió de la radiofonia en plena cultura audiovisual ens ho demostra.

En l’actual escenari participatiu, incert i fascinant que presenten els mitjans de comunicació, la ràdio viu un moment dolç. Aquesta exposició vol ser una finestra a aquesta eclosió des d’una perspectiva de gènere i LGBTIQ+. Un apropament que, més que a respostes, ens condueix a fer-nos preguntes en retrospectiva. Com dialoga l’actual revolució del podcasting amb l’aliança entre ràdio i diversitats? Quina presència hi han tingut històricament les dones? En quina forma ha esdevingut altaveu del col·lectiu LGTBIQ+? Quines reflexions suggereixen les absències i els buits històrics en aquest aspecte?

L’exposició proposa una sèrie de seccions que dialoguen entre elles en forma de constel·lació de continguts. La constel·lació es defineix per ser un format no lineal i no conclusiu, i per tant, obert i participatiu. Ens ajuda a representar visualment les idees principals del recorregut que us oferim així com a convidar-vos al seu procés de construcció, en el qual també hi sou veus convidades.

Marga Carnicé Mur
Investigadora GENDIMS

La primera locutora de Ràdio Girona, també va passar per Ràdio Associació de Catalunya, on fa de locutora fins a l’entrada dels feixistes i acaba sent depurada. Uns anys més tard torna a Girona per ser-ne novament locutora, allà va conduir un programa de sardanes fins a l’edat de 87 anys.

La ràdio catalana sempre ha tingut un important pes femení i va significar en aquells primers anys un camp laboral nou que possibilitava que moltes jovenetes amb coneixements artístics, de famílies catalanes, creients i amb més o menys recursos tinguessin, gràcies a les ones hertzianes, la seva primera feina.

La ràdio del Règim va esdevenir una ràdio totalment censurada, amb les consignes dels vencedors i en llengua castellana. Durant 40 anys va ser una ràdio on la majoria de dones llegien el que altres havien escrit o feien d’actrius de les ràdio novel·les.

Tant des de la perspectiva de l’audiència com des del punt de vista de les professionals que varen treballar a la ràdio, la ficció

dramàtica i les emissions femenines (els consultoris) van contribuir de manera important a la institucionalització de la presència protagonista de la dona a la ràdio del franquisme. No obstant això, la construcció literària que feien les guionistes dels consultoris dels problemes de les consultants no s’allunyava tampoc d'una línia en defensa d’un perfil de dona submisa a la veu de l’home. Dona i ràdio durant el franquisme, realment, no van establir un bon diàleg emancipador.

La primera locutora de Ràdio Barcelona era funcionària de l’Ajuntament de Barcelona on feia de secretària de direcció. A la ràdio hi col·labora presentant el 1926 el primer magazín de la història de la ràdio.

Dona pertanyent a la Falange, després de passar per diverses estacions, Jaumot arriba a RNE de Barcelona el 1949, on escriu i presenta la secció La mujer y la radio.

L’única dona periodista de ràdio que va treballar a Catalunya a la dècada dels 30. Feia un programa informatiu a Ràdio Barcelona que es deia La Palabra i simultàniament escrivia per La Dona Catalana.

Reconeguda actriu de teatre que, quan arriba a Ràdio Associació de Catalunya, es converteix en la primera locutora de l’estació. Feia els programes per a dones i també eren “molt celebrades” les seves lectures per a la mainada.

Junt amb la seva germana Aurora foren les primeres locutores de Ràdio Lleida. Quan aquesta emissora deixa d'emetre el 1938, s'incorpora a Ràdio Girona, on a part de treballar-hi també hi viurà amb els seus pares durant un temps com a refugiats de Guerra.

Va ser una de les veus que va sorgir la dècada dels 50 i que, des de diferents emissores, va fer programes dedicats a les dones. Pinto va patir en la seva persona les lleis restrictives en relació a la dona del franquisme. Després de casar-se, va ser acomiadada de Ràdio Barcelona però anys més tard, va poder tornar a la ràdio i continuar la seva llarga carrera.

Ingressa a la plantilla de RNE a Catalunya el 1955, on resta fins a la seva jubilació. Va ser la locutora més popular i longeva en el personatge d’Elena Francis, programa al qual es va incorporar el 1962.

Poc després de la guerra, li encarreguen el que seria el mític consultori femení de la ràdio de postguerra dins del programa Radio Fémina, en concret El consultorio de doña Montserrat Fortuny.

Aquesta secció explora la ràdio tradicional des d’una perspectiva de gènere. En destaquem la visibilitat de les dones des de diverses dimensions: figures emblemàtiques, professions i oficis, emissores, moviments, etc.

L’aparició de les ràdios lliures o alternatives des de finals dels anys seixanta, i sobretot a meitat de la dècada dels 70 del segle XX, obeeixen a una situació social i política: la fi del franquisme. Les ràdios lliures o alternatives eren ràdios impulsades per organitzacions sense ànim de lucre i feien unes programacions encarades a millorar les condicions de la comunitat local.

«Punto y aparte» de Radio Juventud i «Nosotras» de Ràdio Miramar van ser les primeres emissions on les dones van denunciar els maltractaments que patien. Més tard, sorgeix «Bruja más que bruja», que utilitza l’humor com a protesta.

De les ràdios lliures o alternatives, l’emissora on més presència van tenir les dones i durant més anys. Dora Casas, una de les seves impulsores, defineix la primera etapa de Contrabanda com un espai transversal de confluència de moviments de

tot el ventall ideològic que va del moviment llibertari a l'esquerra tant radical; un espai obert, per a totes les sensibilitats amb l'objectiu d'acció transformadora.

El control de so en un estudi radiofònic implica atenció i responsabilitat. Les dones han treballat en aquesta posició des dels inicis del mitjà.

Dirigit i presentat per la periodista Maribel Álvarez i es va emetre a Radio Juventud fins l’any 1977. Per antena van passar moltes dones d'associacions, periodistes, professores de Rosa Sensat, víctimes de maltractaments que van proporcionar la visió d'una realitat. Es tractaven qüestions per les quals la societat oficial tancava els ulls o els negava.

El programa a Ràdio Miramar, a Barcelona, va ser impulsat i locutat des de 1979 per Adelina Castillejo, Clàudia Torres i Júlia Bustamante. “Vam notar l’auge de certs articles i diaris feministes i vam pensar que seria interessant crear un programa per a dones”, recorda Bustamante. “El terme “feminista", costava utilitzar-lo”, afegeix.

L’any 1983 una jove periodista de 22 anys, Júlia Otero, juntament amb Montse Boix van crear aquest programa a Ràdio Miramar. El nom responia “a la idea històrica de la dona lliure que tria, escull i decideix, com la bruixa del conte que tantes vegades ha acabat a la foguera. Per tant, jugàvem amb la ficció que érem bruixes, però el substrat era el feminisme”, explica Otero.

La locutora llegeix un text escrit per algú altre, i ho ha de fer amb veu clara i entenedora. En un inici són actrius i cantants qui fan aquesta funció i, durant el llarg període franquista, la locutora queda reduïda sovint a una veu que acompanya els presentadors estrella.

A partir dels anys 50 comencen a aparèixer guionistes, escriptores de serials i adaptadores de textos dramàtics per a la ràdio. Les dones comencen a fer-se presents a les emissores assumint aquesta mena de responsabilitats, menys visibles però igualment necessàries.

L’emissora acorda una retribució econòmica amb aquesta figura, que aporta al programa els seus coneixements en

alguna matèria o bé que expressa per antena l’equivalent a un article d’opinió. En els darrers anys la figura de la

tertuliana és habitual i entra dins aquesta categoria professional.

Editar un programa vol dir decidir els continguts i el to, a més d’intervenir en la presentació. En la transició, algunes locutores i periodistes es van fer càrrec de la presentació i direcció de programes i espais d’entreteniment, assumint fórmules més imaginatives, i actuant com a editores en programes propis.

Menys visible que la de locutora i presentadora, es tracta però d’una figura indispensable al mitjà. La seva tasca és la de cercar perfils i personatges concrets que facilitin construir el programa, la tertúlia, l’entrevista, etc.

crèdits i agraïments

Programa Diversitats: neix fruit de la col·laboració entre Ràdio Trinijove i ACATHI (Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transexuals immigrants). Presentat, dirigit i produit per Toni Ponce, Josep Boisgontier, Tina Recio i Keniu Ruiz.




Espai a Onda Lliure que es sintonitzava al 91,5 FM i emetia els divendres de 9 a 12 de la nit. Va ser clausurada diversos cops entre 1979 i 1980.



Aquesta secció explora la rellevància de la ràdio tradicional com a altaveu del col·lectiu LGTBIQ+. En destaquem emissores, continguts i/o figures que han donat visibilitat a aquesta aliança.

ENS ENTENEM

Ens Entenem va ser un programa LGTBI+ creat, dirigit i presentat per Miguel Ángel Sanz que va estar emetent des de l’any 2003 els dissabtes de 21 a 23 h a Ona de Sants Montjuïc, 97,4 FM fins al 2011 que va desaparèixer.


Va començar sent una emissió dedicada a fer entrevistes, però amb el temps, les inquietuds dels que la feien, la van convertir en un magazín informatiu sobre temes LGTBI+, amb reportatges i seccions específiques sobre el món lèsbic i el transsexual, amb columnistes que setmanalment informaven sobre l’agenda d'activitats del col·lectiu, sobre les novetats culturals i d'oci i sobre salut sexual i erotisme. Una mescla feta a mida dels seus oients més fidels, els joves.


Els que feien el programa eren un grup d’amics representatiu de moltes associacions gai-lèsbiques de Barcelona com podien ser el Casal Lambda, La Coordinadora, el Grup d’Amics Gais…, La idea era reunir informació de totes aquestes entitats LGTBIQ+ de la Ciutat I donar-la en un únic mitjà.


El 20 de juny del 2003 van emetre el seu primer programa. Creat a petita escala, se'ls escoltava només al sud de Barcelona, Cornellà, Esplugues i l'Hospitalet. Van anar ampliant la seva freqüència a mesura que les noves tecnologies anaven evolucionant emetent més tard per TDT al Baix Penedès, Baix Llobregat…, fins que al final, gràcies a Internet, se'ls va poder escoltar a qualsevol part del planeta connectant-se a la seva web www.entenem.com on es podien escoltar, a part de la seva programació en directe, antigues emissions enregistrades. Fora del seu horari de programació en directe retransmetien també altres emissions de la mateixa temàtica de l'estat espanyol entre elles “Radio Verde” de Madrid. El seu èxit va portar a crear una entitat cultural que portava el seu propi nom “Ens Entenem” i fins i tot es va gravar un programa pilot per fer el salt a la TV.

mos entenem

radio Delta de l'Ebre

(tarragona)


el guirigai

radio Salt (girona)

Per FAGC Girona

Programa de Ràdio Contrabanda dedicat al món lèsbic. Una de les seves locutores de l'any 2002 al 2004 va ser Babeth Ripoll.

"Programa de Ràdio hecha por mujeres y para mujeres. Dirigida por Ana Satchi."

polstergai

Programa de Ràdio Klara a València al 1995


MADRID ONDA VERDE

Emissora de Fundació Triangulo en Madrid.


FRECUENCIA GAI

Creat per F.A.G.I (Front Alliberament Gai Illes) a Ràdio Activitat, emissora lliure i clausurada al 1985 pel delegat del govern de Mallorca juntament amb altres emissores lliures.

FONTS D'INFORMACIÓ:

Arxiu Municipal Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Revista Infogay. Centre de documentació Armand de Fluvià. Centre LGTBI de Barcelona.

Documentació i imatges cedides de l’Arxiu personal de Miguel Ángel Sanz. Director i presentador de “Ens Entenem”.

Jordi Samsó exmembre del FAGC i actual president del Casal Lambda.

Antoni Martin. CRAI UB.



La Lluna del Lambda va ser un programa creat pel grup de joves del Casal Lambda de Barcelona on hi participaven també el grup de "Les noies del Lamba" i el grup de Gent Gran "La Tardor". Tenia també, entre altres tertúlies i informacions, un espai

informatiu sobre el VIH.


L'HORA GAI

El 1983 la desapareguda ràdio municipal de Santa Coloma de Gramenet “Ràdio Gramenet” emet el primer programa gai de les ones espanyoles. “L’hora Gai” era un espai conduït pel FAGC que acollia debats, incloïa participació telefònica i informava sobre l’Agenda del col·lectiu als oients de Santa Coloma de Gramenet i bona part de la Ciutat de Barcelona. El conduïa Jordi Valls, Miquel López i Julián Duran. Combinava una part seriosa amb una altra part més alegre incloent una secció de cartes escrites on també els oients podien explicar-se anònimament. També tenia un servei per informar sobre el VIH, malaltia que va sorgir en aquest temps i de la qual hi havia molta desinformació. A banda de les informacions i les paròdies, feien d’altaveu de publicacions especialitzades de França i d’altres països europeus.


Després es va exportar el programa a Ràdio Obrera i el portaven Jordi Petit i Xavier Morte. En aquesta emissió hi havia un programa que es deia “La hora de Elita Pompadour”, consultori sentimental i de bellesa que parodiava el consultori de la Famosa Elena Francis.


“L’Hora Gai” va sorgir del primer espai que va tenir el col·lectiu dins de la ràdio de Santa Coloma, “El Vagón de Tercera”, que emetia de dilluns a divendres de 10 fins a la 1. Era coordinat per Josep M. Batista, on en blocs d’una hora es tractaven temes com les ciències ocultes, la música rock, la problemàtica homosexual, el jazz…


Pots escoltar l'entrevista completa a Jordi Valls a "Orgull Ràdio":



OBRE'T D'ORELLES

A l'octubre del 2000, després d'uns mesos d'emissions en proves, va néixer l'emissora de ràdio catalana Obre't d'Orelles, que es sintonitzava tots els dimecres a les 10 del vespre a Ràdio Contrabanda al dial 91.4 FM. Un dels seus presentadors estrella va ser Xavi Xuclà.

La publicació "Infogai" del FAGC el 1983 publicava:

Noticia publicada a la revista "La Pluma" al 1978.

Programa Diversitats: neix fruit de la col·laboració entre Ràdio Trinijove i ACATHI (Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transexuals immigrants). Presentat, dirigit i produit per Toni Ponce, Josep Boisgontier, Tina Recio i Keniu Ruiz.



Programa de Ràdio Contrabanda dedicat al món lèsbic. Una de les seves locutores de l'any 2002 al 2004 va ser Babeth Ripoll.

LES RAONS DE LA RÀBIA

Programa del Grup d'Acció Radical de Lluita Contra la SIDA ( ACT UP ) a Barcelona emetia a Ràdio Contrabanda FM


MÍSSIL ROSA DE RÀDIO CONTRABANDA BCN

Fundada al 1998 pel CGB (Col·lectiu Gay de Barcelona) i conduit per Enric Bentz.


LA ACERA DE ENFRENTE

Escolta el seu últim programa l'any 2019.


Orgullo és un podcast documental que analitza la realitat actual de la comunitat LGTBIQ+ a Espanya. Narrat per la periodista Valeria Vegas i amb testimonis de membres del col·lectiu LGTBIQ+ presents en el món de la cultura i l'activisme polític.

"Si no puedo llevar peineta no es mi revolución. Copla, cuplé, zarzuela y lo que surja."

"Un lugar para el colectivo LGTB que habita en esta urbanización radiofónica."

Una "conversa entre amigues" que prenen un cafè i un dolcet al voltant d'una taula rodona. Així descriuen els propis autors, Donacio i Antonio, canaris afincats al Regne Unit, aquest podcast bimensual. Las chicas del volcán emfatitza la importància del podcast com a espai alternatiu. La conversa informal, la proximitat, la confiança d'un espai segur on reflexionar en veu alta

sobre les realitats LGTBIQ+

"Bienvenidos a un espacio donde La Veneno es un ídolo y confianza ciega nuestra biblia."

"'VIHvencias' con Alaín Pinzón, un nuevo proyecto y espacio seguro para hablar sobre VIH en Homosensual"

"Un podcast para acercarte, todas las noticias, actividades, etc. que ocurran dentro del mundo de lesbianas, gays, bisexuales, transexuales y todas las diferentes formas de vivir la sexualidad y amor."

"A look into the lives and bodies of people being changed forever"

Aquesta secció explora l’obertura de la ràdio tradicional a la inclusió de la perspectiva LGTBIQ+ a partir de l’arribada d’Internet i durant l’actual floriment del podcasting. Destaquem com la cultura del podcasting ha permès el naixement de nous temes, formats, figures i audiències que reformulen la percepció tradicional de la ràdio des de noves necessitats, sensibilitats i experiències creatives.

"Semana a semana y sobre un tema concreto, Carol y Vicky comparten experiencias y anécdotas con otras mujeres, hacen crítica social, se faltan al respeto y cantan. Cantan fatal."

"Deforme Semanal Ideal Total es el radioshow quincenal en el que Isa Calderón y Lucía Lijtmaer desgranan en Radio Primavera Sound su particular visión de la vida y la cultura contemporánea con risas, explicaciones redundantes

y, en definitiva, todo aquello que necesitas saber en una hora entera sólo para ti."

"Sangre Fucsia es el podcast feminista (y fanzine sonoro) de Ágora Sol Radio que se emite desde la Eskalera Karakola. Somos la víscera, el puñetazo, la hemorragia."

"El podcast que el New York Times ha definit com a una hora de turra a càrrec de dues paies que estarien facturant dotze mil euros al mes si el món fos un lloc just."

"Primera ràdio de dones per Internet de Catalunya (amb el nom de Radio Paca 2005-2006)."

"No som sectàries, volem dir-vos que és possible que soni una altra melodia. I és que la misogínia, la ignorància i, fins i

tot, la mandra han invisibilitzat durant segles tot allò que era femení. Ara ens toca parlar a nosaltres!."

"La Clàudia Rius, la Paula Carreras, la Rita Roig i l'Ofèlia Carbonell som gent de merda. I tu també."

"¿Acaso te conformas con cualquier cosa que te cuenten? Si tienes sed más allá de los "ÚLTIMA HORA" de Twitter, SALDREMOS MEJORES es tu espacio."

"El antipodcast de Ángela Henche y Albanta San Román. Por que para qué hacer las cosas bien cuando puedes hacerlas regulín."

"El Chelsea Hotel és un podcast que cada setmana recorda una efemèride, una cançó i explica la història que les connecta."

"El podcast del Club de Malasmadres nace con vocación de romper con el mito de la madre perfecta, luchar por una conciliación real y una sociedad en igualdad."

"Este podcast surge de nuestras conversaciones y debates acerca de los temas que nos mueven: feminismo, lactivismo, inclusión, diversidad, crianza y derechos."

"El Popap ja forma part dels hàbits de molts catalans que volen entendre aquest món digital canviant i necessiten eines per prendre les seves pròpies decisions."

"Mi Patio de Vecinas es ese lugar donde uno se sienta cómodamente y charla sobre la vida. Sin aspavientos, sin postureos, sin remilgos ni decoros."

"Yo también es un podcast creado para dar voz a aquellas personas que tienen algo importante que contar, siempre desde un enfoque interseccional y feminista."

"Andrea Gumes y Anna Pacheco abordan en este podcast interminable obsesiones, fobias y otros líos."

Aquesta secció explora l’obertura de la ràdio a la inclusió de les dones a partir de l’arribada d’Internet i durant l’actual floriment del podcasting. Destaquem com la cultura del podcasting ha permès una reinvenció de la ràdio com a eina de creació, comunicació i vindicació per a les dones. L’autoria femenenina trenca amb els estereotips professionals assignats a les dones en la ràdio tradicional i defineixen l’obertura a noves sensibilitats, discursos i veus.

https://blogbima.ub.edu/col%c2%b7leccions-bima-fima-al-diposit-digital/

https://blogbima.ub.edu/col%c2%b7leccions-bima-fima-al-diposit-digital/


Aquesta secció explora com l’actual evolució de la ràdio aconsegueix trencar les barreres jeràrquiques en la creació radiofònica. Mentre en la ràdio tradicional les pràctiques no professionals quedaven limitades al món de la radio-afició, en el marc de l’actual cultura de la participació pròpia de l’era digital les possibilitats es multipliquen. La proliferació de canals, eines de producció i audiències fa de l’actual podcasting una nova era de la ràdio amateur, on les barreres entre producció i consum cultural desapareixen.

La secció consistirà en la inauguració d’un repositori digital de treballs d’estudiantat de la FIMA relacionats amb la teoria

o la pràctica de la radiodifusió. La seva funció serà convidar a la futura participació de l’estudiantat tot insistint en el caràcter obert i col·laboratiu de l’exposició.

Bibliografia

Ràdio i dones

Podcasts

Bibliografia recomanada de l'assignatura "Creació radiofònica"

Gènere i mèdia

Ràdio al Cercabib

Altés, E. (2020). Dones a les ones : la història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones : reportatge històric (Primera edició). Pagès Editors.

Espinosa i Mirabet, S. (2014). Dones de ràdio : les primeres locutores de Catalunya (Primera edició). Albertí.

Balsebre, A., i Fontova, R. (2018). Las cartas de Elena Francis : una educación sentimental bajo el franquismo (1a. edición). Catedra.

Rimmer, A. (2021). Radio Activism: Breaking the Silence and Empowering Women. Routledge.

Mitchell, C. (2000) Women & Radio: Airing Differences. Routledge.

Pérez Martínez, J. E. (2020). Radio y mujer (España, 1960-1975) : en las ondas de Radio Nacional. Abada Editores.

Ràdio i dones

Suanya Sag, O., i Cardús i Ros, S. (2021). 121 cançons i 1 hotel : històries de la banda sonora de la nostra vida (Primera edició). Símbol Editors.

Riaño, F. (2021). Todo Sobre Pódcast. TodoSobrePodcast.com

Izuzquiza, F., i Espinosa de los Monteros, M. J. (2019). El gran cuaderno de podcasting : cómo crear, difundir y monetizar tu podcast. Kailas Editorial.

Hendricks, J. A., i Mims, B. (2018). The radio station : broadcasting, podcasting, and streaming (Tenth edition). Routledge.

Gómez Gallego, I. P. (2020). Objetivo podcast (Primera edición). Círculo Rojo, Editorial.

Casamayor, M., i Sarrias, M. (2014). Cómo escribir el guión que necesitas. Ma Non Troppo.

Morris, T., Tomasi, C., i Terra, E. (2008). Podcasting For Dummies. Wiley.

Podcasts

Abel, J., i Glass, I. (2015). Out on the wire : the storytelling secrets of the new masters of radio (First edition). B/D/W/Y/Broadway Books.

Blanch, M., i Lázaro, P. (2010). Aula de locución. Cátedra.

Camps Durban, E. (2019). Fem-nos escoltar! : història de les ràdios ciutadanes de l’espai català de comunicació (1977-2017) (Primera edició). Editorial Gregal.

Gutiérrez García, M., i Perona Páez, J. J. (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Bosch.

Ortiz, M.A., i López Vidales, N. (2011). Radio 3.0 : una nueva radio para una nueva era : la democratización de los contenidos. Fragua.

Rodero Antón, E. (2011). Creación de programas de radio. Síntesis.

Comas Arnal, E. (2009). La Ràdio en essència : els sons de la realitat a la ràdio informativa. Trípodos.

Rodero Antón, E., i Soengas Pérez, X. (2010). Ficción radiofónica : cómo contar una historia en la radio. Instituto Radio Televisión Española.

Espinosa i Mirabet, S. (2014). Dones de ràdio : les primeres locutores de Catalunya (Primera edició). Albertí.

Altés, E. (2020). Dones a les ones : la història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones : reportatge històric (Primera edició). Pagès Editors.

Bibliografia recomanada de l'assignatura Creació radiofònica

Deery, J., i Press, A. (2018). Media and Class: TV, Film, and Digital Culture. Routledge.

Attwood, F., McNair, B., i Smith, C. (2018). The Routledge companion to media, sex and sexuality. Routledge.

Buikema, R. (2009). Doing Gender in Media, Art and Culture: A Comprehensive Guide to Gender Studies. Routledge.

Deery, J., i Press, A. (2018). Media and Class: TV, Film, and Digital Culture. Routledge.

Fox, R. (2019). Inside reality TV : producing race, gender, and sexuality on Big brother (First published). Routledge.

Krijnen, T., i Van Bauwel, S. (2015). Gender and media : representing, producing, consuming. Routledge.

Carter, C., Steinder, L., i Allan, S. (2019). Journalism, gender and power (First published). Routledge.

Moseley, Wheatley, H., i Wood, H. (2017). Television for women: new directions. Routledge.

Gènere i mèdia

Gauntlett, D. (2008). Media, gender and identity : an introduction (Second edition). Routledge.

Wamala-Larsson, C. i Stark, L. (2021). Gendered power and mobile technology : intersections in the global south. Routledge.

Speer, S. A. (2005). Gender talk: feminism, discourse and conversation analysis. Routledge.

King, N. (2018). Gender in film and video. Routledge.

Eckert, S., i Bachmann, I. (2021). Reflections on Feminist Communication and Media Scholarship: Theory, Method, Impact. Routledge.

Liddy, S., i O’Brien A. (2021). Media Work, Mothers and Motherhood. Routledge.

Medoff, N. J., i Kaye, B. K. (2021). Now Media: The Evolution of Electronic Communication. Routledge.

Gènere i mèdia

Altres cerques per matèria al CercaBib

Matèria "Radiodifusió" al CRAI BIMA


Matèria "Ràdio" al CRAI BIMA


Matèria "Locutors de ràdio" al CRAI BIMA


Matèria "periodisme radiofònic" al CRAI BIMA


Aquesta exposició s'ha preparat amb la col·laboració del grup de recerca GENDIMS de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals i està vinculada, també, a la jornada "Ràdio, Podcasts i Diversitats" organitzada pel mateix grup i duta a terme el divendres 11 de febrer de 2022, dia mundial de la ràdio.